Diferència entre les revisions de "Nigèria" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 9 edicions intermiges d'5 usuaris)

Llínea 7:

| lema_nacional =<small>''Unity and Strength, Peace and Progress'' ([[idioma anglés|anglés]]: ''«Unitat i Força, Pau i Progrés»'')</small>

| himne_nacional =''[[Arise O Compatriots, Nigeria's Call Obey]] ''

| capital =[[~~Abuya~~]]

| capital =[[Abuja]]

| capital_població =405.000 ([[2005]])

| capital_coord = 8_49_N_7_10_E_ 8°49′ N 7°10′ E

Llínea 42:

| moneda = [[Naira]] (<code>[[ISO 4217|NGN]]</code>)

| gentilici = Nigerià, -ana

| horari = [[Temps Coordinat ~~Universal~~|UTC]]+1

| horari = [[Temps Universal Coordinat|UTC]]+1

| horari_estiu = no aplica

| cctld= .ng

Llínea 51:

| nota1 = En Nigèria se parlen més de 500 idiomes, pero l'únic oficial es l'anglés. El [[idioma yoruba|yoruba]], [[idioma hausa|hausa]] i [[ibo]] estan reconeguts com a llengües regionals. Uns atres importants son: [[tiv]], [[hwana]] ...

}}

La '''República Federal de Nigèria''' <ref>{{Països RACV}}</ref> és un país en l'oest d'[[Àfrica]]. És el més poblat del continent [[Àfrica|africà]]. Llimita a l'oest en [[Bènin]], A l'est en [[Chad]] i [[Camerun]], el [[Llac Chad]] en el nordest, [[Níger]] en el Nort i el [[golf de Guinea]] en el sur.

La '''República Federal de Nigèria''' és un país en l'~~Oest~~ d'[[Àfrica]]. És el més poblat del continent [[Àfrica|africà]]. Llimita a l'~~Oest~~ en [[Bènin]], A l'~~Est~~ en [[Chad]] i [[Camerun]], el [[Llac Chad]] en el nordest, [[Níger]] en el Nort i el [[golf de Guinea]] en el ~~Sur~~.

El nom Nigèria va aparéixer per primera vegada en forma impresa en el periòdic [[The Times]] en l'any [[1897]].<ref>{{Cita web| url = http://www.nigeriathetruth.net/ | títul = NIGÈRIA The Truth | any = 2006 | obra = Daniel Oritsejoghanyomi Agbowu | fechaacceso = 24/07/2008 | idioma = anglés}}</ref>

Llínea 68:

Llínea 67:

A Nigèria li fon concedida l'independència total en l'any [[1960]], com una federació de tres regions, cada una retenint un substancial grau d'autonomia.

En l'any [[1966]], dos colps d'Estat successius per diferents grups d'oficials de l'eixèrcit portaren al país al [[govern militar]]. Els líders del segon colp varen intentar incrementar el poder del [[Federació|govern federal]] i reemplaçaren els governs regionals per 12 governs estatuals. Els [[igbo]]s, el grup ètnic dominant de la regió oriental, va declarar l'independència com la República de [[Biafra]] en [[1967]], seguit de persecucions en els estats del nort que conduiren a l'extermini de 30.000 igbos. ~~Després~~ de la declaració d'independència de Biafra la guerra va esclatar en El Govern Federal. Davall els brigadiers Adekunle, Obasanjo i Murtala Mohammed, un pla d'atac sistemàtic i amfibi que comprenia [[Bomba (explosiu)|bombardejos aéreus]] forts i [[fam canina]], obligaren als rebels biafrans a capitular. El [[15 de giner]], enfrontat a l'opció de rendir-se i a la destrucció total de la població biafrana, [[Philip Effiong]], Cap de l'Estat Major de l'eixèrcit rebel acceptà les condicions de rendició davant de [[Yakubu Gowon]], Cap del Nort dominat pel govern federal.

