Aristófanes

Erro al crear miniatura:

Aristófanes

Aristófanes (

• , Plantilla:IPA-el; Atenes, c. 445 a. C.-Atenes, c. 385 a. C.) va ser un comediógrafo grec, principal exponent del gènero còmic i una de les grans figures de la antiguetat clàssica. Va escriure quaranta obres, de les quals sobreviuen onze de manera casi completa. La majoria de les seues obres que sobreviuen pertanyen al gènero còmic conegut com a Comèdia Vella, del que són considerades com els eixemples més valiosos. Les obres d'Aristófanes eren representades en els festivals religiosos d'Atenes, principalment en les Grans Dionisias i les Leneas, i vàries d'elles varen guanyar el primer lloc en les seues respectives competicions.

Conegut també com «el pare de la comèdia» o «el príncip de la comèdia antiga», Aristófanes va escriure obres que a sovint tractaven de figures de la vida real, entre elles Eurípides i Alcibíades, aixina com acontenyiments contemporàneus com la guerra del Peloponeso. Es dia d'ell que havia recreat la vida de l'antiga Atenes de manera més convincent que qualsevol atre autor. Les seues obres estan caracterisades per premisses prepósteras, llenguage explícit, jocs de paraules i sàtira política. Les seues habilitats per a ridiculisar eren temudes i reconegudes per contemporàneus influents. Platón va destacar a l'obra Els núvols com una difamació que va contribuir al juí i a la subsegüent condena a mort de Sócrates, si ben atres dramaturcs satírics també havien fet caricatures del filòsof. La segona obra d'Aristófanes, Els babilonios (actualment perduda), va ser denunciada per Cleón d'Atenes com a difamació contra la polis ateniense. És possible que el cas haja segut discutit en el tribunal, pero no queden detalls escrits del juí i Aristófanes caricaturizó sense pietat a Cleón en les seues següents obres, en particular en Els cavallers, la primera de moltes obres que va dirigir ell mateixa. «En la meua opinió», diu a través del cor de l'obra, «l'autor-director de comèdies té el treball més difícil de tots».

Biografia

Aristófanes va viure durant la guerra del Peloponeso, época que coincidix en l'esplendor de l'imperi ateniense i la seua conseqüent derrota a mans d'Esparta. No obstant, també va ser contemporàneu del resorgiment de l'hegemonia ateniense al començament d'el IV

Ciutadà ateniense, Aristófanes procedia del demo de Cidatenaión, que formava part de la tribu ática (phyle) de Pandionis. El seu pare es dia Filipo i la seua mare, Zenodora. En l'antiguetat, s'assumia que la seua família tenia vínculs en la illa d'Egina. Se sap poc sobre la vida d'Aristófanes, i les seues obres constituïxen la principal font d'informació biogràfica. En la Comèdia Vella o Comèdia Antiga, era habitual que el cor parlara en nom de l'autor durant una intervenció denominada parábasis, en la que solien aparéixer algunes senyes biogràfiques. No obstant, estes senyes es referixen casi exclusivament a la seua trayectòria com a dramaturc, i les obres oferixen escasses pistes clares i inequívoques sobre les seues conviccions personals o la seua vida privada. Va ser un poeta còmic en una época en la que el dramaturc solia eixercir també com a director de l'obra (didaskalos). Este terme significa lliteralment «mestre» i aludia principalment a la seua funció d'instruir al cor durant els ensajos, encara que tal volta també comprenia la seua relació en el públic en calitat de comentarista de qüestions de rellevància. Llegint a Aristófanes és possible fer-se una idea de les intenses discussions ideològiques (polítiques, filosòfiques, econòmiques i lliteràries) en l'Atenes d'aquella época. La seua postura conservadora li va dur a defendre la validea dels tradicionals mits religiosos i es va mostrar contrari davant qualsevol nova doctrina filosòfica. Especialment coneguda és la seua animadversión cap a Sócrates, a qui en la seua comèdia Els núvols ho presenta com un demagogo dedicat a inculcar tot tipo d'insensateces en les ments dels jóvens. En el terreny artístic tampoc es va caracterisar per una actitut innovadora; considerava el teatre d'Eurípides com una degradació del teatre clàssic.

