2025

Anys:	2022 2023 2024 – 2025 – 2026 2027 2028
Décades:	Anys 1990 Anys 2000 Anys 2010 – Anys 2020 – Anys 2030 Anys 2040 Anys 2050
Sigles:	Sigle XX – Sigle XXI – Sigle XXII
	Taula anual sigle XXI

Notícies per mes

Gin - Feb - Mar - Abr - Mai - Jun Jul - Ago - Set - Oct - Nov - Dec

Arts

Cine i Televisió

Categories

Naiximents i Fallits Àlbums Llibres Películes Senzills

2025 en atres calendaris
Calendari gregorià	2025 MMXXV
Ab urbe condita	2778
Calendari armeni	1474
Calendari chinenc	4721–4722
Calendari hebreu	5785–5786
Calendaris hindús ~ Vikram Samvat ~ Shaka Samvat ~ Kali Yuga	2080–2081 1947–1948 5126–5127
Calendari persa	1403–1404
Calendari musulmà	1447–1448
Calendari rúnic	2275

Acontenyiments

• 7 de setembre: És canonisat Carlo Acutis, un jove italià i influencer católic, que ya havia segut beatificat en l'any 2020.
• 12 de setembre: Escomencen els eixercicis d'estratègia militar Zapad 2025 de Rússia i Bielorússia.
• 15 de setembre:
  • Accions de Nvidia (NVDA) cauen despuix d'investigació en China i alerta de bombeta
  • Trump amenaça en declarar l'estat d'emergència en la capital d'EEUU
  • L'expresident rus Dimitri Medvedev advertix que el derribe de drons russos per part de països de l'OTAN implicaria l'esclat d'una guerra
  • Medvédev advertix que impondre una zona d'exclusió aérea sobre Ucrània podria desencadenar un conflicte directe entre Rússia i l'OTAN
  • Rússia reviu l'us de la barata en el seu comerç exterior
  • El ministre italià de Defensa, Guido Crosetto, diu que Itàlia "no està preparada ni per a un atac rus ni d'un atre país"
• 8 d'octubre: El Tribunal Constitucional ratifica la llei d'amnistia d'Espanya que fon aprovada el 30 de maig de 2024.
• Es firma l'acort de pau i final de la guerra d'Israel contra la Franja de Gaza, provocat per l'atac de la banda terrorista Hamàs a Israel en octubre de l'any 2023, provocant més de 1.200 morts i més de 200 rehens.
• 20 de novembre: El Tribunal Suprem declarar culpable al Fiscal General de l'Estat, Álvaro García Ortiz per un delicte de revelació de secrets. L'Alt Tribunal li va impondre una inhabilitació de dos anys per a eixercir càrrec públic, 7.200 euros de multa i atres 10.000 euros en concepte d'indemnisació a favor de González Amador. La sentència es va adoptar per majoria de cinc dels sèt magistrats que varen formar el tribunal.

Premis Nobel

• Física: John Clarke, Michel H. Devoret i John M. Martinis pel descobriment de l'efecte túnel mecànic quàntic macroscòpic i la quantificació d'energia en un circuit elèctric.
• Química: Susumu Kitagawa, Richard Robson i Omar M. Yaghi per al desenroll d'estructures metal-orgàniques.
• Pau: María Corina Machado, ingeniera i política veneçolana.

Assessinats

• El 10 de setembre: És assessinat en una universitat dels Estats Units, Charlie Kirk, un jove estatunidenc, influencer, comentariste conservador, a favor del president dels Estats Units, Donald Trump.

Conflictes laborals i movilisacions sindicals

• 28 d'abril: La taxa de desocupació en Espanya puja a l'11,4% en el primer trimestre, el major increment des de 2013.
• 11 de juny: Manifestació de treballadors públics temporals front al Congrés dels Diputats en Madrit per a exigir una solució definitiva a l'abús de la temporalitat en les administracions públiques.
• 2 de juliol: Microsoft anuncia una important reestructuració, que resulta en l'acomiadament d'aproximadament 9.000 empleats, inclosos retallades significatives dins de la seua divisió Xbox.
• 4 de juliol: Movilisacions en Alacant contra retallades en Formació Professional: Docents i sindicats de la Formació Professional es varen manifestar en les capitals provincials de la Comunitat Valenciana contra les retallades impulsades per la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana.

