| Llínea 68: |
Llínea 68: |
| | === Els imperis africans === | | === Els imperis africans === |
| | | | |
| − | La República de Ghana li deu el seu nom a l'[[Imperi de Ghana]] d'Àfrica occidental,<ref>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761570799/Ghana.Html artícul de Ghana en l'Enciclopèdia Encarta en anglés].</ref> el qual fon controlat per [[Sundiata Keita]] en l'any [[1240]] i absorbit a la seua vegada per l'[[Imperi de Malí]]. Des del punt de vista geogràfic, l'antiga Ghana es troba a 500 Km. al nort de l'actual territori ghanés, entre els rius [[Riu Senegal|Senegal]] i [[Riu Níger|Níger]]. No obstant, la Ghana moderna té vínculs ètnics i culturals en l'imperi homònim, puix cap allí migraren les seues poblacions sudàniques, en particular les que habitaven la conca del [[riu Níger]]. | + | La República de Ghana li deu el seu nom a l'[[Imperi de Ghana]] d'Àfrica occidental,<ref>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761570799/Ghana.Html artícul de Ghana en l'Enciclopèdia Encarta en anglés].</ref> el qual fon controlat per [[Sundiata Keita]] en l'any [[1240]] i absorbit a la seua vegada per l'[[Imperi de Mali]]. Des del punt de vista geogràfic, l'antiga Ghana es troba a 500 Km. al nort de l'actual territori ghanés, entre els rius [[Riu Senegal|Senegal]] i [[Riu Níger|Níger]]. No obstant, la Ghana moderna té vínculs ètnics i culturals en l'imperi homònim, puix cap allí migraren les seues poblacions sudàniques, en particular les que habitaven la conca del [[riu Níger]]. |
| | | | |
| | === Presència europea === | | === Presència europea === |
| Llínea 88: |
Llínea 88: |
| | | | |
| | [[File:Kwame Nkrumah (JFKWHP-AR6409-A).jpg|rigth|thumb|[[Kwame Nkrumah]] primer president de Ghanan]] | | [[File:Kwame Nkrumah (JFKWHP-AR6409-A).jpg|rigth|thumb|[[Kwame Nkrumah]] primer president de Ghanan]] |
| − | El fundador de l'estat modern de Ghana i el seu primer president fon [[Kwame Nkrumah]], un líder africà anticolonialiste i el primer en sostindre que a soles unint-se el continent podria evitar el [[neocolonialisme]]. De fet, fon el primer cap d'estat africà en abraçar el [[panafricanisme]], una idea en que es va familiarisar durant els seus estudis en l'[[Universitat Lincoln]] en [[Pensilvània]]. La seua contribució va consistir en aplicar les idees de [[Marcus Garvey]], famós pel seu ''Moviment de Volta a Àfrica'', i les de l'acadèmic [[William Edward Burghardt Du Bois|W.E.B. Du Bois]] en la formació de l'estat modern de Ghana. Fon depost per un [[colp militar]] en l'any [[1966]]. | + | El fundador de l'estat modern de Ghana i el seu primer president fon [[Kwame Nkrumah]], un líder africà anticolonialiste i el primer en sostindre que a soles unint-se el continent podria evitar el [[neocolonialisme]]. De fet, fon el primer cap d'estat africà en abraçar el [[panafricanisme]], una idea en que es va familiarisar durant els seus estudis en l'[[Universitat Lincoln]] en [[Pennsilvània]]. La seua contribució va consistir en aplicar les idees de [[Marcus Garvey]], famós pel seu ''Moviment de Volta a Àfrica'', i les de l'acadèmic [[William Edward Burghardt Du Bois|W.E.B. Du Bois]] en la formació de l'estat modern de Ghana. Fon depost per un [[colp militar]] en l'any [[1966]]. |
| | | | |
| | Despuix d'una década convulsionada per atres colps d'estat, el tinent [[Jerry Rawlings]] accedí al poder en [[1981]]. Entre els canvis que va introduir estagueren la suspensió de la constitució i la prohibició dels partits polítics. El [[multipartidisme]] i una nova constitució varen ser aprovats en l'any [[1992]]. Eixe any Rawlings va guanyar les eleccions, i en [[1996]] fon [[Reelecció presidencial|reelegit]]. | | Despuix d'una década convulsionada per atres colps d'estat, el tinent [[Jerry Rawlings]] accedí al poder en [[1981]]. Entre els canvis que va introduir estagueren la suspensió de la constitució i la prohibició dels partits polítics. El [[multipartidisme]] i una nova constitució varen ser aprovats en l'any [[1992]]. Eixe any Rawlings va guanyar les eleccions, i en [[1996]] fon [[Reelecció presidencial|reelegit]]. |
| Llínea 215: |
Llínea 215: |
| | | | |
| | Ha conseguit aixina mateix destacades participacions en mundials de categoria de menors. | | Ha conseguit aixina mateix destacades participacions en mundials de categoria de menors. |
| − | | + | |
| | == Referències == | | == Referències == |
| | {{listaref}} | | {{listaref}} |
| − | | + | {{Traduït de|es|Ghana}} |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| | + | {{commonscat|Ghana}} |
| | | | |
| − | *[http://www.ghana.gov.gh/ Lloc web del Govern de Ghana]. En anglés. | + | * [http://www.ghana.gov.gh/ Lloc web del Govern de Ghana]. En anglés. |
| − | *[http://www.parliament.gh/ Lloc del Parlament de Ghana]. En anglés. | + | * [http://www.parliament.gh/ Lloc del Parlament de Ghana]. En anglés. |
| − | *[http://www.ghanaculture.gov.gh/ Lloc de la Comissió Nacional de Cultura de Ghana]. En anglés. | + | * [http://www.ghanaculture.gov.gh/ Lloc de la Comissió Nacional de Cultura de Ghana]. En anglés. |
| − | *[http://rs6.loc.gov/frd/cs/ghtoc.Html Pàgina sobre Ghana en la Biblioteca del Congrés dels Estats Units]. En anglés | + | * [http://rs6.loc.gov/frd/cs/ghtoc.Html Pàgina sobre Ghana en la Biblioteca del Congrés dels Estats Units]. En anglés |
| − | *[http://www.ghanaweb.com/ Informacions generals]. En anglés. | + | * [http://www.ghanaweb.com/ Informacions generals]. En anglés. |
| | | | |
| | {{Països d'Àfrica}} | | {{Països d'Àfrica}} |
| − |
| |
| − | {{Traduït de|es|Ghana}}
| |
| − |
| |
| | | | |
| | [[Categoria:Països]] | | [[Categoria:Països]] |
| | [[Categoria:Països d'Àfrica]] | | [[Categoria:Països d'Àfrica]] |
| | + | [[Categoria:Ghana]] |