Hesíodo

Erro al crear miniatura:

Hesíodo

Hesíodo (en grec antic: Ἡσίοδος [Hēsíŏdŏs]; en neogriego: Ησίοδος; en llatí: Hēsiodus) va ser un poeta de la antiga Grècia. La seua datació entorn a l'any 700 a. C. és objecte de debat. Alguns autors també ho han considerat també com el primer filòsof grec.

Cronologia

Des de la Antiguetat es discutia sobre la relació cronològica entre Homero i Hesíodo.Tradicionalment en varis autors antics, entre els que s'inclouen el sofista Hipias i Gorgias, el comediógrafo Aristófanes, el filòsof Platón, l'historiador Heródoto i els logógrafos Helánico, Ferécides i Damastes de Sigeo, i el filòsof neoplatònic Proclo seguien una llista dels primers poetes grecs: Orfeo, Museu, Hesíodo i Homero, en eixe orde. En la colecció d'anècdotes d'Aulo Gelio, el text conegut com les Nits áticas, ell presenta una discussió erudita sobre la prioritat temporal dels poetes Homero i Hesíodo. Ell presenta al filòsof Jenófanes i a l'historiador àtic Filócoro com els qui pretenen que Homero va viure en anterioritat a Hesíodo, mentres que de l'atre costat, l'historiador Éforo i el poeta Lucio Accio pensaven que Hesíodo era anterior.La Crònica de Desocupacions, un marbre que té inscripcions cronològiques, afirma que Hesíodo va nàixer entre el 937 i 935 a. C., mentres que Homero ho faria entre el 907 i 905 a. C.Per últim, l'historiador bizantí Tzetzes afirma que Hesíodo i Homero varen viure durant el regnat d'Arquipo d'Atenes, qui va regnar al voltant del 1013-994[[Sigle |]]

L'investigació actual sol situar cronològicament a Hesíodo com a posterior a Homero i situa el seu naiximent cap a la segona VIII El paradigma present que seguix la filogia és la tesis que propon M. L. West, afirmant que Hesíodo era antecessor directe als poetes lírics i elegíacos, per les imitacions a les seues obres en els seus texts, sent coétaneo, possiblement, al poeta Eumelo de Corinto i el elegíaco Calino. Estos argument se sustenten més que res en els tòpics lliteraris del Propenc Oriente i per térmens llingüístics.No obstant, existixen postures dissidents que discutixen sobre la possible cronologia tardana (VII), fent-ho contemporàneu d'Arquíloco de Desocupacions, ya que és possible que les coincidències temàtiques que es donen entre les obres d'abdós puga ser deguda a que els dos usaren una font comuna.

Biografia

L'enciclopèdia bizantina Sua en l'artícul corresponent a Hesíodo, nos transmet una curta biografia sobre la seua persona: sent encara jove va ser dut pel seu pare Dío i la seua mare Paquímedes o Picídeme cap a Ascra, en Beòcia. Per lo demés, nos dona una curiosa genealogia: Hesíodo, fill de Dío, i este, fill d'Apélides, i este, de Melanopo. Agrega l'artícul que el tal Melanopo va ser yayo d'un antepassat d'Homero, i per tant, feya a Homero i a Hesíodo primers en cert grau. Sumant-li el fet de que descendixen, teòricament, d'Atles, sense donar raó o detall.

Erro al crear miniatura:

Les Muses li obsequien a Hesíodo una branca de llorer i li otorguen l'art de la vora. Per John Flaxman. L'Oeuvre dones jours et la Théogonie d'Hésiode. 1910.

