Sadam Huseín

Erro al crear miniatura:

Sadam Huseín

Sadam Huseín Abd al-Mayid al-Tikriti (àrap صدام حسين عبد المجيد التكريتي, Ṣaddām Ḥusayn ʿAbd al-Maǧīd at-Tikrītiyy) (Tikrit, 28 d'abril de 1937-Bagdad, 30 de decembre de 2006) va ser un polític, militar i revolucionari iraquí que va eixercir com president d'Iraq des de 1979 fins al seu derrocament en 2003 durant la invasió liderada per Estats Units en Iraq. Membre destacat del revolucionari Partit Baaz Àrap Socialiste i, després, de la facció iraquí del partit i de la seua organisació regional, Sadam va tindre un paper clau en el colp de 1968 (després denominat «Revolució del 17 de juliol»), que va dur a la branca iraquí del partit al poder en el país. És considerat per diverses fonts com un supòsit dictador. Les polítiques i ideologies que va defendre es coneixen colectivamente com saddamisme, una variant dretana del baazisme. Com a vicepresident del general Ahmed Hasán al-Bakr, i en un moment en el qual molts grups eren considerats capaços de derrocar al govern, Sadam va crear forces de seguritat a través de les quals va controlar de forma férrea els conflictes entre el govern i les forces armades. Al començament de la década de 1970, Sadam va nacionalisar el petròleu i els bancs estrangers. A lo llarc de la mateixa década, va cimentar la seua autoritat sobre l'aparat del Govern, mentres els diners del petròleu ajudava a l'economia d'Iraq a créixer a un ritme veloç. Les posicions de poder en el país varen ser cobertes en gran part en àraps suní, una minoria que constituïa solament un quint de la població.

Sadam va pujar en poder formalment en 1979, encara que ya havia segut elíder d'Iraq de facto durant varis anys. Es va alluntar de les posicions prosoviéticas dels seus predecessors, efectuant un acostament als Estats Units per a formar un «eix àrap moderat» en Jordània i el Egipte del règim d'Hosni Mubarak. Va reprimir varis moviments, particularment chiís i kurdo, els quals buscaven derrocar al govern o obtindre l'independència, i va mantindre el poder durant la guerra entre Iran i Iraq (1980-1988) i la guerra del Golf (1990-1991). Es va fer popular entre els desafectos del món àrap a raïl dellançament iraquí en 1991 de missils R-11 contra el Estat d'Israel. A lo llarc de més de dos décades de dictadura, el número de víctimes atribuïdes al règim de Saddam pot ser de fins a 250.000 persones o més. El règim va quedar insolvent, principalment per la guerra entre Iran i Iraq, la guerra del Golf i les sancions de la Organisació de Nacions Unides. Promotor d'una interpretació baazista de la religió subordinada al nacionalisme, va induir a partir de 1993 en la cridada «Campanya de Fe» un increment de la retòrica religiosa en Iraq, reintroduciendo a partir de llavors al islam en les declaracions públiques i símbols del règim, a pesar de mostrar-se no obstant a lo llarc de tota la seua presidència en contra de qualsevol forma d'islamisme polític.

En març de 2003, una coalició encapçalada per Estats Units va invadir Iraq baix el pretext d'una suposta possessió per part d'Iraq d'armes de destrucció massiva i de mantindre vínculs en Al Qaeda. Ràpidament es va produir el derrocament del règim, pero les armes mai varen aparéixer i es va donar peu a una nova fase de conflicte, mantingut entre les forces d'ocupació i la insurgencia iraquí. Sadam va ser capturat el 13 de decembre de 2003 per les forces nortamericanes en la cridada Operació Amanecer Rojo. Enjuïciat per un tribunal iraquí per crims de lesa humanitat relacionats en l'assessinat de 148 chiís iraquí en 1982, va ser sentenciat a mort en novembre de 2006 i aforcat el 30 de decembre de 2006.

Primers anys

Sadam Huseín Abdel Majid at-Tikriti va nàixer el 28 d'abril de 1937 com a tercer fill en el sí d'una família llauradora sense terres dellogaret del-Ajwa, mísero assentament de cabanyes d'atobó a la vora del riu Tigris a 13 km de Tikrit, una ciutat de províncies extremadament pobra i subdesenrollada dellavors Regne d'Iraq. La seua família pertanyia al clan al-Bejat de la tribu àrap al-Bu Nasir, de confessió suní, dominant en la governació de Saladino. La seua mare, Subha Talfah al-Mussallat, va cridar al recent naixcut Sadam, que en àrap significa «el que s'enfronta».

El seu pare, Huseín Abd al-Majid, va desaparéixer quan Sadam tan sol tenia nou mesos d'edat (segons atres fonts, sis mesos ans que este naixquera). Es desconeix qué hauria ocorregut en est: segons alguns va morir o va ser assessinat; segons atres versions va abandonar a la família. Hi ha rumors persistents que sostenen que Sadam era en realitat un fill illegítim i que el nom del seu pare va ser inventat pel propi líder iraquí. El germà major del futur gobernant d'Iraq va morir de càncer a l'edat de 13 anys poc ans que este naixquera. Severament deprimida, la seua mare va tractar de desfer-se sense èxit de l'embaràs i inclús va intentar suïcidar-se. La depressió de Subha va empijorar quan va nàixer Sadam, fins al punt de, segons es diu, ella no va voler vore ni saber res del recent naixcut. El tio de Sadam, Khairallah Talfah (1910-1993), lliteralment va salvar la vida del seu nebot, a qui va alluntar de la seua mare i crie durant els seus primers anys de vida. Khairallah, un suní devot, professor i rigorós oficial de l'eixèrcit, era també pare d'una chiqueta de la mateixa edat de Sadam, Sajida Talfah, qui més vesprada es convertiria en l'esposa d'est. En plena Segona Guerra Mundial, l'1 d'abril de 1941 va esclatar en Iraq un tumult antibritánica encapçalada pel polític Rashid Ali al-Gailani (1892-1965) i recolzada pels alemans. Fervent anticolonialista, Talfah es va unir de manera entusiasta a l'alçament, el qual va fracassar. Els britànics varen enviar tropes a Iraq per a sofocar el tumult nacionaliste en la coneguda com Operació Sabine, dita campanya va durar del 18 d'abril al 30 de maig de 1941 resultant en una aplastant victòria britànica, els qui restablixen al regente probritánico 'Abd al-Ilah (1913-1958). El tio de Sadam, com a tants conspiradores més, va ser expulsat de l'eixèrcit iraquí i condenat a sis anys de presó.

En el seu tio entre reixes, el chicotet Sadam es va vore obligat a retornar en la seua mare. Durant el periodo que Sadam va estar baix el conte del seu tio, la seua mare es va casar en Ibrahim al-Hassan, membre del mateix clan, sent primer tercer de Subha. D'este matrimoni naixerien Sabawi Ibrahim al-Tikriti (1947-2013), Barzan Ibrahim al-Tikriti (1951-2007) i Watban Ibrahim al-Tikriti (1952-2015), tots ells futurs funcionaris del govern baazista. La família sofria de pobrea extrema, i Sadam va créixer en un ambient de pobrea i fam constant. El seu padastre (i tio), un exsoldado, posseïa una chicoteta granja que mantenia a la família. Sadam va començar a rebre l'educació primària als nou anys, no obstant va ser obligat a pastorear raberes de cabres per lo que a penes va assistir a classe. Ibrahim colpejava permanentment al chiquet i gojava humiliant-ho i insultant-li. Quan Sadam no feya be el seu treball en la granja, Ibrahim colpejava salvajemente a est en un pal, quedant al recapte de la seua mare i el seu padastre, este últim ho va maltractar durant anys, fins que Sadam va abandonar la seua llar a l'edat de 10 anys. Segons alguns informes, el padastre va obligar al chiquet a furtar pollets i ovelles per a vendre'ls o menjar-els per a subsistir. L'eterna necessitat va privar a Sadam Huseín d'una infància feliç. La humiliació experimentada en l'infància, aixina com la crueltat quotidiana expressada de moltes maneres, varen influir en el personage de Sadam. No obstant, el chicotet, gràcies a la seua sociabilitat i habilitat per a relacionar-se, tenia molts amics i coneguts en tots costats, tant entre companyers com a adults. Es conta que una volta varen aplegar parents lluntans a visitar al seu padastre. En ells venia un chiquet de l'edat de Sadam, qui es jactaba haver estudiat fins a segon grau de primària, saber llegir, contar i poder escriure el seu propi nom en l'arena. Sadam entusiasmat, li va demanar a a el-Hassan que li deixara anar a l'escola per a poder deprendre, pero el seu padastre li va propinar una tana En 1947, Sadam va complir 10 anys i somiava apassionadament en poder estudiar. Eixe mateix any, despuix de complir la seua sentència, el seu tio Kharillah va ser posat en llibertat. En enterar-se de la lliberació del seu tio, el jove Sadam va abandonar la seua llar i va fugir a Tikrit. Allí va anar novament acollit pel seu tio. Kharillah, qui gojava novament de llibertat, havia repres/représ la seua antiga ocupació com a mestre per a guanyar-se la vida, encara que en secret militava en el Partit de l'Independència Iraquí, un partit nacionaliste i antibritánico d'inspiració fascista. Encara que estricte, Sadam va a tindre molta estima pel seu tio, criant-se com un fill més de la família, junt a la seua futura esposa Sajida i el seu futur ministre de Defensa, Adnan. Durant tota la seua etapa jovenil, va viure en un ambient fortament anticolonialista i opositor a l'intervenció dels Estats Units i de les grans potències durant la Guerra Freda. Segons el propi Sadam, el seu tio i l'ambient en que es crie durant la seua adolescència va tindre una influència decisiva en la seua formació ideològica. En Tikrit, Huseín es gradua de l'escola i completa l'educació primària L'educació va ser molt difícil per a un chiquet que a l'edat de dèu anys ni tan sols sabia cóm escriure el seu nom. Segons alguns informes, Sadam gojava i es divertia fent bromes pesades als seus companyers. Una volta, va colocar una serp venenosa en un maletín d'un vell mestre de corán al que no li tenia simpatia. Per esta audaç broma, Huseín va ser expulsat de l'escola. Durant estos anys, Sadam ademés es dedicava a realisar tripijocs i furts per a subvenir les necessitats d'un núcleu familiar que no generava rendes de treball. Als 15 anys, Sadam va sofrir, el que segons ell, va anar el primer gran colp de la seua vida: La mort del seu amat cavall. L'impacte en el jove va ser tan fort que li va paralisar una mà. Durant mig més, Sadam va ser tractat en tota classe de remeis naturals fins que va conseguir recuperar la movilitat. En complir 16 anys, Sadam, influït pel seu tio, va intentar ingressar a una acadèmia militar d'èlit, pero va fallar en el seu primer examen. Dos anys més vesprada, es va traslladar a Bagdad junt en la seua família d'adopció per a proseguir la seua formació en l'escola del-Jark, foc d'un radicalisme estudiantil que es nutria de l'odi a la monarquia hachemí reinante i a Estats Units i el Regne Unit.