Manifestacions

• 13 de juliol de 2025 – present: Protestes contra l'immigració en el Regne Unit.
• 27 d'agost: Cinc persones tracten de parar la carrera de La Vuelta a España en banderes de Palestina i una pancarta.
• 3 de setembre: En Bilbao, decenes d'activistes tallen l'arribada a meta, lo que va obligar a La Vuelta a decretar que els temps de la classificació general es prendrien a 3 km de la llínea de meta. Sense guanyador oficial d'etapa per a alguns apartats.
• 6 de setembre: En Astúries (Monte Angliru), un grup va tallar la carretera i es va encadenar, provocant interrupcions i detencions per alteració de l'orde públic.
• 7 de setembre: En Lugo (pobles d'O Corgo i Monforte), protestes que varen incloure botar-se tanques de seguritat i inclús varen causar la caiguda de dos ciclistes. Detencions i identificacions.
• 8-13 de setembre: Protestes de la generació Z en Nepal.
• 10 de setembre: Manifestació en París de Bloquons tout.
• 13 de setembre: 110.000 persones protesten en el Regne Unit contra l'immigració.
• 15 de setembre: Culminació: l'última etapa en Madrit fon suspesa per manifestacions massives, invasió de la calçada, barricades, corts de carrers principals (Gran Via, Atocha, etc.), disturbis i fort dispositiu policial. Es varen produir detencions i ferits.
• 30 de setembre: Manifestacions i protestes en Marroc per part de la joventut, jòvens de la generació Z demanen millores en els servicis públics, més ocupació, millor sanitat i millor educació.

Disturbis

• 31 de maig: Disturbis despuix de la victòria del PSG en la final de l'UEFA Champions League. A lo manco dos persones fallides, més de 190 ferits i més de 500 arrests. Es varen incendiar 264 vehículs i va haver actes de vandalisme en tota França.
• 14 de juliol-22 de juliol: Disturbis en tota França, en el foc més greu en Llemoges. Es varen produir 176 arrests en tot el país. 10 agents ferits en Llemoges, en vehículs cremats, i un ambient descrit com "guerra de guerrilles urbana".
  • A partir del 18 de juliol, més de 100 jóvens encapuchats varen alçar barricades en Llemoges i es varen enfrontar a la policia en molotovs, morters, fòcs artificials i armes improvisades.
• 14 de setembre: És suspesa l'última etapa de La Vuelta (Volta Ciclista a Espanya 2025) en la ciutat de Madrit per protestes i disturbis que impediren la seua correcta celebració. Les protestes i disturbis foren contra Israel per la Guerra de Gaza i a favor de Palestina. Resultant 2 persones detingudes i 22 policies ferits.

Atentats terroristes

• 1 de giner – New Orleans (Estats Units): Vehícul en bandera de l'Estat Islàmic va envestir en el French Quarter, matant a 14 persones i ferint a 57, abans d'un tiroteig en la policia.
• 1 de giner – Las Vegas (Estats Units):Un home va detonar artefactes explosius fora del Trump International Hotel, suïcidant-se. Va haver 7 ferits.
• 6 giner – Al-Funduq, Cisjordània: Tiroteig en carretera per militants de Hamas, deixant 3 morts i 8 ferit.
• 6 giner – Bijapur, Índia: Artefacte explosiu va matar a 9 guàrdies en Chhattisgarh, atribuït a maoístes.
• 8 giner – N’Djamena, Chad: Atac armat al Palau presidencial, 2 guàrdies morts, 5 ferits i 18 atacants abatuts.
• 8 giner – Frontera Benín–Níger–Burkina Faso: Assalt en IEDs per JNIM, 28–30 soldats morts.
• 18 giner – Teheran, Iran: Tiroteig en Tribunal Suprem va matar a dos juges i va ferir a uns atres .
• 11 febrer – Kunduz, Afganistan: Suïcida va detonar bomba front a banc, matant a 25 persones (incloent membres talibá).
• 15 febrer – Villach, Àustria: Atac en arma blanca: 1 mort i 5 ferits; autor islamiste.
• 22 febrer – Mulhouse, França: Atac en gavinet i desenroscador en mercat: 1 mort (un ciutadà portugués) i 7 ferits; motivació islamista.
• 8 març – Munich, Alemània: Vehícul va envestir manifestants sindicals, provocant 2 morts i 37 ferits; presunta motivació islamista.
• 22 abril – Pahalgam, Cachemira (Índia): Militants de LeT varen disparar contra turistes, matant a 26 (principalment hindús) i deixant 20 ferits.
• 21 maig – Khuzdar, Pakistan: Bomba en autobús escolar va matar a 11 —huit chiquets— i va ferir a 53.
• 22 juny – Damasc, Síria: Suïcida va atacar una iglésia grega #ortodox durant la llitúrgia, matant a 25 i ferint a 63; atribuït al ISIS i respalat per Saraya Ansar a el‑Sunna.
• 1 juliol – Mastung, Pakistan: Militants varen atacar una comissaria i bancs, varen matar a un chiquet i varen lesionar a varis civils; presuntament Baloch Liberation Army.
• 2 octubre - Atentat en una sinagoga de Manchester (Regne Unit), per un britànic d'orige siri, assessinant a dos judeus.