Independent de la validea de la genealogia que nos proporciona al Sua, el propi Hesíodo nos dona majors llums sobre la seua vida familiar. El seu pare es dedicava al comerç en la ciutat eolia de Cime, pero quina, arruïnat, va deure embarcar les seues possessions i marchar. S'establiria en una parcela en les ales del mont Helicón, en la ciutat d'Ascra, la que descriu com a «mala en hivern, insoportable en estiu i mai bona». Allí formaria família, i tindria a dos refills: Hesíodo i Perses que s'encarregarien del pastoreig de ganado.En algun punt de la seua joventut, mentres pasturava les seues ovelles va presenciar a les Muses, els qui abans de qualsevol paraula li va dir: «pastors que viviu en el mont, malaït oprobio, sol panches, sabem dir moltes mentires semblants a veritats, i sabem, quan volem, manifestar la veritat». Despuix d'això, li varen entregar una branca verda de llorer que feya de bàcul, i li infundieron de veu profètica per a celebrar el passat i el futur, ordenant-li sempre cantar a l'estirp dels deus.Serà, no obstant, en algun punt del decés de Dío i el repartiment de l'herència a on començarien els problemes entre els germans per la possessió de la facenda. És presumible que a través dels afalacs i d'obsequios, Perses va conseguir certs bens de l'herència, baix el beneplàcit dels reis de Tespias, als que Hesíodo acusa de «devoradores de regals» i que no coneixen siquiera sobre els laboriosos treballs. Hesíodo, no obstant, evitant tornar a repetir tals instàncies de pleit en el seu germà baix un atre arbitrage dels reis, creu més oportú arengarlo a deprendre sobre el treball i la dignificació que este significa.

Erro al crear miniatura:

Hesíodo i la Musa, per Gustave Moreau (Museu d'Orsay, París).

Quan Hesíodo ya gojava de fama de poeta, este viajaria per única volta per mar, rumbo a la ciutat de Calcis, en Eubea. Est aniria a participar en un certamen poètic en els jocs fúnebres en honor a Anfidamante, vencent als seus contrincants i obtenint un trípode en torres el qual va dedicar a les Muses del Mont Helicón. Sobre la seua carrera poètica, en l'obra perduda d'Aristóteles, Sobre els poetes, s'informa que Hesíodo va ser criticat en vida per Cércope, un poeta per lo més desconegut, i que despuix de la seua mort, seria vilipendiado pel filòsof Jenófanes. Sobre la mort d'Hesíodo tenim una única versió més o menys fiable, procedint d'un escolio del filòsof neoplatònic Proclo a l'obra Treballs i dies. En eixe extracte ell afirma que en l'obra perduda d'Aristóteles, la Constitució dels orcomenios, Hesíodo yacer enterrat en el seu natal Ascra, la qual seria atacada, saquejada i destruïda per Tespias, sent arreplegats els supervivents per la ciutat d'Orcómeno. Ells, seguint un mandat diví, varen exhumar els restants d'Hesíodo i els varen traslladar cap a la seua ciutat per a enterrar-ho en l'àgora de la ciutat, colocant, supostament, la següent inscripció en la seua tomba:

«Ascra, rica en trigals va ser la seua pàtria; pero, mort ell, els seus ossos guarda la terra dels Minias, domadors de cavalls, d'Hesíodo, la glòria dels quals és la major entre els hòmens quan se someten al juí del saber».

Llegenda

Durant el sigle III notícies sobre la vida d'Hesíodo varen escomençar a circular, dotant-la de llegenda i relacionant-la en diversos aspectes mitològics i personages insòlits. L'obra que inaugura esta qüestió és la coneguda com Sobre Homero i Hesíodo, la seua vida i certamen (en grec antic: Περὶ Ὁμήρου καὶ Ἡσιόδου καὶ τοῦ γένους καὶ ἀγῶνος αὐτῶν; en llatí: Certamen Homeri et Hesiodi), encara que tradicionalment se li criden el Certamen d'Homero i Hesíodo. Esta composició va sorgir de la pròpia notícia de la victòria d'Hesíodo en un certamen poètic en Calcis, pero que va ser sent dotada de misticisme a través d'una suposta rivalitat i victòria contra Homero.I semblaria ser també, segons un anàlisis, que es va vore masificado per una interpolació en els Treballs i els Dies, sumant-li versos, que hui es consideren espurios. Ademés, també s'ha posat a la palestra una suposta notícia hesiódica trobada en un escolio: «Llavors, per volta primera, Homero i yo [Hesíodo], aedos, en Delos celebrem a Febo Apolo de l'espasa d'or, al que Leto donara a llum». No obstant, com s'ha posat a consideració, estes notícies permeten analisar els orígens del Certamen d'Homero i Hesíodo, no per a l'anàlisis de la vida del propi poeta beocio.Este opúsculo, per lo demés, nos brinda de biografies fantasiosas sobre abdós poetes:

