Americanisme (llingüística)

Erro al crear miniatura:

La paraula "canoa" és el primer americanisme incorporat al idioma espanyol.

En llengua, es diu americanisme a

• l'expressió originària d'Amèrica que s'incorpora a un atre idioma. És un tipo d'extranjerisme.
• l'expressió d'un idioma alié a Amèrica falcada pels seus parlants en eixe continent.

En l'idioma espanyol, un cas especial d'americanisme és l'estadounidisme: és l'expressió que prové del anglés tal com es parla en els Estats Units, com són les paraules básquet i Óscar (referit al premi cinematogràfic), o com es parla en el Canadà. En el seu diccionari de americanisme, l'ASALE arreplega unes 70 000 veus, lexema complexos, frases i locucions i un total de 120 000 accepcions.

Els americanisme en l'idioma espanyol

Des de l'any 1492, en l'arribada a Amèrica de Cristóbal Colón i els seus hòmens, va haver un intens intercanvi cultural pel que les llengües indígenes es varen enriquir en vocables castellans i el castellà incorporava cert número de nous vocables de les llengües indígenes sense correspondència en el Vell Món, ya que designaven fenomens atmosfèrics (huracà), animals (jaguar, cocuyo, colibrí, taburó), vegetals (ceiba, batata, tabac, caoba), objectes (hamaca, canoa), costums (barbacoa) i institucions (cacic) propis d'aquelles terres recent descobertes. Molts d'eixos vocables varen passar a la seua volta des del espanyol al restant de les llengües europees.

El primer americanisme incorporat a l'espanyol és la paraula "canoa", utilisada per Cristóbal Colón el 26 d'octubre de 1492 en el Diari del Primer Viage. El següent fragment és del text d'eixe diari tal com va ser reconstruït per Bartolomé de les Cases:

Divendres 26 d'octubre. Va estar de les dites illes de la part del Sur-. Era tot baxo cinc o sis llegües, va sorgir per allí. Dixeron els indis que duya que avía d'elles a Cuba marcha de dia i mig en els seus almadías, que són navetas d'un madero a on no duen vés-la. Estes són les canoas.

Sobre la procedència dels préstams, la majoria d'ells procedix de les llengües àmpliament esteses que encara hui conten en un gran número de parlants: el náhuatl, el quechua, l'aymara i el guaraní (junt en atres llengües tupí-guaraní). Ademés d'estes llengües, també destaquen les llengües arawak i les llengües caribes, molt minoritàries hui en dia. Les llengües mayas, a pesar de la seua importància demogràfica, aporten relativament pocs préstams.^{cita requerida} Sobre el tipo de lèxic aportat, bona part correspon a plantes i animals autòctons d'Amèrica, i hi ha també modismes locals o nacionals d'us general en Amèrica, sinònims provinents d'atres llengües i paraules que designen objectes domèstics, aliments preparats i conceptes de l'organisació social dels pobles indígenes.

Americanisme provinents de llengües indígenes

Erro al crear miniatura:

Arachis hypogaea: "maní" (provinent de la llengua taína) o "cacahuate" (provinent de la llengua náhuatl).

Erro al crear miniatura:

Persea americana: "albocat" (provinent de la llengua náhuatl) o "palta" (provinent de la llengua quechua).

Molts dels americanisme varen ser presos del idioma taíno, otrora llengua indígena en les Antilles, les primeres terres colonisades pels espanyols, aixina com dels idiomes que es parlaven en les grans civilisacions americanes precolombinas, principalment en les civilisacions azteca, inca i maya.

Del algonquino

caribú†

Caribú és el nom d'un mamífer salvage d'Amèrica del Nort. Prové del Míkmaq qalipu, "rascador de neu" i est de qalipi, "pala de neu", del proto-Algonquino maka·ripi-

caucus†

D'us en Puerto Rico, es referix a una reunió dels dirigents que integren la representació d'un partit polític en una llegislatura per a concretar l'acció que deu ser seguida en el ple del Congrés segons la RAE. Si be l'etimologia no és clara, provablement del Algonquino 'cau´-cau-as´o' que significa consell o cawaassough que significa conseller o orador.

esquimal†

La paraula esquimal deriva de esquimantsic que significa menjador de carn crua en la llengua dels abenaki. Els esquimal s'autodenominen Inuit.

husky†

la paraula husky prové de la deformació de huskemaw, uskemaw (esquimal) que a la seua volta prové de la llengua Creu eskie, nom utilisat per a denominar als esquimal.

tobogán†

Va aplegar al castellà de l'anglés, que ho va prendre del francés tabaganne i este del algonquino topakan que era un trineu per a esgolar-se per la neu.

tòtem†

uapití†

Cérvol d'Amèrica del nort. Pren el seu nom de wapití, paraula que en la llengua Shawnee significa anques blanques, en referència al color dels seus quartos atrassers.