En l'any [[1966]], dos colps d'Estat successius per diferents grups d'oficials de l'eixèrcit portaren al país al [[govern militar]]. Els líders del segon colp varen intentar incrementar el poder del [[Federació|govern federal]] i reemplaçaren els governs regionals per 12 governs estatuals. Els [[igbo]]s, el grup ètnic dominant de la regió oriental, va declarar l'independència com la República de [[Biafra]] en [[1967]], seguit de persecucions en els estats del nort que conduiren a l'extermini de 30.000 igbos. Despuix de la declaració d'independència de Biafra la guerra va esclatar en El Govern Federal. Davall els brigadiers Adekunle, Obasanjo i Murtala Mohammed, un pla d'atac sistemàtic i amfibi que comprenia [[Bomba (explosiu)|bombardejos aéreus]] forts i [[fam canina]], obligaren als rebels biafrans a capitular. El [[15 de giner]], enfrontat a l'opció de rendir-se i a la destrucció total de la població biafrana, [[Philip Effiong]], Cap de l'Estat Major de l'eixèrcit rebel acceptà les condicions de rendició davant de [[Yakubu Gowon]], Cap del Nort dominat pel govern federal.

En l'any [[1975]] un sagnant [[colp d'Estat]] va derrocar a Gowon i va portar a [[Murtala Ramat Mohammed]] al poder, que prometé la tornada del govern civil. No obstant, fon assessinat en un colp abortiu, i fon succeït pel seu cap d'estat major, [[Olusegun Obasanjo]]. Es redactà una nova constitució en [[1977]], i es celebraren eleccions en 1979, que varen ser guanyades per [[Shehu Shagari]].

Llínea 74:

Llínea 73:

Nigèria va retornar al govern militar en 1983, a través d'un colp que establí el Consell Suprem Militar com el nou ent governador del país. Chief M.K.O. Abiola guanyà l'elecció presidencial de [[juny]] de [[1993]], que fon cancelada pel govern militar del general [[Ibrahim Babangida]]. Es va establir un govern nacional interí, encapçalat pel cap [[Ernest Shonekan]]. El Govern fon declarat illegal i inconstitucional per una Alta Cort, i el general [[Sani Abacha]] assumí el poder. Va empresonar el Cap M.K.O. Abiola i saquejà el Tesor Nacional. Moltes persones varen ser assessinades i atres numeroses no pogueren ser trobades durant el règim de Babangida i Abacha; entre els més notables està [[Ken Saro-Wiwa]]. Ken Saro-Wiwa fon un periodiste conegut i respectat internacionalment l'assessinat del qual sacsà a molts dins i fora del món del periodisme. La seua família fon a juí i va alçar càrrecs contra el govern nigerià a través del [[Organisació de les nacions Unides|sistema de corts de Nova York]].

El règim del terror d'Abacha va arribar a la seua fi quan morí repentinament i en [[1998]] [[Abdulsalami Abubakar]] es va convertir en líder del Consell Governant Provisional. Va alçar la suspensió de la constitució de [[1979]] per a lliberar el cap M.K.O. Abiola, el guanyador de l'elecció de [[1993]] abans que est últim morira en [[juliol[[ de [[1998]], fet que els pèrits mèdics atribuiren inicialment a causes naturals; més tart, esta defunció fon considerada com a mort per substància verinosa. Els casos de La Cort des de la mort d'Abiola han portat a la llum que el seu fon enverinat.~~{{cita requerida}}~~

El règim del terror d'Abacha va arribar a la seua fi quan morí repentinament i en [[1998]] [[Abdulsalami Abubakar]] es va convertir en líder del Consell Governant Provisional. Va alçar la suspensió de la constitució de [[1979]] per a lliberar el cap M.K.O. Abiola, el guanyador de l'elecció de [[1993]] abans que est últim morira en [[juliol[[ de [[1998]], fet que els pèrits mèdics atribuiren inicialment a causes naturals; més tart, esta defunció fon considerada com a mort per substància verinosa. Els casos de La Cort des de la mort d'Abiola han portat a la llum que el seu fon enverinat.

