Diferència entre les revisions de "Llíria"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 33 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Infobox_pobles
 
{{Infobox_pobles
−
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
+
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|165px]]
−
|image_província =  
+
|image_província = [[File:Localització de Llíria respecte del País Valencià.png|165px]]
 
|nom = Llíria
 
|nom = Llíria
−
|image_escut =  
+
|image_escut = [[File:Escut de Llíria.svg|65px]]
−
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
+
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|província = [[Província de Valéncia]]
 
|província = [[Província de Valéncia]]
Llínea 12: Llínea 12:
 
|superfície = 228 km²
 
|superfície = 228 km²
 
|altitut = 164 msnm
 
|altitut = 164 msnm
−
|població = 22.972 hab.  
+
|població = 24.036 hab. (2022)
 
|densitat = 98,43 hab./km²
 
|densitat = 98,43 hab./km²
 
|gentilici = Llirià, lliriana.
 
|gentilici = Llirià, lliriana.
Llínea 18: Llínea 18:
 
|còdic_postal = 46160
 
|còdic_postal = 46160
 
|festes = 29 de septiembre
 
|festes = 29 de septiembre
−
|alcalde = Manuel Izquierdo Igual ([[PPCV]])
+
|alcalde = Joan Manuel Miguel León ([[Compromís]])
−
|uep = [http://www.lliria.es Web Oficial de Llíria]
+
|web = [http://www.lliria.es Web Oficial de Llíria]
 
|notes =  
 
|notes =  
 
}}
 
}}
−
 
+
'''Llíria''' (en [[castellà]] ''Liria''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la  [[província de Valéncia]], situat en la [[comarca]] del [[Camp de Túria]], d'a on és la seua capital.
−
'''Llíria''' (en [[castellà]] ''Liria''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la  [[província de Valéncia]], situat en la [[comarca]] del [[Camp de Túria]]. Conta en 22.972 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2018]]).
 
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Llínea 32: Llínea 31:
 
La vegetació és més rica en les montanyes del nort, a on existixen encara algunes pinades de rojos i marítims, mentres que en els cerros del centre i sur predominen els romers i l'espart.
 
La vegetació és més rica en les montanyes del nort, a on existixen encara algunes pinades de rojos i marítims, mentres que en els cerros del centre i sur predominen els romers i l'espart.
  
−
S'accedix a esta localitat, des de [[Valéncia]], a través de l'autovia [[CV-35]].
+
S'accedix a esta localitat, des de [[Valéncia]], a través de l'autovia [[CV-35]]. També es pot accedir a través de la llínea 1 de [[MetroValencia|Metro Valéncia]].
−
 
 
−
També es pot accedir a través de la llínea 1 de [[MetroValencia|Metro Valéncia]].
 
−
 
 
  
 
=== Localitats llimítrofs ===
 
=== Localitats llimítrofs ===
Llínea 48: Llínea 44:
 
La importància d''''''Edeta''''' fon primordial durant els dos primers sigles de la nostra Era. El descens iniciat en el [[sigle III]], i accentuat en els posteriors, va poder ser conseqüència paralela al creiximent de ''Valentia''.
 
La importància d''''''Edeta''''' fon primordial durant els dos primers sigles de la nostra Era. El descens iniciat en el [[sigle III]], i accentuat en els posteriors, va poder ser conseqüència paralela al creiximent de ''Valentia''.
  
