Lauraceae

Lauraceae

Lauraceae, les lauráceas, és una família d'Angiosperma de l'orde Laurales. Consta de 2 subfamílies conformades per 55 gèneros en unes 3500 espècies, que es distribuïxen pels tròpics del Vell i Nou Món i algunes de les seues zones templades.

Descripció

• Arbreés de fins a 50 m o arbustos, usualment perennifolios, rarament herbas trepadoras paràsites (Cassytha). Indumento de pèls simples, unicelulars o be són glabros.
• Fulls alternes a opostes o aparentment verticiladas, simples, sanceres (molt rarament lobuladas), a sovint coriáceas, la fes vert lluent i el envés glauco, rarament els fulls jóvens diferents de les adultes, reduïdes a escamas en Cassytha, en nerviaació pinnatinervia i vernaació conduplicada o supervoluta, sense estípulas. Estomas anomocíticos, més o menys afonats.
• Talles freqüentment en contraforts, rarament en neumatóforos i raïls zancudas, en nodos unilacunares i en 2-3 rastres foliares. Leño en eleócitos presents. Brancas freqüentment aquilladas. Corfa generalment plana, freqüentment en chicotetes lenticelas planes, redones, o a voltes en fissures profundes, contenint cristals, usualment de oxalato càlcic o sílice.
• Inflorescèncias usualment determinades i axilars (rarament pesudoterminales), tirsoides, tirso-paniculadas, dibotrioides o pseudoumbeladas, rarament capitulades, o flors rarament solitàries per reducció de l'inflorescència; usualment en un involucre de bràctees en la base de cada grup umbeliforme, rarament el conjunt de l'inflorescència inclós en grans bràctees abans de l'antesis o sense involucros.
• Plantes dioicas o monoicas en flors unisexuales, perfectes o presentant ginodioecia.
• Florés chicotetes, (1-)2-8(-20) mm de diàmetro, actinomorfas, en general trímeras (rarament dímeras, tetrámeras, pentámeras o irregulars), usualment verdosas, groguenques o blanquecinas, rara volta rojoses. Receptàcul usualment separat de l'ovari, chicotet a netament dilatat i urceolado. Periant en 2(-4) verticilos d'elements tepaloides normalment similars, els 1-2 verticilos interns extraordinaris d'orige estaminodial. Androceo usualment en 4 verticilos, dels quals l'intern sol ser estèril o absent, a voltes 1-2 verticilos més també estèrils o absents, usualment els de el tercer verticilo en un parell de glàndules basals, a voltes el número de verticilos superior a 4, en total (3-)12(-32) elements, anteras (1-)2- o 4-esporangiadas, en este cas un parell de microsporangios damunt de l'atre, en els dos verticilos externs extrorsas, en el tercer extrorsas o introrsas, rarament latrorsointrorsas o latrorsoextrorsas, dehiscencia per 2 o 4 valvas de base a àpiç, conectivo prominent apicalment. Gineceo en 1 carpelo unilocular, súpero (ínfero en Hypodaphnis, semiínfero en Eusideroxylon i Potoxylon), estil en una profunda regata ventral a tot lo llarc, estigma apical, capitado, papiloso; òvul un, péndola, anátropo en rafe dorsal, bitégmico, crasinucelado, placentaació apical.

Lindera melissifolia

• Frut de forma subesférica a claviforme o elipsoidal, en baya monosperma, a voltes el receptàcul i el pedicel del frut engrandits i formant una cúpula leñosa a carnosa al voltant del frut complet o solament de la base (aspecte de bellota) formant una cúpula, freqüentment coloreados o be una drupa en un endocarpo a penes desenrollat. Rarament els tépals es tornen acrescentes. Exocarpo usualment lluent, a voltes céreo, negre a púrpura obscur, rarament d'un atre color, mesocarpo usualment carnoso, a penes o molt engrossat (Persea), en numerosos eleócitos i cèlules mucilaginosas i a voltes esclereidas, endocarpo usualment d'una sola capa de cèlules en grossa paret lignificada, leñoso en Cassytha.

• Llavors en testa prima (dura en Cassytha), sense endospermo, embrió recte, ben desenrollat, en cotiledones molt grans, ruminados en Ravensara.
• Polen més o menys esferoidal, oblato en Eusideroxylon i algunes espècies de Cryptocarya, inaperturado, exina molt fina, aparentment discontínua, completament formada per l'ectexina, usualment equinada, freqüentment escabrosa entre mig, intina grossa i estratificada; no obstant, Cryptocarya natalensis mostra una exina completament desenrollada.
• Número cromosòmic: x = 12 (15?); cariotip poc variable, 2n = 24, 36, 42, 48, 72.

Ecologia

Els fulls d'algunes espècies presenten domacios en les aixelles dels nervis, habitats per àcars. Flores protóginas, freqüentment en complexos sistemes de floració per a evitar l'autogamia. Els fruts són una font important d'aliment per a les aus, usualment especialisades (Cotingidae, Columbidae, Trogonidae, Rhamphastidae, etc.) i altament depenents d'este aliment. Les aus ingerixen el frut sancer i regurgitan intactes les llavors, expandint-les en les millors condicions per a la seua germinació (ornitocoria). Secundariamente, la dispersió l'efectuen monas, fardas, puercoespines, zarigüeyas i peixos. Es coneix la hidrocoria en Caryodaphnopsis.

Frut de Persea americana

La família es distribuïx per àrees tropicals, a excepció de poques espècies que habiten àrees templades d'abdós hemisferis. Els principals centres de diversitat es troben en la regió indomalaya i en Amèrica central i meridional, sent Àfrica relativament pobra en espècies. Habiten les selves i montanyes tropicals, aplegant algunes espècies a alcançar els 40 metros, pero són encara més freqüents en selves humides de baixa altitut. Algunes espècies s'han adaptat a condicions més extremes: climes semiáridos, boscs d'inundació periòdica o arenes casi sense nutrients.

Bibliografia

Litsea japonica