Diferència entre les revisions de "Gaetà Huguet i Breva" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 98:

Nota de redaccio (Veu de la Plana, nº 6, 26 d'abril [[1916]]): “Esta redacció no acépta, de cap manera, que se considere al [[Regne de Valéncia|Reyne de Valencia]] com part de terres catalanes. Ab tota la dignitat y serenitat que dona lo dret y la raó, rechaza esta apreciació com ya feu en números passats”.

Resposta a la conferencia de [[Miquel Duran i Tortajada|Miquel Duràn]], feta a l'Ateneu barcelonés (Veu de la Plana, nº 11, 3 juny [[1916]]): “Existeix en Catalunya una tendència prou marcá a dir qu’els valencians som catalans y que la llengua que nosatros parlém es la catalana. Y es lo trist que algúns valencians, entusiasmats del espléndit resorgiment de [[Catalunya]], acepten eixa teoría plens de satisfacció y apleguen a nominarse catalans, renegant de la personalitat del [[Regne de Valencia]]”

Resposta a la conferencia de [[Miquel Duran i Tortajada|Miquel Duràn]], feta a l'Ateneu barcelonés (Veu de la Plana, nº 11, 3 juny [[1916]]): “Existeix en Catalunya una tendència prou marcá a dir qu’els valencians som catalans y que la llengua que nosatros parlém es la catalana. Y es lo trist que algúns valencians, entusiasmats del espléndit resorgiment de [[Catalunya]], acepten eixa teoría plens de satisfacció y apleguen a nominarse catalans, renegant de la personalitat del [[Regne de Valencia]]” (''Veu de la Plana'', nº 11, 3 de juny de 1916).

Front al pancatalanisme, el regionalisme [[valencià]] d'Huguet prenia posicions davant de Barcelona, dient: “Fon un èrro de Cambó sostindre en les Corts Espanyoles qu’era potestatiu en los catalans respetar o llevar l'autonomia al reyne de Valencia…hagués segut un fet insolit l'anulacio d'una nacionalitat ya creada que més pronte o més tard hagués segut recobrada”

@@ Llínea 98: / Llínea 98: @@
 Nota de redaccio (Veu de la Plana, nº 6, 26 d'abril [[1916]]): “Esta redacció no acépta, de cap manera, que se considere al [[Regne de Valéncia|Reyne de Valencia]] com part de terres catalanes. Ab tota la dignitat y serenitat que dona lo dret y la raó, rechaza esta apreciació com ya feu en números passats”.
-Resposta a la conferencia de [[Miquel Duran i Tortajada|Miquel Duràn]], feta a l'Ateneu barcelonés (Veu de la Plana, nº 11, 3 juny [[1916]]): “Existeix en Catalunya una tendència prou marcá a dir qu’els valencians som catalans y que la llengua que nosatros parlém es la catalana. Y es lo trist que algúns valencians, entusiasmats del espléndit resorgiment de [[Catalunya]], acepten eixa teoría plens de satisfacció y apleguen a nominarse catalans, renegant de la personalitat del [[Regne de Valencia]]”
+Resposta a la conferencia de [[Miquel Duran i Tortajada|Miquel Duràn]], feta a l'Ateneu barcelonés (Veu de la Plana, nº 11, 3 juny [[1916]]): “Existeix en Catalunya una tendència prou marcá a dir qu’els valencians som catalans y que la llengua que nosatros parlém es la catalana. Y es lo trist que algúns valencians, entusiasmats del espléndit resorgiment de [[Catalunya]], acepten eixa teoría plens de satisfacció y apleguen a nominarse catalans, renegant de la personalitat del [[Regne de Valencia]]” (''Veu de la Plana'', nº 11, 3 de juny de 1916).
 Front al pancatalanisme, el regionalisme [[valencià]] d'Huguet prenia posicions davant de Barcelona, dient: “Fon un èrro de Cambó sostindre en les Corts Espanyoles qu’era potestatiu en los catalans respetar o llevar l'autonomia al reyne de Valencia…hagués segut un fet insolit l'anulacio d'una nacionalitat ya creada que més pronte o més tard hagués segut recobrada”