−
Després d'una nova dominació [[visigot|visigoda]], es donaria pas a lo llarc periodo [[a l'Andalus|islàmic]]. En esta etapa, al negar-se [[al-mustain]] a pagar el tribut de 2000 dinars corresponents a les pàries de l'any [[1090]], el [[Cit]] va assejar a Llíria. Durant el lloc, el Cit va rebre una carta de la reina Constança, esposa de [[Alfons VI de Lleó i Castella|Alfons VI]], que li assegurava el perdó del seu marit si s'incorporava a l'expedició del rei castellà preparada contra els [[almoràvits]] a Andalusia. El Cit va abandonar el sege de Llíria quan ya estava a punt de prendre-la.
+
Despuix d'una nova dominació [[visigot|visigoda]], es donaria pas a lo llarc periodo [[a l'Andalus|islàmic]]. En esta etapa, al negar-se [[al-mustain]] a pagar el tribut de 2000 dinars corresponents a les pàries de l'any [[1090]], el [[Cit]] va assejar a Llíria. Durant el lloc, el Cit va rebre una carta de la reina Constança, esposa de [[Alfons VI de Lleó i Castella|Alfons VI]], que li assegurava el perdó del seu marit si s'incorporava a l'expedició del rei castellà preparada contra els [[almoràvits]] a Andalusia. El Cit va abandonar el sege de Llíria quan ya estava a punt de prendre-la.
  
 
Durant el periodo musulmà varen ser perfeccionats les séquies i el sistema de regs de l'horta de Llíria. En l'aspecte polític fon seu residencial del [[Cadi]], espècie de juge o magistrat de la llei musulmana, designat directament pel califa.
 
Durant el periodo musulmà varen ser perfeccionats les séquies i el sistema de regs de l'horta de Llíria. En l'aspecte polític fon seu residencial del [[Cadi]], espècie de juge o magistrat de la llei musulmana, designat directament pel califa.
  
−
Després de la conquiste cristiana, cap als anys [[1248]] i [[1249]] va tindre lloc un repartiment de terres i la subsegüent repoblació en cristians vells. A l'abril de l'any [[1252]] el rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] otorgava a Llíria la carta de poblament més una série de privilegis.
+
Despuix de la conquiste cristiana, cap als anys [[1248]] i [[1249]] va tindre lloc un repartiment de terres i la subsegüent repoblació en cristians vells. A l'abril de l'any [[1252]] el rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] otorgava a Llíria la carta de poblament més una série de privilegis.
  
 
Encara que Llíria fon [[vila]] real sempre, va tindre diversos senyorius com els de María Fernández en l'any [[1293]], el de l'infant Joan des de [[1337]] i el de l'infant Raimont Berenguer des de [[1339]]. L'últim senyor seria l'infant Martín.
 
Encara que Llíria fon [[vila]] real sempre, va tindre diversos senyorius com els de María Fernández en l'any [[1293]], el de l'infant Joan des de [[1337]] i el de l'infant Raimont Berenguer des de [[1339]]. L'últim senyor seria l'infant Martín.
Llínea 58: Llínea 54:
 
Durant les [[guerres de l'Unió]], Llíria va prendre partit del rei. En la guerra entre els dos Peres fon conquistada pel castellà [[Pere I el Cruel]] en [[1363]]. Al juny de [[1364]], [[Pere el Cerimoniós]] es va dirigir cap a Llíria en ànim de recuperar-la.
 
Durant les [[guerres de l'Unió]], Llíria va prendre partit del rei. En la guerra entre els dos Peres fon conquistada pel castellà [[Pere I el Cruel]] en [[1363]]. Al juny de [[1364]], [[Pere el Cerimoniós]] es va dirigir cap a Llíria en ànim de recuperar-la.
  
