Mesina
Mesina (en italià: Messina; en grec: Μεσίνα) és una ciutat i capital de l'homònima ciutat metropolitana, situada en l'àngul nordest de Sicília, enfront de Regio de Calàbria, junt a la mar i a l'homònim estret de Mesina.
Geografia
[editar | editar còdic]La zona és altament sísmica, de fet la ciutat va ser arrasada vàries voltes en l'antiguetat. Durant l'últim terremot (28 de decembre de 1908) la ciutat va ser destruïda pràcticament per complet: varen morir 60 000 dels 150 000 habitants en els que contava en eixa época. Es troba a uns 90 km de Catania i uns 230 km de Palermo.
Història
[editar | editar còdic]
L'actual Mesina originalment tenia el nom de Zancle (Ζάγκλη, terme d'orige sículo que vol dir "hoz", per la forma del seu port natural, i encara hui les escals que conduïxen fins a ell són cridades Scaletta Zanclea). Despuix de Zancle, es va denominar Mesana (en grec Μεσσήνη o Μεσσάνα: "Messene" o "Messana").[1]
Segons Tucídides, Mesina va ser fundada en el VIII (possiblement sobre un establiment dels sículos) per pirates de Cumas, que era una colónia calcídica, i s'havia convertit en colónia regular en colon de Calcis i atres ciutats d'Eubea, dirigits per Perieres de Calcis i Cratémenes de Cumas.[2] Escimno de Quíos i Estrabón diuen que va ser fundada com colónia de Naxos de Sicília,[3] que era una colónia calcídica i per tant fundada despuix de 735 a. C.
Un sigle despuix es varen fundar dos colónies: Milas i Hímera, al noroest de l'illa. Mentres Milas va continuar com una dependència de Zancle, Hímera va créixer i es va convertir en una ciutat important. Despuix de 494 a. C., alguns milesios i gent de Samos varen donar un nou impuls a les colonisació de Zancle, fundant un establiment entre Hímera i Milas, cridat Caleacte (la Bella Costa),[4] pero el tirà de Regio, Anaxilao, els va convéncer d'apoderar-se de la mateixa Zancle, aprofitant que estava desguarecida (les tropes estaven absents, no se sap on). Zancle estava governada llavors pel tirà Escita, al que Heródoto donava el títul de rei; atacada Zancle, va demanar ajuda a Hipócrates de Gela, pero est els va traïcionar, i es va aliar en els atacants, i junts varen ocupar la ciutat. Escita va ser encarcerat junt en part de la població, i la gent de Samos i alguns milesios es varen quedar en la possessió de Zancle.[5]
Al començament d'el V, va aplegar una immigració de mesenios del Peloponeso o de Regio, i Anaxilao de Regio la renombró Mesene en recort de la seua antiga pàtria,[6] que pronte es va transformar en Mesana. Estos fets varen tindre data entre 493 a. C. i 476 a. C. en que va morir Anaxilao. Per un temps va quedar unida a Regio, i a la mort d'Anaxilao va passar a ser governada per Micito i, despuix, per dos fills d'Anaxilao;[7] no obstant, a la mort d'Hierón I de Siracusa i l'expulsió del seu germà Trasíbulo, la ciutat va expulsar al seu tirà i es va fer independent en 461 a. C.[8] Nous colon es varen establir en la ciutat. El següent periodo (460-426 a. C.) va ser de gran prosperitat. En 426 a. C. va aplegar a Mesana la flota ateniense dirigida per Laques, que es va establir en Regio i va atacar a Milas, que es va rendir. Llavors Laques va atacar Mesana, que també es va sometre a l'aliança ateniense.[9]