Poesia

Ellenguage de les obres d'Aristófanes, i en la vella comèdia en general, va ser valorat pels comentaristes antics com un model del dialecte àtic. L'orador Quintiliano creïa que l'encant i la grandea del dialecte de l'àtic feyen de la vella comèdia un eixemple per a que els oradors estudiaren i li seguiren, i ell ho considerava inferior en estos aspectes sol a les obres d'Homero. Una renaixença de l'interés en el dialecte de l'àtic va poder haver segut responsable de la recuperació i de la circulació de les obres d'Aristófanes durant els sigles IV i V d. C., donant per resultat la seua supervivència hui. En les obres d'Aristófanes, el dialecte de l'àtic s'expressa en vers i les seues obres poden apreciar-se per les seues qualitats poètiques. Per als contemporàneus d'Aristófanes, les obres d'Homero i Hesíodo varen formar les pedres angulars de l'història i la cultura helèniques. Aixina, la poesia tenia un significat moral i social que ho convertia en un tema inevitable de la sàtira còmica. Aristófanes era molt conscient de les modes i tradicions lliteràries, i les seues obres es troben numeroses referències a atres poetes. Estos inclouen no sol còmics contemporàneus com Eupolis i Hermipo, o predecessors com Magnes, Crates i Cratino, sino també tràgics, notablement Esquilo, Sófocles i Eurípides. Estos tres últims es mencionen en Les granotes. Aristófanes era l'igual d'estos grans tràgics en el seu refinat us de la lírica. En concret, sembla que ha modelat el seu estillingüístic en el d'Eurípides, fins al punt de que el dramaturc còmic Cratino ho va calificar com un «Euripidoaristofanista» adicte a les subtilea de detall.

Retòrica

Es creu àmpliament que Aristófanes va condenar la retòrica per raons tant morals com a polítiques. Afirma que "un orador entrenat en la nova retòrica pot utilisar el seu talent per a enganyar al jurat i desconcertar als seus oponents en tanta profunditat que el juí pert tota apariència d'imparcialitat". Està parlant d'el "art" de l'adulació, i l'evidència apunta cap al fet de que moltes de les obres d'Aristófanes varen ser creades en l'intenció d'atacar el punt de vista de la retòrica. L'atac més notable es pot vore en la seua obra Comensals, en la que dos germans de diferents orígens educatius sostenen que la seua educació és la millor. Un germà ve d'un fondo d'educació "passada de moda" mentres que l'atre germà sembla ser un producte de l'educació sofística. El cor va ser utilisat principalment per Aristófanes com una defensa contra la retòrica i, a sovint, parlar de temes com el deure cívic dels que varen ser educats en les ensenyances clàssiques. En opinió d'Aristófanes, era el treball d'eixos adults cults protegir al públic de l'engany i permanéixer com un far de llum per a aquells que eren més crédulos que uns atres. Una de les raons principals per les que Aristófanes estava tan en contra dels sofistas va sorgir dels requisits enumerats pels líders de l'organisació. Els diners eren essencials, lo que significava que casi tots els alumnes que estudiaven en els sofistas provenien de la classe alta i excloïen el restant de la polis. Aristófanes creïa que l'educació i el coneiximent eren un servici públic i que tot lo que excloïa les ments voluntàries no era més que una abominació. Conclou que tots els polítics que estudien la retòrica deuen tindre "ciutadania dubtoses, una moral indescriptible i massa arrogància".