−
L'[[expulsió dels moriscs]] en l'any [[1609]] no li va afectar molt de ja que la seua població estava integrada quasi exclusivament per cristians vells.
+
L'[[expulsió dels moriscs]] en l'any [[1609]] no li va afectar molt, ya que la seua població estava integrada quasi exclusivament per cristians vells.
−
Acabada la [[Guerra de Successió]], el rei [[Felip V d'Espanya|Felip V]], per a premiar els servicis del [[Duc de Berwick]], vencedor en [[Almansa]], va crear el ducat de Llíria i se'l va concedir. El primer Duc, Jacobo Fitz James Stuart, era fill de [[Jacob II]], rei d'Anglaterra, qui li havia nomenat Duc de Berwick i virrei d'Irlanda. Fon mariscal de França i capità general d'Espanya durant la guerra de Successió. El tercer Duc de Llíria, cridat com el seu yayo, va casar en María Teresa de Silva i Palafoix Alvárez de Toledo, Duquesa d'Alba. Apartir d'este moment, el títul de [[Duc de Llíria]], passa a mans de la [[Casa d'Alba]], estant en possessió en l'actualitat per '''[[Cayetana Fizjames Stuart]] ''', qui és ademés alcaldesa Honorífica de Llíria.
+
Acabada la [[Guerra de Successió]], el rei [[Felip V d'Espanya|Felip V]], per a premiar els servicis del [[Duc de Berwick]], vencedor en [[Almansa]], va crear el ducat de Llíria i se'l va concedir. El primer Duc, Jacobo Fitz James Stuart, era fill de [[Jacob II]], rei d'Anglaterra, qui li havia nomenat Duc de Berwick i virrei d'Irlanda. Fon mariscal de França i capità general d'Espanya durant la guerra de Successió. El tercer Duc de Llíria, nomenat com el seu yayo, va casar en María Teresa de Silva i Palafoix Alvárez de Toledo, Duquesa d'Alba. Apartir d'este moment, el títul de [[Duc de Llíria]], passa a mans de la [[Casa d'Alba]], estant en possessió en l'actualitat per '''[[Cayetana Fizjames Stuart]] ''', qui és ademés alcaldesa Honorífica de Llíria.
  
 
Durant el [[sigle XVIII]] la política fisiocràtica dels [[Borbó]] va donar lloc a un alvanç espectacular de la [[agricultura]] lliriana.
 
Durant el [[sigle XVIII]] la política fisiocràtica dels [[Borbó]] va donar lloc a un alvanç espectacular de la [[agricultura]] lliriana.
Llínea 68: Llínea 64:
  
 
Fon en l'any [[1887]] quan, per real decret, es va concedir a Llíria el títul de ciutat.
 
Fon en l'any [[1887]] quan, per real decret, es va concedir a Llíria el títul de ciutat.
 +
 +
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
  |  Alcalde_1 = Jose M. Jordà
 +
  |  Partit_1 = PCE
 +
  |  Alcalde_2 = Vicente Soldevilla
 +
  |  Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  |  Alcalde_3 = Vicente Castellà Benci
 +
  |  Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  |  Alcalde_4 = Ricard Torres Balaguer
 +
  |  Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  |  Alcalde_5 = Miguel Pérez Gil
 +
  |  Partit_5 = [[PPCV]]
 +
  |  Alcalde_6 = Fina Pérez Lapiedra
 +
  |  Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  |  Alcalde_7 = Manuel Izquierdo Igual
 +
  |  Partit_7 = [[PPCV]]
 +
  |  Alcalde_8 = Manuel Izquierdo Igual
 +
  |  Partit_8 = [[PPCV]]
 +
  |  Alcalde_9 = Manuel Izquierdo Igual
 +
  |  Partit_9 = [[PPCV]]
 +
  |  Alcalde_10 = Manuel Civera Salvador
 +
  |  Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  |  Alcalde_11 = Manuel Civera Salvador (2019-2021)
 +
Joan Manuel Miguel León (2021-2023)
 +
  |  Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
 +
[[Compromís]]
 +
  |  Alcalde_12 = Joan Manuel Miguel León
 +
  |  Partit_12 = [[Compromís]]
 +
}}
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
−
El municipi conta en 22.972 residents ([[INE Espanya|INE]] [[2018]]), dels quals la gran majoria viuen el centre de la ciutat i el restant en urbanisacions residencials als afores d'esta.<ref><small>[http://www.ine.es/nomen2/index.do INE - Relació d'unitats poblacionals]</small></ref> Fora del centre de la ciutat hi ha pocs sistemes de clavegueram, carrers asfaltats i iluminació.
+
El municipi conta en una població de 24.036 habitants segons el cens del [[INE Espanya|INE]] de l'any [[2022]], dels quals la gran majoria viuen el centre de la ciutat i el restant en urbanisacions residencials als afores d'esta.<ref><small>[http://www.ine.es/nomen2/index.do INE - Relació d'unitats poblacionals]</small></ref> Fora del centre de la ciutat hi ha pocs sistemes d'aigüeral, carrers asfaltats i iluminació.
  