En 425 a. C. els habitants de Mesana varen eixir de l'aliança i es varen aliar en Siracusa, i la ciutat es va convertir en el port de l'aliança entre Siracusa i Locri.[10] Mesana va atacar Naxos pero els sículos i leontinos varen acodir en ajuda dels naxios i els varen posar en fuga. A continuació, els leontinos junt als atenienses varen sitiar Mesana sense èxit.[11] En 424 a. C. es va firmar la pau general, pero les disensiones internes varen dur a la dominació de la ciutat per Locris Epizefiria,[12] sumissió que no va durar més allà de 415 a. C., quan va tornar la flota ateniense, en l'expedició d'Atenes a l'illa. En esta ocasió Mesana va permanéixer neutral i va rebujar les peticions d'Atenes i de Siracusa.[13]
La ciutat va ser atacada, presa, saquejada i destruïda en 396 a. C. pels cartagineses;[14] després va ser reconquistada per Dionisio I de Siracusa, que va instalar mil locros en la ciutat[15] i la fortificó. La ciutat de Regio, que vea en això una amenaça, va establir en Milas als exiliats de Naxos i Catania per a crear un contrapoder al siracusano. A continuació, en el 394 a. C., va mamprendre una expedició militar contra Mesana pero els mesenios varen véncer i varen recuperar Milas.[16] Poc despuix, no obstant, quan Dionisio I de Siracusa va ser derrotat pels sículos de Tauromenio, Mesina, de la mateixa manera que Acragante, va decidir abandonar l'aliança en Siracusa.[17] En 393-392 a. C., Mesina va ser saquejada per Magón de Cartago.[18]
En el 315 a. C. va ser sitiada per Agatocles de Siracusa pero la ciutat, ajudada per numerosos exiliats siracusanos que estaven allí refugiats, va resistir el sege.[19]
En 288 a. C. els mamertinos varen capturar la ciutat per una traïció, matant a tots els hòmens i prenent a totes les dònes com a esposes.[20] La ciutat va ser una base des d'a on varen devastar el camp, encapçalant un conflicte en l'imperi regional de Siracusa. Hierón II, tirà de Siracusa, va derrotar als mamertinos prop de Milas en el riu Longano,[21] i va sitiar Mesina. Cartago va ajudar als siracusanos durant el conflicte en Siracusa sobre el domini en Sicília. Quan Hierón va atacar una segona volta en 264 a. C., els mamertinos varen demanar a Roma una aliança, esperant una protecció més fiable. Encara que inicialment reticent a ajudar-els per a que no animara a atres grups mercenaris a amotinar-se, Roma estava poc disposta a vore el poder cartaginés propagar-se per Sicília i invadir Itàlia. Roma, per tant, va entrar en una aliança en els mamertinos. En 264 a. C., les tropes romanes varen ser desplegades en Sicília, la primera volta que l'eixèrcit romà actuava fòra de la península italiana.
_-_Messina_(Sicily)_-_Italy_-_15_Aug._2009_-_(3).jpg){kind=link}
Al final de la primera guerra púnica, Mesina era una ciutat lliure aliada en Roma. En época romana, llavors coneguda com Mesana, tenia un important far. Mesana va ser la base de Sext Pompeyo durant la seua guerra contra Augusto.[3]
Despuix de la caiguda del Imperi romà d'Occident, la ciutat va ser successivament conquistada pels godos, després pel Imperi romà d'Orient en 535, pels àraps en 842, i en 1061 pels germans normandos Roberto Guiscardo i Roger Bosso (més tarde comte Roger I de Sicília). En 1189 el rei anglés Ricardo I es va detindre en Mesina en el seu camí cap a Terra Santa i va ocupar breument la ciutat despuix d'una disputa sobre la dot de la seua germana, qui havia segut casada en Guillermo II de Sicília.
- Mesina va ser, molt provablement, el port pel quala pesta negra va entrar en Europa en l'Edat Mija (1347): la plaga va ser duta per barcos genoveses que venien de Caffa en Crimea, mar Negra. En 1548, sant Ignacio de Loyola va fundar ací el primer colege jesuïta del món, que va donar a llum més vesprada al Studium Generale (l'actual Universitat de Mesina).
