Diferència entre les revisions de "Alcàsser" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 12:

|superfície = 9,01 km²

|altitut = 15 msnm

|població = 8.~~716~~ hab.

|població = 9.813 hab.

|densitat = ~~967~~,37 hab./km²

|densitat = 1.089,12 hab./km²

|gentilici = Alcasser/a

|llengua = [[Valencià]]

Llínea 35:

== Història ==

Habitada per musulmans i mossàraps, el rei [[Jaume I]] la va cedre a Artal de Foces. En [[1250]] el seu senyor feudal era Pere Roiç de Corella i en [[1299]] la família Riusech. El [[22 d'octubre]] de [[1364]], Pedro el Ceremonioso donà a Pere Boïl la jurisdicció criminal; a Vidal de Villanova i sa dona Sibila la torre i fortalea d'Alcàsser, i sis dies despuix se les va vendre a Giner Rabassa per 60.000 sous, incloent el terç delme i censos sobre les cases i els hòmens en el mero i mixt imperi. En [[1400]] es va vendre la baronia en pública subasta sent adquirida per Jaume Roméu, qui va atényer que el senyoriu s'integrara en la particular contribució de Valéncia, beneficiant-se d'algunes de les franquícies d'esta. En [[1417]] fon mercada per Bernat Guillem Català i en [[1443]], es quan, Joan Català, va obtindre la suprema jurisdicció (alta, baixa, civil i criminal) i el mero i mixt imperi sobre la població. En [[1446]] es va vendre la baronia al seu cosí Galcerà de Castella, baró de Picassent. Segons la carta pobla de [[13 de decembre]] de [[1417]], els vassalls havien de contribuir en elevades càrregues: un quart d'algunes collites, terç delme i atres drets feudals. En les Corts Valencianes de [[1604]], el senyor d'Alcàsser, Cristòfol Çanoguera, demanà la confirmació de la suprema jurisdicció. Des de [[1328]] va haver d'existir una iglésia, encara que l'actual edifici s'acabà de construir en [[1805]].

Habitada per musulmans i mossàraps, el rei [[Jaume I]] la va cedre a Artal de Foces. En l'any [[1250]] el seu senyor feudal era Pere Roiç de Corella i en [[1299]] la família Riusech. El [[22 d'octubre]] de [[1364]], Pedro el Ceremonioso donà a Pere Boïl la jurisdicció criminal; a Vidal de Villanova i sa dona Sibila la torre i fortalea d'Alcàsser, i sis dies despuix se les va vendre a Giner Rabassa per 60.000 sous, incloent el terç delme i censos sobre les cases i els hòmens en el mero i mixt imperi. En l'any [[1400]] es va vendre la baronia en pública subasta sent adquirida per Jaume Roméu, qui va atényer que el senyoriu s'integrara en la particular contribució de Valéncia, beneficiant-se d'algunes de les franquícies d'esta. En l'any [[1417]] fon mercada per Bernat Guillem Català i en l'any [[1443]], es quan, Joan Català, va obtindre la suprema jurisdicció (alta, baixa, civil i criminal) i el mero i mixt imperi sobre la població. En [[1446]] es va vendre la baronia al seu cosí Galcerà de Castella, baró de Picassent. Segons la carta pobla de [[13 de decembre]] de [[1417]], els vassalls havien de contribuir en elevades càrregues: un quart d'algunes collites, terç delme i atres drets feudals. En les Corts Valencianes de [[1604]], el senyor d'Alcàsser, Cristòfol Çanoguera, demanà la confirmació de la suprema jurisdicció. Des de [[1328]] va haver d'existir una iglésia, encara que l'actual edifici s'acabà de construir en l'any [[1805]].

== Administració ==

Llínea 63:

|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]]

![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2017]]

|-

| align=center| 3.200 || align=center| 3.411 || align=center| 3.530 || align=center| 4.055 || align=center| 4.368 || align=center| 4.473 || align=center| 4.679 || align=center| 5.449 || align=center| 6.555 || align=center| 7.191 || align=center| 7.229 || align=center| 8.351|| align=center| 8.505 || algin=center| 8.716 ||

| align=center| 3.200 || align=center| 3.411 || align=center| 3.530 || align=center| 4.055 || align=center| 4.368 || align=center| 4.473 || align=center| 4.679 || align=center| 5.449 || align=center| 6.555 || align=center| 7.191 || align=center| 7.229 || align=center| 8.351|| align=center| 8.505 || algin=center| 8.716 || || algin=center| 9.813 ||