−
Un 12,2% de la seua població és de [[immigració en Espanya|nacionalitat estrangera]], sent els principals colectius forans el romanés, el britànic i el marroquí.<ref><small>'''Font''': Explotació estadística del cens segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245&file=inebase&L= Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).]</small></ref>
+
Un 12,2% de la seua població és de [[immigració en Espanya|nacionalitat estrangera]], sent els principals colectius forans el rumà, el britànic i el marroquí.<ref><small>'''Font''': Explotació estadística del cens segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245&file=inebase&L= Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).]</small></ref>
  
 +
<center>
 
{| align="center" {{tablabonita}}
 
{| align="center" {{tablabonita}}
 
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució <ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
 
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució <ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
Llínea 84: Llínea 111:
 
|-
 
|-
  
−
! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2018]]  
+
! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2018]] !! [[2022]]  
 
|-
 
|-
−
| align=center| 15.550|| align=center| 17.216|| align=center| 21.078|| align=center| 22.441|| align=center| 22.972
+
| align=center| 15.550|| align=center| 17.216|| align=center| 21.078|| align=center| 22.441|| align=center| 22.972|| align=center| 24.036
  
 
|}
 
|}
 +
</center>
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
−
El terme de Llíria està enclavat en una zona molt apta per a la [[agricultura]].
+
El terme de Llíria està enclavat en una zona molt apta per a l'[[agricultura]]. L'economia de Llíria s'ha transformat en les últimes décades, passant d'una estructura econòmica tradicional (agricultura de secà, artesanat local) a una moderna (agricultura de regadiu, industrialisació, activitats terciaries). Les [[hortalices]] constituïxen el principal cultiu, en 4375 ha, seguides dels cítrics (5602 ha) i els frutals (1142 ha) i la [[garrofera]] (1040 ha).
 +
 
 +
L'activitat industrial (27,1 % de la població activa) s'ha desenrollat particularment en les últimes décades, donada la seua evolució des de l'artesanat tradicional. El principal sector és la confecció, seguit dels materials de construcció i el moble.​
 +
 
 +
En la finalitat de potenciar l'activitat econòmica de la regió, es va donar llum verda en l'any [[2019]] a la gran àrea industrial Pla de Carrases, ubicada junt a la CV-35 i en una superfície d'1,18 millons de metros quadrats de sol industrial.
  
 
== Cultura ==
 
== Cultura ==
Llínea 111: Llínea 143:
 
En la part del Tossal de Sant Miquel hi ha restes d'un poblat iber de molta importància ya que es varen trobar moltes restes iguals que el palau de Marc Corneli Nigri que pertany a l'época romana i que va deixar un mausoleu i un cementeri soterrat al costat del Colege Francisco Llopis.
 
En la part del Tossal de Sant Miquel hi ha restes d'un poblat iber de molta importància ya que es varen trobar moltes restes iguals que el palau de Marc Corneli Nigri que pertany a l'época romana i que va deixar un mausoleu i un cementeri soterrat al costat del Colege Francisco Llopis.
 
També hi ha un museu arqueològic situat al costat de l'Iglésia de la Sanc, a on s'arrepleguen restes romanes i ibers.
 
També hi ha un museu arqueològic situat al costat de l'Iglésia de la Sanc, a on s'arrepleguen restes romanes i ibers.
−
 
−
== Política ==
 
−
{{Alcaldes_Espanya
 
−
  |  Alcalde_1 = Jose M. Jordà
 
−
  |  Partit_1 = PCE
 
−
  |  Alcalde_2 = Vicente Soldevilla
 
−
  |  Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 
−
  |  Alcalde_3 = Vicente Castellà Benci
 
−
  |  Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
 
−
  |  Alcalde_4 = Ricard Torres Balaguer
 
−
  |  Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
 
−
  |  Alcalde_5 = Miguel Pérez Gil
 
−
  |  Partit_5 = [[PPCV]]
 