Els barcos cristians que varen guanyar la batalla de Lepanto (1571) varen partir de Mesina: l'escritor espanyol Miguel de Cervantes, que va prendre part en la batalla, es va recuperar durant algun temps en el Gran Hospital. La ciutat va alcançar el cim del seu esplendor a principis d'el XVII, baix domini espanyol, en l'época en que va ser una de les dèu ciutats més grans d'Europa. En 1674 la ciutat es va rebelar contra la guarnició estrangera. Li les va arreglar per a permanéixer independent durant algun temps, gràcies a l'ajuda del rei francés Luis XIV, pero en 1678, en la Pau de Nimega, va ser reconquistada pels espanyols. Entre fins d'el XVII i principis d'el XVIII els governadors Francesco Antonio d'Unzaga Amezaga, Luigi de Panizza Lladre de Guevara i Roque Hernández varen reforçar i varen rehabilitar les defenses de Lípari i Mesina de cara a possibles atacs de pirates berberiscos i corsarios anglesos.[22] Durant l'enfrontament d'Espanya en la Cuádruple Aliança, en la guerra homònima 1717 i 1721, la ciutat va ser somesa a sege i va acabar caent en mans dels aliats. En 1847 va ser una de les primeres ciutats en Itàlia a on els tumults unitaris varen esclatar. En 1848 es va rebelar obertament contra els Borbones reinantes, pero va anar fortament reprimida una atra volta. Solament en 1860, despuix de la batalla de Milazzo, les tropes de Garibaldi varen lliberar la ciutat. Una de les principals figures de l'unificació d'Itàlia, Giuseppe Mazzini, va ser elegit diputat en Mesina en les eleccions generals de 1866. La ciutat va ser casi enterament destruïda per un terremot i un tsunami associat en el matí del 28 de decembre de 1908, a conseqüència dels quals varen morir 60 000 persones i es va destruir la major part de l'antiga arquitectura. La ciutat va ser reconstruïda en gran part a l'any següent, segons un pla més modern i racional. Un dany adicional va ser afegit pels massius bombardejos aéreus nortamericans de 1943 (durant la Segona Guerra Mundial), que varen causar mils de morts. Més vesprada, la ciutat va guanyar una medalla d'or pel valor militar i una atra pel valor civil en memòria de l'event i el consegüent esforç de reconstrucció. En juny de 1955, Mesina va ser la sèu de la conferència europea occidental de ministres de relacions exteriors que va donar lloc a la creació de la Comunitat Econòmica Europea. A lo llarc d'el XX va haver una gran polèmica pel proyecte d'un pont sobre l'estret. Torre far és una antiga estructura de 224 metros que va ser utilisada per a unir Sicília en la península per mig d'una llínea elèctrica aérea.
Clima
[editar | editar còdic]Demografia
[editar | editar còdic]Ètnia i minories estrangeres
[editar | editar còdic]A 31 de decembre de 2023, els estrangers residents en el municipi eren 11.394, és dir, el 5,2% de la població. Els grups més grans es mostren a continuació:[23][24] La comunitat estrangera més numerosa és la de Sri Lanka en un 31,0% de tots els estrangers presents en el país, seguida de Filipines i Romania.
Transport
[editar | editar còdic]Busos urbans i extraurbanos
[editar | editar còdic]- Mesina té una ret de numeroses autolíneas urbanes gestionades per ATM Messina,[25]de propietat pública que administra i gestiona el transport públic en la ret urbana i els aparcaments públics. Ademés hi ha moltes companyies de busos extraurbanos que conecten Mesina en moltes ciutats i pobles de Sicília i inclús en varis destins nacionals i internacionals, a pesar dels llarcs viages que suponen.
Ferrocarril
[editar | editar còdic]- Mesina està coberta per vàries llínees ferroviàries, la majoria pertany a Ferrovie dello Stato, lo que propicia l'existència de vàries estacions per tota la ciutat, destacant l'estació de Mesina Central.
