Diferència entre les revisions de "Furs de Valéncia"
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
== Acceptació i extensió dels Furs de Valéncia == | == Acceptació i extensió dels Furs de Valéncia == | ||
El jurament dels furs per [[Jaume I]] i per atres reis de la [[Corona d'Aragó]] va obtindre contraprestacions econòmiques per a la corona. El primer jurament de 1261 ho va fer el rei a canvi d'una assignació de 48.000 sous reunits i donats per la ciutat de Valéncia, els llocs i viles de l'Horta de Valéncia que pertanyien a clercs i nobles i les viles de [[Castelló de la Plana]], [[Vilafamés]], [[ | El jurament dels furs per [[Jaume I]] i per atres reis de la [[Corona d'Aragó]] va obtindre contraprestacions econòmiques per a la corona. El primer jurament de 1261 ho va fer el rei a canvi d'una assignació de 48.000 sous reunits i donats per la ciutat de Valéncia, els llocs i viles de l'Horta de Valéncia que pertanyien a clercs i nobles i les viles de [[Castelló de la Plana]], [[Vilafamés]], [[Onda]], [[Llíria]], [[Corbera]], [[Cullera]] i [[Gandia]]. | ||
És important aclarir que estos furs no van ser inicialment els furs de tot el [[Regne de Valéncia]]. És molt destacat l'absència en les Corts de [[1261]] de les viles reals més importants del regne en aquella época, com eren [[Morella]], [[Burriana]], [[Sagunt|Morvedre]] (Sagunt), [[Alzira]] i [[Xàtiva]]. | És important aclarir que estos furs no van ser inicialment els furs de tot el [[Regne de Valéncia]]. És molt destacat l'absència en les Corts de [[1261]] de les viles reals més importants del regne en aquella época, com eren [[Morella]], [[Burriana]], [[Sagunt|Morvedre]] (Sagunt), [[Alzira]] i [[Xàtiva]]. | ||
Més concretament, l'any [[1263]] els furs aragonesos regien en [[Cirat]], en Morella, en [[Vallibona]], en [[Vinaròs]], [[Boixar]] i [[Fredes]], en [[Vilanova d'Alcolea|Vilanova]], la [[Mola Escabrosa]], [[Corachà]], la [[Penya de l'Aranyol]], en [[Castell de Cabres]], [[Castellfort]], Burriana, [[Benicarló]], [[Almassora]], [[La Salzedella]] i [[Lludient]], [[Benassal]], [[Albocàsser]], [[Catí]], i [[Riu de Truites]]. | Més concretament, l'any [[1263]] els furs aragonesos regien en [[Cirat]], en Morella, en [[Vallibona]], en [[Vinaròs]], [[Boixar]] i [[Fredes]], en [[Vilanova d'Alcolea|Vilanova]], la [[Mola Escabrosa]], [[Corachà]], la [[Penya de l'Aranyol]], en [[Castell de Cabres]], [[Castellfort]], [[Burriana]], [[Benicarló]], [[Almassora]], [[La Salzedella]] i [[Lludient]], [[Benassal]], [[Albocàsser]], [[Catí]], i [[Riu de Truites]]. | ||
En [[1263]] els ''costums'' de [[Lleida]] regien en [[ | En [[1263]] els ''costums'' de [[Lleida]] regien en [[Calig]], [[Cervera del Maestrat]], [[Rosell]] i [[Sant Mateu]], [[Vilafamés]], [[Vinaròs]] i [[Cabanes]]. I els de Barcelona regien en [[Alcalà de Chivert|Castell de Chivert]], [[Moncada]] i [[Beniacaldim d'Almenara]]. | ||
Com a mostra d'interés de [[Jaume I]] en els furs, en [[1270]] [[Jaume I]] va tornar a ordenar els juges que no s'atingueren als decrets sino als furs. En [[1271]] va tornar a confirmar els furs intentant deixar clara la seua voluntat de consolidació del nou règim. També als que s'adheriren el rei els condonaria alguns deutes pendents. | Com a mostra d'interés de [[Jaume I]] en els furs, en [[1270]] [[Jaume I]] va tornar a ordenar els juges que no s'atingueren als decrets sino als furs. En [[1271]] va tornar a confirmar els furs intentant deixar clara la seua voluntat de consolidació del nou règim. També als que s'adheriren el rei els condonaria alguns deutes pendents. | ||