«Alguns diuen que va ser major que Hesíodo, en canvi, uns atres creuen que va ser més jove i parent seu; i fan la següent genealogia: d'Apolo i Toosa, filla de Poseidón, va nàixer Lli; de Lli va nàixer Píero; de Píero i de la nimfa Metone, Eagro; d'Eagro i Calíope, Orfeo; d'Orfeo, Ortes; d'est, Harmónides; d'est, Filóterpes; d'est, Eufemo; d'est, Epífrades; d'est, Melanopo; d'est, Dío i Apeles; de Dío i Picimede, la filla d'Apolo, Hesíodo i Perses; de Perses, Meón; i de la filla de Meón i el riu Meles, Homero».

Esta genealogia, encara que presenta similituts en la proveïda per la Sua, busca congeniar no solament als poetes épicos més consagrats: Orfeo, Lli, Homero i Hesíodo en una mateixa estirp coligada a deus com Apolo, sino que també lligar-els en aspectes religiosos-mitològics, com l'invocació del epónimo del mont Pieria i pare, a la seua volta, de les Piérides, els qui varen competir contres les Muses.

Erro al crear miniatura:

Ellogaret d'Ascra, en les rodalies de Tespias. Emmarcades dins de la regió de Beòcia.

Segons l'història del Certamen, la disputa poètica que havia iniciat a instàncies dels jocs fúnebres en honor a Alcídamante, va concloure en una victòria d'Hesíodo, puix el rei considerava més admirable premiar a qui enaltia l'agricultura i la pau front a qui cantava sobre la guerra i les matances. Ufano de la seua victòria, Hesíodo depositaria el trípode de bronze en el mont Helicón, en honor a els qui li infundieron la vora. La Antologia palatina, una colecció d'epigrama grecs, nos transmet lo que estava gravat en el premi que va deure vore Pausanias en el seu viage per Beòcia:

«Hesíodo va dedicar açò [el trípode] a les Muses Helicónidas, obtingut despuix de véncer en l'himne al diví Homero en un certamen en Calcis».

Despuix d'esta victòria, resa una llegenda sobre la mort d'Hesíodo: dia que un oràcul havia advertit a Hesíodo que devia evitar el pas per Nemea, per lo que va canviar de ruta per a tractar d'eludir el perill, pero en Énoe, en Lócrida Ozolia, va encobrir a un home que hi havia seduït a la filla de la seua hoste. Els germans d'ella, per a venjar-se, varen atraure a Hesíodo al santuari de Zeus Nemeo, a on ho varen matar, junt al seu sirviente, i ho varen tirar a el mar. El cos va ser arreplegat per delfins, que ho varen deixar en Rion, situat junt a Molicria a l'entrada del golf de Corinto. Els locrios varen arreplegar el cos, varen perseguir als seus verducs, els varen matar i els varen tirar a el mar. Pero, segons conte Alcidamante, els qui varen matar a Hesíodo varen fugir en una embarcació, fins que Zeus els va fulminar.El cos d'Hesíodo va ser sepultat en un lloc guardat en secret pels habitants de Lepant, ya que els d'Orcómeno volien dur-se els restants. No obstant, sobre la mateixa notícia senyala que alguns admetien com a verdader i uns atres no que la causa del crim fòra la deshonra de la jove, i conte que els d'Orcómeno, aconsellats per la Pitia, varen seguir el vol d'una cucala, que els va conduir fins a la tomba d'Hesíodo, i aixina es varen fer en els seus restants.