Metro
[editar | editar còdic]La llínea única n.° 28 conecta el centre històric de la ciutat, a través de l'estació Piazza Cairoli, en la perifèria nord-sur de la ciutat, servint a lo llarc de la ruta a una estació del servici ferroviari metropolità de Messina, és dir Gazzi.
Servici ferroviari metropolità
[editar | editar còdic]El servici ferroviari metropolità, que recorre l'enllaç ferroviari sur-nort de la ciutat, que conta en vàries parades urbanes i suburbanes, entre les que destaquen la de Mesina Centrale, que intercanvia en el metro des de Giampilieri.
Marítim
[editar | editar còdic]- Mesina conta en un porte que està prop del caixco històric de la ciutat i té el major tràfic de passagers en el restant del continent.[26]
Aéreu
[editar | editar còdic]La ciutat està conectada al Aeroporto dello Stretto de Regio de Calàbria, que du el nom de l'héroe de guerra Tito Minniti. Es troba en la zona sur de la ciutat, a uns quatre quilómetros del centre. Per a aplegar des de Messina, en particular, es poden utilisar els ferries regulars que circulen entre Messina i Vila Sant Giovanni i després, prendre la llínea de tren (l'estació de Vila Sant Giovanni es troba just al costat del port) elegint com a parada de destí l'aeroport de Reggio Calàbria, que es troba a 1 km de les terminals. Ademés dels transbordadors normals, és possible utilisar un cómodo servici directe d'hidroala des del port de Messina al port de Reggio Calàbria, en un temps de viage d'aproximadament 35 minuts.[27]
Persones notables
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Heródoto VII,164.
- ↑ Tucídides VI,4.
- ↑ 3,0 3,1 Estrabón VI,2,2.
- ↑ Heródoto VI,22.
- ↑ Heródoto VI,23-24.
- ↑ Pausanias IV,23,6-9; Tucídides VI,4.
- ↑ Diodoro Sículo XI,48,66.
- ↑ Diodoro Sículo XI,76.
- ↑ Tucídides III,90.
- ↑ Tucídides IV,1.
- ↑ Tucídides IV,25.
- ↑ Tucídides V,5.
- ↑ Tucídides VI,50; VI,74.
- ↑ Diodoro Sículo XIV,56-58.
- ↑ Diodoro Sículo XIV,78.
- ↑ Diodoro Sículo XIV,87.
- ↑ Diodoro Sículo XIV,88.
- ↑ Diodoro Sículo XIV,90.
- ↑ Diodoro Sículo XIX,65.
- ↑ Diodoro Sículo XXI,18.
- ↑ Polibio I,9.
- ↑ Cazorla, Frank, G. Baena, Rosa, Pol, David, Reder Gadow, Marion (2019) El governador Luis d'Unzaga (1717-1793) Precursor en el naiximent dels EEUU i en elliberalisme. Fundació. Màlaga.
- ↑ ISTAT (ed.): «Demographic balanç and foreign resident population as at 31 December 2023 by gender and citizenship». Consultat el 2024-07-03.
- ↑ tuttitalia. it/sicilia/38-messina/statistiche/cittadini-stranieri-2024/cittadinistranieri tuttitalia. it
- ↑ atmmessinaspa. it/linea. php? tipo=1&lin=1&rnd=57lineeedorari atmmessinaspa. it
- ↑ it/it/caronte/orari-stretto-di-messina-passeggerioraristrettovaigdonarmessinapasseggeri carontetourist. it
- ↑ aeroportodellostretto. it/come-arrivare-aeroporto-di-reggio-calabria/menjaarrivare all’Aeroporto vaig donar Reggio Calàbria aeroportodellostretto. it
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mesina.- comune. messina. it/ Pàgina oficial del Comune vaig donar Messina
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mesina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.