De les llengües tupí-guaraní

• • Del guaraní: aí, ananá, cajú, capibara, coatí, inambú, maracayá, ñandú, guaraná, tatú, tamandúa, tereré, yacaré.
  • Del tupinambá: tapioca (< typy ^ʔók-a) , jaguar (< jawár-a), mandioca (< mani ^ʔók-a), tucán (< tukán-a) o tapir (< tapi ^ʔír-a).

Del mapudungun

Erro al crear miniatura:

Gauchos desfilant en poncho salteño.

boldo†

Deriva del mupudungun voldu que és el nom de l'arbre en mapuche.

coipo†

Del mapudungun coipu.

lahuán†

Nom d'un ciprer d'Amèrica del Sur. Prové del mapudungun lawál que significa sobrepassar o superar la mort, cridat aixina per la seua longevitat.

poncho†

Deriva del mapudungun pontro, gènero o tela de llana.

Del maya

cenote†

depòsit d'aigua. Prové del maya yucateco tz'onot que significa depòsit d'aigua, pou o abisme.

cigarro†

Deriva del maya siyar.

Del náhuatl

De la llengua dels pobles nahuas, provenen: albocat, zoquete, petaca, malacate, petate, chocolate, cacao, tomata, coyot, hule, tiza, chicle, cacahuate, chile, cuate, guacamole, jícara, mezcal, milpa, mole, nopal, ocelote, papalote, peyote (vore: nahuatlismo).

Del quechua

Erro al crear miniatura:

Ñuñuma

Del quechua provenen:

cancha†

carpa †

caucho †

chirimoya†

choclo†

còndor†

curaca†

guacho

huaca

huayco

ñuñuma†

Ánade americà domesticat pels Incas. Del quechua ñuñuma.

palta

pampa

papa

paujil

poroto

puma†

Felino americà. Del quechua puma. El terme apareix per primera volta en 1602 en Comentaris reals dels Incas de Garcilaso de la Vega.

puna

quena

quina

del quechua kina.

quina

del quechua kina 'corfa' + -īn(a) quím. 'substància'.

quincho

yuyo

zapallo

Vincha

(vore: quechuismo)

De les llengües arawak

Del idioma taíno

Del taíno provenen els primers americanisme introduïts en el castellà

ají

anón

barbacoa

batata

bejuco

bijao

boniato

cacic

canoa

deriva del taíno caná-oua, compost en canâa cavar, buidar i ueé arbre.

carey

caimà

caimito

caoba

ceiba

cocuyo

colibrí

comején

Cuba

bahama

daiquiri

enagua

havana

Haití

guajiro

guásimo

guayacán

hamaca

huracà

henequén

iguana

jaba

jagua

jaiba

jején

jíbaro

jobo

macana

macuto

majagua

maguey

manatí

maní

maraca

nasa

nigua

piragua

pitajaya

sabana

tabac

paraula d'orige taíno segons Bartolomé de les Cases qui la va escoltar a estos indígenes en 1561.

Erro al crear miniatura:

Primera ilustració de la pipa de tabac, pel croniste Gonzalo Fernández d'Oviedo(1535)

Un croniste contemporàneu, Gonzalo Fernández d'Oviedo descriu el consum del tabac en la seua Història General de les Índies (1835) com a part d'un ritual i descriu els seus efectes somnífers:

... é prenien l'alé é fum per a si una é dos é tres é mes veçes, quanto ho podien porfiar, fins que quedaven sense sentit gran espaçio, tendits en terra, beodos o adormidos d'un greu é molt pessado somi... Esta hervir tenien els indis per cosa molt presçiada, i la criaven en els seus horts é labranças, per al efeto que és dit; donant-se á entendre que este prendre d'aquella hervir é záhumerio no tan solament els era cosa sana, pero molt sancta cosa...

.

taburó

tonina

• Del tehuelche: gualicho (fetilla o diable).
• De les llengües caribe: arepa, butaca, caníbal, caribe (< galibi / garibi 'home (d'ètnia caribe)'), catire, curara, guayuco, loro, mico, pecarí, tamarino, totumo

Del chibcha

Erro al crear miniatura:

Guan en el volcà Arenal, Costa Rica

bocaracá†

changua†

chaquira

chicha†

guan†

Au americana. Nom d'orige guna.

guache

guaricha

Atarván/Atarbán

Tote

De les llengües esquimo-aleutianas

anorak

iglú

cayac

nanuq

Vore també

• Extranjerismo
• Anglicisme
• Africanisme
• Arabisme
• Catalanisme
• Galicisme
• Germanisme
• Italianismo
• Latinismo
• Nahuatlismo
• Vasquismo
• Tupinismo