Obres

Erro al crear miniatura:

Hesiodi Ascraei quaecumque exstant (Escrits reunits d'Hesíodo el ascreo), 1701.

La figura d'Hesíodo i les seues obres va resaltar per una gran influència en tota l'Antiguetat. En particular importància de la Teogonía i dels Treballs i dies, ràpidament varen dur en si una massificació, edició i anàlisis per part de l'aristocràcia i erudits grecs i romans. A la seua persona, com també li ocorreria a Homero, se li atribuirien multitut d'obres que tindrien semblances llingüístiques, estilístiques o temàtiques de major o menor calitat. Siga com anara, tradicionalment s'han estipulat les següents obres d'Hesíodo: la Teogonía, els Treballs i Dies, el Escut i el Catàlec de dònes, encara que estos dos últims encara tenen fortes crítiques des de la filogia. Serà l'obra d'Hesíodo un baluart que recuperarien els anticuaristas i els mitógrafos en la confecció de les seues obres, sent les que més beuen d'ella Biblioteca mitològica del pseudo-Apolodoro i els logógrafos Acusilao d'Argos, Helánico d'Atenes i Ferécides d'Atenes. Per lo demés, sabem que la sòrt de la seua obra s'estén fins al periodo bizantí, per les notícies que existixen d'ell en la biblioteca de Focio i en les Sues.

Teogonía

Artícul principal → Teogonía.

La Teogonía (en grec antic: Θεογονία, lit. «l'orige dels deus»; en llatí: Theogonía) és una poema es caràcter teogónico, açò significant que aborda l'orige de l'univers, la naturalea dels deus i les característiques que definixen el temps mític. Per a això, la Teogonía es dividix, a grans traces, en quatre parts: el proemi enunciatiu, la cosmogonia, la teogonía dels vells deus, els olímpics, aixina com de les deidades menors, i, per últim, un colofó dels inicis dels héroes. Sobre la data de composició de la Teogonía, semblara l'últim terç del sigle VIII, provablement entre el 730 i 700 [[Sigle |]], quan va ser terminada per un jove Hesíodo. L'influència oriental en el poema hesiódico ha segut una problemàtica estudiada profusamente per filecs i historiadors, en émfasis particular en els paralismes de certs mits presents en la Teogonía en les tradicions hititas i hurritas, com el cas de la Cançó d'Ullikummi, que vindria a representar un supost paralisme en la batalla de Zeus i Tifó, o en el cas babilònic, que vindria a haver semblances entre l'aparició de la humanitat en els poemes sumerio i la figura de Pandora, o inclús sobre l'anómala naturalea de la Hécate hesiódica.L'innovació principal de la Teogonía dins del cresol de la poesia èpica i genealògica arcaica és el deixar en la seua totalitat tota la tradició mitològica i religiosa, conectant des de les albors fins als deus de la seua present, sent la primera poesia en definir estos fets, qüestió que seria represa posteriorment pels órficos i els mitógrafos. De totes formes, sembla ser evident que la Teogonía no és una atra cosa que un himne a Zeus, el seu abolengo i ascens al poder, dotant-li de major singularitat grega.

Erro al crear miniatura:

Teogonía d'Hesíodo. Llínees 566-586. Detalla la creació de Pandora i el castic de Prometeo per furtar el fòc dels deus. Biblioteca Marcianana, Gr. 464, fol. 158v, Venècia.

L'estructura programàtica de la Teogonía d'Hesíodo es pot dividir en certs segments:

• Proemi. vv. 1-115.
• Genealogia I. Deus primordials i l'estirp de Gea. vv. 116-153.
• Mit de Successió I. Castració d'Urà. vv. 154-210.
• Genealogia II. Els descendents de Nix. vv. 211-232.
• Genealogia III. Unió de Gea i del Ponto. vv. 233-336.
• Genealogia IV. L'unió dels Titanes i els seus descendents. vv. 337-616.
• Mit de Successió II. La Titanomaquia. vv. 617-728
• La descripció del Tàrtar. vv. 729-819.
• Mit de Successió III. Naiximent de Tifó i els seus descendents. Tifonomaquia. vv. 820-880
• Victòria de Zeus i divisió de l'univers. vv. 881-885.
• Genealogia V. Els deus olímpics, les seues unions i descendència. vv. 886-962.
• Interpolació I. Unió de deeses en hòmens mortals o catàlec dels héroes. vv. 963-1019.
• Interpolació II. Proemi del Catàlec de dònes. vv. 1020-1022. Existixen conexions evidents entre el final de la Teogonía i l'inici del Catàlec de dònes, sent realment els últims versos els mateixos que comencen el Catàlec en els papirs supervivents. No obstant, resulta ser que el final veraç de la Teogonía nos resulta desconegut i la conexió que posseïm no és una atra cosa que una interpolació espuria d'algun individu que va voler unir abdós obres hesiódicas en un solament. Per lo demés, la conexió, menys evident, en els Treballs i els Dies, es deixa en evidència en la formulació temàtica i filosòfica existent no només en l'acte de correcció sobre la naturalea de les Érides, sino també en cóm el mit de Prometeo i Pandora està íntegrament construïda baix mateixos preceptes de pensament i inclús de composició poètica, enfocats en les característiques del propòsit de doble fase d'este mit.

La transmissió del text va ser afortunada en térmens materials, puix en la Biblioteca d'Aleixandria es presupon que hi havia com a mínim quaranta còpies de la Teogonía. Dels papirs en roll i en còdex que posseïm són dels sigles I-IV i encara que no són tan numerosos, sí són crucials per a la ecdótica hesiódica i la comprensió crítica actual de la Teogonía en la seua completitud. En este sentit, la cantitat de còdexs medievals i moderns que posseïm són una miqueta més de setanta, que s'estenen al voltant del sigle XI-XV i que són els antecessors directes abans de l'aparició de la editio princeps Aldus Manutius, publicada al voltant de 1495 en la ciutat de Venècia.

Treballs i dies

Artícul principal → Treballs i dies.

Els Treballs i dies (en grec antic: Ἔργα καὶ Ἡμέραι; en llatí: Opera et dies) és un poema sapiencial, didàctic i hemerològic que aborda, a través d'una ensenyança a Perses, germà d'Hesíodo, cóm obtindre riquees a través del treball honest, el respecte per la justícia divina i la comprensió dels métodos i activitats que deu dur ellaurador i el comerciant per a no sucumbir a la pobrea. Esta obra es caracterisa per elevar la condició dellaurador i dotar-li de la areté ('excelència') a través del treball, en contraposició a l'idea homérica de que la areté s'alcança per mig dels grans ardits i únicament per l'aristocràcia guerrera. Per a tals propòsits, Hesíodo dividix en dos seccions el poema: els Treballs, per un costat, i els Dies, per un atre, complementant-se per la funcionalitat dels millors moments per a les llabors agrícoles i el coneiximent dels dies en el seu major o menor idoneïtat.

El poema es va compondre com una adequada seqüela de la Teogonía, puix si esta tractava sobre cóm Zeus va obtindre el poder, els Treballs i dies abordava qué significava el govern de Zeus per a l'home. Esta característica nos indica que la data de composició del poema va deure ser a finals del sigle VIII o inicis d'el VII No obstant, la completitud dels Treballs i els Dies, encara es troba a debat. Encara que ya era ben coneguda per elegíacos i poetes de mitan del sigle VIIi la transmissió ya era generalisada per al sigle VI va ser discutit pels erudits antics sobre les qualitats integrals de l'obra: els més importants varen ser els filecs alejandrinos i la visió de Plutarco al atetizar l'opinió sobre els versos 654-662 per la llegenda del Certamen; cap d'elles se nos ha llegat íntegrament.Serà potser l'opinió de Pausanias la més interessant, puix ell, segons una placa que va observar en Beòcia, va vore que els Treballs i els Dies començava en el nostre actual vers 11, considerant el proemi espurio. Encara que lo més provable és que rondara en el món antic versions de l'obra en i sense el proemi.Per últim, la situació dels Dies ha suscitat discussió sobre la seua naturalea i autenticitat: des del sigle XIX i fins a mediats del sigle XX, semblava ser que la tesis principal era pensar-els com una interpolació posterior, no obstant, com s'ha argumentat, no és possible negar la continuïtat dels Treballs i dels Dies per la confluència del pensament popular existent en Hesíodo.