En 1999, Nigèria trià a Olusegun Obasanjo com a president en les seues primeres eleccions en 16 anys. Obasanjo i el seu partit guanyaren també les turbulentes eleccions de 2003. Encara que havent guanyat l'elecció, Obasanjo té una relació d'amor i odi en el poble nigerià. En l'assessinat de que fon ministre de Justícia, Bola Ige, un advocat per la pau, la justícia i l'obertura política, molts dubten de l'èxit del somi democràtic de Nigèria; particularment, en les sempre desencorajadores eleccions de [[2007]] arraconades. Molta gent tem la tornada de Babangida, conegut com el [[Idi Amin]] de Nigèria.

En l'any [[1999]], Nigèria trià a Olusegun Obasanjo com a president en les seues primeres eleccions en 16 anys. Obasanjo i el seu partit guanyaren també les turbulentes eleccions de 2003. Encara que havent guanyat l'elecció, Obasanjo té una relació d'amor i odi en el poble nigerià. En l'assessinat de que fon ministre de Justícia, Bola Ige, un advocat per la pau, la justícia i l'obertura política, molts dubten de l'èxit del somi democràtic de Nigèria; particularment, en les sempre desencorajadores eleccions de [[2007]] arraconades. Molta gent tem la tornada de Babangida, conegut com el [[Idi Amin]] de Nigèria.

== Política ==

Nigèria és una [[federació|república federal]] integrada per 36 [[Organisació territorial de Nigèria|estats]] des de la constitució de maig de 1999. El [[Cap d'Estat]] i de [[cap de govern|Govern]] és el [[president de Nigèria]], actualment, [[Umaru Yar'Adua]].

Llínea 219:

Llínea 218:

== Referències ==

== Bibliografia ==

Llínea 225:

== Enllaços externs ==

*[~~http~~://www.nigeria.gov.ng/ Nigerian Government website]

*[https://www.nigeria.gov.ng/ Nigerian Government website]

*[http://www.turbomaps.com.ar/spanish/nigeria.php Vistes satelitals de les principals ciutats nigerianes i les seues coordenades de latitut i llongitut]

~~{{Traduït de|es|Nigeria}}~~

[[Categoria:Països]]

[[Categoria:Països d'Àfrica]]

[[Categoria:Nigèria]]

