La pau (Aristófanes)
La pau (grec clàssic: Εἰρήνη / Eirene; llatí: Pax)[1] és una comèdia escrita i produïda pel dramaturc grec Aristófanes. Es va representar per primera volta durant les Grans Dionisias del 421 a. C., i eixe mateix any va guanyar el segon premi en Atenes.[2]
Com ocorre en moltes de les seues obres, Aristófanes ataca als seus contemporàneus, incloent a Eurípides, a Cárcino i, especialment, a Cleón, i es burla d'ells. Entre els personages, estan també un fill de Lámaco i un atre de Cleónimo.
L'esperit alegre de celebració, que contrasta fortament en el to escèptic de les atres obres de Aristófanes que també tracten de "la pau" (Lisístrata i Els acarnienses), es pot atribuir al fet de que s'escriguera poc en acabant de que es firmara la de Nicias.
Argumente
[editar | editar còdic]El vell granger Trigeo[3] és el personage central de l'obra.
Mentres Atenes i Esparta lluiten l'una contra l'atra en la guerra del Peloponeso, Trigeo es monta en un escarabat pelotero jagant igual que el héroe Belerofonte va montar a Pegàs, i vola al Olimp per a tindre una audiència en Zeus, el pare de tots els deus.[4][5] Se'ls ordena als esclaus de Trigeo que facen rodar les heces de l'escarabat en el seu lloc, i se'ls demana als lugareño que tapen l'olor en el seu propi per a que no es veja tentat l'escarabat durant el vol.
Quan aplega Trigeo a la morada de Zeus, tots els deus llevat Hermes han deixat l'Olimp en les mans de la Guerra[6] i el seu sirviente Estrall.[7] S'entera Trigeo de que han tancat a la Pau en un profunt clot cobert en pesades pedres. La Guerra i l'Estrall estan ocupats en planejar la destrucció dels grecs. Usant un morter jagant i ingredients que representen a totes les ciutats-estat gregues, planegen derrotar-les esclafant-les en una maja[8] jagant. No obstant, no troben una maja d'eixe tamany, i perden temps en la seua busca.[9]
Trigeo insta al cor (compost per llauradors de vàries ciutats-estat) a que li ajude a rescatar a la Pau. En l'ajuda dels membres del cor, Trigeo intenta retirar les pedres. Aquells que trauen profit de la guerra, com els ferrers,[10] fan sabotage.
Pero despuix d'un considerable esforç, Trigeo i els seus aliats lliberen per fi a la Pau, i en ella a les seues companyeres Cull[11] i Festival.[12] La Pau seguix enfadada en els grecs (que, per eixemple, durant la guerra es varen negar a firmar varis tractats), i només parla en Trigeo i els atres helens per mediació d'Hermes. Com era d'esperar, acaben convencent-la per a que torne a Atenes.
Trigeo accepta casar-se en Collita, i envien a Festival junt en un atre grec per a que prepare una celebració de pau. Trien a una ovella para sacrificar-la,[13] pero no es permet que taque l'altar la sanc, ya que «la sanc no és de l'agrade de la Pau».
Un endevine[14] cridat Hierocles[15] no ha segut invitat, vol agarrar sense permís la carn de l'animal sacrificat, i parla mal de la Pau, aixina que ho colpegen, ho aparten i li'l duen per la força.
Llavors, els traficants d'armes entren en la ciutat intentant vendre-les a qualsevol preu, puix, en haver-se terminat la guerra, ya no són necessàries. Trigeo caldea l'ambient dient coses com que es comprarà una coraza per a usar-la com taburete i que comprarà llanças per a usar-les com a respal per a les vinyaés. Ofesos, els traficants es van d'Atenes mentres Trigeo i Collita es casen.