Obres

Des de la seua joventut va escriure comèdias. Es conserven onze obres seues, desenrollades en una estructura definida en la que alternen el diàlec i la vora:

• Els acarnienses, 425 a. C.
• Els cavallers, 424 a. C.
• Els núvols, 423 a. C. Una sàtira contra els nous filòsofs, com Sócrates.
• Les avespes, 422 a. C.
• La pau, 421 a. C.
• Les aus, 414 a. C. Una sàtira de l'imperialisme ateniense.
• Lisístrata, 411 a. C.
• Les Tesmoforias, 411 a. C.
• Les granotes, 405 a. C. Una sàtira contra Eurípides.
• Les asambleístas, 392 a. C.
• Pluto, 388 a. C. Aristófanes presenta la seua primera comèdia a un certamen sent tan jove que no la pot fer en el seu nom, açò és més per una qüestió tradicional ya que era perfectament llegal. Esta peça, hui desapareguda, es va estrenar en l'any 427 a. C. i va ser cridada Els convidados. La seua segona obra és Els babilonios, i va ser representada en 426 a. C. Esta comèdia tampoc ha aplegat fins als nostres dies.

Miscelànea

En honor d'Aristófanes es va batejar a l'asteroide (2934) Aristophanes en el seu nom. El gest obscé d'alçar el dit cor, que molts creurien contemporàneu, apareix ya en Els núvols, escrita quatrecents anys abans de Crist. En eixa comèdia un rústic al que li parlen d'un vers dactílico (en grec: δάκτυλος [daáktylos] ‘dit’) empina el major i pregunta: "¿Quin...? ¿Est?", en lo que segurament va despertar les rialles del públic.

El filòsof Platón situa en el seu diàlec El convit —a penes sèt anys despuix de l'estrena de Els núvols— al propi Aristófanes en companyia de Sócrates i Agatón. En esta escena els tres personages eren «els únics que encara seguien desperts» despuix de la celebració d'una festa, i són representats charrant amigablemente.

També presentava gats en les seues obres per a conseguir un efecte còmic, falcant la frase "el gat ho va fer" per a senyalar al culpable.

Vore també

• Lliteratura Grega Antiga
• Teatre de l'Antiga Grècia
• Tragèdia grega
• Esquilo
• Eurípides
• Sófocles
• Teatre grec (arquitectura)
• Comèdia grega
• Els acarnienses
• Els cavallers
• Els núvols
• Les aus

Bibliografia

Sobre Aristófanes

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Aristófanes.

Erro al crear miniatura: Aristófanes en Viquidites.

• 15px|link=|alt= Wikisource contiene obras originales de o sobre Aristófanes.
• 15px|link=|alt= Wikisource en griego contiene obras originales de Aristófanes.

• PLUTARCO: Moralia, X, 59: Comparació entre Aristófanes i Menandro (Συγκρίσεως Αριστοφάνους και Μενάνδρου επιτομή - Comparationis Aristophanis et Menandri compendium).
  • perseus. tufts. edu/hopper/text? doc=Perseus:text:2008.01.0350 Text, en el perseus. tufts. edu lloc del Proyecte Perseus, de la traducció anglesa corregida i editada per William W. Goodwin, i publicada en 1874; en la part superior dreta es troben els ròtuls actius focus (per a canviar a la traducció anglesa d'Harold North Fowler, de 1936, o al text grec fixat per Gregorius N. Bernardakis en 1893) i lloeu (per a cotejar les dos traduccions i per a obtindre el text bilingüe).
    • William W. Goodwin (William Watson Goodwin, 1831 - 1912): clasicista nortamericà, professor de grec de la Universitat d'Harvard.
    • Gregorius N. Bernardakis (Gregorios N. Bernardakis: Γρηγόριος Ν. Βερναρδάκης; translit.: Grigorios N. Vernardakis; neolatín: Gregorius N. Bernardakis; 1848 - 1925): filec i paleógrafo grec.

• LISIAS: Sobre la propietat d'Aristófanes (Υπέρ των Αριστοφάνους χρημάτων).
  • perseus. tufts. edu/hopper/text;jsessionid=B8B04DE35037F9C1FE4B80A33183D1BD? doc=Perseus%3atext%3a1999.01.0154%3aspeech%3d19 Text anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus. En la part superior dreta es troben els ròtuls actius "focus" (per a canviar al text grec) i "lloeu" (per al text bilingüe).
    • Text grec en Wikisource.