Guerres

• 21 de giner-present: Incursió israelita en Yenín.
• 15 de març–6 de maig: Atacs d'Estats Units en Yemen.
• 13 de juliol: Enfrontaments entre milícies drusses i tribus beduines en el sur de Síria. L'eixèrcit siri va intervindre contra els drussos i Israel va llançar atacs aéreus per a protegir-los.
• 9 de setembre:
  • Atac israelita contra Catar.
  • Incursió de drons, aparentment russos, en Polònia.
• 15 de setembre: Israel destruïx la Torre Ghafri, l'edifici més alt de Gaza
• 12 de setembre: Operació Sentinela de l'Est.
• 18 de setembre: Estats Units confirma desplegament de caces F-35B en Puerto Rico.

Protestes

• 6 de juny –15 de juliol: Protestes en Los Ángeles contra la deportació massiva.

Seqüestres

• 8 de juliol – Els Mossos d'Esquadra maten a tirs a un home que s'havia atrincherat en la seua casa en tres rehens en Calldetenes, Catalunya.

Tirotejos massius

• 1 de giner: Tirotejos de Cetinya (Montenegro)

Epidèmies

• 26 de novembre de 2025 — Dos javalins selvats apareixen morts per pesta porcina africana en Bellaterra (prop de Barcelona), en l'àrea del campus de l'Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Política

• 1 de giner: Polònia assumix la presidència del Consell de l'Unió Europea, despuix de la presidència hongaresa.
• 6 de giner: Indonèsia es convertix en el dècim membre en unir-se al BRICS.
• 14 de setembre:
  • AfD triplica els seus resultats en les eleccions municipals de Renania del Nort-Westfalia (Alemània).
  • Iran demana una OTAN islàmica
• 15 de setembre: Cim extraordinari àrap-islàmica de 2025.
• 17 de setembre: Firma de l'Acort Estratègic de Defensa Mútua entre Aràbia Saudita i Pakistan.
• 18 de setembre:
  • Estats Units veta un proyecte de resolució del Consell de Seguritat de l'ONU per a un alto el fuego immediat en Gaza.
  • Donald Trump informa que vol recuperar la base aérea de Bagram, en Afganistan.
  • El Parlament veneçolà aprova el Proyecte de Llei Aprovatoria del Tractat d'Associació Estratègica i Cooperació entre la República Bolivariana de Veneçola i la Federació de Rússia.
• 9 d'octubre: Firma del tractat de pau de Gaza propost per Donald Trump entre Israel i Hamás.
• 9-10 d'octubre: Procés d'impeachment contra Dina Boluarte en Perú.

Tecnologia

• 18 de setembre: Microsoft presenta Fairwater, el seu Centre de Senyes d'IA més gran i sofisticat en una superfície de 127 hectàrees.
• 19 de setembre: OpenAI proyecta gastar 100 mil millons de dólars en servidors de respal.