|}

@@ Llínea 12: / Llínea 12: @@
 |superfície = 9,01 km²
 |altitut = 15 msnm
-|població = 8.716 hab.
+|població = 9.813 hab.
-|densitat = 967,37 hab./km²
+|densitat = 1.089,12 hab./km²
 |gentilici = Alcasser/a
 |llengua = [[Valencià]]
@@ Llínea 35: / Llínea 35: @@
 == Història ==
-Habitada per musulmans i mossàraps, el rei [[Jaume I]] la va cedre a Artal de Foces. En [[1250]] el seu senyor feudal era Pere Roiç de Corella i en [[1299]] la família Riusech. El [[22 d'octubre]] de [[1364]], Pedro el Ceremonioso donà a Pere Boïl la jurisdicció criminal; a Vidal de Villanova i sa dona Sibila la torre i fortalea d'Alcàsser, i sis dies despuix se les va vendre a Giner Rabassa per 60.000 sous, incloent el terç delme i censos sobre les cases i els hòmens en el mero i mixt imperi. En [[1400]] es va vendre la baronia en pública subasta sent adquirida per Jaume Roméu, qui va atényer que el senyoriu s'integrara en la particular contribució de Valéncia, beneficiant-se d'algunes de les franquícies d'esta. En [[1417]] fon mercada per Bernat Guillem Català i en [[1443]], es quan, Joan Català, va obtindre la suprema jurisdicció (alta, baixa, civil i criminal) i el mero i mixt imperi sobre la població. En [[1446]] es va vendre la baronia al seu cosí Galcerà de Castella, baró de Picassent. Segons la carta pobla de [[13 de decembre]] de [[1417]], els vassalls havien de contribuir en elevades càrregues: un quart d'algunes collites, terç delme i atres drets feudals. En les Corts Valencianes de [[1604]], el senyor d'Alcàsser, Cristòfol Çanoguera, demanà la confirmació de la suprema jurisdicció. Des de [[1328]] va haver d'existir una iglésia, encara que l'actual edifici s'acabà de construir en [[1805]].
+Habitada per musulmans i mossàraps, el rei [[Jaume I]] la va cedre a Artal de Foces. En l'any [[1250]] el seu senyor feudal era Pere Roiç de Corella i en [[1299]] la família Riusech. El [[22 d'octubre]] de [[1364]], Pedro el Ceremonioso donà a Pere Boïl la jurisdicció criminal; a Vidal de Villanova i sa dona Sibila la torre i fortalea d'Alcàsser, i sis dies despuix se les va vendre a Giner Rabassa per 60.000 sous, incloent el terç delme i censos sobre les cases i els hòmens en el mero i mixt imperi. En l'any [[1400]] es va vendre la baronia en pública subasta sent adquirida per Jaume Roméu, qui va atényer que el senyoriu s'integrara en la particular contribució de Valéncia, beneficiant-se d'algunes de les franquícies d'esta. En l'any [[1417]] fon mercada per Bernat Guillem Català i en l'any [[1443]], es quan, Joan Català, va obtindre la suprema jurisdicció (alta, baixa, civil i criminal) i el mero i mixt imperi sobre la població. En [[1446]] es va vendre la baronia al seu cosí Galcerà de Castella, baró de Picassent. Segons la carta pobla de [[13 de decembre]] de [[1417]], els vassalls havien de contribuir en elevades càrregues: un quart d'algunes collites, terç delme i atres drets feudals. En les Corts Valencianes de [[1604]], el senyor d'Alcàsser, Cristòfol Çanoguera, demanà la confirmació de la suprema jurisdicció. Des de [[1328]] va haver d'existir una iglésia, encara que l'actual edifici s'acabà de construir en l'any [[1805]].
 == Administració ==
@@ Llínea 63: / Llínea 63: @@
 |+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
-![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]]
+![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2017]]
 |-
-| align=center| 3.200 || align=center| 3.411 || align=center| 3.530 || align=center| 4.055 || align=center| 4.368 || align=center| 4.473 || align=center| 4.679 || align=center| 5.449 || align=center| 6.555 || align=center| 7.191 || align=center| 7.229 || align=center| 8.351|| align=center| 8.505 || algin=center| 8.716 ||
+| align=center| 3.200 || align=center| 3.411 || align=center| 3.530 || align=center| 4.055 || align=center| 4.368 || align=center| 4.473 || align=center| 4.679 || align=center| 5.449 || align=center| 6.555 || align=center| 7.191 || align=center| 7.229 || align=center| 8.351|| align=center| 8.505 || algin=center| 8.716 || || algin=center| 9.813 ||
 |}