Diferència entre les revisions de "Senegal"
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 13 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 42: | Llínea 42: | ||
| moneda = [[Franco CFA]] (<code>[[ISO 4217|XOF]]</code>) | | moneda = [[Franco CFA]] (<code>[[ISO 4217|XOF]]</code>) | ||
| gentilici = Senegalés, -senegalesa | | gentilici = Senegalés, -senegalesa | ||
| horari = [[Temps Coordinat | | horari = [[Temps Universal Coordinat|UTC]] | ||
| horari_estiu = | | horari_estiu = | ||
| cctld= .sn | | cctld= .sn | ||
| Llínea 57: | Llínea 57: | ||
La '''República de Senegal''' (en [[idioma francés|francés]]: ''République Du Sénégal'') és un país al sur del [[riu Senegal]] en l'[[Àfrica occidental]]. | La '''República de Senegal''' (en [[idioma francés|francés]]: ''République Du Sénégal'') és un país al sur del [[riu Senegal]] en l'[[Àfrica occidental]]. | ||
Senegal llimita en l'oest en l'[[oceà Atlàntic]], en [[Mauritània]] cap al nort, en [[Mali]] cap a l'est i en conjunt en [[Guinea]] (Guinea-Conakry) i [[Guinea | Senegal llimita en l'oest en l'[[oceà Atlàntic]], en [[Mauritània]] cap al nort, en [[Mali]] cap a l'est i en conjunt en [[Guinea]] (Guinea-Conakry) i [[Guinea Bissau]] cap al sur. | ||
[[Gàmbia]] forma un enclavament virtual dins de Senegal, seguint el [[riu Gàmbia]] durant més de 300 km terra dins. Les illes de [[Cap Vert]] descansen 560 km mar dins enfront de la costa senegalesa. | [[Gàmbia]] forma un enclavament virtual dins de Senegal, seguint el [[riu Gàmbia]] durant més de 300 km terra dins. Les illes de [[Cap Vert]] descansen 560 km mar dins enfront de la costa senegalesa. | ||
| Llínea 222: | Llínea 222: | ||
Dels tres millons de Wolof, 2,8 millons viuen en Senegal. Els wolof viuen en un sector extremadament àrit i desèrtic per lo que a soles el 35% de la seua població té accés a l'aigua potable. La seua increible estructuració social i el llegat històric procedents de sigles d'esclavitut fan de Senegal i els Wolof un lloc i ètnies maravellosos. | Dels tres millons de Wolof, 2,8 millons viuen en Senegal. Els wolof viuen en un sector extremadament àrit i desèrtic per lo que a soles el 35% de la seua població té accés a l'aigua potable. La seua increible estructuració social i el llegat històric procedents de sigles d'esclavitut fan de Senegal i els Wolof un lloc i ètnies maravellosos. | ||
* TOSTAN, que significa ''novetat'' en wolof és una [[ONG]] que es dedica a l'educació no reglada i els [[drets humans]]. La seua directora és una nortamericana | * TOSTAN, que significa ''novetat'' en wolof és una [[ONG]] que es dedica a l'educació no reglada i els [[drets humans]]. La seua directora és una nortamericana nomenada [[Molly Melching]] | ||
== Religió == | == Religió == | ||
| Llínea 234: | Llínea 234: | ||
Els Xaadir (Qadiriyya) són una confraria ortodoxa. És la més antiga. Fon fundada pel místic sufí Abd al Qadir al –Jilani en el [[sigle XII]]. Va arribar a Senegal a lo llarc del [[sigle XVIII]]. | Els Xaadir (Qadiriyya) són una confraria ortodoxa. És la més antiga. Fon fundada pel místic sufí Abd al Qadir al –Jilani en el [[sigle XII]]. Va arribar a Senegal a lo llarc del [[sigle XVIII]]. | ||
Els Murides constituïxen una de les confraries més importants. Es reconeix fàcilment als seus discipuls, també | Els Murides constituïxen una de les confraries més importants. Es reconeix fàcilment als seus discipuls, també nomenats “talibés” pel seu hàbit de color i el seu pentinat rasta. El seu centre religiós es troba en Touba on està una de les més grans mesquites d'[[Àfrica]]. El fundador és el morabit [[Ahmadou Bamba]] ([[1853]]-[[1927]]). | ||
Els Tidjanes són l'atra gran confraria. Tenen per ciutat santa [[Tivaouane]]. Kaolak és també una ciutat important ya que allí s'assenta el morabit Baye Niass qui difon un adoctrinament pacífic. El primer propagandiste fon Oumar Tall, qui va intentar fer una [[guerra santa]] ([[1852]]-[[1864]]) als francesos. | Els Tidjanes són l'atra gran confraria. Tenen per ciutat santa [[Tivaouane]]. Kaolak és també una ciutat important ya que allí s'assenta el morabit Baye Niass qui difon un adoctrinament pacífic. El primer propagandiste fon Oumar Tall, qui va intentar fer una [[guerra santa]] ([[1852]]-[[1864]]) als francesos. | ||
| Llínea 284: | Llínea 284: | ||
|[[25 de decembre]]||Nadal||.||Catòlica i Protestant | |[[25 de decembre]]||Nadal||.||Catòlica i Protestant | ||
|} | |} | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references /> | <references /> | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Senegal}} | |||
* [https://www.senegal.es Guia de Senegal] | |||
* [ | |||
{{Països d'Àfrica}} | {{Països d'Àfrica}} | ||
[[Categoria: Països]] | [[Categoria: Països]] | ||
[[Categoria:Països d'Àfrica]] | [[Categoria:Països d'Àfrica]] | ||
[[Categoria:Senegal]] | [[Categoria:Senegal]] | ||