@@ Llínea 7: / Llínea 7: @@
 | lema_nacional =<small>''Unity and Strength, Peace and Progress'' ([[idioma anglés|anglés]]: ''«Unitat i Força, Pau i Progrés»'')</small>
 | himne_nacional =''[[Arise O Compatriots, Nigeria's Call Obey]] ''
-| capital =[[Abuya]]
+| capital =[[Abuja]]
 | capital_població =405.000 ([[2005]])
 | capital_coord = 8_49_N_7_10_E_ 8°49′ N 7°10′ E
@@ Llínea 42: / Llínea 42: @@
 | moneda = [[Naira]] (<code>[[ISO 4217|NGN]]</code>)
 | gentilici = Nigerià, -ana
-| horari = [[Temps Coordinat Universal|UTC]]+1
+| horari = [[Temps Universal Coordinat|UTC]]+1
 | horari_estiu = no aplica
 | cctld= .ng
@@ Llínea 51: / Llínea 51: @@
 | nota1 = En Nigèria se parlen més de 500 idiomes, pero l'únic oficial es l'anglés. El  [[idioma yoruba|yoruba]], [[idioma hausa|hausa]] i [[ibo]] estan reconeguts com a llengües regionals. Uns atres importants son: [[tiv]], [[hwana]] ...
 }}
+La '''República Federal de Nigèria''' <ref>{{Països RACV}}</ref> és un país en l'oest d'[[Àfrica]]. És el més poblat del continent [[Àfrica|africà]]. Llimita a l'oest en [[Bènin]], A l'est en [[Chad]] i [[Camerun]], el [[Llac Chad]] en el nordest, [[Níger]] en el Nort i el [[golf de Guinea]] en el sur.
-La '''República Federal de Nigèria''' és un país en l'Oest d'[[Àfrica]]. És el més poblat del continent [[Àfrica|africà]]. Llimita a l'Oest en [[Bènin]], A l'Est en [[Chad]] i [[Camerun]], el [[Llac Chad]] en el nordest, [[Níger]] en el Nort i el [[golf de Guinea]] en el Sur.
 El nom Nigèria va aparéixer per primera vegada en forma impresa en el periòdic [[The Times]] en l'any [[1897]].<ref>{{Cita web| url = http://www.nigeriathetruth.net/ | títul = NIGÈRIA The Truth | any = 2006 | obra = Daniel Oritsejoghanyomi Agbowu | fechaacceso = 24/07/2008 | idioma = anglés}}</ref>
@@ Llínea 68: / Llínea 67: @@
 A Nigèria li fon concedida l'independència total en l'any [[1960]], com una federació de tres regions, cada una retenint un substancial grau d'autonomia.
-En l'any [[1966]], dos colps d'Estat successius per diferents grups d'oficials de l'eixèrcit portaren al país al [[govern militar]]. Els líders del segon colp varen intentar incrementar el poder del [[Federació|govern federal]] i reemplaçaren els governs regionals per 12 governs estatuals. Els [[igbo]]s, el grup ètnic dominant de la regió oriental, va declarar l'independència com la República de [[Biafra]] en [[1967]], seguit de persecucions en els estats del nort que conduiren a l'extermini de 30.000 igbos. Després de la declaració d'independència de Biafra la guerra va esclatar en El Govern Federal. Davall els brigadiers Adekunle, Obasanjo i Murtala Mohammed, un pla d'atac sistemàtic i amfibi que comprenia [[Bomba (explosiu)|bombardejos aéreus]] forts i [[fam canina]], obligaren als rebels biafrans a capitular. El [[15 de giner]], enfrontat a l'opció de rendir-se i a la destrucció total de la població biafrana, [[Philip Effiong]], Cap de l'Estat Major de l'eixèrcit rebel acceptà les condicions de rendició davant de [[Yakubu Gowon]], Cap del Nort dominat pel govern federal.
+En l'any [[1966]], dos colps d'Estat successius per diferents grups d'oficials de l'eixèrcit portaren al país al [[govern militar]]. Els líders del segon colp varen intentar incrementar el poder del [[Federació|govern federal]] i reemplaçaren els governs regionals per 12 governs estatuals. Els [[igbo]]s, el grup ètnic dominant de la regió oriental, va declarar l'independència com la República de [[Biafra]] en [[1967]], seguit de persecucions en els estats del nort que conduiren a l'extermini de 30.000 igbos. Despuix de la declaració d'independència de Biafra la guerra va esclatar en El Govern Federal. Davall els brigadiers Adekunle, Obasanjo i Murtala Mohammed, un pla d'atac sistemàtic i amfibi que comprenia [[Bomba (explosiu)|bombardejos aéreus]] forts i [[fam canina]], obligaren als rebels biafrans a capitular. El [[15 de giner]], enfrontat a l'opció de rendir-se i a la destrucció total de la població biafrana, [[Philip Effiong]], Cap de l'Estat Major de l'eixèrcit rebel acceptà les condicions de rendició davant de [[Yakubu Gowon]], Cap del Nort dominat pel govern federal.