−
  |  Alcalde_6 = Fina Pérez Lapiedra
 
−
  |  Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
 
−
  |  Alcalde_7 = Manuel Izquierdo Igual
 
−
  |  Partit_7 = [[PPCV]]
 
−
  |  Alcalde_8 = Manuel Izquierdo Igual
 
−
  |  Partit_8 = [[PPCV]]
 
−
}}
 
  
 
== Personalitats destacades ==
 
== Personalitats destacades ==
−
*'''[[José Rius (escritor)|José Rius]] ''' (Ademús - Cullera, 1777). Escritor i antiquari del sigle XVIII.
+
*'''[[José Rius (escritor)|José Rius]] ''' ([[Ademús]] - [[Cullera]], [[1777]]). Escritor i antiquari del [[sigle XVIII]].
  
 
== Festes locals ==
 
== Festes locals ==
−
Celebra les seues festes patronals a [[Arcàngel Miguel|San Miquel Arcàngel]] el [[29 de setembre]], Durant diversos dies.
+
Celebra les seues festes patronals a [[Arcàngel Miquel|Sant Miquel Arcàngel]] el [[29 de setembre]], durant diversos dies.
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
−
*[[Arbres Centenaris en Espanya]]
+
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
* [[Arbres Centenaris en Espanya]]
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{listaref}}
 
{{listaref}}
−
{{Traduït de|es|Liria}}
+
* [https://www.lliria.es Ajuntament de Llíria]
−
{{Capitals comarques}}
+
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Liria INE. Població de Llíria]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
* Duques de Llíria, palacio de los. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* Museu Arqueològic de Llíria. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
*  Felipe Mª Garín y Ortiz de Taranco (dir.) (1986). «Llíria: Llíria: Forn de la Vila». Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. p. 319. ISBN 84-505-4653-2
 +
* Fiestas y tradiciones. Llíria. M. I. Ayuntamiento de Llíria. 2009
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Mausoleus romans. M. I. Ajuntament de Llíria. 2009
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* Museo Silvestre de Edeta. Llíria. M. I. Ayuntamiento de Llíria. 2009
 +
* Patrimonio histórico. Llíria. M. I. Ayuntamiento de Llíria. 2009
 +
* Sant Miquel, cerro de. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* Santuari i termes romanes de Mura. M. I. Ajuntament de Llíria. 2009
 +
 
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
*[http://www.lliria.es Web oficial de l'Ajuntament de Llíria]
+
{{commonscat|Llíria}}
−
*[http://lliria.comunitatvalenciana.eom Web de Turisme de Llíria realisat per l'Agència Valenciana de Turisme]
 
  
 
{{Municipis del Camp de Túria}}
 
{{Municipis del Camp de Túria}}
 +
{{Capitals comarques}}
  
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Última revisió del 17:28 27 set 2023

Llíria
Provmap-valencia2.png Escut de Llíria.svg
Localització de Llíria respecte del País Valencià.png
País : Bandera de España.svg Espanya
• Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
• Província: Província de Valéncia
• Comarca: Camp de Túria
• Partit judicial: Llíria
Ubicació: 39°38′N 0°36′O
• Altitut: 164 msnm
Superfície: 228 km²
Població: 24.036 hab. (2022)
• Densitat: 98,43 hab./km²
Gentilici: Llirià, lliriana.
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46160
Festes majors: 29 de septiembre
Alcalde: Joan Manuel Miguel León (Compromís)
Pàgina web: Web Oficial de Llíria


Llíria (en castellà Liria), és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, situat en la comarca del Camp de Túria, d'a on és la seua capital.

Geografia[editar | editar còdic]

Situat sobre el peu que s'estén des de les montanyes d'Alcubles i Marines fins al marge esquerre del riu Túria. Dòna nom al Full 695 del Mapa Topogràfic Nacional a escala 1:50.000.