Joventut i activitat política

Erro al crear miniatura:

Hussein en 1956

El contacte en l'ambient polític de Bagdad li va separar a Sadam de la seua inicial educació religiosa i tradicional. La revolució egipcíaca de 1952 va tindre un gran impacte en Iraq i en tot lo món àrap, l'ídol de les masses jovenils d'eixe llavors era el revolucionari i futur president d'Egipte, Gamal Abdel Nasser. El sentiment revolucionari va ser característic en Iraq aixina com en el restant d'Oriente Pròxim. En Iraq, els progressistes i socialistes varen atacar a les èlits polítiques tradicionals (burócratas i terratinents de l'época colonial, comerciants rics, caps tribals i monarquistas). És en este context que les idees panarabistas de Nasser i l'Unió Àrap Socialista varen marcar la trayectòria política del món àrap. L'ascens de Nasser va presagiar una ona de revolucions en tot Oriente Pròxim durant els anys cinquanta i xixanta, en el colapse de les monarquies d'Iraq, Síria i Líbia. Entre octubre i novembre de 1956, va tindre lloc la crisis del Suez, en la que es va reafirmar la figura de Nasser i la sobirania d'Egipte front a les potències colonials de Regne Unit, França i Israel. El resultat d'este conflicte va animar a un grup de jóvens revolucionaris, entre els que es trobava un Sadam de 19 anys d'edat, a participar en un infructuós colp d'Estat contra el rei Faisal II d'Iraq. A l'any següent Sadam, un jove rebujat en l'Acadèmia Militar pel seu pobre currículum escolar, decidix, novament influenciat pel seu tio, provar sòrt en la política. És quan el futur dirigent descobrix el baazisme, i va ser seduït pels seus ideals izquierdista, llaics i revolucionaris. Huseín va ingressar en el Partit Baaz Àrap Socialiste en 1957.

Un any més vesprada, el 14 de juliol de 1958, té lloc en Iraq un colp d'Estat contra la monarquia hachemí: Un grup de militars nacionalistes i comunistes encapçalats per Abdul Karim Qasim i per Abdul Salam Arif varen derrocar i varen eixecutar al monarca Faysal II, al primer ministre Ahmad Mujtar Baban, a l'ex primer ministre Nuri as-Said i a l'antic regente Abdallah ibn Alí, i dona pas a una dictadura militar de tipo nacionaliste, antioccidental i prosoviética. Sadam en este llavors era un jove de físic intimidante, naturalea violenta i partidari de l'acció directa, i algú que, de la mateixa manera que el seu tio, es guanyava la vida en una pobra ocupació de professor. Es diu que el primer assessinat polític de Sadam Huseín va ser el d'un parent seu en Tikrit, Haj Sa'dun al-Nasri, qui era militant comuniste, per mig d'un dispar en el cap, a mitan d'octubre de 1958, encara que mai es va poder demostrar. Estes mateixes fonts asseguren que dit crim, segons pareix, instigat o mig ordenat per Tulfah, els va valdre a nebot i tio compartir cela en la presó de la ciutat durant mig any.

El Partit Baaz Àrap Socialiste, que fins a llavors havia segut un partit marginal format majorment per intelectuals, va passar a cobrar notorietat política. Dels 16 membres del gabinet de Qasim, 12 eren baazistas, no obstant el general Qasim es va mostrar en contra de l'oferta de Nasser d'unir a Iraq en Egipte i Síria en la República Àrap Unida, proyecte que pretenia unificar a tot lo món àrap, pero el president iraquí es va negar, la qual cosa va tornar als baazistas contra ell. Qasim sentia un fort rebuig al panarabisme i es va centrar en un nacionalisme purament iraquí. Açò li va guanyar l'enemistat dels nasseristas i els baazistas, els qui li havien permés ascendir al poder, i els que més fidelment representaven el sentir popular. Despuix de la ruptura, entre els nacionalistes iraquí i els panarabistas dirigits per Arif, estos últims varen buscar iniciar una nova revolució contra el govern de Qasim. Açò va comportar a un alçament fallanc que va tindre lloc en Mossul a principis de març de 1959. Dit alçament va ser abanderat pel general nasserista Abd al-Wahab al-Shawaf, qui va resultar mort durant el mateix any. Despuix d'este incident, Qasim començarà a reprimir als seus antics aliats, deixant al Partit Baaz i uns atres fòra de la llei. Per la seua banda, el govern iraquí va estretir la seua aliança en el Partit Comuniste Iraquí, puix este s'oponia als ideals panarabistas i buscaven igualment una Iraq independent. El Baaz va començar llavors la guerrilla contra Qasim. Durant este llavors, Sadam i el seu tio són lliberats per falta de proves. La direcció del Baaz va incloure a Sadam, llavors valorat únicament pels seus dots d'esbirro, en un comando de dèu hòmens en la missió d'assessinar al primer ministre Qasim. El 7 d'octubre de 1959, un comando de la guerrilla baazista ametralló en una emboscada el vehícul de Qasim en el centre de Bagdad. El seu chòfer i el seu edecán varen resultar morts, pero Qasim va poder salvar la vida en ferides menors. Segons sembla, Sadam va pretendre apuntar-se el mèrit del magnicidio i va incórrer en precipitació obrint fòc a destiempo. Es diuPlantilla:Quí que Sadam no va poder contindre els seus nervis, i posant en perill tota l'operació, va obrir fòc contra el vehícul ans que este es trobara lo suficientment prop. Ferit de la cama esquerra, va protagonisar una rocambolesca fugida. Este episodi de la seua vida va ser posteriorment cobert en tota classe de llegendes i rumors. La versió oficial conte que Sadam, ferit en la pantorrilla, va galopar en un cavall durant quatre nits. Com cap mege podia curar-li, ell mateixa es trauria la bala de la ferida en un full d'afaitar. Va conseguir aplegar a Tikrit a amagades, i d'ahí va tindre que navegar pel riu Tigris durant una nit tormentosa per a escapar de les autoritats. Despuix de navegar tota la nit, finalment va aplegar allogaret d'Al-Awja, a on va permanéixer amagat un temps.

Erro al crear miniatura:

Sadam en companyia de militants de la cèla egipcíaca del Baaz durant el seu periodo en El Caire.

Des del-Awja, disfrassat de beduino, va mamprendre un ardu viage en motocicleta pel desert (segons atres versions, va furtar un ruc). Finalment va aplegar a Síria, a on es va refugiar. Una volta allí, va viajar fins a la capital Damasc, en eixe llavors principal centre del Baazisme en Orient Pròxim. Allí viuria uns mesos, encara que al poc temps va abandonar Síria i es va dirigir cap a Egipte. En Bagdad li aguardava una sentència a mort in absentia. Els seus companyers no varen tindre la mateixa sòrt i varen ser eixecutats. El 21 de febrer de 1960, Sadam va aplegar a El Caire. Allí Sadam va reprendre l'activitat política en el Mando Regional egipcíac del Baaz, aixina com els estudis en l'escola superior Al Qasr An Nil, a on va terminar la seua educació secundària. Sadam va decidir contraure matrimoni en la seua prima Sajida Talfah en 1962, quan encara es trobava en El Caire. De dit enllaç matrimonial, que va tindre finalment lloc ya en Iraq al començament de 1963, Sadam va tindre cinc fills: Uday (n. 1964), Kusay (n. 1966), Raghad (n. 1968), Granota (n. 1969) i Hala (n. 1972).