Erro al crear miniatura:

De Hesiodi Ascraei "ΕΡΓΑ ΚΑΙ ΗΜΕΡΑΙ" de Nicolai Vallae, Basilea, Mich. Ising., 1539, p. 6–7.

L'estructura programàtic dels Treballs i dies es pot dividir de la següent manera:

• Proemi. vv. 1-10.
• La condició humana. La situació de les dos Eris i exhortación a Perses. vv. 11-46.
• Mit de Prometeo i Pandora. Engany a Zeus, creació de la primera dòna, orígens dels mals i els treballs. vv. 47-105.
• Mit de les cinc edats. Edat d'or, argent, bronze, dels héroes i de ferro. vv. 106-201.
• La justícia divina i la llei dels hòmens. vv. 202-297.
• Els treballs. Necessitat de treballar, ètica dellaurador, relació social en la comunitat, coneiximents agrícoles, el calendari, la navegació i comerç marítim, i organisació domèstica. vv. 298-764.
• Els dies. La diferència dels dies i els seus beneficis, contrarietat o insignificances. vv. 765-828. La transmissió dels manuscrits en còdex dels Treballs i Dies varen ser els més fecundos durant la Edat Mija i el Renaixença, havent poc més de doscents xixanta eixemplars.La editio princeps d'este poema va estar a mans, de la mateixa manera que la Teogonía, d'Aldus Manutius, publicada en 1495 en Venècia.

Catàlec de dònes

Artícul principal → Catàlec de dònes.

El Catàlec de dònes (en grec antic: Γυναικῶν κατάλογος) o també cridat Eeas (en grec antic: Ήοιαι), o, inclús, Catàlec de les heroïnes (en grec antic: Γυναικῶν ἡρωικῶν κατάλογος), és un poema genealògic que a través de la fòrmula ἢ οἵη («o com la que») invoca l'estirp dels héroes, frut de l'unió dels deus i dònes mortals. D'esta forma, el Catàlec de dònes és un compendio que aborda tota la edat heròica, des dels començos fins al final d'esta, ordenada en forma de catàlec.

Erro al crear miniatura:

Catàlec de les Dònes (fr. 177 M-W.). Papir d'Oxirrinco XI 1359 fr. 2 (3rd c. AD, Oxyrhynchus). Sobre l'unió de Zeus i Electra, naixent els héroes Dárdano i Yasión

La paternitat de l'obra a Hesíodo és una encara qüestionada, encara que en l'antiguetat estava l'idea generalisada de que ell sí era l'autor del Catàlec de dònes. La majoria dels filecs creuen que el poema va deure ser compost entre finals del sigle VII i inicis d'el VI per les qualitats llingüístiques i temàtiques de l'obra, ya que certes seccions del Catàlec de dònes semblen ser més antigues que unes atres. Açò, no obstant, deu entendre's com un eixercici intelectual d'un poeta únic, que en el seu propi geni d'influència hesiódica establix una ordenació original que pretén a través de cinc genealogia, abordar no només els cicles épicos dels Argonautas, de la guerra tebana i la guerra de Troya, sino també donar un sentit unificat a l'edat heròica, cosa que no seria possible si hagueren intervingut varis rapsoda o poetes en la confecció final del Catàlec. Hi ha alguns, com M. L. West els qui donen una data tentativa tardana: entre el 580 i 520 [[Sigle |]] com a época de composicióo J. Schwartz, qui la fixa entre el 506 i 475 [[Sigle |]] La postura dissident, que pensa que el Catàlec és una obra de finals del sigle VIII o inicis del sigle VIIper les semenjanzas llingüístiques resultat de la comparació quantificable de la poesia arcaica, és la de Richard Janko, qui la veu extremadament semblant a la Teogonía. De totes maneres, encara que Hesíodo no siga el seu autor en térmens crítics moderns, l'estructura i estil de l'obra, aixina com el tracte als personages, és fonamentalment hesiódico.

