Diferència entre les revisions de "Mineria en la Comunitat Valenciana"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Economia de la Comunitat Valenciana}} | {{Economia de la Comunitat Valenciana}} | ||
| − | La '''mineria en la Comunitat Valenciana''' constituïx una activitat econòmica del sector primari que, si be ha perdut protagonisme respecte a atres époques, seguix tenint importància en determinats àmbits productius, especialment en l'extracció d'àrits, argila, algeps, roques ornamentals i atres materials destinats a l'indústria, la construcció i la ceràmica. | + | La '''mineria en la Comunitat Valenciana''' constituïx una activitat econòmica del sector primari que, si be ha perdut protagonisme respecte a atres époques, seguix tenint importància en determinats àmbits productius, especialment en l'extracció d'àrits, [[argila]], [[algeps]], roques ornamentals i atres materials destinats a l'indústria, la construcció i la ceràmica. |
Esta activitat es desenrolla baix regulació autonòmica i estatal, en controls ambientals i de seguritat que han adquirit un paper rellevant en els últims anys, en llínea en les directrius de sostenibilitat i restauració ecològica. | Esta activitat es desenrolla baix regulació autonòmica i estatal, en controls ambientals i de seguritat que han adquirit un paper rellevant en els últims anys, en llínea en les directrius de sostenibilitat i restauració ecològica. | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | L'activitat minera en la Comunitat Valenciana té antecedents des de l'antiguetat, en evidències d'explotació de pedreres i minerals per part de romans i atres pobles antics. Durant l'Edat Mija i Moderna, es varen desenrollar explotacions de materials com a ferro, alum i sal, encara que a escala llimitada. | + | L'activitat minera en la [[Comunitat Valenciana]] té antecedents des de l'antiguetat, en evidències d'explotació de pedreres i minerals per part de romans i atres pobles antics. Durant l'[[Edat Mija]] i [[Edat Moderna|Moderna]], es varen desenrollar explotacions de materials com a [[ferro]], alum i [[sal]], encara que a escala llimitada. |
| − | Va ser a partir del sigle XIX i especialment en el sigle XX quan es varen consolidar diverses explotacions mineres, especialment de argila, algeps, calcàrees, marbres i lignit, lligades al creiximent de l'indústria ceràmica, de la construcció i del transport ferroviari. | + | Va ser a partir del [[sigle XIX]] i especialment en el [[sigle XX]] quan es varen consolidar diverses explotacions mineres, especialment de argila, algeps, calcàrees, [[Marbre|marbres]] i lignit, lligades al creiximent de l'indústria ceràmica, de la construcció i del transport ferroviari. |
== Recursos minerals == | == Recursos minerals == | ||
Els recursos miners de la Comunitat Valenciana es caracterisen per la seua diversitat no metàlica. Entre els més importants es troben: | Els recursos miners de la Comunitat Valenciana es caracterisen per la seua diversitat no metàlica. Entre els més importants es troben: | ||
| − | * Argila: Molt abundants en la província de Castelló, especialment en la comarca de l'Alcalatén i la Plana Alta. Són fonamentals per a l'indústria ceràmica. | + | * Argila: Molt abundants en la [[província de Castelló]], especialment en la comarca de l'[[Alcalatén]] i la [[Plana Alta]]. Són fonamentals per a l'indústria ceràmica. |
| − | * Algeps: Present en zones de l'interior d'Alacant i Valéncia. S'utilisa en la fabricació de materials de construcció. | + | * Algeps: Present en zones de l'interior d'[[Província d'Alacant|Alacant]] i [[Província de Valéncia|Valéncia]]. S'utilisa en la fabricació de materials de construcció. |
* Calcàrees i dolomies: Utilisades en construcció, indústria química i agricultura. | * Calcàrees i dolomies: Utilisades en construcció, indústria química i agricultura. | ||