Ascens en poder

Erro al crear miniatura:

Junt al president algerí Houari Boumédiène i el sah Mohammad Resa Pahleví, a raïl de la firma de la declaració d'Alger de 1975.

A partir de 1974, va aplegar a ser la figura més influent del partit i del govern, aplegant a ostentar diversos càrrecs públics i ser el número dos al mando d'Iraq. baix la seua influència, Sadam va convéncer a a el-Bakr que nacionalisara el petròleu en 1972 (els ingressos del qual serien utilisats per a fomentar l'indústria armamentística del país), i que en 1976 es prohibira l'existència d'atres partits polítics contraris al Baaz. En 1972, Sadam va viajar a la Unió Soviètica, per a firmar un Tractat d'Amistat i Cooperació, en una validea de 15 anys. Despuix d'esta relació, l'URSS es convertiria en el principal proveïdor d'armes d'Iraq, fins a 1979. En 1979, al-Bakr va terminar sent l'ombra de Sadam, degut a que este posseïa un fort respal general i una gran influència, lo que finalment va dur a la seua renúncia i Sadam va ocupar la presidència del país, que més alvance passaria a ser dictador d'Iraq durant vintiquatre anys. Huseín era admirador de Stalin; despuix del seu ascens en poder va portar a terme una porga dins del seu propi partit polític en busca d'opositors al seu govern per mig de l'ocupació dels servicis secrets. Va efectuar una persecució religiosa de chiís que terminaven sent assessinats, encarcerats o deportats a Iran. Eixe mateix any, també va aplegar a realisar massiva persecució de comunistes, lo que va provocar una greu deterioració en les relacions diplomàtiques en l'Unió Soviètica. Posteriorment, Sadam es posiciona cap a Occident, millorant les relacions en França, qui li proporcionarà urani i infraestructura per a portar a terme el seu propi programa nuclear, pero Sadam ho usarà per a fins militars, mentint que el seu us era per a beneficiar a la població civil.

Presidència (1979-2003)

Consolidació del poder

Erro al crear miniatura:

Discurs de Saddam durant la porga contra el Partit Baaz en 1979.

Sadam va convocar una assamblea de líders del partit Baaz el 22 de juliol de 1979. Durant la reunió, que va ordenar gravar en vídeo, Saddam va afirmar haver trobat una quinta columna dins del Partit Baaz i va ordenar a Muhyi Abdel-Huseín que llegira una confessió i els noms de 68 presunts coconspiradoras. A estos membres se'ls va tildar de "deslleals" i varen ser trets de la sala un per un i llocs baix custòdia. Despuix de llegir la llista, Saddam va felicitar als que encara estaven assentats en la sala per la seua llealtat passada i futura. Les 68 persones detingudes en la reunió varen ser posteriorment jujades juntes i declarades culpables de traïció ; 22 varen ser condenades a mort. Atres membres d'alt ranc del partit varen formar el pilot de fusilament. L'1 d'agost de 1979, centenars de membres d'alt ranc del partit Baaz havien segut eixecutats.

Una segona ronda de porgues va tindre lloc en juny de 1982, quan la mitat dels setze membres del CCR que varen sobreviure a el "contracolp" de 1979 varen ser destituïts del poder. Un gran número de chiïtes varen ser expulsats del règim. Més tart, el govern va invitar als chiïtes a ocupar càrrecs dins del govern per a guanyar respal. baix l'administració de Sadam, els alts càrrecs governamentals, militars i de seguritat estaven ocupats predominantment per musulmans suní àraps, una minoria que representava aproximadament una quinta part de la població. Encara que els llocs clau de seguritat a sovint es reservaven per a familiars propencs, també nomenava a membres de diverses minories religioses i ètniques per a alts càrrecs i com a representants basats en la llealtat al seu règim.

Autonomia i drets kurdo

Encara que la seua posició sobre la política kurdo ha segut debatuda, Sadam ha permés certa autonomia als kurdo, permetent-els parlar kurdo en les escoles, en la televisió i inclús en els periòdics, traduint llibres de text per a les regions kurdo i podent els kurdo en Iraq elegir un representant kurdo per a anar a Bagdad.

En Iraq, especialment en comparació a atres països del Mig Oriente com Iran, Turquia i Síria, els kurdo iraquí varen ser tractats ben baix el règim de Sadam en comparació a la situació en els països veïns, i l'idioma kurdo va ser tolerat baix el règim de Sadam en l'educació i els mijos de comunicació, i parlat com a idioma oficial.

Sadam també va tindre varis ministres i generals kurdo, sent el de major ranc Taha Yassin Ramadan, un kurdo iraquí, designat per Sadam, en gran part per la seua llealtat, com un dels tres vicepresidents d'Iraq. També va ser nomenat subsecretari del Comando Regional de la branca iraquí del Partit Baaz i comandant de l'Eixèrcit Popular.

Reformes socials

Erro al crear miniatura:

Sadam promovent l'educació i l'alfabetisació de les dònes.

Sadam també va prendre mides per a promoure els drets de les dònes en Iraq. A finals de la década de 1970, les dònes en Iraq eixercitaven papers importants en la societat: representaven el 46% de tots els professors, el 29% de tots els meges, el 46% de tots els dentistes i el 70% de tots els farmacèutics. Estos alvanços varen senyalar un progrés en la participació de les dònes en diversos camps professionals. Les dònes també varen vore un aument dràstic dels seus drets en atres aspectes de la vida, i se'ls varen concedir drets iguals en el matrimoni, el divorç, l'herència i la custòdia.Les dònes en Iraq també tenien la capacitat de transmetre la seua ciutadania als seus fills inclús si es casaven en un no iraquí, alguna cosa que les dònes iraquí ya no poden fer. L'educació de les dònes ya no era un lux: tenien les mateixes oportunitats que els hòmens en l'educació superior.

També va introduir programes de seguritat social, entre els que destaquen els beneficis per discapacitat, i les persones discapacitades en Iraq tenen dret a rebre assistència financera. També va introduir la cobertura sanitària, garantisant que els ciutadans iraquí tingueren accés a l'atenció sanitària i als medicaments quan els necessitaren,encara que durant els anys 90 l'atenció sanitària iraquí va disminuir en la seua eficàcia degut a que les sancions varen restringir l'ingrés d'equips i suministraments mèdics bàsics a Iraq.

En 1980, el govern de Sadam va concedir a les dònes el dret al vot i el dret a presentar-se a càrrecs públics.  A finals dels anys 70 i fins als 80, les dònes en Iraq ocupaven papers significatius en la societat, representant el 46% de tots els professors, el 29% dels meges, el 46% dels dentistes i el 70% dels farmacèutics. Les dònes també varen constituir el 40% de l'administració pública en un moment donat dels anys 80. Es varen promulgar reformes llegals per a otorgar igualtat de drets en matrimoni, divorç, herència i custòdia dels fills, i les dònes iraquí podien transmetre la ciutadania als seus fills inclús si estaven casades en no iraquí. Es va ampliar l'accés a l'educació superior i a les dònes se'ls varen oferir les mateixes oportunitats acadèmiques que als hòmens. A diferència d'atres països de majoria àrap o musulmana, les dònes en Iraq varen eixercitar un paper important en la societat. Segons un informe de 1985 de The New York Claves: "Les dònes iraquí, històricament entre les més emancipades del món àrap, ocupen ocupacions en totes les professions, visten com els apetix, voten i ocupen més del 10 per cent dels escans en l'Assamblea Nacional. En l'Universitat de Bagdad, el 55 per cent de la matrícula és femenina. La guarderia és proporcionada gratuïtament per l'estat, i en la guerra, les dònes han assumit ocupacions més tradicionals d'hòmens i ara representen el 25 per cent de tota la força laboral."

Economia i infraestructura

Encara que inicialment compromés en la planificació centralisada i la nacionalisació, especialment en el sector petroler, Sadam va experimentar en la privatisació, la desregulación parcial i la lliberalisació llimitada del mercat a finals dels anys 80. La guerra Iran-Iraq va devastar l'economia iraquí, causant danys estimats en 120.000 millons de dólars i deixant al país en al voltant de 90.000 millons de dólars en deute, incloent aproximadament 40.000 millons adeutats solament a Aràbia Saudita i Kuwait. Despuix de la guerra del Golf i l'imposició de sancions internacionals en els anys 90, l'economia iraquí havia caigut dràsticament i el sistema s'havia inclinat cada volta més cap al capitalisme clientelista.

En general, el govern de Sadam va invertir molt en proyectes d'infraestructura, com a carreteres, ponts i edificis públics. Sadam va implementar una campanya nacional d'infraestructures que va alvançar en la construcció de carreteres, la promoció de la mineria i el desenroll d'atres indústries. També es va dur electricitat a casi totes les ciutats d'Iraq i a moltes zones perifèriques. Iraq va crear un dels sistemes de salut pública més modernisats d'Orient Mig, lo que li va valdre a Sadam un premi de la Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO). Va fundar un hospital, especialment per al tractament de chiquets en paràlisis cerebral.  El govern de Sadam també va mamprendre una gran campanya per a embellir Bagdad erigint estàtues i monuments.  El govern també va recolzar a les famílies dels soldats, va concedir hospitalisació gratuïta a tots i va concedir subsidis als agricultors.

