Real Acadèmia de Cultura Valenciana

De L'Enciclopèdia lliure en valencià
(Redirigit des de «RACV»)
Saltar a: navegació, buscar
Escut de l'institució
Sèu de la RACV
Detall de la galeria principal de la Seu de la RACV
Detall de la Seu de la RACV
Detall de l'entrada de la seu de la RACV

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) és una institució publica valenciana creada baix el patrocini de la Diputació de Valéncia, a iniciativa del seu president Josep Martínez Aloy. El seu orige es remonta a l'any 1915, quan se va crear l'entitat "Centre de Cultura Valenciana" per a l'estudi de la llengua i cultura valencianes. La RACV és una acadèmia associada a l'Institut d'Espanya i es l'única de tot l'Institut en capacitat per a temes relacionats en la llengua valenciana, segon reconeix la mateixa RAE en escrit dels anys huitanta.[1]

És l'institució encarregada de la elaboració de la normativa de la llengua valenciana i la única que conta en autoritat històrica per a definir la forma correcta del valencià modern. En juliol del 2003 va reformar les Normes del Puig (que la mateixa entitat va propondre en 1981 i va reformar en els anys noranta), afegint lo que li havia llevat en l'anterior reforma, els accents gràfics.

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana té reconeiximent oficial i rep subvencions de les institucions públiques, com l'Ajuntament de Valéncia, la Diputació de Valéncia i la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana. Ademés té convenis de colaboració en atres entitats, com l'Universitat Cardenal Herrera-Ceu Sant Pau de Valéncia, Universitat Politècnica de Valéncia i l'Escola Internacional de Protocol de Valéncia.

Història

El 15 de giner de 1915, de la mà del llavors president de la Diputació Provincial de Valéncia, es va fundar el Centre de Cultura Valenciana. Encara que té el seu orige en la Diputació de Valéncia, l'Ajuntament de Valéncia pronte se va sumar a este proyecte. L'ajuntament va cedir en l'any 1917 el Saló del Consolat de Mar de la Llonja de Valéncia per a seu social de l'entitat. Este edifici és joya única del gòtic civil valencià i ha sigut declarat Patrimoni de la Humanitat. En l'actualitat este saló s'utilisa encara per als actes més solemnes de l'entitat acadèmica.

Des de l'any 1926 l'estructura interna va quedar configurada en les seccions següents:

  • Llengua i Lliteratura
  • Etnografia i Folclor
  • Història i Arqueologia
  • Prehistòria i Antropologia

Estes seccions varen ser la base de treball d'investigació del centre, estaven dirigides per un director de Número. Se podien nomenar també colaboradors agregats que serien coordinats per a la realisació de diversos treballs.

Després de la Guerra Civil se varen agregar tres seccions més:

I en 1951, 1955 i 1959 es varen afegir atres tres, respectivament:

  • Conferència Club
  • Cronistes del Regne de Valéncia
  • Protectors de les Encreuaments i dels ermitoris del Regne de Valéncia

D'esta manera, el Centre de Cultura Valenciana se presentava com un centre valencià d'investigació en diverses àrees. En 1946 va ingressar en el Patronat José Maria Quadrado, pertanyent al Consell Superior d'Investigacions Científiques.

En l'any 1978 va passar a denominar-se Acadèmia de Cultura Valenciana. En 1986, l'acadèmia va ser acceptada en l'Institut d'Espanya com una Acadèmia associada, junt en atres acadèmies d'Espanya.

En l'any 1991, el rei Joan Carles I, li va concedir el títul de Real, per la qual cosa l'entitat va ser reconeguda i denominada a partir de llavors Real Acadèmia de Cultura Valenciana, nom en que consta actualment en l'Institut d'Espanya.

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana va propondre en 1981 una normativa per a la llengua valenciana coneguda com a Normes d'el Puig, davant de numeroses entitats i intelectuals. Esta normativa fon la primera en tindre reconeiximent oficial, al ser publicat a l'any següent l'Estatut d'Autonomia en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana en les dites normes, i ser usades per la pròpia Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana per a l'ensenyança del valencià.

