Pas de Rucăr-Bran
El pas de Rucăr-Bran o pas de Bran (
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plantilla:Lang-ro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.,
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plantilla:Lang-hu» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional., en alemán: Törzburger Pass) és un port de montanya de Romania, entre els districtes de Brașov i Argeș. Posseïx alguns dels paisages naturals més espectaculars del país, en les seues vistes sobre els monts Bucegi i els Cárpatos meridionals, separant els monts Bucegi i Leota i de les montanyes Piatra Craiului i Iezer-Păpușa.
El pas comença en la comuna de Rucăr (districte d'Argeș) i discorre al voltant de 31 km en direcció nordest. Les comunas de Fundata (Șirnea) i Moieciu del districte de Brașov estan aixina mateix en la ruta, que termina en Bran.
La carretera nacional DN73 recorre el pas de montanya, conectant Chiuleștu, 76 km al suroest de Rucăr, en Brașov, 29 km al nordest de Bran. La carretera alcança la màxima altitut a 1300 m en la comuna de Fundata.[1]
És una zona turística, el castell de Bran va ser el monument més visitat de Romania en 2010.[2]
Geografia
[editar | editar còdic]Té orige en un corredor tectònic fortament erosionat, lo que ha revelat moltes peculiaritats morfològiques. El pas va prendre forma en el Mesozoico, a finals del Cretácico, quan els sinclinals dels Bucegi i Piatra Craiului i l'anticlinal dels Leota es varen formar per processos de plegament. Des del punt de vista geològic, les seues capes inferiors es caracterisen per roques cristalines dures, ya que va servir de conca sedimentaria en el Mesozoico mig. Entre el Jurásico i el Cretácico, es varen depositar damunt atres capes, principalment de calcàrea i, en menor mida, d'arenisca i marga, que després varen ser cobertes per enrunes.[3]
El corredor es dividix en tres sectors (nort -entre Bran i les crestes centrals-, central i sur). El relleu càrstic està ben definit per la presència de coves, barrancs, goles, desfiladeros i abismes calcáreos. En el sector meridional del corredor hi ha tres depressió: Dâmbovicioara -en la confluència del Valea Izvorului i el Dâmbovicioara, entre les goles de Peșterii i Dâmbovicioara-, Podu Dâmboviței -en la confluència del Dâmbovicioara i el Valea Orățiilor en el Dâmbovița-, i la de Rucăr -en la confluència del Râușor i el Dâmbovița, llimitada al nort per la cresta Pleașa-Posada que la separa de l'anterior-.
Dos terços de la ruta discorren per la conca del Dâmbovița, mentres que el terç nort discorre per la conca del riu Turcu. La zona és rica en cursos d'aigua que es precipiten des dels tossals circumdants, creant charcas, valls, terrats i goles. El factor d'erosió més important és el riu Dâmbovița: en la partix sur de la gola, ha format un espectacular relleu càrstic en la calcàrea mesozoica, en el que destaquen els sistemes de coves al voltant de Dâmbovicioara.[3]
Clima
[editar | editar còdic]El clima és templat de montanya, en una temperatura mija anual de 4-8 °C, precipitacions de 810-1020 mm i 200 dies en presència de neu. Les masses d'aire es desplacen en direcció noreste-suroest.
Flora i fauna
[editar | editar còdic]El pas de Bran està arborat en un 47%, en boscs caducifolios fins als 1000 m d'altitut, principalment d'hages i carpes, pero també de fresnos i abedullés, i en grups més menuts d'oms montanos, àlbers temblones i arces reals. A major altitut, fins a 1400-1500 m, són típics els boscs mixts, en hages mesclades en piceas, avets i làrixs. La flora de les pastures de montanya es compon de festuca, festuca dels prats, vincapervinca, trébol blanc i flors de violeta, caléndula, gali i boca de dragó. En les zones càrstiques també apareixen la avena, la juncia i la flor de les neus. Entre les espècies endèmiques dels Cárpatos, creixen ací la clavellinera de les coníferes i la clavellinera negra obscura.[3]
La seua fauna inclou llops, gat cervals, fardas i, a major altitut, isarts. Entre les aus, són comunes el cálao, la curruca, el papamoscas papirrojo, el pico dorsiblanco, i en els cursos d'aigua hi ha truchas, chochín i timalo.[3]
Història
[editar | editar còdic]Part de les legions romanes que varen conquistar Dacia varen creuar els Cárpatos per ací. Despuix de la conquista, seguiria sent zona de pas de tropes, i en els voltants es varen erigir dos castra.[4]
Segons Balázs Orbán, els sículos varen establir ya en el XI una fortificació per a defendre's dels cumanos i pechenegos.[5] Els cavallers teutònics varen construir en 1211 un castell de fusta en Râşnov Dietrichstein).
El castell de Bran va ser construït en permís del rei Luis I d'Hongria entre 1377 i 1382 pels sajones de Transilvania de Brașov per a defendre el pas de les incursions dels otomans i tàrtars.[6] És molt provable que la batalla de Posada (1330) entre Carlos I d'Hongria i Basarab I de Valaquia tinguera lloc en este pas de montanya.