El govern va invertir en la construcció d'escoles i les taxes d'alfabetisació en Iraq varen aumentar significativament durant el seu mandat.  Sadam va establir i va controlar la "Campanya Nacional per a l'Erradicació de l'Analfabetisme" i la campanya per la "Educació Gratuïta Obligatòria en Iraq", i en gran mida baix el seu patrocini, el govern va establir l'educació gratuïta universal fins als nivells educatius més alts i centenars de mills varen deprendre a llegir en els anys posteriors a l'iniciació de la programar.

Guerra entre Iran i Iraq (1980-1988)

Artícul principal → Guerra entre Iran i Iraq.

Antecedents

Erro al crear miniatura:

Sadam i Masud Rajaví, líder de la Organisació dels Muyahidines del Poble d'Iran, 1987.

A principis de 1979, la dinastia Pahlavi del Sah d'Iran, Mohammad Resa Pahleví, va ser derrocada per la Revolució Islàmica, donant pas a una república islàmica liderada per l'ayatolá Ruhollah Jomeiní. L'influència de l'islam chiïta revolucionari va créixer ràpidament en la regió, especialment en països en grans poblacions chiïtes, especialment Iraq. Sadam temia que les idees islàmiques radicals que eren hostils al seu règim secular s'estigueren estenent ràpidament dins del seu país entre la majoria chiïta.  A pesar del temor de Sadam a un gran descontent, els intents d'Iran d'exportar la seua Revolució Islàmica varen ser en gran mida infructuosos a l'hora de reunir el respal dels chiïtes en Iraq i els estats del Golf. La majoria dels chiïtes iraquí, que constituïen la majoria de les Forces Armades iraquí, varen elegir el seu propi país front als seus correligionaris chiïtes iranís durant la guerra que va seguir.

També hi havia hagut una forta enemistat entre Sadam i Jomeiní des dels anys 70. Jomeini, que havia segut exiliat d'Iran en 1964, es va establir en Iraq, en la ciutat sagrada chiïta de Náyaf.  Allí es va involucrar en chiïtes iraquí i va desenrollar un fort seguiment religiós i polític contra el govern iraní, que Sadam va tolerar.  Quan Jomeiní va començar a instar als chiïtes allí a derrocar a Sadam i baix la pressió del Sah, que havia acordat un acostament entre Iraq i Iran en 1975, Sadam va accedir a expulsar a Jomeiní en 1978 a França. Allí, Jomeiní va guanyar conexions en els mijos i va colaborar en una comunitat iraní molt més numerosa, al seu favor.  Despuix de l'arribada al poder de Jomeiní, es varen produir escaramuzas entre Iraq i l'Iran revolucionari durant dèu mesos per la sobirania de la disputada via fluvial Chat el Arab, que dividix abdós països. Durant este periodo, Sadam va afirmar públicament que era de l'interés d'Iraq no relacionar-se en Iran i que era d'interés d'abdós nacions mantindre relacions pacífiques.

L'esclat de la guerra en setembre de 1980 va ser precedit per un llarc periodo de tensió entre abdós països durant 1979 i 1980, incloent freqüents escaramuzas fronterices, crides de Jomeiní per a que els musulmans chiïtes en Iraq es rebelaren contra el Partit Baaz, i acusacions de respal iraquí a separatistes ètnics en Iran.  Va haver enfrontaments freqüents a lo llarc de la frontera Iran-Iraq durant tot 1980, en Iraq queixant-se públicament d'a lo manco 544 incidents i Iran citant a lo manco 797 violacions de la seua frontera i espai aéreu.  L'1 d'abril de 1980, el Partit Islàmic Dawa, un grup islamiste iraquí en vínculs de respal a Iran, va intentar assessinar a Tarek Aziz, llavors vice primer ministre d'Iraq en el campus de la Universitat de Bagdad, en represàlia per un decret del 30 de març que declarava "la pertinença a Dawa [era] un delicte capital".  El 30 d'abril, Iraq va organisar un atac contra l'embaixada iraní en Londres. El 10 de setembre de 1980, Iraq va recuperar per la força territoris en Zain al-Qaws i Saif Saad que s'havien promés baix els térmens del Acort d'Alger de 1975, pero que Iran mai havia entregat, lo que va dur a que tant Iran com Iraq anularen el tractat, el 14 i el 17 de setembre, respectivament.

El conflicte

Iraq va invadir Iran el 22 de setembre de 1980, llançant primer atacs aéreus contra numerosos objectius en Iran, inclós el aeroport de Mehrabad en Teheran, abans d'ocupar la rica província petrolera iraní de Juzestán, que també conta en una considerable minoria àrap.  L'invasió va ser inicialment exitosa, ya que Iraq va capturar més de 25.900 quilómetros de territori iraní per al 5 de decembre de 1980.  Juzestán i Basora varen ser el principal foc de la guerra i la principal font de les seues economies. En el respal d'atres estats àraps, Estats Units i Europa, i en un important respal financer dels estats àraps del Golf Pèrsic, Saddam es va convertir en "defensor del món àrap" front a un Iran chiïta revolucionari i fonamentaliste. En conseqüència, molts veen a Iraq com "un agent del món civilisat".  Va lluitar contra Iran principalment per a evitar l'expansió del radicalisme chiïta.

Es va ignorar el flagrant despreci pel dret internacional i les violacions de les fronteres internacionals. En el seu lloc, Iraq va rebre respal econòmic i militar dels seus aliats, que varen passar per alt l'us de la guerra química per part de Sadam contra els kurdo i els iranís, ademés dels esforços d'Iraq per desenrollar armes nuclears.  En els primers dies de la guerra, va haver intensos combats terrestres al voltant de ports estratègics mentres Iraq llançava un atac contra Juzestán. Despuix de conseguir alguns alvanços inicials, les tropes iraquí varen començar a sofrir baixes per atacs d'onades humanes per part d'Iran. Mentrestant, els esforços de Sadam per desenrollar armes nuclears varen sofrir un revés quan el reactor nuclear d'Iraq va ser destruït el 7 de juny de 1981 per un atac aéreu israelita.  Per a 1982, Iraq estava a la defensiva i buscava formes de posar fi a la guerra. Iraq es va vore ràpidament atrapat en una de les guerres de desgast més llargues i destructives del XX.

Erro al crear miniatura:

Donald Rumsfeld, enviat especial de Ronald Reagan per a Oriente Pròxim, reunit en Sadam Huseín durant una visita a Bagdad, en decembre de 1983, durant la guerra entre Iran i Iraq.

Durant la guerra, Iraq va utilisar armes químiques contra les forces iranís que combatien en el front sur i contra els separatistes kurdo que intentaven obrir un front nort en Iraq en l'ajuda d'Iran.  Tarek Aziz va reconéixer posteriorment l'us d'armes químiques per part d'Iraq contra Iran, pero va dir que Iran les havia usat primer contra Iraq.  Els iranís, exigint que la comunitat internacional obligue a Iraq a pagar reparacions de guerra a Iran, varen rebujar qualsevol sugerència d'alto el fuego.  A pesar de vàries cridades a l'alto el fuego per part del Consell de Seguritat de les Nacions Unides, les hostilitats varen continuar fins al 20 d'agost de 1988.  No va ser fins al 20 de juliol de 1988 quan Iran va acceptar la Resolució 598, principalment per la baixa moral, el colapse econòmic i les exitoses operacions Tawakalna a l'estil Allah d'Iraq, que varen revertir tots els guanys territorials iranís i varen posar fi efectivament a la guerra.  La Enciclopèdia Britànica afirma: "Les estimacions de víctimes totals oscilen entre 1.000.000 i el doble d'eixa sifra. El número de morts en abdós bandos va ser potser de 500.000, sent Iran el que va sofrir les majors pèrdues." Cap de les dos parts havia conseguit lo que originalment desijava i les fronteres varen permanéixer casi sense canvis. Les zones del sur, riques en petròleu i pròsperes, varen quedar casi completament destruïdes i varen quedar en la frontera anterior a 1979, mentres que Iran va conseguir obtindre alguns chicotets alvanços en les seues fronteres en la zona kurdo del nort. Abdós economies, abans saludables i en expansió, varen quedar en ruïnes. Sadam va demanar prestats decenes de mils de millons de dólars a atres estats àraps i alguns mils de millons d'atres llocs. Açò es va tornar en contra d'Iraq i els estats àraps, ya que Jomeiní va ser àmpliament percebut com un héroe pels seus partidaris per conseguir defendre a Iran i mantindre la guerra en poc respal estranger front al fortament recolzat Iraq, i solament va conseguir impulsar el radicalisme islàmic no solament dins dels estats àraps, sino també dins d'Iraq, creant noves tensions entre el Partit Baaz suní i la majoria chiïta.  Davant la reconstrucció de l'infraestructura iraquí i la resistència interna, Sadam va tornar a buscar desesperadament diners, esta volta per a la reconstrucció de posguerra.