 En l'any [[1975]] un sagnant [[colp d'Estat]] va derrocar a Gowon i va portar a [[Murtala Ramat Mohammed]] al poder, que prometé la tornada del govern civil. No obstant, fon assessinat en un colp abortiu, i fon succeït pel seu cap d'estat major, [[Olusegun Obasanjo]]. Es redactà una nova constitució en [[1977]], i es celebraren eleccions en 1979, que varen ser guanyades per [[Shehu Shagari]].
@@ Llínea 74: / Llínea 73: @@
 Nigèria va retornar al govern militar en 1983, a través d'un colp que establí el Consell Suprem Militar com el nou ent governador del país. Chief M.K.O. Abiola guanyà l'elecció presidencial de [[juny]] de [[1993]], que fon cancelada pel govern militar del general [[Ibrahim Babangida]]. Es va establir un govern nacional interí, encapçalat pel cap [[Ernest Shonekan]]. El Govern fon declarat illegal i inconstitucional per una Alta Cort, i el general [[Sani Abacha]] assumí el poder. Va empresonar el Cap M.K.O. Abiola i saquejà el Tesor Nacional. Moltes persones varen ser assessinades i atres numeroses no pogueren ser trobades durant el règim de Babangida i Abacha; entre els més notables està [[Ken Saro-Wiwa]]. Ken Saro-Wiwa fon un periodiste conegut i respectat internacionalment l'assessinat del qual sacsà a molts dins i fora del món del periodisme. La seua família fon a juí i va alçar càrrecs contra el govern nigerià a través del [[Organisació de les nacions Unides|sistema de corts de Nova York]].
-El règim del terror d'Abacha va arribar a la seua fi quan morí repentinament i en [[1998]] [[Abdulsalami Abubakar]] es va convertir en líder del Consell Governant Provisional. Va alçar la suspensió de la constitució de [[1979]] per a lliberar el cap M.K.O. Abiola, el guanyador de l'elecció de [[1993]] abans que est últim morira en [[juliol[[ de [[1998]], fet que els pèrits mèdics atribuiren inicialment a causes naturals; més tart, esta defunció fon considerada com a mort per substància verinosa. Els casos de La Cort des de la mort d'Abiola han portat a la llum que el seu fon enverinat.{{cita requerida}}
+El règim del terror d'Abacha va arribar a la seua fi quan morí repentinament i en [[1998]] [[Abdulsalami Abubakar]] es va convertir en líder del Consell Governant Provisional. Va alçar la suspensió de la constitució de [[1979]] per a lliberar el cap M.K.O. Abiola, el guanyador de l'elecció de [[1993]] abans que est últim morira en [[juliol[[ de [[1998]], fet que els pèrits mèdics atribuiren inicialment a causes naturals; més tart, esta defunció fon considerada com a mort per substància verinosa. Els casos de La Cort des de la mort d'Abiola han portat a la llum que el seu fon enverinat.
-En 1999, Nigèria trià a Olusegun Obasanjo com a president en les seues primeres eleccions en 16 anys. Obasanjo i el seu partit guanyaren també les turbulentes eleccions de 2003. Encara que havent guanyat l'elecció, Obasanjo té una relació d'amor i odi en el poble nigerià. En l'assessinat de que fon ministre de Justícia, Bola Ige, un advocat per la pau, la justícia i l'obertura política, molts dubten de l'èxit del somi democràtic de Nigèria; particularment, en les sempre desencorajadores eleccions de [[2007]] arraconades. Molta gent tem la tornada de Babangida, conegut com el [[Idi Amin]] de Nigèria.
