Artesania en la Comunitat Valenciana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 15:37 8 ago 2025 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes ')
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Economia de la Comunitat Valenciana
Palacio de los Boil de Arenós.jpg
Sector primari
Agricultura
Ganaderia
Peixca
Sector secondari
Artesania
Construccio
Energia (Energies renovables)
Indústria:
Calcer · Ceràmica · Textil · Fusta · Joguet · Automotriu · Química i de plàstics
Mineria
Sector terciari
Sanitat
Servicis financers
Servicis professionals
Servicis publics
Turisme
Sector quaternari
Investigació i desenroll
Telecomunicacions

L'artesania en la Comunitat Valenciana és una activitat econòmica i cultural de llarga tradició, que forma part del patrimoni identitari d'esta comunitat autònoma espanyola. Encara que ha experimentat un descens en térmens d'ocupació i pes econòmic front a l'indústria i els servicis, l'artesania seguix sent un sector actiu, en forta vinculació al turisme, la cultura local i la producció sostenible.

Característiques generals[editar | editar còdic]

L'artesania valenciana comprén una àmplia gama d'oficis tradicionals que han evolucionat des de l'época migeval fins a l'actualitat. Estos oficis inclouen tant la producció d'objectes utilitaris com a decoratius, elaborats en tècniques manuals transmeses de generació en generació.

Entre els sectors artesanals més representatius es troben:

  • Ceràmica artística i tradicional
  • Textil i brodat
  • Vidre bufat
  • Joyeria i orfebreria
  • Marroquineria
  • Espardenyeria i calcer artesanal
  • Forja i treballs en metal
  • Fusta, ebanisteria i moble artístic
  • Pirotècnia tradicional
  • Indumentària valenciana i trages regionals

Distribució geogràfica[editar | editar còdic]

L'artesania es distribuïx per tota la regió, en núcleus destacats en distintes comarques:

Molts d'estos productes estan lligats a festivitats locals, com les Falles, la Semana Santa o festes patronals, que actuen com a motors de demanda de productes artesanals.

Institucions i regulació[editar | editar còdic]

L'artesania valenciana està regulada i promoguda per la Generalitat Valenciana a través del Centre d'Artesania de la Comunitat Valenciana, que té sèus en Valéncia, Alacant i Castelló. Este organisme:

  • Otorga el document de calificació artesana (DCA).
  • Organisa fires, exposicions i mercats artesanals.
  • Promou la formació i el relleu generacional.
  • Recolza l'innovació, el disseny i la comercialisació.

La marca “Artesania Comunitat Valenciana” identifica a productes artesanals certificats, garantisant la seua autenticitat, calitat i orige local.

Economia i ocupació[editar | editar còdic]

L'artesania representa un sector econòmic format majoritàriament per chicotetes empreses, tallers familiars i autònoms. Encara que el seu pes en el PIB regional és llimitat, té un valor afegit important en l'àmbit cultural, turístic i de sostenibilitat.

L'ocupació en el sector és intensiu en mà d'obra qualificada i en gran component d'especialisació. En els últims anys, alguns productes artesanals s'han orientat cap a mercats internacionals i sectors de lux o disseny contemporàneu.

Relació en el turisme[editar | editar còdic]

El turisme cultural i experiencial ha impulsat la visibilitat de l'artesania valenciana. Molts municipis oferixen rutes artesanes, tallers oberts al públic i mercats tradicionals, lo que favorix la comercialisació directa i el coneiximent de l'ofici.

Fires com FIRAVAL (Valéncia), FERACCI (Castelló) o mercats locals en dates senyalades contribuïxen a dinamisar el sector i conectar als artesans en el públic.

Reptes i oportunitats[editar | editar còdic]

El sector artesanal en la Comunitat Valenciana enfronta varis desafius:

  • Relleu generacional i pèrdua d'oficis tradicionals.
  • Digitalisació de la producció i comercialisació.
  • Competència en productes industrials i importacions.
  • Reconeiximent institucional i promoció internacional.

Al mateix temps, existixen oportunitats lligades a:

  • El consum responsable i els productes de proximitat.
  • L'auge del turisme cultural i sostenible.
  • L'integració del disseny contemporàneu en productes tradicionals.
  • L'artesania com a ferramenta de desenroll rural.

Vore també[editar | editar còdic]