Història de Patras
La ciutat actual grega de Patras té una passat de certa envergadura que escomença des de la primera ocupació de la seua regió durant el neolític. A continuació va viure distintes etapes, sorgint com a ciutat important en les albors i durant la dominació romana de Grècia. Va passar per les mans de multituts de conquistadors, com els bizantino, eslaus, creuats, venecians i otomans per a acabar sent una de les ciutats més poblades de la Grècia moderna.
Patras en l'Antiguetat
[editar | editar còdic]Els primers vestigis d'ocupació del territori daten de mitan del tercer mileni a. C. En les seues proximitats es troba el jaciment micénico de Vunteni, que conté restants d'un assentament i tombes que pertanyen a un periodo que comprén des del 1500 al 1000 a. C. El mit fundacional de Patras com a núcleu urbà narrat per Pausanias es referix a la seua creació com a resultat de l'unió de tres menuts pobles jonios, Ároe (Αρόη), Antea (Ανθεία) i Mesatis (Μεσάτις) que havien segut construïts per Eumelo i Triptolemo ans que foren conquistades pels aqueos. El seu líder, Pátreo (Πατρέας), va enfortir la muralla de Ároe i va crear el primer núcleu organisat integrant els atres dos pobles.[1] Estrabón, en canvi, diu que Patras s'havia originat com a ciutat despuix de l'unió de sèt comunitats.[2] Es considera que Ároe se situava en lo que hui en dia és el castell de Patras. Va evitar caure baix la dominació dòrica encara que algunes epígrafs han provat que el dialecte local va ser influenciat pel dòric.
La ciutat es va consolidar com a tal en mediats de el V La primera referència històrica de Patras apareix en Heródoto.[3] Tucídides es referirà a la participació de la ciutat en la guerra del Peloponeso sent ella l'única de les ciutats aqueas que va estar al costat d'Atenes. Durant la guerra, en 419 a. C., Alcibíades va convéncer als ciutadans patrenses conectar la ciutat i el seu port per unes muralles (vore Murs Llarcs) l'estil ateniense, pero varen acodir tropes de Sición, Corinto i atres ciutats a les que perjudicava esta obra i varen impedir que poguera portar-se a terme.[4]
A la mort d'Alejandro Magne, la ciutat va passar a mans de Casandro, pero les seues forces varen ser expulsades per Aristodemo, general d'Antígono I Monoftalmos, en 314 a. C.[5]
En l'olimpiada 124ª (284-281 a. C.), Patras i Digues-me varen ser les dos primeres ciutats en expulsar als macedonios, i el seu eixemple va ser seguit per Tritea (Τριταία) i Faras (Φαραί), i les quatre ciutats reconstituyeron la Lliga Aquea.[6] En 279 a. C., Patras va enviar ajuda als etolios quan el seu país va ser invadit pels gals. Com varen ser derrotats, la pobrea els va obligar a establir-se en el camp per a treballar aixina que varen edificar en les afores de Patras els llogarets de Mesatis, Antea, Boline, Argira i Arba.[7]
En la Guerra Social (220–217 a. C.) Filipo V de Macedònia va desembarcar en este port en el seu expedició al Peloponeso.[8] En la guerra entre romans i aqueos, la ciutat va sofrir molt i va quedar parcialment despoblada. La destrucció de Corinto en 146 a. C. i la decaiguda de Digues-me i Egio la varen convertir en un centre de certa importància per al cada volta més creixent contacte en el món romà.
La colónia romana
[editar | editar còdic]Despuix de la batalla de Farsalia, en 48 a. C., va ser ocupada per Catón, pero es va rendir a Calenus, lloctinent de Juliol César. Marco Antonio va passar allí el hivern del 32-31 a. C. preparant la guerra contra Augusto. Just abans de la batalla de Accio va ser conquistada per Marco Vipsanio Agripa.
Despuix de Accio, Augusto va decidir establir allí una colónia enviant als soldats veterans de la Legio XII Fulminata i de la Legio X Equestris. Varen tornar a habitar Patras els habitants dels llogarets propencs aixina com els de la ciutat de Ripes, que Augusto havia destruït.[9] Ademés, els territoris de Faras, Digues-me, Tritea i inclús de les ciutats de Lócrida Ozolia en l'excepció d'Anfisa varen passar a dependre de Patras,[10] i el seu territori es va cridar Colónia Augusta Achaica Patrensis (CAAP). Es va crear aixina una de les colónies més importants de la Grècia romana. Els edificis principals que reflectixen este fet varen ser construïts a lo llarc de la dominació romana com a frut de donacions d'emperadors o de benefactors locals.
Pausanias ubica en Patras santuaris i recints sagrats dedicats a Apolo, Artemisa, Poseidón, Zeus, Atenea, Afrodita, Dindímene, Némesis, Serapis, Asclepio i Dioniso ademés d'un santuari oracular de Deméter. Destaca la celebració de la festa Lafria en honor de Artemisa i l'odèon, al que califica com el més bell de Grècia junt al d'Atenes. També diu que en el seu temps les dònes doblaven en número als hòmens i que en la seua majoria vivien de teixir un material produït en Élide al que cridava βύσσος.[11]
Dels edificis de l'época es conserva l'odèon, construït en 160, en una capacitat de 3.000 espectadors, l'aqüeducte, el teatre i un pont.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pausanias VII,18,2-5; VII,19,1.
- ↑ Estrabón VIII,3,2.
- ↑ Heródoto I,145.
- ↑ Tucídides V,52.
- ↑ Diodoro Sículo XIX,66.
- ↑ Polibio II,41.
- ↑ Pausanias VII,18,6.
- ↑ Polibio V,2,11.
- ↑ Pausanias VII,18,7.
- ↑ Pausanias VII,17,5; VII,22,1; VII,23,6; X,38,9.
- ↑ Pausanias VII,18,1-VII,21,14. El βύσσος podria ser una varietat de lli.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- VV.AA., Πάτρα, Από την Αρχαιότητα έως Σήμερα. Εκδόσεις Κοτίνος, Αθήνα, 2005
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Historia de Patras» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.