En el seu païsage topogràfic es distinguixen tres zones ben diferenciades. La zona més septentrional està ocupada per montanyes juràsiques i cretàciques, pertanyents al sistema ibèric. Una segona zona està constituïda per una plana ondulada en forma de glacis. La tercera zona, sobre la qual es troba la població i l'horta actual, correspon a un pla de sedimients quaternaris. El pla miocènic està travessat per les renles de Llíria o Primera i Castellarda, el llit de les quals és superior al del riu Túria, pero que romanen seques durant quasi tot l'any.

La vegetació és més rica en les montanyes del nort, a on existixen encara algunes pinades de rojos i marítims, mentres que en els cerros del centre i sur predominen els romers i l'espart.

S'accedix a esta localitat, des de Valéncia, a través de l'autovia CV-35. També es pot accedir a través de la llínea 1 de Metro Valéncia.

Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]

Llíria llimita en Casinos, Domenyo, Benaguasil, Benissanó, La Pobla de Vallbona, Olocau, Marines, Les Alcubles, Andilla, El Vilar, Bugarra i Pedralba, totes elles en la província de Valéncia, i Altura, en la província de Castelló.

Història[editar | editar còdic]

Artícul principal → Edetans.

L'actual ciutat de Llíria té les seues arrels en la Edat del Bronze, en l'establiment que cap a la mitat del II milenari anterior a la nostra Era va haver-hi en el cerro de Sant Miquel i del que fon continuador el poblat ibèric.

La seua categoria política i econòmica, aixina com la seua estratègica posició, li va fer jugar un paper important en les guerres civils romanes.

La importància d'Edeta fon primordial durant els dos primers sigles de la nostra Era. El descens iniciat en el sigle III, i accentuat en els posteriors, va poder ser conseqüència paralela al creiximent de Valentia.

Despuix d'una nova dominació visigoda, es donaria pas a lo llarc periodo islàmic. En esta etapa, al negar-se al-mustain a pagar el tribut de 2000 dinars corresponents a les pàries de l'any 1090, el Cit va assejar a Llíria. Durant el lloc, el Cit va rebre una carta de la reina Constança, esposa de Alfons VI, que li assegurava el perdó del seu marit si s'incorporava a l'expedició del rei castellà preparada contra els almoràvits a Andalusia. El Cit va abandonar el sege de Llíria quan ya estava a punt de prendre-la.

Durant el periodo musulmà varen ser perfeccionats les séquies i el sistema de regs de l'horta de Llíria. En l'aspecte polític fon seu residencial del Cadi, espècie de juge o magistrat de la llei musulmana, designat directament pel califa.

Despuix de la conquiste cristiana, cap als anys 1248 i 1249 va tindre lloc un repartiment de terres i la subsegüent repoblació en cristians vells. A l'abril de l'any 1252 el rei Jaume I otorgava a Llíria la carta de poblament més una série de privilegis.

Encara que Llíria fon vila real sempre, va tindre diversos senyorius com els de María Fernández en l'any 1293, el de l'infant Joan des de 1337 i el de l'infant Raimont Berenguer des de 1339. L'últim senyor seria l'infant Martín.

Durant les guerres de l'Unió, Llíria va prendre partit del rei. En la guerra entre els dos Peres fon conquistada pel castellà Pere I el Cruel en 1363. Al juny de 1364, Pere el Cerimoniós es va dirigir cap a Llíria en ànim de recuperar-la.

L'expulsió dels moriscs en l'any 1609 no li va afectar molt, ya que la seua població estava integrada quasi exclusivament per cristians vells. Acabada la Guerra de Successió, el rei Felip V, per a premiar els servicis del Duc de Berwick, vencedor en Almansa, va crear el ducat de Llíria i se'l va concedir. El primer Duc, Jacobo Fitz James Stuart, era fill de Jacob II, rei d'Anglaterra, qui li havia nomenat Duc de Berwick i virrei d'Irlanda. Fon mariscal de França i capità general d'Espanya durant la guerra de Successió. El tercer Duc de Llíria, nomenat com el seu yayo, va casar en María Teresa de Silva i Palafoix Alvárez de Toledo, Duquesa d'Alba. Apartir d'este moment, el títul de Duc de Llíria, passa a mans de la Casa d'Alba, estant en possessió en l'actualitat per Cayetana Fizjames Stuart , qui és ademés alcaldesa Honorífica de Llíria.