El Catàlec de dònes es dividix, tentativamente, en cinc llibres que dividix les estirp dels héroes grecs a través del patronímico: ellibre I se centra en els Deucaliónidas, en elinaje principal sent el dels Eólidas, que s'estén fins a l'ellibre II que despuix d'ells, s'enfoca en els Ináquidas, en émfasis en el abolengo dels Danaidas; ellibre III, se centra en els Agenóridas, i la transició cap allibre IV, potser el moment de reconstrucció més dificultosa, presupon potser el començ de l'estirp de Pelasgo, de totes maneres, ellibre continua en els Atlántidas en un foc en l'estirp d'Heracles i Pélope; per últim, ellibre V són els pretenents d'Helena i el final de l'Edat Heròica.De totes formes, existixen una série de fragments que es presuponen com a part del Catàlec de dònes, pero que no han segut adscrit en la seua totalitat en un o un atre llibre.

Fragments (ed. M-W.)	Continguts
Frr. 1	Proemi. Anunciación de la temàtica del Catàlec de dònes, aixina com el nomenament dels principals deus que varen yacer en dònes mortals.
Frr. 2-54	Llibre I. Descendència de Deucalión i els seus fills, principalment d'Eolo, Dore i Juto.
Frr. 55-102	Llibre II. Descendència d'Eolo i d'Ínaco. Les principals estirps són les de Foroneo, Atalanta, Dánao i Deyón.
Frr. 103-138	Llibre III. Descendència d'Agénor i del arcadio Pelasgo. Principalment la descendència d'Europa i Licaón.
Frr. 139-190	Llibre IV. Descendència d'Atles, en émfasis en l'estirp de Dárdano, Heracles i Pélope.
Frr. 191-204	Llibre V. Pretenents d'Helena. Final de l'Edat Heròica.
Frr. 205-245	Fragments de localisació incerta.

Escude

Artícul principal → L'escut d'Heracles.

Erro al crear miniatura:

Heracles lluitant contra Cicno. Cara A d'una ánfora ática de figures negres.

El Escut (en grec antic: Ἀσπίς; en llatí: Scutum) és, junt a la Teogonía i els Treballs i els Dies, l'únic poema de les obres hesiódicas que ha tingut una tradició manuscrita. Esta característica, no obstant, no ha dut a la crítica a pensar que siga un poema compost de la mà d'Hesíodo. La discussió sobre la seua autenticitat seguix viva, en el consens majoritari en considerar el Escut com un d'influència hesiódica. Existixen, no obstant, postures contràries, que per qüestions d'estil temàtic i filògiques, sí la consideren del propi Hesíodo. De totes formes, lo cert és que la composició del Escut és un prou tardà dins de l'èpica arcaica, gran cantitat d'especialistes situen la seua cronologia en el sigle VI a. C., potser entre el 590 i 570 a. C., en un ambient a on es denota més l'imitació de motius homéricos i hesiódicos que del propi estil épico.

L'argument principal del Escut es pot dividir en tres parts: l'introducció a la temàtica, o siga, el combat d'Heracles contra Cicno i després contra el pare d'este, Llaures; la segona correspondria al gros del poema, la descripció de l'escut d'Heracles; i per últim, el combat pròpiament tal, en un breu epílec. Tots estos elements, en conjunt, han dut a vore el Escut com una composició atolondrada i desproporcionada, en un estil narratiu pobre que preferix una poètica abreviada front a una més típica i àmplia.Estes característiques han dut a inclús catalogar-la com «una de les obres més mediocres que varen ser llegada pels antics».