Transport

• 1 de giner: fallo informàtic va paralisar els trens Talgo Avril, afectant a més de 14 000 viagers en rutes AVE i Avlo que conecten Madrit en vàries regions.
• 28 d'abril: Apagó generalisat del suministre elèctric en Espanya, excepte les Illes Canàries, les Illes Balears, Ceuta i Melilla, que també afectà a Portugal i una part del territori francés. L'apagó tingué una duració aproximada d'unes 5 hores a 10 hores, segons els territoris.
• 27 de juny: fallo en la catenària de Rodalies Cantàbria va deixar suspés el servici durant aproximadament 1 hora en llínees Santander‑Cabezón de la Sal i Santander‑Liérganes.
• 30 de juny: averia en la catenària entre Yeles (Toledo) i La Sagra (Madrit) va provocar la detenció de 23 trens d'alta velocitat i atres tant de Mija Distància, generant important caos.
• 1–2 de juliol: trens AVE Madrit–Màlaga varen estar atrapats per més de 12 hores, sense llum ni climatisació, i centenars de passagers en zones aïllades varen ser assistits per Protecció Civil i Guàrdia Civil.
• 2 de juliol: incendi pròxim a les vies en Higueruela va obligar a suspendre la circulació entre Albacete, Alacant i Múrcia per vàries hores.

Catàstrofes naturals

Terremots

• 7 de giner: Magnitut ≈ 7,1 en el Comtat Tebet, Tibet, China.
• 13 de giner: Magnitut 6,8 – 6,9 – Miyazaki (Kyushu), Japó.
• 20–21 de giner: Magnitut 6,4 – Tainan–Chiayi, Taiwan.
• 8–9 febrer – Magnitut 7,6 – Illes Caiman (Illes Caimà), sense víctimes
• 28 de març: Magnitut 7,7 en la regió de Sagaing, Myanmar.
• 23 d'abril: Magnitut 6,2 – Mar de Mármara, prop d'Estambul, Turquia
• 2 de maig: Magnitut 7,4 – Passage de Drake (sur d'Ushuaia, Argentina)
• 29 de juliol: Magnitut 8,8 - Costa de la península de Kamchatka, Rússia, provocant alertes de tsunami en tot l'Oceà Pacífic.
• 19 de setembre: Magnitut 7,8 - Costa oriental de la península de Kamchatka, Rússia.
• 10 d'octubre: Magnitut 7,4 en Davao, Mindanao est, Filipines.

Incendis

• Giner: Incendis en Palisades i Eaton, Califòrnia (Estats Units).
• 19 de febrer: Incendi en Selaya (Cantàbria) afecta aproximadament 1.400 hectàrees, sent un dels més significatius de la regió en este periodo.
• 21 de febrer: Cantàbria registra 33 incendis forestals en una sola nit, en 12 d'ells actius en el trenc d'alba del 21 de febrer.
• 21 de març - 15 de maig de 2025: Incendis forestals de Corea del Sur.
• 1 de juliol: Comença un incendi en Torrefeta i Florejacs, Lleida. Va arrasar aproximadament 6.500 ha de camps de cultiu i bosc, en vents de fins a 28 km/h. Va haver 2 morts (en Oliola) i movilisació d'uns 20.000 residents en quarantena ans que fora estabilisat de nit del dia 2.
• 4 de maig: Incendi en Benahadux (Almeria) crema 1.333 hectàrees, movilisant a equips d'emergència de la Junta d'Andalusia.
• 8 de juliol:
  • Un incendi en una tenda de Valéncia deixa dèsset veïns atesos per inhalació de fum.
  • Un gran incendi es va propagar al Parc Natural de Els Ports, en el Baix Ebre, Tarragona (Catalunya) i va cremar mils d'hectàrees. Més de 18.000 persones varen quedar en confinament preventiu, 4 bombers varen resultar ferits.
• 12 de juliol: En Lleida, un incendi en la comarca de la Segarra arrasa més de 5.500 hectàrees, resultant en la mort de dos persones.
• 17 de juliol: Un gran incendi iniciat prop de Méntrida (Castella‑La Mancha, a uns 50 km al suroest de Madrit) va cremar al voltant de 3.000 ha, proyectant una espessa fumaguera sobre Madrit que va tornar el cel taronja i va requerir que la població permaneixquera en casa i tancara finestres.
• 29 de juliol: Incendi en el municipi de Caminomorisco, en Las Hurdes (Càceres).
• 1 d'agost: Es registren incendis significatius en les províncies de Lleó, Zamora i Orense, cremant més de 18.000 hectàrees en total.
• 8 d'agost: En Orense, s'activa la Situació 2 per la gravetat de l'incendi que afecta a més de 3.500 hectàrees; s'interromp la llínea d'alta velocitat entre Madrit i Galícia i es tallen vàries carreteres.
• 13 d'agost: Cinc incendis forestals permaneixen descontrolats en distintes regions d'Espanya, afectant greument a Castella i Lleó, Galícia, Extremadura, Madrit i Andalusia; les flames han causat la mort de dos persones en Madrit i Zamora, i han deixat a dos ferits greus en contes intensius.
• 28 d'agost: Els incendis que començaren l'1 i 8 d'agost es donen per extinguits, foren més de 20 dies en incendis forestals. Més de 350.000 hectàrees cremades en Espanya durant l'agost i algunes fonts sifren el total de l'any 2025 en 403.171 hectàrees.