+En l'any [[1999]], Nigèria trià a Olusegun Obasanjo com a president en les seues primeres eleccions en 16 anys. Obasanjo i el seu partit guanyaren també les turbulentes eleccions de 2003. Encara que havent guanyat l'elecció, Obasanjo té una relació d'amor i odi en el poble nigerià. En l'assessinat de que fon ministre de Justícia, Bola Ige, un advocat per la pau, la justícia i l'obertura política, molts dubten de l'èxit del somi democràtic de Nigèria; particularment, en les sempre desencorajadores eleccions de [[2007]] arraconades. Molta gent tem la tornada de Babangida, conegut com el [[Idi Amin]] de Nigèria.
 == Política ==
-[[Archiu:Nigeria political.png|thumb|'''Estats'''<br />[[Abia (Estat)|Abia]], [[Adamawa (Estat)|Adamawa]], [[Akua Ibom (Estat)|Akua Ibom]], [[Anambra (Estat)|Anambra]], [[Bauchi (Estat)|Bauchi]], [[Bayelsa (Estat)|Bayelsa]], [[Benue (Estat)|Benue]], [[Borno (Estat)|Borno]], [[delta (Nigèria)|Delta]], [[Eboñi (Estat)|Eboñi]], [[Edo (Estat)|Edo]], [[Ekiti (Estat)|Ekiti]], [[Enugu (Estat)|Enugu]], [[Gombe (Estat)|Gombe]], [[Imo]], [[Kaduna (Estat)|Kaduna]], [[Kano (Estat)|Kano]], [[Katsina (Estat)|Katsina]], [[Kebbi (Estat)|Kebbi]], [[Kogi (Estat)|Kogi]], [[Kuara (Estat)|Kuara]], [[Llacs (Estat)|Lagos]], [[Nasaraua (Estat)|Nasaraua]], [[Níger (Estat)|Níger]], [[Ogún (Estat)|Ogún]], [[Ondo (Estat)|Ondo]], [[Osún (Estat)|Osún]], [[Va sentir (Estat)|Oyo]], [[Plateau (Estat)|Plateau]], [[Riu Cros (Estat)|Río Cros]], [[Rius (Estat)|Ríos]], [[Sokoto (Estat)|Sokoto]], [[Tarava (Estat)|Taraba]], [[Yigaua (Estat)|Yigaua]], [[Yobe (Estat)|Yobe]], [[Zamfara (Estat)|Zamfara]] i [[Abuja|Territorio Capital Federal d'Abuya]].]]
+[[Archiu:Nigeria political.png|thumb|'''Estats'''<br />[[Abia (Estat)|Abia]], [[Adamawa (Estat)|Adamawa]], [[Akua Ibom (Estat)|Akua Ibom]], [[Anambra (Estat)|Anambra]], [[Bauchi (Estat)|Bauchi]], [[Bayelsa (Estat)|Bayelsa]], [[Benue (Estat)|Benue]], [[Borno (Estat)|Borno]], [[delta (Nigèria)|Delta]], [[Eboñi (Estat)|Eboñi]], [[Edo (Estat)|Edo]], [[Ekiti (Estat)|Ekiti]], [[Enugu (Estat)|Enugu]], [[Gombe (Estat)|Gombe]], [[Imo]], [[Kaduna (Estat)|Kaduna]], [[Kano (Estat)|Kano]], [[Katsina (Estat)|Katsina]], [[Kebbi (Estat)|Kebbi]], [[Kogi (Estat)|Kogi]], [[Kuara (Estat)|Kuara]], [[Llacs (Estat)|Lagos]], [[Nasaraua (Estat)|Nasaraua]], [[Níger (Estat)|Níger]], [[Ogún (Estat)|Ogún]], [[Ondo (Estat)|Ondo]], [[Osún (Estat)|Osún]], [[Va sentir (Estat)|Oyo]], [[Plateau (Estat)|Plateau]], [[Riu Cros (Estat)|Río Cros]], [[Rius (Estat)|Ríos]], [[Sokoto (Estat)|Sokoto]], [[Tarava (Estat)|Taraba]], [[Yigaua (Estat)|Yigaua]], [[Yobe (Estat)|Yobe]], [[Zamfara (Estat)|Zamfara]] i [[Abuja|Territorio Capital Federal d'Abuja]].]]
 Nigèria és una [[federació|república federal]] integrada per 36 [[Organisació territorial de Nigèria|estats]] des de la constitució de maig de 1999. El [[Cap d'Estat]] i de [[cap de govern|Govern]] és el [[president de Nigèria]], actualment, [[Umaru Yar'Adua]].
@@ Llínea 219: / Llínea 218: @@
 == Referències ==
 {{listaref}}
+{{Traduït de|es|Nigeria}}
 == Bibliografia ==
@@ Llínea 225: / Llínea 225: @@
 == Enllaços externs ==
+{{commonscat|Nigeria}}
-*[http://www.nigeria.gov.ng/ Nigerian Government website]
+*[https://www.nigeria.gov.ng/ Nigerian Government website]
-*[http://www.turbomaps.com.ar/spanish/nigeria.php Vistes satelitals de les principals ciutats nigerianes i les seues coordenades de latitut i llongitut]
 {{Països d'Àfrica}}
-{{Traduït de|es|Nigeria}}
 [[Categoria:Països]]
 [[Categoria:Països d'Àfrica]]
+[[Categoria:Nigèria]]