Campanya d'Anfal i atac químic contra kurdo

Artícul principal → Campanya d'Anfal.

En el marc de guerra entre Iran i Iraq, Sadam Huseín va començar una campanya militar contra el poble kurdo i molts uns atres en les regions kurdo d'Iraq, liderada pel govern i encapçalada per Alí Hasán al Mayid. La campanya pren el seu nom del capítul 8 corànic (al-ʾanfāl), que va ser utilisat com a nom en clau per l'administració per a una série d'atacs contra els rebels peshmerga i la població civil majoritàriament kurdo del nort rural d'Iraq, portats a terme entre 1986 i 1989 i culminant en 1988. La matança, coneguda com Operació al-Anfal, es va saldar en la destrucció de 4500 poblacions i llogarets, i en l'assessinat d'al voltant de Plantilla:Nts civils. La campanya d'extermini va tindre lloc entre els anys 1986-1989, i en ella es varen portar a terme ofensives directes, bombardejos aéreus, destrucció de ciutats, deportacions, fusilaments i atacs en armes químiques. El 16 de març de 1988, la ciutat kurdo d'Halabja va ser atacada en una mescla de gas mostaça i agents nerviosos, matant entre 3200 i 5000 persones, i deixant entre 7000 i 10 000 ferides més, en la seua majoria civils.  L'atac va ocórrer en conjunt en la campanya d'Anfal, dissenyada per a restablir el control central de la població majoritàriament kurdo de les zones del nort d'Iraq i derrotar a les forces rebels peshmerga kurdo. Despuix de l'incident, el Departament d'Estat dels Estats Units va adoptar la posició oficial de que Iran va ser parcialment responsable de la massacre d'Halabja. Un estudi de la Agència d'Inteligència de la Defensa va responsabilisar a Iran de l'atac, una evaluació que posteriorment va ser utilisada per la Agència Central d'Inteligència durant gran part dels primers anys 90. A pesar d'això, pocs observadors hui en dia dubten de que va ser Iraq qui va eixecutar la massacre d'Halabja. Segons Joost Hiltermann: "L'anàlisis de mils de documents capturats de la policia secreta iraquí i documents del govern nortamericà desclasificados, aixina com entrevistes en decenes de supervivents kurdo, alts desertor iraquí i oficials d'inteligència nortamericanes retirats, mostren (1) que Iraq va portar a terme l'atac a Halabja, i (2) que Estats Units, plenament conscient de que va ser Iraq, va acusar a Iran, enemic d'Iraq en una guerra feroç, de ser parcialment responsable de l'atac."

Guerra del Golf (1990-1991)

Artícul principal → Guerra del Golf.

Tensions inicials

El fi de la guerra en Iran va servir per a profundisar les tensions latents entre Iraq i el seu ric veí Kuwait. Sadam va instar als kuwaitíes a eximir el deute iraquí acumulada en la guerra, uns 30 000 millons de dólars, pero es varen negar rotundament. Sadam va pressionar als països exportadors de petròleu per a que pujaren els preus del petròleu reduint la producció; Kuwait es va negar i després va liderar l'oposició en la OPEP a les retallades que Sadam havia solicitat. Kuwait estava extraent grans cantitats de petròleu, mantenint aixina els preus baixos, quan Iraq necessitava vendre petròleu d'alt preu dels seus pous per a saldar el seu enorme deute.

Sadam havia argumentat consistentemente que Kuwait havia segut històricament una part integral d'Iraq i que solament havia sorgit com a resultat de l'interferència del govern britànic; reflectint una creència que els nacionalistes iraquí havien recolzat durant els últims cinquanta anys. Esta creència va ser un dels pocs artículs de fe que varen unir l'escena política en una nació plagada de marcades divisions socials, ètniques, religioses i ideològiques.  L'extensió de les reserves petrolíferes kuwaitíes també va intensificar les tensions en la regió. Les reserves de petròleu de Kuwait (en una població de 2 millons front a les d'Iraq de 25) eren aproximadament iguals a les d'Iraq. En conjunt, Iraq i Kuwait ocupaven al voltant del 20 per cent de les reserves de petròleu conegudes del món; Aràbia Saudita mantenia un atre 25 per cent. Sadam encara contava en un eixèrcit experimentat i ben equipat, que va utilisar per a influir en els assunts regionals. Posteriorment va ordenar tropes a la frontera entre Iraq i Kuwait.

A mida que les relacions entre Iraq i Kuwait es deterioraven ràpidament, Sadam rebia informació contradictòria sobre cóm respondria Estats Units davant les perspectives d'una invasió. Per un costat, Washington duya aproximadament una década prenent medides per a cultivar una relació constructiva en Iraq. L'administració Reagan va otorgar a Iraq aproximadament 4000 millons de dólars en crèdits agrícoles per a reforçar-ho front a Iran. L'Iraq de Sadam es va convertir en "el tercer major receptor d'ajuda nortamericana."  Reaccionant a les crítiques occidentals en abril de 1990, Sadam va amenaçar en destruir la mitat d'Israel si actuava contra Iraq. En maig de 1990, va criticar el respal nortamericà a Israel advertint que "Estats Units no pot mantindre tal política mentres professa amistat cap als àraps." En juliol de 1990 va amenaçar en usar la força contra Kuwait i els Emirats Àraps Units dient: "Les polítiques d'alguns governants àraps són americanes ... S'inspiren en Estats Units per a socavar els interessos i la seguritat àraps."  Estats Units va enviar avions de guerra i bucs de combat al Golf Pèrsic en resposta a estes amenaces.

Erro al crear miniatura:

La diplomàtica nortamericana April Glaspie junt a Sadam Huseín en una reunió d'emergència en juliol de 1990.

El 25 de juliol de 1990, Sadam va convocar a l'embaixadora nortamericana en Iraq, April Glaspie, per a una reunió d'emergència en la que elíder iraquí va atacar la política nortamericana respecte a Kuwait i els Emirats Àraps Units. Durant la reunió, Glaspie va afirmar que "no tenim opinió sobre els conflictes àrap-àraps, com el seu desacort fronteriç en Kuwait", lo que es va interpretar com una aprovació tácito per a l'invasió de Kuwait.

Saddam va declarar que intentaria negociacions desesperades en els kuwaitíes, pero Iraq "no acceptaria la mort."  Els funcionaris nortamericans varen intentar mantindre una llínea conciliadora en Iraq, indicant que, encara que George H. W. Bush i James Baker no volien l'us de la força, no prendrien posició sobre la disputa fronteriça entre Iraq i Kuwait i no volien involucrar-se.  Més tart, Iraq i Kuwait es varen reunir per a una sessió final de negociació, que va fracassar. Sadam va enviar llavors a les seues tropes a Kuwait. A mida que les tensions entre Washington i Sadam varen començar a escalar, la Unió Soviètica, baix Mijaíl Gorbachov, va enfortir la seua relació militar en elíder iraquí, proporcionant-li assessors militars, armes i ajuda.

Invasió de Kuwait

Artícul principal → Invasió iraquí de Kuwait.

Erro al crear miniatura:

Sadam Huseín en Alaa Huseín, primer ministre de l'efímera República de Kuwait.

El 2 d'agost de 1990 Iraq va invadir i es va anexar Kuwait. El 4 d'agost es va proclamar un "Governe Provisional de Kuwait Lliure" respalat per Iraq, pero la total falta de llegitimitat i respal va dur a un anunci el 8 d'agost d'una "fusió" d'abdós països.  El 28 d'agost, Kuwait es va convertir formalment en la 19.ª governació d'Iraq. Solament dos anys despuix de la treua entre Iraq i Iran en 1988, "Sadam va fer lo que els seus patrocinadors del Golf li havien pagat per a evitar." Despuix d'eliminar l'amenaça del fonamentalisme iraní, "va invadir Kuwait i va enfrontar als seus veïns del Golf en nom del nacionalisme àrap i l'islam."  Sadam va justificar l'invasió de Kuwait en 1990 afirmant que Kuwait sempre havia segut una part integral d'Iraq i que solament s'havia convertit en una nació independent per l'interferència del Imperi britànic.

Quan més tarde li varen preguntar per qué va invadir Kuwait, Sadam primer va afirmar que era perque Kuwait era llegítimament la 19.ª província d'Iraq i després va dir: "Quan alguna cosa m'entra en el cap, actue. Aixina soc yo."  Segons els observadors, Sadam podria perseguir tal agressió militar en una "maquinària militar finançada en gran part per les decenes de mils de millons de dólars que Kuwait i els estats del Golf havien abocat en Iraq i les armes i tecnologia proporcionades per l'Unió Soviètica, Alemània i França." Durant el seu interrogatori de 2003–2004 es va revelar que, ademés de disputes econòmiques, un intercanvi insultante entre l'emir kuwaití Yáber Al-Áhmad Al-Yáber Al-Sabah i el ministre d'Assunts Exteriors d'Iraq, durant el qual Sadam va afirmar que l'emir va declarar la seua intenció de convertir a "totes les dònes iraquí en prostitutes de 10 dólars" arruïnant financerament Iraq, va anar un factor decisiu per a desencadenar l'invasió.  Poc abans d'invadir Kuwait, Sadam va enviar 100 coches Mercedes nous de la Série 200 als principals editors d'Egipte i Jordània. Dos dies abans dels primers atacs, Sadam supostament va oferir al president Hosni Mubarak d'Egipte 50 millons de dólars en efectiu, "supostament a canvi de gra".