El castell d'Orația, junt a Podu Dâmboviței,[4] també va ajudar en la defensa del pas. Existixen teories que atribuïxen la seua construcció als cavallers teutones o a Radu Negru. La carretera cap a este castell es cobria de fusta per a evitar que animals de tir esvararen (era coneguda com Königsbrücke), el seu manteniemento estava a càrrec dels sajones, que varen ser recompensats en terres en l'àrea de la vall del Dâmbovița.[7]
En 1413 el governant de Valaquia va traslladar a Bran el posat d'aduanas en el pas que prèviament es trobava en Rucăr, a on es taxava a totes les mercaderies que utilisaven la ruta.[4][8] Cap al sur, la ruta de comerç més comú es dirigia a Cetățeni, com ramals a Popeștu i Hârșova.[9] Inicialment el castellà de Bran supervisava la recaptació dels imposts, encara que paulatinament els príncips transilvanos varen optar per arrendar el cobro del trigèsim, principalment a la ciutat de Brașov.[10] En 1836, l'aduana es va traslladar al pas de Giuvala (la zona de l'actual municipi de Fundata).
Durant la guerra d'independència hongaresa de 1848-1849, el 19 de març de 1849 l'eixèrcit d'August von der Heydte es va retirar cap a Valaquia usant esta ruta.[11] Va ser la principal via de comunicació entre Transilvania i Valaquia fins que es va construir en 1854 la ruta pel entanque del riu Prahova i el pas de Predeal (ferrocarril des de 1876-1882).[4][12] La carretera va ser acondicionada en 1891: a l'inauguració de l'obra va acodir el rei rumà Carlos I.[13]
El primer oficial del eixèrcit de Romania en caure en la Primera Guerra Mundial ho va fer atacant posicions austrohúngaras en el pas de Bran despuix de l'entrada de Romania en l'Entente en 1916. Hui una creu s'alça en el lloc. El contraatac exitós de les potències centrals va ser portat a terme per les tropes d'Erich von Falkenhayn, que detindrien l'atac rumà.[14] Els caiguts alemans, austríacs i rumans en els combats en el pas varen ser enterrats prop de Dragoslavele.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mihaela Stoica, O trecătoare istorică – Culoarul Rucăr-Bran. 21 de març de 2015.
- ↑ Simona Suciu, Secretele castelului Bran. Adevărul, Febrer de 2015.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Luminița Ștefania Boboc, Arealul turistic Rucăr-Bran. Potențial turistic ș@i valorificare. Acadèmia Rumana, 2015.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Focșa et al. Valea Prahovei, Brașov, culoarul Rucăr-Bran. Bucarest: House of Guides, 2008. ISBN 9786065130371
- ↑ Balázs Orbán, A Székelyföld leírása, VI. Barczaság. Pest: Ráth Mór (1868)
- ↑ Leif Pettersen, Mark Baker, Romania (5ª ed.). Footscray, Vic., Austràlia: Lonely Planet. p. 141, 2010. ISBN 978-1-74104-892-6. OCLC 506251831.
- ↑ Heinrich Wachner, Krostadter Heimat- und Wanderbuch. Brașov: Wilhelm Hiemesch (1934).
- ↑ Nicola Williams, Romania & Moldova (1ª ed.). Hawthorn, Vic., Austràlia: Lonely Planet. p. 157, 1998. ISBN 0-86442-329-2. OCLC 38832964.
- ↑ David Turnock, The making of Eastern Europe: from the earliest claves to 1815. Londres: Routledge, 1988. p. 41. ISBN 0-415-01267-8. OCLC 18019855.
- ↑ Balázs Orbán, XXIII. Törcsvár és a törcsvári szoros: A törcsvári vám.
- ↑ Balázs Orbán XXIII. Törcsvár és a törcsvári szoros: A törcsvári szoros hadtörténete.
- ↑ János Hunfalvy, Gusztáv Thirring. A magyar birodalom földrajza – különös tekíntettel a néprajzi viszonyokra, II. Budapest: Athenaeum, 797. o. (1884-1890)
- ↑ Pascaru et al. Culoarul Rucăr-Bran – ghid turistic. Bucarest: Ad Libri, 2006. ISBN 9737997069
- ↑ Ferenc Julie, 1914–1918: A világháború magyar szemmel. Budapest: Magyar Szemle Társaság, 1933
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Elena Teodoreanu, Culoarul Rucăr-Bran: studiu climatic ș@i topoclimatic Editura Academiei Republicii Socialiste România, 1980
- Erich Jekelius, Der Törzburger Pass. Jahrbuch dones Burzenländer Sächsischen Museums. 1925, pp. 56-66.
- Erich Jekelius, A Törcsvári szoros északi előhegyeiről. A Magyar Állami Földtani Intézet évi jelentése, (1917–19).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paso de Rucăr-Bran» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.