Inundacions

• 20 giner – Pekalongan (Java, Indonèsia): pluja intensa va provocar inundacions, en 25 morts i 13 ferits.
• 28 giner–20 abril – Inundacions en Queensland (Austràlia): 33 fallits.
• Març–abril – Més de 50 morts per inundacions en Bolívia.
• 28‑29 maig – Inundacions en Mokwa (Nigèria): varen causar a lo manco 206 morts.
• 4-5 de juliol: Inundacions en Texas (Estats Units).
• 29 de setembre: Fortes pluges en les Illes Balears, en més intensitat en Eivissa i Formentera, causant greus inundacions.

Tifons, tornados i huracans

• 13-16 de març: Tornado en Estats Units.
• 17-21 de juny: Huracà Erick.
• 1-7 d'octubre: Formació del tifó Matmo, que causa més de 38 víctimes mortals i afectar àrees en Filipines, Macau, Tailàndia, el sur de China i el nort de Vietnam.

Onades de calor

• 28 de maig fins setembre: Onada de calor en Europa.

Escassea alimentària / Carestia de productes agrícoles i ganaders

• Giner-març: Intensificació de l'escassea d'ous a escala global per brots de grip aviar, alts costs de producció i problemes llogístics, provocant aument de preus i llimitacions de suministrament.
• Abril/maig: Caiguda del 4,4% en la collita de café de la temporada 2025/26 per factors climàtics adversos, com gelades en Brasil i sequies en Vietnam, els dos majors productors.
• Giner-hui: Intensificació global de l'escassea de productes làcteus per fenomens climàtics extrems que han reduït la producció global de llet, afectant tant a l'oferta com als preus en els mercats internacionals.

Decesos

Per orde cronològic:

