Diferència entre les revisions de "Ciència" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 7 edicions intermiges d'4 usuaris)

Llínea 5:

És el coneiximent sistematisat, elaborat per mig d'observacions, raonaments i proves metòdicament organisades. La ciència utilisa diferents métodos i tècniques per a l'adquisició i organisació de coneiximents sobre l'estructura d'un conjunt de fets [[Objectivitat|objectius]] i accessibles a diversos [[observador]]s, ademés d'estar basada en un [[Criteris de veritat|criteri de veritat]] i una correcció permanent. L'aplicació d'eixos métodos i coneiximents conduïx a la generació de més coneiximent objectiu en forma de prediccions concretes, quantitatives i comprovables referides a fets observables passats, presents i futurs. Ben a sovint eixes prediccions poden formular-se per mig de [[raonament]]s i estructurar-se com a regles o lleis generals, que donen conte del comportament d'un sistema i prediuen com actuarà el dit sistema en determinades circumstàncies.

El [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) definix la ciència com el conjunt de coneiximents que s'obtenen de lobservació i l'estudi, estructurats sistemàticament, dels quals se deriven principis i lleis generals.

== Descripció i classificació de les ciències ==

Dins de les ciències, la [[ciència experimental]] s'ocupa a soles de l'estudi de l'univers natural puix, per definició, tot lo que pot ser detectat o mesurat forma part d'ell. En la seua investigació els científics s'ajusten a un cert método, el [[método científic]], un procés per a l'adquisició de coneiximent empíric. Al seu torn, la ciència pot diferenciar-se en ciència '''bàsica''' i '''aplicada''', sent esta última l'aplicació del coneiximent científic a les necessitats humanes i al desenroll [[tecnologia|tecnològic]].

Llínea 28:

Llínea 31:

== Terminologies usades en ciències ==

Els térmens model, hipòtesis, llei i teoria tenen significats distints en la ciència que en el discurs coloquial. Els científics utilisen el terme [[Model científic|model]] per a referir-se a una descripció d'alguna cosa, especialment una que puga ser usada per a realisar prediccions que puguen ser someses a prova per [[experiment|experimentació]] o observació. Una [[hipòtesis]] és una afirmació que (encara) no ha segut ben abonada o be no ha segut descartada. Una [[llei científica|llei física o llei natural]] és una generalisació científica basada en observacions empíriques.

Llínea 45:

Llínea 49:

Hi ha una série de passos inherents al procés científic, els quals són generalment respectats en la construcció i desenroll de noves teories. Estos són:

[[Image:~~Model~~ de Bohr.png|thumb||El [[model atòmic de Bohr]], un eixemple d'una idea alguna vegada acceptada i despuix refutada per mig de l'[[experimentació]].]]

[[Image:Modelo de Bohr.png|thumb||El [[model atòmic de Bohr]], un eixemple d'una idea alguna vegada acceptada i despuix refutada per mig de l'[[experimentació]].]]

# [[Observació]]: el primer pas consistix en l'observació de fenòmens d'una [[mostra]].

Llínea 143:

Llínea 147:

* [[MC-14|MC-14, método científic en 14 etapes]]

* [[Llògica empírica]]

== Referències ==

* Asimov, Isaac (1987). «What is Science?». Asimov's New Guide to Science. Penguin Books. p. 14. ISBN 0140172130. OCLC 40092714

* Bowler, Peter J.; Morus, Iwan Rhys (2020). «The scientific revolution». Making Modern Science: A Historical Survey (2nd edición). Chicago, Illinois: University of Chicago Press. pp. 25-57. ISBN 978-0226365763

* Bunge, Mario; Sempere, Joaquín (1981). Teoría y realidad (3ra edición). Ariel. p. 55. ISBN 8434407256. OCLC 431866086

* Fidalgo Sánchez, José Antonio; Fernández Pérez, Manuel Ramón; Fernández, Noemí (2014). «Presentación». Tecnología industrial II. Madrid: Everest Sociedad Anónima. ISBN 9788424190538

* Grant, Edward (2007). «Transformation of medieval natural philosophy from the early period modern period to the end of the nineteenth century». A History of Natural Philosophy: From the Ancient World to the Nineteenth Century (First edición). New York, New York: Cambridge University Press. pp. 274–322. ISBN 978-052-1-68957-1