Operació Tormenta de Desert

Artícul principal → Operació Rabosot del Desert.

Al començament de 1991, una coalició internacional dirigida per Estats Units va declarar la guerra a Iraq i li va obligar a retirar-se de Kuwait durant la guerra del Golf, restaurant-se l'Emirat de Kuwait. Esta guerra va ser batejada per Sadam com «la mare de totes les batalles». Per a mantindre a la població civil iraquí baix control, Sadam va escomençar a apelar al populisme islàmic, vestint-se de beduino, autoproclamándose «Servidor de Deu» (a pesar de que anteriorment es considerava agnòstic i defenia el llaïcisme), i fent una crida a derrocar a tots els gobernant «traïdors» de la nació àrap.

Els oficials iraquí varen saquejar Kuwait, arrancant inclús el marbre dels seus palaus per a traslladar-ho al propi palau de Saddam. Sadam va ignorar el determini del Consell de Seguritat. Respalat pel Consell de Seguritat, una coalició liderada per Estats Units va llançar atacs aéreus i de missils les 24 hores sobre Iraq, a partir del 16 de giner de 1991.  Israel, encara que va ser objecte d'atacs de missils iraquí, es va abstindre de respondre per a no provocar que els estats àraps abandonaren la coalició. Una força terrestre composta en gran part per divisions blindades i infanteria nortamericanes i britàniques va expulsar a l'eixèrcit de Saddam de Kuwait en febrer de 1991 i va ocupar la partix sur d'Iraq fins al Éufrates.

El 6 de març de 1991, Bush va anunciar: "Lo que està en joc és més que un país chicotet, és una gran idea—un nou orde mundial, a on diverses nacions s'unixen en una causa comuna per a alcançar les aspiracions universals de la humanitat: pau i seguritat, llibertat i l'estat de dret."  Al final, l'eixèrcit iraquí va demostrar ser incapaç de competir en el camp de batalla en les forces terrestres de la coalició, altament mòvils, i el seu marejant respal aéreu. Uns 175.000 iraquí varen ser fets presoners i les baixes es varen estimar en més de 85.000.  Com a part de l'acort d'alto el fuego, Iraq va accedir a eliminar tot gas venenós i armes germinals i permetre que observadors de l'ONU inspeccionen els llocs. Les sancions comercials de l'ONU permaneixerien vigents fins que Iraq complira en tots els térmens.  Sadam va reclamar públicament la victòria al final de la guerra.

Anys posteriors (1991-2003)

Saddam, despuix d'haver sobrevixcut a la crisis immediata despuix de la derrota, va quedar fermament en control d'Iraq, encara que el país mai es va recuperar ni econòmica ni militarment de la guerra del Golf, fins a una modesta recuperació registrada a principis dels anys 2000.

Sadam citava rutinariamente la seua supervivència com "prova" de que Iraq havia guanyat la guerra contra Estats Units Este mensage li va valdre a Sadam molta popularitat en molts sectors del món àrap. John Esposito va escriure: "Àraps i musulmans varen ser atrets en dos direccions. Que es varen unir no tant a Sadam Huseín com a la naturalea bipolar de la confrontació (Occident front al món àrap musulmà) i els temes que va proclamar Sadam: unitat àrap, autosuficiencia i justícia social."  Com a resultat, Sadam va atraure a moltes persones per les mateixes raons que varen atraure a cada volta més seguidors a la renaixença islàmica i també per les mateixes raons que varen alimentar els sentiments antioccidentals.

Per a guanyar el respal de les comunitats religioses,, Sadam va iniciar en 1993 la Campanya de fe per a llegitimar la seua posició política en la societat. Davant els acontenyiments socials i polítics que havien qüestionat la figura de tant Sadam com la doctrina del Partit Baaz, Sadam va vore l'oportunitat d'instrumentalizar el islam per als seus interessos, trencant en la secularidad del partit. A finals de la década de 1990, Sadam va ordenar que s'escriguera un Corán en la seua sanc extreta per a tal fi.

Les relacions en Estats Units varen seguir sent tenses despuix de la guerra. Estats Units va llançar un atac en missils dirigit al quarter general d'inteligència d'Iraq en Bagdad el 26 de juny de 1993, citant proves de repetides violacions de les "zones d'exclusió aérea" impostes despuix de la guerra i per a incursions en Kuwait.  Els funcionaris nortamericans varen continuar acusant a Sadam de violar els térmens de l'alto el fuego de la guerra del Golf, de desenrollar armes de destrucció massiva i atres armes prohibides, i de violar les sancions impostes per l'ONU. Anys més vesprada, Estats Units i el Regne Unit també varen realisar una série de bombardejos sobre Iraq baix de la denominada «Operació Rabosot del Desert». L'argument llavors va ser la falta de cooperació iraquí en els inspectors de l'ONU que supervisaven el desarmament del país, encara que atres mijos varen assegurar que es tractava d'un intent del president Clinton de desviar l'atenció del «Escàndalewinsky». Despuix de dos anys d'activitat intermitent, avions de guerra nortamericanes i britànics varen atacar en més força els llocs propencs a Bagdad en febrer de 2001.  El exagente de casos de la CIA Robert Baer informa que "va intentar assessinar" a Sadam en 1995 en mig de "un esforç d'una década per a fomentar un colp militar en Iraq."  A finals dels anys 90, l'aïllament diplomàtic d'Iraq en els estats àraps s'estava dissipant gradualment, i l'economia d'Iraq havia millorat breument en l'any 2000, en un PIB que va aumentar fins a 23.730 millons de dólars. Sadam va decidir posteriorment usar euros, en lloc de dólars nortamericans per al petròleu iraquí. Casi totes les exportacions de petròleu d'Iraq baix el programa Petròleu per aliments es varen pagar en euros des de 2001. Es varen pagar aproximadament 26.000 millons d'euros (17.400 millons de lliures) per 3.300 millons de barrils de petròleu en un conte de depòsit en garantia en Nova York.

Invasió i guerra de 2003

Vore també: Guerra d'Iraq

Antecedents

Molts membres de la comunitat internacional, especialment Estats Units, seguien considerant a Sadam com un tirà belicoso que representava una amenaça per a l'estabilitat de la regió. Despuix dels atentats de l'11 de setembre de 2001 en Nova York, el president nortamericà George W. Bush va incloure a Iraq, Iran i Corea del Nort en el denominat «eix del mal» (axis of evil). Ademés, Bush va anunciar que possiblement prenguera medides per a derrocar al governe iraquí, per l'amenaça de les seues armes de destrucció massiva. Bush va declarar que «el règim iraquí ha conspirat per a desenrollar ántrax, gas nerviós i armes nuclears durant més d'una década... Iraq seguix fent vanaglòria de la seua hostilitat cap a Estats Units i recolzant el terrorisme».

El 24 de febrer de 2003, Sadam Huseín va participar en una entrevista en el reporter de CBS News Donen Rather. Parlant durant més de tres hores, va negar posseir armes de destrucció massiva o qualsevol atra arma prohibida per les directrius de l'ONU. També va expressar el seu desig de tindre un debat televisat en viu en George W. Bush, que va ser rebujat. Va ser la seua primera entrevista en un reporter nortamericà en més d'una década. CBS va transmetre l'entrevista gravada més tarde eixa semana. Sadam Huseín li va dir més vesprada a un entrevistador del FBI que una volta va deixar oberta la possibilitat de que Iraq posseïra armes de destrucció massiva per a semblar forta contra Iran.

Invasió i derrocament

Erro al crear miniatura:

Estàtua de Saddam derribada en la plaça Firdos despuix de l'invasió

En març de 2003, una coalició formada per Estats Units, Espanya, Regne Unit, Austràlia i Polònia va declarar la guerra a Iraq i va invadir el país en respal de peshmergas kurdo, iniciant el 20 de març de 2003 lo que es va conéixer com invasió d'Iraq. Els motius que va esgrimir ellavors president nortamericà varen ser que Iraq posseïa armes de destrucció massiva i que no havia colaborat en els inspectors de la ONU. Esta operació, que va ser declarada com finalisada l'1 de maig de 2003, va supondre la caiguda del règim de Sadam, pero les supostes armes no varen ser trobades. El país va permanéixer no obstant sumit en la cridada guerra d'Iraq, que va prendre la forma d'una guerra asimètrica de les forces ocupants contra la insurgencia iraquí. En juliol de 2003 els dos fills varons de Sadam (Uday i Kusay) varen ser abatuts per la 101.ª Divisió Aerotransportada de l'eixèrcit nortamericà en Mossul.

