Montroy

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Montroi»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Vista de Montroy

Montroy és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Ribera Alta.

Geografia[editar | editar còdic]

Situat en el centre de La Vall dels Alcalans entre Monserrat i Real del que està separat pel riu Magro, que travessa la zona nort el terme d'oest a est.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la CV-405.

Localitats llimítrofes[editar | editar còdic]

El terme municipal de Montroy llimita en les localitats següents: Dosaigües, Llombay, Monserrat, Real de Montroy i Turís, totes elles de la província de Valéncia.

Història[editar | editar còdic]

Iglésia de Montroy

Alguns historiadors suponen, a través de les seues investigacions, que el nom de Montroy és un llinage antic, atés que en temps del rei Jaume I figuraven en les seues tropes alguns cavallers i soldats en el llinage Montroy.

En el Llibre del Repartiment ("Llibre del Repartiment ") que este rei va manar fer en l'objecte de retribuir als seus soldats els sacrificis i fets d'armes efectuats durant l'epopeya de la Conquista, consta de forma fefaent que va donar el chicotet poble de Montroy a Rodoviens de Lizana.

En l'any 1307, el senyor Pedro Soler, Mestre de la Orde Del Temple, ya va donar a poblar el poble de Montroy. Se sap, també, que més tart el monarca Pere IV el Cerimoniós va vendre Montroy, en tots els seus drets i privilegis al Mestre de Montesa.

Posteriorment, va ser a parar al patrimoni del senyor Rodrigo Corella, pero com este va conspirar contra el rei en les guerres de l'Unió, el monarca va manar "despropiar el poble de Montroy al senyor Rodrigo, per alta traïció".

L'últim senyor territorial va ser el Mestre de Montesa que per compra al senyor Melchor Mercader ho va incorporar a la Corona, en les rendes i riquees dels Templers, al ser desagregades de l'Orde.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Abundio Femenía Hurtado PSPV-PSOE
1983 - 1987 Abundio Femenía Hurtado PSPV-PSOE
1987 - 1991 Manuel Miguel Blanco Sala PSPV-PSOE
1991 - 1995 Manuel Miguel Blanco Sala PSPV-PSOE
1995 - 1999 Manuel Miguel Blanco Sala PSPV-PSOE
1999 - 2003 Emilio José Espert Navarro (1999-2002) Dimissió

Francisco Javier Carrión Gil (2002-2003)

UV

PP

2003 - 2007 Francisco Javier Carrión Gil (2003-2006) Dimissió

Francisco Cristòfol Blasco (2006) Dimissió

José Antonio Polo Bessó (2006-2007)

PPCV

PSPV-PSOE

PSPV-PSOE

2007 - 2011 José Antoni Pol Besso PSPV-PSOE
2011 - 2015 José Antoni Pol Bessó PSPV-PSOE
2015 - 2019 José Antonio Polo Bessó (2015-2016) Defunció

Vanessa Baixauli Forés (2016-2019)

Units Per Montroi

PP

2019 - 2023 Vanessa Baixauli Forés (2019-2020)

Manuel Miguel Blanco Sala (2020-2021)

Antonio A Carrascosa Rubio (2021-2023)

PP

Gent de Montroi

PSPV-PSOE

2023 Manuel Miguel Blanco Sala PSPV-PSOE

Cas de corrupció[editar | editar còdic]

El 3 de febrer de l'any 2009 fon detengut el que fon alcalde de la localitat, Francisco Javier Carrión Gil, del PPCV per delicte urbanístic i prevaricació.[1]

Demografia[editar | editar còdic]

Conta en una població de 3.185 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2018 2022
1.494 1.491 1.486 1.567 1.514 1.538 1.616 1.768 1.915 2.154 2.500 2.720 2.804 2.822 3.185

Economia[editar | editar còdic]

Segons Cavanilles, en l'any 1795 produïa seda, blat, dacsa, vi, oli i garrofes. En l'actualitat l'economia seguix depenent de l'agricultura, en un foc important en la producció de mel. Les vinyes pràcticament ha desaparegut. En els anys 1960 eren 1370 ha passant 765 ha en l'any 1986. El cultiu de taronges va créixer de forma paralela a l'extensió del regadiu.​ En 1959 18 ha, en 1986 673 ha i en 1993 1039 ha. En l'actualitat el taronger està perdent importància canviant-se pel caqui.

Monuments[editar | editar còdic]

  • Iglésia Parroquial. L'Iglésia de Santa Maria va ser construïda en el sigle XVI. És de planta de creu llatina i conta en tres naus. En l'interior es troba un excelent retaule barroc i una Piedad de Gregorio Fernández.També adjunt que en semana santa que acodixca la gent a baixar la verge Maria i al Crist que no hi ha prou gent i cal cridar els vells del bar de davant.
  • La Torre. D'orige musulmà del sigle XIII. Va ser construïda en motiu de la vulnerabilitat de la localitat des del mar. La dinastia Nassarita, va construir esta torre de defensa. Té 12 metros d'altura, està fabricada d'atovó de terra i es compon de dos plantes en finestres vigilants al mar i una terraça.

Cultura[editar | editar còdic]

És un poble que té dos bandes de música. La més antiga i guardonada: L'Unió Artística Musical i la més recent: L'Harmonia.

Festes locals[editar | editar còdic]

  • Falles . En el més de març, una semana despuix del 19, se celebren les Falles en esta localitat.
  • Festes Patronals. Sobre la tercera semana del més d'agost comencen les festes patronals en honor a Sant Bartomeu Apòstol en castells de fòcs artificials durant una semana i reveles a partir de mijanit. L'última semana d'agost comença la semana taurina, de gran tradició en el poble.

Gastronomia[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Ribera Alta
Alberich    Alcàntera    L'Alcúdia de Carlet    Alfarp    Algemesí    Alginet    Alzira    Antella    Beneixida    Benifayó    Benimodo    Benimuslem    Carcaixent    Càrcer    Carlet    Catadau    Cotes    Énova    Gavarda    Guadassuar    Llombay    Manuel    Massalavés    Montroy    Monserrat    La Pobla Llarga    Rafelguaraf    Real    Sant Joan d'Énova    Sellent    Senyera    Sumacàrcer    Torís    Tous   Vilanova de Castelló