* Hendrix, Scott E. (2011). «Natural Philosophy or Science in Premodern Epistemic Regimes? The Case of the Astrology of Albert the Great and Galileo Galilei». Teorie Vědy / Theory of Science 33 (1): 111-132

* Lindberg, David C. (2007). «Science before the Greeks». The beginnings of Western science: the European Scientific tradition in philosophical, religious, and institutional context (Second edición). Chicago, Illinois: University of Chicago Press. pp. 1–20. ISBN 978-0-226-48205-7

* Newton, Isaac (1726) [1687]. «Rules for the study of natural philosophy». Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (3ra edición)

* Wilson, E.O. (1999). «The natural sciences». Consilience: The Unity of Knowledge (Reprint edición). New York, New York: Vintage. pp. 49–71. ISBN 978-0-679-76867-8

== ~~Referències~~ ==

== Bibliografia ==

* Arana, Juan. «Cuando la ciencia se separó de la filosofía». Investigacion y ciencia

* Bunge, Mario (1969). La ciencia: su método y su filosofía. Buenos Aires

* Cassirer, Ernst (1979). El problema del conocimiento en la filosofía y en la ciencia modernas. México: Fondo de Cultura Económica

* Feyerabend, Paul. «Cómo ser un buen empirista: defensa de la tolerancia en cuestiones epistemológicas». Revista Teorema 7 (Valéncia: Universitat de Valéncia). ISBN 84-600-0507-0

* Popper, Karl (2004). La lógica de la investigación científica. Madrid: Tecnos. ISBN 84-309-0711-4

* Putnam, Hilary (1988). Razón, verdad e historia. Madrid: Tecnos. ISBN 84-309-1577-X

* Russell, Bertrand (1982). La evolución de mi pensamiento filosófico. Madrid: Alianza. 84-206-1605-2

* Quine, Willard Van Orman (1998). Del estímulo a la ciencia. Barcelona: Ariel. ISBN 84-344-8747-0

* Villoro, J. (1992). Creer, saber, conocer. México DF: Siglo XXI. ISBN 968-23-1151-9

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Ciències|Ciències]]

[[Categoria:Ciència]]