Personages històrics
[editar | editar còdic]Els personages històrics, semilegendarios, mítics o inventats (diegéticos, uns; més uns atres que únicament són nomenats) són estos:
- Argivos (475, 493)
- Arquíloco (1.298-9)
- Arifrades,[16] membre d'una família d'artistes aveat en el cunnilingus (883)
- Baquis[17][14][18] (1.070–72, 1.119)
- Belerofonte
- Beocios (466, 1.003)
- Brásidas (282, 640)
- Cairis,[19] molt mal músic de Tebas (951)
- Cárcino (781–95, 864)
- Cerbero (313–5)
- Cilicón,[20] milesio traïdor que volia llevar-se culpa dient que no ho havia fet en mala intenció (363)
- Cleón (47, 313, 648, 669, 650–6)
- Cleónimo (446, 673-5, 1.295)
- El Corifeo (301-36)
- Cor de Llauradors[21] (346-60)
- Collita[11]
- Cratino (700)
- Breçol,[22] prostituta[23] a la que li lluïxen els ulls com a Cleón (755)
- Datis (289)
- Dioscuros (214, 285)
- Egipcíacs (1.253)
- Enialio[24][18] (457)
- Un Escarabat pelotero[4] al que es diu Pegàs[25]
- Esclaus[26] de Trigeo[3] (1 - 109)
- Esopo (129)
- Estesícoro (775 i ss., 796 i ss.)
- Estílbades, un dels adivinos[14] que s'han aprofitat de la guerra: plora pel fum del sacrifici a la Pau[1] (1.008)
- Estrall[7] (255-84)
- Eurípides (147, 534); alusions: 114–123,[27] 528[28]
- Festival[12]
- Fidias (605, 616)
- Formión (347)
- Ganimedes
- Glaucetes,[29] Morico[30] i Teleas:[31] galimes[32] (1.008)
- Guerra[6] (233-289)
- Hermes (180-232)
- Ferrers[10]
- Hierocles[15]
- Filles de Trigeo[3] (114-148)
- Hipérbolo (681, 690, 1.319-20)
- Homero (1.089-98, 1.270)
- Ion de Quíos (835)
- Jonios (46, 930-33)
- Laconios[33] (212, 216)
- Lámaco (304, 473)
- Lisímaca[34] (992): el nom és al mateix temps el d'una sacerdot d'Atenea Polias[35] i un epítet[18] de la Pau[1]
- Medos (108)
- Naturals de Mégara (246–9, 481–502, 609)
- Melancio[36] i Mórsimo, germans autors de teatre relacionats en Esquilo que eren coneguts pel seu glotonería,[32] i als que es diu «gorgonas» i «arpías» (801–16, 1.009)
- Pandíon[37] (1.183)
- La Pau[1]
- Pegàs, del que es pren el nom per a l'escarabat[4] (76, 135, 154)
- Pericles (606)
- Pisandro (395)
- Prostitutes d'El Pireo[23] (165)
- Naturals de Quíos (171)
- Sibila (1.095, 1.116)
- Simónides (697–8)
- Sira, esclava[26] síria[38](1.146)
- Sófocles (531, 695–7)
- Teágenes (928)
- Traficants d'armes
- Trasa, esclava[26] tracia[38] (1.138)
- Trigeo[3]
- Zeus (195)
Lo personages diegéticos, per orde d'aparició en escena, són estos:
- Dos Esclaus de Trigeo.
- Trigeo.
- Chicones, Filles de Trigeo.
- Mercurio (Hermes).
- La Guerra.
- El Tumult (l'Estrall).
- Cor de Llauros.
- Hierocles, endevine.
- Un Fabricant de Hoces.
- Un Fabricant de Penachos.
- Un Venedor de Corazas.
- Un Fabricant de Trompetes.
- Un Fabricant de Caixcos.
- Un Fabricant de Llances.
- Un Fill de Lámaco.
- Un Fill de Cleónimo.
- La Pau.
- Opora o l'Abundància (Collita).
- Teoria (Festival).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 V. "Irene (mitologia)" i "Pax (mitologia)".
- ↑ V. també "El teatre en Atenes".
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Trigeo: Τρυγαῖος / Trugaîos, que sembla derivar de «τρύγη» / «Suda» («arracada»; «mechó»: cf. «blat»).
- Entrada de «arracada» en el lloc del DRAE.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 V. "Escarabats en l'Antic Egipte", "Mitologia de Jepri" i "Teoria solar del mit de Sísifo".
- ↑ Esta part conté una suma important d'escatologia, ya que els escarabats peloteros s'alimenten de les heces.
- ↑ 6,0 6,1 V. "Pólemo" i "Guerra en l'Antiga Grècia".
- ↑ 7,0 7,1 V. "Cidemo" i, en el lloc del DRAE, la entrada de «estrall» i la de «estragar».