La Càtedra de Llengua Valenciana en l'Universitat de Valéncia

A començaments del sigle XX, el Centre de Cultura Valenciana fon la gran impulsora de la Càtedra de llengua valenciana en l'Universitat de Valéncia. Les seues gestions arribaren a bon fi el 27 de giner de l'any 1918, quan el Pare Fullana oferí la seua primera lliçó.[2] El Centre de Cultura Valenciana també es va distinguir pel foment de l'us de la llengua valenciana. En la sessió del 28 de novembre de 1918, a banda de patrocinar la Gramàtica del Pare Fullana o la Càtedra de la llengua valenciana de l' Universitat, proclamava:

...hi ha necessitat de que en l'escola, al mateix temps que el castellà, s'ensenye l'idioma valencià, puix solament aixina es conseguira la necessària instrucció del nostre poble, que hui te que lluitar en obstàculs insuperables per a poder dur a càrrec els seus coneiximents.
Historia de Lo Rat Penat

La Càtedra fon suprimida durant la dictadura de Primo de Rivera i no fon restaurada despuix de la fi de la dictadura.

En l'actualitat, la RACV no te cap representació ni autoritat docent en l'Universitat de Valéncia, a l'estar emmarcat l'estudi del valencià en esta última institució en la seua llicenciatura de filologia catalana, donada la forta catalanisació i politisació de l'Universitat des de finals de la década dels anys 60 fins a l'actualitat.

Funció normativa: autoritat llingüística del valencià

Cartell de l'acte del XXV Aniversari de les Normes d'El Puig en l'any 2006

La RACV és l'institució que elabora la normativa de l'idioma valencià. La seua funció es similar a la de la Real Academia Espanyola en el cas del castellà o a l'Académie Française en el cas del francés.

L'actual normativa ortogràfica aixina com el lèxic del valencià estan recollits en el Diccionari Ortogràfic de la RACV. Si be la normativa vigent elaborada per la RACV es coneguda com a "Normes d'el Puig", és en qualsevol cas la RACV l'institució encarregada de la seua elaboració i revisió, per tant es pot parlar de manera genèrica de la normativa de la RACV per a referir-se al conjunt de normes llingüístiques que definixen l'única forma correcta de la llengua valenciana moderna.

El 5 de març de 2006 es celebrà el XXV Aniversari de Les Normes d'El Puig en el Monasteri d'El Puig de Santa Maria, acte al qual s'adheriren numeroses entitats culturals i cíviques i que va ser organisat per la Plataforma Normes d'El Puig.

Activitats

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana desenrolla una serie d'activitats[3], conferencies i actes en l'objectiu de promoure l'investigació i la difusió en l'àmbit de la cultura valenciana.

Entre totes les activitats que realisa a lo llarc de l'any, es podem destacar:

  • Dia de la Llengua i de la Cultura Valencianes: Es un acte d'exaltació de la llengua valenciana que es realisa el 3 de Març de cada any, en memòria de l'escritor valencià Ausias March. En est acte la RACV presenta les seues novetats editorials i científiques. Sol tindre lloc en el Palau de la Música de Valéncia.
  • Fira del Llibre Valencià: Congrega a totes les editorials, institucions i associacions que editen llibres en valencià. Es realisa en el mes de Juny.
  • Aula d'Humanitats i de Ciències Valencianes: Son unes jornades que giren al voltant de l'historia valenciana, les humanitats i la ciència en relació a la Comunitat Valenciana. Estes jornades es realisen des dels anys 80, a lo llarc de l'estiu i tenen lloc en la ciutat de Gandia.

Els Acadèmics

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana està integrada per quatre tipos d'acadèmics, cada un d'ells en unes obligacions especificades en els estatuts de l'entitat.

Els Acadèmics de Número, els Acadèmics Electes, els Acadèmics d'Honor i els Acadèmics Corresponents. Cada un té estipulats uns drets i unes obligacions, en la cerimònia d'entrada com a tals en la RACV, reben una medalla, representativa del número que li corresponga segons la vacant que vaja a ocupar.

Una llarga llista de personalitats han format part de l'Acadèmia: Vicente Blasco Ibáñez, Eduardo Primo Yúfera, Alberto Sols, Nicolau Primitiu, Fletcher Valls, Julián San Valero, Joaquín Rodrigo, Francisco Lozano.

Seccions i responsables

Actualment l'institució està integrada per 15 seccions.

La Secció de Llengua i Lliteratura ha organisat events internacionals de llengües minoritaries,[4] editat diccionaris,[5] correctors informátics, abundant bibliografia i les citades Normes d'El Puig.

Amics de la RACV

La RACV també dispon de l'entitat Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana que te la funció de recolzar i ajudar a que esta institució realise la seua llabor cultural d’investigació científica que li pertoca en les millors condicions i conseguir que la RACV tinga una ampla base de soport entre el poble valencià.

Ser membre d'Amics de la RACV dona certes preferències en les activitats i actes que desenrolla la RACV.

Vore també

Referències

Enllaços externs

Commons

  • Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/RACV de la Wikipedia en espanyol, baix llicència GFDL.