Diferència entre les revisions de "Miquel Ramón Izquierdo"

[[Image:Miquel_Ramon_Izquierdo.jpg|thumb|300px|'''Miquel Ramon Izquierdo''', polític valencià]]

'''Miquel Ramón Izquierdo''' va nàixer en la [[ciutat de Valéncia]] el [[8 de decembre]] de [[1919]] i va faltar el 17 de Setembre de 2007, als 87 anys d'edat.

El [[17 de març]] de 1938 fon cridat a files incorporant-se en el [[Bando republicà]] en el que va permanéixer fins al final de la guerra.

Llicenciat en [[Dret]] per la [[Universitat de Valéncia]] en [[1943]] es va incorporar en eixe mateix any en l'ilustre Colege d'Advocats de Valéncia.

Fon membre de la Junta del Govern del Colege d'Advocats de Valéncia ([[1952]]-[[1958]]) com a Diputat 7m.

Durant la [[Gran riuada de Valéncia]] es va dedicar a neteja en diversos llocs de la ciutat entre ells el Palau de Justícia junt en els advocats del seu despaig i treballadors de la seua fàbrica, en motiu d'això li fon concedida la [[Creu distinguida de primera classe de Sant Raimon de Peñafort]].

En 1966, va encapçalar la petició de la instalació de la IV Planta a Sagunt a la que aspiraven a això [[Astúries]], [[Villagarcia d'Arosa]], [[Cadis]] i [[Sevilla]] i va conseguir la Planta Siderúrgica Valenciana.

*President del Sindicat Provincial del Metal de Valéncia (1963-66).

*President fundador de l'Agrupació d'Exportadors Metalúrgics de la regió Valenciana (ARVET) (1966-68).

*President de la Fira Internacional del Metal de Valéncia (FIAM) (1969-72)

*Decà del Colege d'Advocats de Valéncia (1973-74).  

*President de l'Acadèmia Valenciana de Jurisprudència i Llegislació (1973-74) Durant el seu mandat va publicar un dictamen jurídic pel que s'abonava que l'ensenyança del [[valencià]] en les escoles s'ajustava a la llegalitat.

*Fon [[alcalde]] de [[Valéncia]] (1973-79), sent el primer alcalde que no va simultanejar el càrrec en el de Cap Local del Moviment.

*[[Procurador en Corts]] (1973-79).  

*Conseller del Regne triat pel Grup de corporacions locals (1976-77) vencent al candidat "oficial", el [[alcalde de Madrit]].

*Fon president eixecutiu de la Junta Central Fallera en [[1979]], estretint més la seua vinculació en el món faller que ya s'havia iniciat en 1944 en la fundació de la [[Falla Azcàrraga]] de la que fon president en [[1948]].

*Fon, ademés, fundador, secretari generalment i posteriorment president de [[Inió Valenciana]].

*Fon [[Diputat]] en les [[Corts Generals]] en la 2a i 3a Llegislatura (1982-1986 i 1986-1989).

Durant el seu mandat com a alcalde de Valéncia, basant-se en el dictamen jurídic fet des del Decanat del Colege d'Advocats, va impondre l'ensenyança de l'[[idioma valencià]] en les escoles municipals i va publicar els bandos de l'alcaldia en [[Llengua Valenciana]] . Com fet curiós i per a conéixer la dificultat de la utilisació de les llengües perifèriques, en una visita de cortesia en falles el [[alcalde de Barcelona]] [[Enrique Masó]] al vore els bandos en valencià li va preguntar: '''“I això com ho fas?”''' a  lo que Miguel Ramón li va contestar: '''“Molt fàcil enviant-los a l'imprenta!”'''. Masó no va poder aprovar en el [[Ajuntament de Barcelona]] la regularisació de l'ensenyança del [[idioma catalán|catalán]].

En el primer ple que va presidir com a alcalde figurava en l'orde del dia la subasta de determinades parceles del Saler, retirant eixe punt de l'orde del dia i paralisant aixina la venda de parceles de la devesa de [[el Saler]]. Durant el seu mandat no es va vendre ni un pam del Saler.

Va rebujar la proposta de ret viaria que pretenia utilisar l'antic [[llit]] del riu [[Túria]] com a carreteres i comunicacions i va plantar arboreda en el fi de dificultar el destí del llit per a atres menesters que no foren de zona verda i va conseguir que en la primera visita com [[Rei]] de [[Joan Carles I]] es tornara a la ciutat la titularitat del riu.

No va consentir que es demoliren edificis històrics com per eixemple l'edifici d'[[Ernesto Ferrer]] de la, ara, Plaça de l'Ajuntament ni el [[convent de Sant Vicent de la Roqueta]], l'[[Institut Lluís Vives]], etc.

Sabedor que el seu Ajuntament no tenia diners es va dedicar a realisar estudis de modernisació de la ciutat, Deya '''“Quan els ajuntaments no tenen diners el que han de fer són estudis per al futur”''' i aixina va nàixer el “Pla Integral de Transport Urbà de Valéncia” on es contemplava la realisació del traçat de [[Metro (ferrocarril)|Metro]].

En les primeres eleccions municipals després d'aprovar-se la [[Constitució Espanyola de 1978]] va rebujar enèrgicament les ofertes que [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|UCD]] i expressament de [[Adolfo Suárez]] li van fer, incloent una insistent crida d'este des de [[Mèxic]] en els últims dies de presentació de candidatures. La seua única aspiració consistia a tornar al seu despaig de [[advocat]] i refer la seua malparada [[economia]] fruit del seu pas per l'alcaldia.

Com a representant d'UV dins de la Coalició Popular, fon diputat en el [[Congrés dels Diputats]] per [[Circumscripció electoral de Valéncia|Valéncia]] en la [[II Llegislatura d'Espanya]] (1982-1986).

En les [[Eleccions generals espanyoles de 1986]] fon triat Diputat per a la 3a llegislatura (1986-1989) en les llistes que [[Unió Valenciana]] va presentar en solitari, convertint-se aixina en el primer diputat que era triat per per [[província de Valéncia|Valéncia]] en una llista d'estricta obediència valenciana.

==Pare de familia==

Casat en [[1948]] en Amparo Quiles Real va tindre sis fills: Amparo, Miquel, Vicente, Lola, Inmaculada i Manuel i doze néts: Nicolás i Dolores García Ramón; Miquel i Carme Ramon i Esteban; Vicente i Victòria Ramon Bell de Mendoza; Jaume, Andrés i Amparo García Ramón; Juan Manuel i Inmaculada Aguado Ramón i Lluïa Ramón Moreno.

* SOM, Miquel Ramon i Izquierdo. Grup d'Acció Valencianiste. 2007, número 239. Valéncia. Depòsit Llegal V-2741-1979

*[http://www.congreso.es/public_oficiales/L3/CONG/BOCG/B/B_024-04.PDF Esmenes presentades per Miquel Ramón Izquierdo a la Declaració de les Illes Columbrets com a parc Nacional marítim-terrestre.]

[[Categoria:Valencianisme]]