- ↑ V. "Morter (utensili)".
- Entrada de «maja» en el DRAE.
- ↑ Lo de «maja» aludix a Cleón, puix era eixe un dels seus molts renoms. El segon personage al que es diu «maja» és l'oficial espartano Brásidas. L'us que va donar Aristófanes a la paraula «maja» per a abdós personages històrics dona a entendre que Cleón estava en la mateixa lliga que Brásidas, i que per tant era un enemic de l'estat.
- ↑ 10,0 10,1 V. "Herrero", "Artesania de l'Antiga Grècia" i "Els ferrers en l'Edat del Ferro".
- ↑ 11,0 11,1 Collita: Opora (Ὀπώρα / Opṓra: «autumne»; «frut»), deesa menor de la collita (especialment la del vi), de l'autumne; en principi, era de la segona part de l'estiu; v. també "Deméter", "Ceres (mitologia)", "Perséfone", "Proserpina", "Vertumno", "Pomona" i "Dioniso".
- ↑ 12,0 12,1 V. "Festival". La deesa del festival, companyera d'Irene en Opora, és Teoria (Θεωρία / Theoria).
- ↑ V. "Història de l'ovella domèstica en Europa".
- ↑ 14,0 14,1 14,2 V. "Adivinación en l'Antiga Grècia", "Categoria:Adivinos de l'Antiga Grècia" i "Oràculs en Grècia".
- ↑ 15,0 15,1 Hierocles: Ἱεροκλῆς.
- ↑ Arifrades: Ἀριφράδης.
- ↑ Baquis (Βάκις): nom que es va donar a varis adivinos; segons la Sua, el d'Atenes pot considerar-se com a epítet de Pisístrato.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 V. "Epítet" i "Epítet homérico".
- ↑ Cairis: Χαῖρις.
- ↑ Cilicón: Κιλλικῶν.
- ↑ V. "Agricultura en l'Antiga Grècia".
- ↑ Breçol: Κύννα.
- ↑ 23,0 23,1 V. Prostitució en l'Antiga Grècia" i "Hetera".
- ↑ S'usa el nom, com a epítet.
- ↑ Preguntat per Hermes, Trigeo diu que es tracta d'un hipocántaro (ἱπποκάνθαρος), en alusió al hipocentauro (182; esp.).
- V. "Cantharis", "Cantharidae" i la entrada de «cantárida» en el lloc del DRAE; l'escarabat pelotero, no obstant, s'adscriu a la família Scarabaeidae.
- Es diu «hipocentauro» al centauro que té part de cavall; «onocentauro», al que té part d'asno.
- ↑ 26,0 26,1 26,2 V. "Esclavitut en l'Antiga Grècia".
- ↑ EURÍPIDES: fragment de Eolo (Αἴολος).
- Text grec en Wikisource.
- V. "Eolo (fill de Helén)".
- Text grec en Wikisource.
- ↑ EURÍPIDES: text conservat de Télefo (Τήλεφος).
- Fragments en francés, en el lloc de Philippe Remacle.
- Philippe Remacle (1944 - 2011): helenista i latinista belga d'expressió francesa.
- Text grec, en el sitie de la Bibliotheca Augustana (Augsburc).
- Text grec, en Wikisource.
- MARTÍNEZ BERMEJO, María dels Plans: La recepció de la tragèdia fragmentaria de Eurípides de Platón a Diodoro Sículo; tesis doctoral. Universitat de Salamanca. 2017.
- Fragments en francés, en el lloc de Philippe Remacle.
- ↑ Glaucetes: Γλαυκέτης.
- ↑ Morico: Μορύχω.
- ↑ Teleas: Τελέας.
- ↑ 32,0 32,1 V. "Gula".
- ↑ V. també "Història de Esparta".
- ↑ Lisímaca: Λυσίμαχα / Lysimakha.
- ↑ V. "Altar de Atenea Polias" i "Suma sacerdot de Atenea Polias".
- ↑ Melancio: Μελάνθιος / Melánthios.
- ↑ Pandíon: s'entén que es tracta de Pandíon I o de Pandíon II.
- ↑ 38,0 38,1 El nom donat per l'orige és recurrent per al tipo de personage (v. també "Personage tipo").
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «La paz (Aristófanes)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.