* Marbre i roques ornamentals: Especialment rellevants en la zona d'Alacant (com el "crema marfil"), en destins tant nacionals com a internacionals. | * Marbre i roques ornamentals: Especialment rellevants en la zona d'Alacant (com el "crema marfil"), en destins tant nacionals com a internacionals. | ||
* Àrits: Extrets en numeroses pedreres per al seu us en obra civil, infraestructures i edificació. | * Àrits: Extrets en numeroses pedreres per al seu us en obra civil, infraestructures i edificació. | ||
| − | * Sals i salines: Encara que no es consideren mineria tradicional, tenen valor econòmic, com ocorre en Torrevella. | + | * Sals i salines: Encara que no es consideren mineria tradicional, tenen valor econòmic, com ocorre en [[Torrevella]]. |
== Principals zones mineres == | == Principals zones mineres == | ||
Les principals zones mineres, segons província són: | Les principals zones mineres, segons província són: | ||
* Castelló: Destaca per l'extracció de argila i caolíns, imprescindibles per al clúster ceràmic. | * Castelló: Destaca per l'extracció de argila i caolíns, imprescindibles per al clúster ceràmic. | ||
| − | * Alacant: Alberga pedreres de marbre en municipis com Novelda, Pinoso, Monóvar o La Romana, aixina com explotacions d'algeps i arenes. | + | * Alacant: Alberga pedreres de marbre en municipis com [[Novelda]], [[Pinoso]], [[Monóvar]] o [[La Romana]], aixina com explotacions d'algeps i arenes. |
* Valéncia: Presenta pedreres d'àrits, algeps i calcàrees, sobretot en l'interior. | * Valéncia: Presenta pedreres d'àrits, algeps i calcàrees, sobretot en l'interior. | ||
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
La mineria valenciana està estretament vinculada a indústries transformadores, com: | La mineria valenciana està estretament vinculada a indústries transformadores, com: | ||
* L'indústria ceràmica (Castelló), que depén de argila i feldespat. | * L'indústria ceràmica (Castelló), que depén de argila i feldespat. | ||
| − | * L'indústria del marbre i pedra natural (Alacant), en exportacions a Europa, Àsia i Amèrica. | + | * L'indústria del marbre i pedra natural (Alacant), en exportacions a [[Europa]], [[Àsia]] i [[Amèrica]]. |
Empreses del sector de materials de construcció, que transformen àrits, algeps o calcàrees en productes finals. | Empreses del sector de materials de construcció, que transformen àrits, algeps o calcàrees en productes finals. | ||
| Llínea 38: | Llínea 38: | ||
* Restauració ecològica d'explotacions agotades. | * Restauració ecològica d'explotacions agotades. | ||
* Reutilisació de residus. | * Reutilisació de residus. | ||
| − | * Vigilància de la calitat de l'aire i de l'aigua. | + | * Vigilància de la calitat de l'aire i de l'[[aigua]]. |
== Reptes i perspectives == | == Reptes i perspectives == | ||
| Llínea 62: | Llínea 62: | ||
* [[Marbre d'Alacant]] | * [[Marbre d'Alacant]] | ||
* [[Recursos naturals d'Espanya]] | * [[Recursos naturals d'Espanya]] | ||
| − | + | ||
{{Regne de Valéncia}} | {{Regne de Valéncia}} | ||
[[Categoria:Economia de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Economia de la Comunitat Valenciana]] | ||
Última revisió del 16:29 30 oct 2025
La mineria en la Comunitat Valenciana constituïx una activitat econòmica del sector primari que, si be ha perdut protagonisme respecte a atres époques, seguix tenint importància en determinats àmbits productius, especialment en l'extracció d'àrits, argila, algeps, roques ornamentals i atres materials destinats a l'indústria, la construcció i la ceràmica.
Esta activitat es desenrolla baix regulació autonòmica i estatal, en controls ambientals i de seguritat que han adquirit un paper rellevant en els últims anys, en llínea en les directrius de sostenibilitat i restauració ecològica.
Història[editar | editar còdic]
L'activitat minera en la Comunitat Valenciana té antecedents des de l'antiguetat, en evidències d'explotació de pedreres i minerals per part de romans i atres pobles antics. Durant l'Edat Mija i Moderna, es varen desenrollar explotacions de materials com a ferro, alum i sal, encara que a escala llimitada.