Durant el sigle XVIII la política fisiocràtica dels Borbó va donar lloc a un alvanç espectacular de la agricultura lliriana.

En époques posteriors, durant la guerra de la Independència, la població va abandonar el núcleu urbà i es va refugiar en els montanyes. Les tropes franceses varen ocupar la vila des de l'any 1810 fins a l'any 1813 i es varen fer forts en el santuari de Sant Miquel.

Llíria fon saquejada durant la guerra civil de 1836 per les tropes carlistes de Cabrera en numeroses ocasions.

Fon en l'any 1887 quan, per real decret, es va concedir a Llíria el títul de ciutat.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Jose M. Jordà PCE
1983 - 1987 Vicente Soldevilla PSPV-PSOE
1987 - 1991 Vicente Castellà Benci PSPV-PSOE
1991 - 1995 Ricard Torres Balaguer PSPV-PSOE
1995 - 1999 Miguel Pérez Gil PPCV
1999 - 2003 Fina Pérez Lapiedra PSPV-PSOE
2003 - 2007 Manuel Izquierdo Igual PPCV
2007 - 2011 Manuel Izquierdo Igual PPCV
2011 - 2015 Manuel Izquierdo Igual PPCV
2015 - 2019 Manuel Civera Salvador PSPV-PSOE
2019 - 2023 Manuel Civera Salvador (2019-2021)

Joan Manuel Miguel León (2021-2023)

PSPV-PSOE

Compromís

2023 Joan Manuel Miguel León Compromís

Demografia[editar | editar còdic]

El municipi conta en una població de 24.036 habitants segons el cens del INE de l'any 2022, dels quals la gran majoria viuen el centre de la ciutat i el restant en urbanisacions residencials als afores d'esta.[1] Fora del centre de la ciutat hi ha pocs sistemes d'aigüeral, carrers asfaltats i iluminació.

Un 12,2% de la seua població és de nacionalitat estrangera, sent els principals colectius forans el rumà, el britànic i el marroquí.[2]

Evolució [3]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991
8.920 9.089 8.864 9.034 9.557 8.226 10.624 9.274 9.723 11.323 12.587 13.947
1996 2001 2006 2008 2018 2022
15.550 17.216 21.078 22.441 22.972 24.036

Economia[editar | editar còdic]

El terme de Llíria està enclavat en una zona molt apta per a l'agricultura. L'economia de Llíria s'ha transformat en les últimes décades, passant d'una estructura econòmica tradicional (agricultura de secà, artesanat local) a una moderna (agricultura de regadiu, industrialisació, activitats terciaries). Les hortalices constituïxen el principal cultiu, en 4375 ha, seguides dels cítrics (5602 ha) i els frutals (1142 ha) i la garrofera (1040 ha).

L'activitat industrial (27,1 % de la població activa) s'ha desenrollat particularment en les últimes décades, donada la seua evolució des de l'artesanat tradicional. El principal sector és la confecció, seguit dels materials de construcció i el moble.​

En la finalitat de potenciar l'activitat econòmica de la regió, es va donar llum verda en l'any 2019 a la gran àrea industrial Pla de Carrases, ubicada junt a la CV-35 i en una superfície d'1,18 millons de metros quadrats de sol industrial.

Cultura[editar | editar còdic]

La música és possiblement una de les manifestacions que més caracterisa a Llíria. La gran diversitat de cultures, tradicions i pensaments que s'han anat produint a lo llarc de la seua història formen el soport que ha fet possible l'aparició de la rica activitat músic - cultural que fa que hui en dia s'identifique a Llíria com la "Ciutat de la Música". Les seues dos Bandes de Música, L'Unió Musical ("Va unir Musical") i el Ateneu Musical i d'Ensenyança Banda Primitiva de Llíria són conegudes a nivell internacional i a través d'elles Llíria nodrix de músics a gran part d'Orquestes, Bandes, agrupacions musicals professionals i conservatoris de tot Espanya.