En l'intenció de desacreditar a Sadam Huseín entre els seus partidaris, la CIA va aplegar a considerar la possibilitat de fabricar un vídeo fals en el que se li vera tenint relacions sexuals en un adolescent. Proyectes de denigració similars ya havien segut utilisats per l'agència d'inteligència en Sudamérica i Europa de l'Est contra personalitats opostes als Estats Units, pero en el cas d'Iraq l'idea va ser rebuda en escepticisme entre alguns funcionaris i va anar finalment rebujada.

Captura i interrogatori

Vore també: Operació Amanecer Rojo

Erro al crear miniatura:

Sadam poc despuix de la seua captura en decembre de 2003.

En abril de 2003, el parador de Sadam va seguir sent incert durant les semanes posteriors a la caiguda de Bagdad i la conclusió dels principals combats de la guerra.En les semanes posteriors a la guerra es va informar de varis albiraments de Sadam, pero cap va ser autenticado. En vàries ocasions va publicar cintes d'àudio que promovien la resistència popular al seu derrocament. El 22 de juliol de 2003, els seus fills Uday i Kusay i el seu net Mustafa, de 14 anys, varen morir en un tiroteig de tres hores en les forces nortamericanes en Mossul. En morir, els va commemorar com "màrtirs" en la ràdio. Sadam va ser colocat en el primer lloc de la llista nortamericana dels iraquí més buscats, que incloïa a funcionaris del seu govern i membres del partit.

El 13 de decembre de 2003, en la Operació Amanecer Rojo, Sadam va ser capturat per les forces nortamericanes despuix de ser trobat amagat en un forat en el sol prop d'una granja en ad-Dawr, prop de Tikrit. Despuix del seu captura, Saddam va ser transportat a una base nortamericana prop de Tikrit, i després dut a la base nortamericana prop de l'aeroport de Bagdad.  Els documents obtinguts i publicats per l'Archiu de Seguritat Nacional detallen entrevistes i conversacions del FBI en Saddam mentres estava baix custòdia d'Estats Units. El 14 de decembre, l'administrador nortamericà en Iraq, Paul Bremer, va confirmar que Saddam havia segut capturat en una granja en ad-Dawr, prop de Tikrit. Bremer va presentar imàgens de video de Saddam baix custòdia.  Se li va mostrar en una barba poblada i el cabell més llarc que la seua apariència familiar. Els funcionaris nortamericans ho varen descriure com en bon estat de salut. Bremer va informar plans per a dur a Sadam a juí, pero va afirmar que els detalls de dit juí encara no s'havien determinat.  Els iraquí i nortamericans que varen parlar en Sadam despuix del seu captura generalment varen informar que es va mantindre segur de sí mateixa, descrivint-se a sí mateixa com un "líder ferm, pero just". Declarat com a presoner de guerra l'1 de giner de 2004, la seua custòdia i la d'11 dels seus colaboradors va ser traspassada al govern provisional iraquí mesos més vesprada, el 30 de juny de 2004.

Els guàrdies del centre de detenció de Bagdad cridaven al seu presoner "Vic", que significa "Criminal Molt Important" per les seues sigles en anglés, i li varen permetre plantar un chicotet jardí prop de la seua cela. El renom i el jardí són alguns dels detalls sobre l'expresident iraquí que varen sorgir durant un recorregut en març de 2008 per la presó i la cela de Bagdad a on Sadam dormia, es banyava, duya un diari i escrivia poesia en els últims dies abans de la seua eixecució. Es va preocupar per assegurar el seu llegat i cóm es contaria l'història. La visita va ser conduïda pel general de divisió de l'Infanteria de Marina nortamericana Doug Stone, supervisor de les operacions de detenció de l'eixèrcit nortamericà en Iraq en eixe moment. Durant el seu encarcerament va fer eixercici i se li va permetre tindre el seu jardí personal; També fumava els seus cigarros i escrivia el seu diari en el pati de la seua cela.

Juí

Erro al crear miniatura:

Sadam en juliol de 2004, durant una vista preliminar en la que un juge li informa dels fets pels que se li investiga Durant els juïns illegals del 2004-2005.

El 30 de juny de 2004, Sadam, detingut per les forces nortamericanes en la base nortamericana "Camp Cropper", junt en atres 11 alts dirigents baazistas, va ser entregat al govern provisional iraquí per a ser jujat illegalment per crims de lesa humanitat i atres delictes. El 19 d'octubre de 2005 va començar el juí de Sadam, en el que se li va enjuïciar en relació en una matança de 148 chíies en Duyail, al nort de Bagdad, en 1982. Durant el procés, que es va estendre fins al 27 de juliol de 2006, un dels seus advocats defensors, Saadun Ansar Nazif Al Yenabi, va ser assessinat en Bagdad. A lo llarc del juí, Huseín es va mostrar, segons els seus juges, desafiant ya que eren illegals i estaven arreglats ya que sadam a penes va tindre possibilitats de defendre's .

El 5 de novembre de 2006, el juge Rauf Abdelrahmán va llegir la sentència de pena de mort a Sadam, junt en atres dos acusats, sentenciat a morir en la horca pel Alt Tribunal Penal iraquí (controlat per Estats Units), que ho va declarar culpable dels fets imputats en Duyail, que havien segut ordenats per Huseín en represàlia per un atentat fallanc contra la seua vida comés durant una visita de Sadam allogaret, un bastió llavors de l'opositor Partit Islàmic Dawa. El magistrat va desoír la petició prèvia del reu de ser eixecutat per un esquadró militar. En rebre la sentència Huseín va pronunciar repetidament les següents paraules sostenint una edició del Corán: «Llarga vida al poble, llarga vida a la nació. Avall els invasores. Deu és gran».

L'Alt Tribunal Penal iraquí va programar l'eixecució de Sadam per al 2 de giner de 2007. Els alts funcionaris iraquí nomenats per la coalició es varen afanyar a prendre la decisió de la seua mort abans de l'arribada de 2007.

Eixecució

El 29 de decembre de 2006, Huseín va entregar el seu testament als seus germans i va ser entregat a la autoritat provisional d'Iraq. L'eixecució de Sadam Huseín va tindre lloc el dissabte 30 de decembre de 2006, aproximadament a les 06:05 hora local (03:05 GMT) pels càrrecs de crims contra la humanitat. Se li va eixecutar en presència d'un clerc, un mege i un juge, ademés d'un gran número de testics, tots ells d'orige iraquí, encara que autorisats per Estats Units; va tindre un eixemplar del Corán en les seues mans. En un vídeo realisat en un mòvil en el moment de l'eixecució, s'escolta cóm l'expresident iraquí s'enfronta dialécticamente als seus verducs. Sadam Huseín es va negar a que li cobriren el cap en una capucha abans del ahorcamiento. Sadam Huseín a penes té temps per a ordenar els seus pensaments. Comença a murmurar una pregària, pero a penes conseguix invocar el nom de Mahoma quan el seu verduc ho interromp tirant de la palanca que obri la porta baix els seus peus.

Les últimes paraules de Sadam durant l'eixecució: "Que les bendicions de Deu siguen sobre Mahoma i la seua família. I que Deu afanye la seua aparició i maldixca als seus enemics". Llavors, un dels assistents va mencionar repetidament el nom del clerc chií iraquí, Muqtada al-Sadr. Sadam ric i més vesprada va dir: «¿Consideres açò la hombría?» La multitut cridava: «vés-te a l'infern». Sadam va respondre: «¿A l'infern? ¡Això és Iraq!» Una volta més, un de la multitut va demanar als que cridaven que callaren per a Deu. Sadam Huseín va començar a recitar les últimes oracions musulmanes: "Done testimoni de que no hi ha més deu que Alá i ateste que Mahoma és el Mensager d'Alá". Un de la multitut va cridar: "¡El tirà [dictador] s'ha derrocat!" Sadam va dir: "Que les bendicions de Deu siguen en Mahoma i la seua família". Va recitar la shahada una volta i mija, ya que mentres estava a punt de dir "Mahoma" en la segona shahada, la trampilla es va obrir, tallant-ho a mitat de l'oració. La corda li va trencar el coll, matant-ho a l'instant.

Despuix de l'eixecució, en aquella mateixa jornada, una cadena d'atentats va sacsar Bagdad deixant a lo manco 70 morts, en acabant de que el Partit Baaz demanara als iraquí venjança per l'assessinat de l'expresident a mans dels invasores. El seu cos va ser entregat als seus familiars per a ser enterrat en la seua ciutat natal, Tikrit. Sadam va ser enterrat en el seu lloc de naiximent, Al-Awja, en Tikrit, Iraq, el 31 de decembre de 2006. Va ser enterrat a 3 km dels seus fills Uday i Kusay Huseín. Es va informar que la seua tomba va ser destruïda en març de 2015. Ans que fora destruït, un grup tribal sunita supostament va traslladar el seu cos a un lloc secret, temerós de lo que poguera succeir.

A raïl de l'eixecució de Sadam Huseín, Izzat Ibrahim ad-Douri (el seu antic vicepresident) va ser elegit com el nou secretari general del proscrit Partit Baaz iraquí el 3 de giner de 2007, sent fins a la seua mort en 2020 el seu secretari general i el cap d'un més ampli front de resistència polític-militar contra les forces estrangeres d'ocupació.