Va ser a partir del sigle XIX i especialment en el sigle XX quan es varen consolidar diverses explotacions mineres, especialment de argila, algeps, calcàrees, marbres i lignit, lligades al creiximent de l'indústria ceràmica, de la construcció i del transport ferroviari.
Recursos minerals[editar | editar còdic]
Els recursos miners de la Comunitat Valenciana es caracterisen per la seua diversitat no metàlica. Entre els més importants es troben:
- Argila: Molt abundants en la província de Castelló, especialment en la comarca de l'Alcalatén i la Plana Alta. Són fonamentals per a l'indústria ceràmica.
- Algeps: Present en zones de l'interior d'Alacant i Valéncia. S'utilisa en la fabricació de materials de construcció.
- Calcàrees i dolomies: Utilisades en construcció, indústria química i agricultura.
- Marbre i roques ornamentals: Especialment rellevants en la zona d'Alacant (com el "crema marfil"), en destins tant nacionals com a internacionals.
- Àrits: Extrets en numeroses pedreres per al seu us en obra civil, infraestructures i edificació.
- Sals i salines: Encara que no es consideren mineria tradicional, tenen valor econòmic, com ocorre en Torrevella.
Principals zones mineres[editar | editar còdic]
Les principals zones mineres, segons província són:
- Castelló: Destaca per l'extracció de argila i caolíns, imprescindibles per al clúster ceràmic.
- Alacant: Alberga pedreres de marbre en municipis com Novelda, Pinoso, Monóvar o La Romana, aixina com explotacions d'algeps i arenes.
- Valéncia: Presenta pedreres d'àrits, algeps i calcàrees, sobretot en l'interior.
Indústria associada[editar | editar còdic]
La mineria valenciana està estretament vinculada a indústries transformadores, com:
- L'indústria ceràmica (Castelló), que depén de argila i feldespat.
- L'indústria del marbre i pedra natural (Alacant), en exportacions a Europa, Àsia i Amèrica.
Empreses del sector de materials de construcció, que transformen àrits, algeps o calcàrees en productes finals.
Llegislació i sostenibilitat[editar | editar còdic]
La mineria està regulada per la Llei de Mines estatal i per normatives específiques de la Generalitat Valenciana, que supervisa la concessió de drets miners, el compliment de mides ambientals i els plans de restauració d'espais degradats.
En els últims anys, s'ha impulsat una mineria més sostenible, en mides com:
- Control de l'impacte paisagístic i ambiental.
- Restauració ecològica d'explotacions agotades.
- Reutilisació de residus.
- Vigilància de la calitat de l'aire i de l'aigua.
Reptes i perspectives[editar | editar còdic]
El sector miner valencià enfronta diversos reptes:
- Compatibilisació en la conservació ambiental i paisagística.
- Conflictes d'us del sol en atres activitats (urbanisme, agricultura, turisme).
- Modernisació tecnològica dels processos extractius.
- Gestió eficient de recursos llimitats i control de l'impacte en biodiversitat.
- Diversificació cap a minerals estratègics si es detecten oportunitats viables.
Senyes econòmiques[editar | editar còdic]
Encara que representa un percentage reduït del PIB regional, la mineria té un impacte rellevant en determinades comarques rurals i en sectors industrials que depenen de matèries primeres locals. També contribuïx a l'ocupació local, directa i indirectament, a través d'empreses transformadores i servicis auxiliars.
Entitats i regulació[editar | editar còdic]
- Direcció general d'Indústria, Energia i Mines (Generalitat Valenciana): orgue competent en matèria minera.
- Colege Oficial d'Ingeniers de Mines de l'Est: en sèu en Valéncia.
- Empreses mineres i associacions sectorials, com ALICANT (en el cas del marbre).
Vore també[editar | editar còdic]
- Economia de la Comunitat Valenciana
- Mineria en Espanya
- Indústria ceràmica en Castelló
- Marbre d'Alacant
- Recursos naturals d'Espanya
| ||||||||||||||||||||||