@@ Llínea 5: / Llínea 5: @@
 És el coneiximent sistematisat, elaborat per mig d'observacions, raonaments i proves metòdicament organisades. La ciència utilisa diferents métodos i tècniques per a l'adquisició i organisació de coneiximents sobre l'estructura d'un conjunt de fets [[Objectivitat|objectius]] i accessibles a diversos [[observador]]s, ademés d'estar basada en un [[Criteris de veritat|criteri de veritat]] i una correcció permanent. L'aplicació d'eixos métodos i coneiximents conduïx a la generació de més coneiximent objectiu en forma de prediccions concretes, quantitatives i comprovables referides a fets observables passats, presents i futurs. Ben a sovint eixes prediccions poden formular-se per mig de [[raonament]]s i estructurar-se com a regles o lleis generals, que donen conte del comportament d'un sistema i prediuen com actuarà el dit sistema en determinades circumstàncies.
+El [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) definix la ciència com el conjunt de coneiximents que s'obtenen de lobservació i l'estudi, estructurats sistemàticament, dels quals se deriven principis i lleis generals.
 == Descripció i classificació de les ciències ==
 Dins de les ciències, la [[ciència experimental]] s'ocupa a soles de l'estudi de l'univers natural puix, per definició, tot lo que pot ser detectat o mesurat forma part d'ell. En la seua investigació els científics s'ajusten a un cert método, el [[método científic]], un procés per a l'adquisició de coneiximent empíric. Al seu torn, la ciència pot diferenciar-se en ciència '''bàsica''' i '''aplicada''', sent esta última l'aplicació del coneiximent científic a les necessitats humanes i al desenroll [[tecnologia|tecnològic]].
@@ Llínea 28: / Llínea 31: @@
 == Terminologies usades en ciències ==
 Els térmens model, hipòtesis, llei i teoria tenen significats distints en la ciència que en el discurs coloquial. Els científics utilisen el terme [[Model científic|model]] per a referir-se a una descripció d'alguna cosa, especialment una que puga ser usada per a realisar prediccions que puguen ser someses a prova per [[experiment|experimentació]] o observació. Una [[hipòtesis]] és una afirmació que (encara) no ha segut ben abonada o be no ha segut descartada. Una [[llei científica|llei física o llei natural]] és una generalisació científica basada en observacions empíriques.
@@ Llínea 45: / Llínea 49: @@
 Hi ha una série de passos inherents al procés científic, els quals són generalment respectats en la construcció i desenroll de noves teories. Estos són:
-[[Image:Model de Bohr.png|thumb||El [[model atòmic de Bohr]], un eixemple d'una idea alguna vegada acceptada i despuix refutada per mig de l'[[experimentació]].]]
+[[Image:Modelo de Bohr.png|thumb||El [[model atòmic de Bohr]], un eixemple d'una idea alguna vegada acceptada i despuix refutada per mig de l'[[experimentació]].]]
 # [[Observació]]: el primer pas consistix en l'observació de fenòmens d'una [[mostra]].
@@ Llínea 143: / Llínea 147: @@
 * [[MC-14|MC-14, método científic en 14 etapes]]
 * [[Llògica empírica]]
+== Referències ==
+* Asimov, Isaac (1987). «What is Science?». Asimov's New Guide to Science. Penguin Books. p. 14. ISBN 0140172130. OCLC 40092714
+* Bowler, Peter J.; Morus, Iwan Rhys (2020). «The scientific revolution». Making Modern Science: A Historical Survey (2nd edición). Chicago, Illinois: University of Chicago Press. pp. 25-57. ISBN 978-0226365763
+* Bunge, Mario; Sempere, Joaquín (1981). Teoría y realidad (3ra edición). Ariel. p. 55. ISBN 8434407256. OCLC 431866086
+* Fidalgo Sánchez, José Antonio; Fernández Pérez, Manuel Ramón; Fernández, Noemí (2014). «Presentación». Tecnología industrial II. Madrid: Everest Sociedad Anónima. ISBN 9788424190538
+* Grant, Edward (2007). «Transformation of medieval natural philosophy from the early period modern period to the end of the nineteenth century». A History of Natural Philosophy: From the Ancient World to the Nineteenth Century (First edición). New York, New York: Cambridge University Press. pp. 274–322. ISBN 978-052-1-68957-1
+* Hendrix, Scott E. (2011). «Natural Philosophy or Science in Premodern Epistemic Regimes? The Case of the Astrology of Albert the Great and Galileo Galilei». Teorie Vědy / Theory of Science 33 (1): 111-132
+* Lindberg, David C. (2007). «Science before the Greeks». The beginnings of Western science: the European Scientific tradition in philosophical, religious, and institutional context (Second edición). Chicago, Illinois: University of Chicago Press. pp. 1–20. ISBN 978-0-226-48205-7
+* Newton, Isaac (1726) [1687]. «Rules for the study of natural philosophy». Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (3ra edición)
+* Wilson, E.O. (1999). «The natural sciences». Consilience: The Unity of Knowledge (Reprint edición). New York, New York: Vintage. pp. 49–71. ISBN 978-0-679-76867-8
-== Referències ==
+== Bibliografia ==
-{{traduït de|es|Ciencia}}
+* Arana, Juan. «Cuando la ciencia se separó de la filosofía». Investigacion y ciencia
+* Bunge, Mario (1969). La ciencia: su método y su filosofía. Buenos Aires
+* Cassirer, Ernst (1979). El problema del conocimiento en la filosofía y en la ciencia modernas. México: Fondo de Cultura Económica
+* Feyerabend, Paul. «Cómo ser un buen empirista: defensa de la tolerancia en cuestiones epistemológicas». Revista Teorema 7 (Valéncia: Universitat de Valéncia). ISBN 84-600-0507-0
+* Popper, Karl (2004). La lógica de la investigación científica. Madrid: Tecnos. ISBN 84-309-0711-4
+* Putnam, Hilary (1988). Razón, verdad e historia. Madrid: Tecnos. ISBN 84-309-1577-X
+* Russell, Bertrand (1982). La evolución de mi pensamiento filosófico. Madrid: Alianza. 84-206-1605-2
+* Quine, Willard Van Orman (1998). Del estímulo a la ciencia. Barcelona: Ariel. ISBN 84-344-8747-0
+* Villoro, J. (1992). Creer, saber, conocer. México DF: Siglo XXI. ISBN 968-23-1151-9
+== Enllaços externs ==
+{{Commonscat|Science}}
+{{DGLV|Ciéncia}}
+{{Llista artículs destacats}}
 [[Categoria:Ciències|Ciències]]
 [[Categoria:Ciència]]