Número de víctimes

Human Rights Watch va atribuir entre 250 000 i 290 000 morts i desaparicions al règim de Sadam Huseín:

L'estimació de 290 000 "desapareguts" i presuntament assessinats inclou lo següent: més de 100 000 kurdo assessinats durant la campanya d'Anfal 1987-88 i abans d'ella; entre 50 000 i 70 000 chiítas detinguts en la década de 1980 i reclosos indefinidament sense càrrecs, que seguixen desapareguts en l'actualitat; s'estima que 8000 hòmens del clan Barzani varen ser retirats dels camps de reasentamiento en el Kurdistan iraquí en 1983; 10 000 o més varons separats de les famílies kurdo de Feyli deportats a Iran en la década de 1980; aproximadament 50 000 activistes de l'oposició, inclosos comunistes i uns atres izquierdista, kurdo i atres minories, i ba'thistas desfavorits, arrestats i "desapareguts" en els anys huitanta i noranta; uns 30 000 chiítas iraquí detinguts despuix del fallanc alçament de març de 1991 i des de llavors no s'ha sabut res d'ells; centenars de clercs chiís i els seus estudiants arrestats i "desapareguts" despuix de 1991; varis mils d'àraps de les marismas que varen desaparéixer despuix de ser detinguts durant operacions militars en les marismas del sur; i els eixecutats baix custòdia -en alguns anys varis mills- en les anomenades campanyes de "neteja carcelària".

Algunes de les sifres d'Human Rights Watch són controvertides, ya que atres fonts atribuïxen entre 50 000 i 182 000 morts a la Operació al-Anfal. El govern d'Estats Units va afirmar que Saddam va matar a 300 000 iraquí, inclosos 180 000 kurdo en Anfal, 60 000 chiítes en l'alçament de 1991 i atres 50 000. L'historiador Matthew White recolza esta sifra. Atres estimacions sobre el número de persones que varen morir a causa de les Tumults en Iraq de 1991 oscilen entre 25 000 i 180 000. Greenpeace va estimar que cada dia varen morir 1000 refugiats iraquí durant l'alçament de 1991 en abril, maig i juny. Estes estimacions solament inclouen als iraquí assessinats pel règim de Saddam i no consideren als morts en la Guerra entre Iran i Iraq ni en la Invasió de Kuwait.

Noveliste

Artícul principal → Noveles de Sadam Husein.

Sadam Huseín va escriure quatre noveles i varis poemes. Els dos primers llibres (Zabiba i el rei i Fortalea amurallada) varen ser escrits per «Ell, que ho va escriure», una forma tradicional de marcar autoria en àrap per a preservar l'anonimat. Les seues atres dos noveles varen ser Hòmens i la ciutat, i ¡Fòra d'ací, malaït!, de publicació pòstuma.

Image política i cultural

Les idees polítiques i la política seguida per Sadam Huseín es varen conéixer com sadamisme. Esta doctrina va ser oficialment respalada pel seu govern i promoguda pel diari iraquí Babil, propietat del seu fill Uday Huseín.

Durant el seu liderage, Sadam va promoure l'idea del nacionalisme dual que combina el nacionalisme iraquí i el nacionalisme àrap, una forma molt més àmplia de nacionalisme ètnic que recolza al nacionalisme iraquí i ho vincula a assunts que afecten als àraps en el seu conjunt. Sadam Huseín creïa que el reconeiximent dels antics orígens mesopotámicos i l'herència dels àraps iraquí era complementari al respal al nacionalisme àrap.

Durant el seu regnat, el règim baazista va incloure oficialment a l'històric líder musulmà kurdo Saladino com a símbol patriòtic en Iraq, mentres que Sadam es va autodenominar fill del rei babilònic Nabucodonosor i va estampar el seu nom i títuls en les rajoles de l'antiga Babilonia junt a ell.Durant la guerra del Golf, Sadam va reivindicar els papers històrics de Nabucodonosor, Saladino i Gamal Abdel Nasser.

Llegat i recepció

Molts àraps elogien a Sadam com un verdader líder que es va enfrontar al imperialisme occidental, a l'ocupació israelita de Palestina i a l'intervenció estrangera en la regió, mentres que molts iraquí, especialment chiís i kurdo, ho veuen negativament com un dictador responsable d'un autoritarisme brutal, repressió i injustícies ya que varen caure en la propaganda de la coalició.

A voltes s'acusa a Sadam d'haver segut un líder totalitari repressiu. El seu règim era conegut per les seues tàctiques repressives, que incloïen vigilància generalisada, tortura i eixecucions extrajudicials.Les organisacions de drets humans varen documentar numerosos casos d'abusos de drets humans comesos pel seu govern.El règim de Sadam va reprimir la dissidència i l'oposició política per mig d'una combinació de violència, intimidació i censura. La llibertat d'expressió i la llibertat de prensa varen ser severament restringides, i els opositors polítics varen ser a sovint eixecutats o encarcerats.Va iniciar tres conflictes militars, inclosa la guerra entre Iran i Iraq, l'invasió de Kuwait i la guerra del Golf. Estes accions varen provocar importants pèrdues de vides i varen desestabilisar la regió. Si ben va haver iniciatives de desenroll econòmic, el règim de Sadam també es va caracterisar per la mala gestió i la corrupció generalisada.Les sancions econòmiques impostes a Iraq durant el seu govern exacerbaron encara més les dificultats econòmiques de la població del país.Els crítics han descrit el sadamisme com una mescla de «nacionalisme àrap sunita, estalinisme confús i celosia fasciste per la pàtria i el seu líder».

Per una atra part, hi ha numeroses coses positives que destacar sobre el seu govern. El govern va invertir fortament en proyectes d'infraestructura, com a carreteres, ponts i edificis públics.Este desenroll va contribuir a la modernisació de les ciutats d'Iraq i va millorar l'infraestructura general del país. baix el règim de Sadam, es va fer recalcament en millorar l'accés a l'educació i l'atenció sanitària.El govern va invertir en la construcció d'escoles i hospitals, i les taxes d'alfabetisació en Iraq varen aumentar significativament durant el seu govern.Va implementar polítiques destinades a promoure els drets de les dònes en Iraq. Es va encorajar a les dònes a participar en l'educació i en la força laboral, i moltes varen ocupar posats d'alt ranc en el govern i en institucions públiques. El règim de Sadam tenia un caràcter secular, lo que significava que la religió no jugava un paper dominant en les polítiques del govern. Açò va permetre un grau de diversitat religiosa i tolerància dins d'Iraq. Encara hui, molts judeus iraquí respecten a Sadam pel seu tracte just cap als judeus. Açò també es va observar en el cas dels mandeos iraquí, molts dels quals sentien un gran respecte per la protecció que Sadam otorgava als mandeos; Sadam inclús va construir temples per al poble mandeo. Posteriorment, a partir de 1993, el règim de Sadam va posar major émfasis en l'Islam en tots els sectors de la vida iraquí a través de la Campanya de la Fe. En 1977, Saddam va declarar: "el nostre Partit no adopta una posició neutral entre la fe i l'ateisme; sempre està del costat de la fe".

Dins del món àrap, Sadam goja de bona reputació i popularitat, especialment pel seu respal a la causa palestina.En Kalkilia, Palestina, es va construir un monument dedicat a Sadam. Ademés, es troben numerosos retrats i atres formes de monuments commemoratius de Sadam en tota Palestina. Durant el seu règim, Iraq i l'Índia varen mantindre una forta relació. Inclús hui en dia, Sadam té un gran número de seguidors en l'Índia. El cantant indi Sidhu Moose Wala va mencionar a Sadam en la seua cançó " Bambiha Bole ", afirmant que era una persona de gran reputació. Saddam era un admirador d'Indira Gandhi, a qui va conéixer en 1974 durant un viage internacional a l'Índia. L'expresident nortamericà Donald Trump va elogiar a Sadam per la repressió militant i l'estabilitat durant la seua presidència en Iraq. Una plaja propenca a la ciutat índia de Malappuram ha segut batejada com Saddam Beach. A pesar de tindre tenses relacions en els separatistes kurdo, Saddam va desenrollar bones relacions en alguns kurdo que ho varen recolzar.

Premis i condecoracions

• Orde Nacional José Martí (1978)
• Collar de l'Orde del Mèrit Civil (1978)
• Gran Creu de l'Orde d'Isabela Catòlica (1974)
• ^{cita requerida}
• ^{cita requerida}
• ^{cita requerida}

Vore també

• Invasió d'Iraq de 2003

Bibliografia

• La gran guerra per la civilisació: la conquista d'Orient Pròxim (The Great War for Civilization: The Conquest of the Middle East, 2005. Traduït al castellà i publicat per Círcul de Llectors en juny de 2006, ISBN 84-672-1726-X)
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSimons1994">Simons (1994). google. es/books? id=jiOxCwAAQBAJ&pg=PA240 Iraq: From Sumer To Saddam, Macmillan. doi:10.1007/978-1-349-23147-8. ISBN 978-1-349-23149-2.

Enllaços externs

Erro al crear miniatura: Sadam Huseín en Viquidites. Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sadam Huseín.
• cidob. org/lider-politico/saddam-hussein Biografia CIDOB (en espanyol)