• 3 de giner.- Micaela Flores Amaya, coneguda per La Chunga, balladora i pintora (n. 1938)
• 7 de giner.- Jean-Marie Le Pen, polític francés (n. 1928)
• 15 de giner.- David Lynch, director de cine nortamericà (n. 1946)
• 30 de giner.- Joan Batiste Sancho, ingenier i professor de llengua valenciana (n. 1966)
• 2 de febrer.- Enrique Valdivieso, historiador de l'art (n. 1943)
• 4 de febrer.- Aga Khan IV, 49º iman dels musulmans chiís ismaelís nizarís (n. 1936)
• 17 de febrer.- Dolores Cortés Goterris, empresària valenciana del sector textil (n. 1926)
• 17 de febrer.- Francisca Viveros Barradas, coneguda com Paquita la del Barrio, cantant mexicana (n. 1947)
• 24 de febrer.- Roberta Flack, cantant nortamericana (n. 1937)
• 26 de febrer.- Gene Hackman, actor i escritor nortamericà (n. 1930)
• 2 de març.- Juan Margallo, actor i director espanyol (n. 1940)
• 7 de març.- Fernando Romero, músic i compositor valencià (n. 1950)
• 21 de març.- George Foreman, famós boxejador nortamericà (n. 1949)
• 23 de març.- Pepe Alba, històric valencianiste (n. 1932)
• 29 de març.- Richard Chamberlain, actor nortamericà (n. 1934)
• 2 d'abril.- Val Kilmer, actor nortamericà (n. 1958)
• 10 d'abril.- Leo Beenhakker, futboliste, entrenador i directiu holandés (n. 1942)
• 13 d'abril.- Mario Vargas Llosa, escritor peruà, nacionalisat espanyol (n. 1936)
• 21 d'abril.- Jorge Mario Bergoglio, (Francesc I), 266º Papa de l'Iglésia Catòlica (n. 1936)
• 30 d'abril.- Juan Ramón González Sarriá, cantant valencià (n. 1960)
• 1 de maig.- Manuel Cáceres Artesero, conegut per Manolo «el del Bombo», aficionat al fútbol (n. 1949)
• 3 de maig.- Eliseu Puig Arcos, valencianiste cultural, president del Patronat de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (n. 1936)
• 5 de maig.- José Ángel de la Casa, periodiste deportiu espanyol (n. 1950)
• 10 de maig.- Salvador Bellés Sabater, periodiste, escritor i empresari valencià (n. 1930)
• 13 de maig.- José Mujica, expresident d'Uruguay (n. 1935)
• 19 de maig.- Manuel Torreiglesias, presentador de ràdio i televisió espanyol (n. 1941)
• 21 de maig.- Mariano Ozores, director de cine i guioniste espanyol (n. 1926)
• 9 de juny.- Frederick Forsyth, escritor britànic (n. 1938)
• 14 de juny.- Fernando Lázaro Fernández, periodiste espanyol (n. 1966)
• 17 de juny.- Manolo Zarzo, actor espanyol (n. 1932)
• 2 de juliol.- Julian McMahon, actor australià, famós per les seues interpretacions en "Embruixades", "Nip/Tuck" i "FBI: Most Wanted" (n. 1968)
• 3 de juliol.- Diogo Jota, futboliste portugués (n. 1996)
• 9 de juliol.- David Lafoz Gimeno, agricultor, activiste rural i voluntari espanyol (n. 1998)
• 17 de juliol.- Javier Moscoso, juriste i polític espanyol (n. 1934)
• 17 de juliol.- Felix Baumgartner, militar, paracaigudiste i un saltador BASE austríac (n. 1969)
• 24 de juliol.- Hulk Hogan, lluitador de lluita llibre nortamericà (n. 1953)
• 6 d'agost.- Salvador Chuliá Hernández, músic i compositor valencià (n. 1944)
• 7 d'agost.- Manuel Esteban Fernández, conegut per "Manolete", periodiste deportiu espanyol (n. 1957)
• 9 d'agost.- Antonio Cañizares, religiós valencià, arquebisbe de Valéncia i cardenal d'Espanya (n. 1945)
• 14 d'agost.- Bernardo Ruiz Navarrete, cicliste valencià (n. 1925)
• 15 d'agost.- Federico García Moliner, científic valencià (n. 1930)
• 15 d'agost.- Javier Lambán, polític espanyol, fon president del Govern d'Aragó (2015-2023) (n. 1957)
• 24 d'agost.- Verónica Echegui, actriu espanyola (n. 1983)
• 26 d'agost.- Manuel de la Calva, cantant i compositor espanyol, integrant del Dúo Dinámico (n. 1937)
• 27 d'agost.- Eusebio Poncela, actor espanyol (n. 1945)
• 4 de setembre.- Giorgio Armani, dissenyador de moda italià (n. 1934)
• 10 de setembre.- Charlie Kirk, jove estatunidenc, influencer, comentariste conservador, assessinat en una universitat dels Estats Units (n. 1993)
• 16 de setembre.- Robert Redford, actor nortamericà (n. 1936)
• 23 de setembre.- Claudia Cardinale, actriu italiana (n. 1938)
• 1 d'octubre.- Jane Goodall, antropòloga britànica (n. 1934)
• 5 d'octubre.- Guillermo Fernández Vara, mege i polític espanyol (n. 1958)
• 11 d'octubre.- Diane Keaton, actriu i directora de cine nortamericana (n. 1946)
• 6 de novembre.- James Watson, científic estatunidenc (n. 1928)
• 6 de novembre.- Rafael Benavent Adrián, empresari valencià (n. 1933)
• 14 de novembre.- Encarnita Polo, actriu i cantant espanyola (n. 1939)
• 18 de novembre.- Álvaro Domecq Romero, empresari i ganader espanyol (n. 1940)
• 29 de novembre.- José Luis Olivas, tercer president de la Generalitat Valenciana en l'etapa autonòmica (n. 1952)

Bibliografia

• Cancelada la última etapa de la Vuelta ciclista en Madrid por las manifestaciones propalestinas - RTVE
• "No queremos el Mundial, la salud es prioritaria": las protestas de los jóvenes en Marruecos que ya dejan 3 muertos y más de 350 heridos - BBC Mundo
• El Constitucional reitera su aval a la ley de amnistía y permite que se incluya la malversación - RTVE
• Trump y una veintena de líderes viajan a Egipto para asistir a la Cumbre de Paz sobre Gaza - RTVE