• PIERRON, Pierre Alexis: Història de la lliteratura grega (Histoire de la littérature grecque, 1850); Vida d'Aristófanes (Vie d'Aristophane).
  • org/bloodwolf/livres/pierron/chap4. htm#ARI Text francés en el org/ lloc de Philippe Remacle. Ed. d'Hachette, 1875.
    • Philippe Remacle (1944 - 2011): helenista i latinista belga d'expressió francesa.

• DESCHANEL, Émile: Estudis sobre Aristófanes (Études sur Aristophane). Hachette, 1867.
  • org/bloodwolf/livres/deschanel/table. htm Text francés en el mateix lloc.
    • Émile Deschanel (Émile Augustin Étienne Deschanel, 1819 - 1904): escritor i polític francés, i pare de Paul Deschanel.

• RENAULT, Philippe: Aristófanes: l'alegre reaccionari (Aristophane. Li joyeux réactionnaire).
  • fltr. ucl. ac. be/FE/12/Arist/Aristophane. htm Text francés en el mateix lloc.

• MARTIN, Thomas R.: An Overview of Classical Greek History from Mycenae to Alexander (Panorama de l'història de la Grècia Antiga des de la época micénica fins a la d'Alejandro); text anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus.
  • perseus. tufts. edu/hopper/text? doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0009%3Achapter%3D14%3Asection%3D10 Aristophanes on Socrates (Aristófanes sobre Sócrates).

• COMPTON, Todd M.: Aristophanes: Satirist versus Politician (Aristófanes: el satíric contra el polític), en Victim of the Muses: Poet as Scapegoat, Warrior and Hero in Greco-Roman and Indo-European Myth and History (Víctima de les musas: el poeta com chivo expiatorio, guerrer i héroe en el mit i en l'història grecorromanos i indoeuropeos), 2006.
  • harvard. edu/CHS/artícul/display/4925. part-i-greece-14-aristophanes-satirist-versus-politician Text, en anglés harvard. edu/CHS/artícul/display/4925. part-i-greece-14-aristophanes-satirist-versus-politician archivat en Wayback Machine., en el harvard. edu lloc del Centre d'Estudis Helènics (CHS o Center for Hellenic Studies), institució de Washington afiliada a la Universitat d'Harvard i dirigida per Gregory Nagy.
    • Todd M. Compton (Todd Merlin Compton, n. 1952): historiador nortamericà, especialiste en el món clàssic i en el mormón.
      • Per a les cites: Compton, Todd M. 2006. Victim of the Muses: Poet as Scapegoat, Warrior and Hero in Greco-Roman and Indo-European Myth and History. Hellenic Studies Séries 11. Washington, DC: Center for Hellenic Studies.

• BOWIE, Angus: Myth in Aristophanes (El mit en l'obra d'Aristófanes); en The Cambridge Companion to Greek Mythology (Vademécum de Cambridge de la mitologia grega), edició preparada per Roger D. Woodard, Cambridge University Press, 2009.
  • org/details/TheCambridgeCompanionToGreekMythology/page/n201 Reproducció en facsímil electrònic en el org lloc del Internet Archive.
    • Angus M. Bowie (Angus Morton Bowie, n. 1949): clasicista britànic, acadèmic emèrit del Queen's College.
    • Roger D. Woodard: professor de Clàssiques i de Llingüística de la Universitat de Búfalo.

• perseus. tufts. edu/hopper/searchresults? q=Aristophanes&target=en&collections=Perseus%3Acollection%3AGreco-Roman Aristófanes en el Proyecte Perseus.
• Aristófanes: biografia per a chiquets. https://biografiacorta. co/aristofanes/
• «ehu. eus/index. php/Veleia/artícul/view/27770/26089 La complicitat femenina en Lisístrata d'Aristófanes». Universitat del País Vasc. Consultat el 2026-05-13.