Monuments[editar | editar còdic]

Monuments religiosos[editar | editar còdic]

Iglésia de Ntra. Sra. de l'Assunció de Llíria
  • Real monasteri de Sant Miquel. Situat en la lloma que domina la ciutat permet contemplar una bona panoràmica de la mateixa i el seu entorn. Fon fundat pel rei Jaume II rn l'any 1319, encara que es va iniciar la seua construcció en el sigle XVI i a partir del XVIII fon habitat per monges de clausura. L'iglésia és d'estil neoclàssic.
  • Iglésia de la Sang. (sigle XIII) Combina romànic i gòtic. Fon la primitiva parròquia de la població i està situada en la part alta de la ciutat.
  • Iglésia de Ntra. Sra. de l'Assunció . (sigle XVII) d'estil barroc, destaca la seua fatada a manera de retaule de tres cossos i doble escalinata. El seu interior consta de tres naus en arc de mig punt.
  • Ermita de Sant Vicent Ferrer . És un santuari molt popular i en les seues proximitats va estar abans una atra ermita dedicada a la Mare de Deu de la Font (Mare de Déu de la Font).

Monuments civils[editar | editar còdic]

Ajuntament de Llíria
  • Castell. d'orige àrap.
  • Palau dels Ducs de Llíria (Ca la Vila). D'estil renaixentista, construït a finals del sigle XVI, en l'actualitat és la seu de l'Ajuntament de la ciutat.

En la part del Tossal de Sant Miquel hi ha restes d'un poblat iber de molta importància ya que es varen trobar moltes restes iguals que el palau de Marc Corneli Nigri que pertany a l'época romana i que va deixar un mausoleu i un cementeri soterrat al costat del Colege Francisco Llopis. També hi ha un museu arqueològic situat al costat de l'Iglésia de la Sanc, a on s'arrepleguen restes romanes i ibers.

Personalitats destacades[editar | editar còdic]

Festes locals[editar | editar còdic]

Celebra les seues festes patronals a Sant Miquel Arcàngel el 29 de setembre, durant diversos dies.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ INE - Relació d'unitats poblacionals
  2. ↑ Font: Explotació estadística del cens segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).
  3. ↑ Font: Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Felipe Mª Garín y Ortiz de Taranco (dir.) (1986). «Llíria: Llíria: Forn de la Vila». Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. p. 319. ISBN 84-505-4653-2
  • Fiestas y tradiciones. Llíria. M. I. Ayuntamiento de Llíria. 2009
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Mausoleus romans. M. I. Ajuntament de Llíria. 2009
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Museo Silvestre de Edeta. Llíria. M. I. Ayuntamiento de Llíria. 2009
  • Patrimonio histórico. Llíria. M. I. Ayuntamiento de Llíria. 2009
  • Sant Miquel, cerro de. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Santuari i termes romanes de Mura. M. I. Ajuntament de Llíria. 2009

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de El Camp de Túria
Benaguasil  •  Benissanó  •  Bétera  •  Casinos  •  L'Eliana  •  Gàtova  •  Llíria  •  Loriguilla  •  Marines  •  Nàquera  •  Olocau  •  La Pobla de Vallbona  •  Ribarroja del Túria  •  Sant Antoni de Benaixeve  •  Serra  •  Vilamarchant


Capitals comarcals de la Comunitat Valenciana · Flag of Valencia.png
Ademús · Alacant · Albocàsser · Alcoy · Alzira · Ayora · Borriana · Castelló de la Plana · Catarroja · Cirat · Cocentaina · Chelva · Chiva · Dénia · Elda · Elig · Énguera · Gandia · L'Alcora · La Vila Joyosa · Llíria · Moncada · Morella · Oriola · Ontinyent · Puçol · Requena · Sagunt · Sogorp · Sueca · Torrent · Valéncia · Villena · Vinaròs · Xàtiva
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llíria&oldid=286625»