Serà la descripció de l'escut la part que més va interessar als antics, puix mostrava diverses escenes mitològiques: veíanse els horrors de la guerra, tots aquells démones i esperits que representaven lo maligne; víose també feres salves, lleons, javalins i demés bestías; també als heròics lapitas lluitant contra els centauros, i també a les dos cares de la guerra, al terrorífic Llaures i a la prudent Atenea. I en l'Olimp al totpoderós Zeus i a l'augusta Leto, i en cor diví a les Muses de Pieria. També a Perseo en el seu escut reflectaria lluitant i matant a Medusa, despuix d'eixa image també va vore a les Keres i a les Moiras, severes cumplidoras del destí. També l'escut mostrava la felicitat d'una amurallada ciutat, en les seues gents en goig i danses, i uns atres asseciant-se la fam en el festí, i atres laboriosos hòmens segant el blat, i per últim una competició de cavallers en busca de l'obtenció de botí. I en els màrgens de l'escut, com a símbol final, va vore al anchurosos i caudaloso Oceà, que tancava dins de sí totes les figures i motius que varen ser exposts.

Les obres atribuïdes a Hesíodo

Des de l'Antiguetat una varietat de poemes que nos ha segut remesos de manera fragmentaria ha segut atribuïdes, en major o menor popularitat, a Hesíodo. Estos poemes aborden diferents qüestions temàtiques, des del gènero de catàlec, de caràcter gnómico i/o parenético, epilios, de mántica, astrologia, atres didàctics, i potser, un vora fúnebre.

Les Grans Eeas

Artícul principal → Grans Eeas.

El poema conegut com a Grans Eeas (en grec antic: Μεγαλαι εοιαι, 'Megalai Ehoiai') a pesar de compartir similitut en el títul en el Catàlec de les Dònes, lo cert és que no cal entendre-les com una mateixa obra. Els fragments que nos han aplegat, la majoria sent parafraseo o cites descontextualizades no permet definir grans patrons temàtics en l'obra o singularitats filògiques. Açò ha dut a la distribució arbitrària dels fragments entre el Catàlec de dònes i les Grans Eeas, sent que, a excepció d'aquells que tenien menció específica, el conjunt en total podria variar entre un i un atre.

Fragments (ed. M-W.)	Cites i/o contingut
Fr. 246	«Que esta [Micene] era filla d'Ínaco i dòna d'Aréstor ho diu el poema épico que els grecs titulen Grans Eeas».
Fr. 247	«D'acort en […] el poema épico de les Grans Eeas el pare d'Epidauro era Argo, el fill de Zeus».
Frr. 248-253	Corresponen a varis fragments associats a Heracles, els seus descendents i els descendents d'estos. Les més importants resulten les filles de Fil, epónimo de la tribu lacedemonia.
Frr. 254-256	Es fa una narració d'acontenyiments mítics i etiològics sobre Frixo i la seua descendència.
Fr. 257	d'Hieto va fer menció també el que va compondre el poema épico que els grecs criden Grans Eeas: «Hieto, despuix d'haver donat mort en les seues lares a Moluro, amat fill d'Arisbante, a conte dellit de la seua esposa, abandonant la seua casa va fugir d'Argos criadora de cavalls i va aplegar junt a Orcómeno Miníada; i l'héroe ho va acollir i li va donar part de la seua facenda, com correspon».
Fr. 258	«Es conta en les Grans Eeas que Pirene era filla d'Ébalo».
Es narren els pretenents d'Hipodamía assessinats per Enómao: Alcátoo, Mármax, Euríalo, Eurímaco i Crótalo. Es consideren també: Mermnes, Hipótoo, Pélope d'Opunte, Acarnas, Euríloco, Automedón, Lasio, Calcón, Tricorono i Aristómaco.
Fr. 260	«En les Grans Eeas es diu que Endimión va ser elevat per Zeus al cel i que, enamorat d'Hera, es va deixar enganyar per l'image d'un núvol i, expulsat per culpa de l'amor, va descendir al Hades».
Fr. 261	Es narren fets de la vida de Melampo, particularment la seua trobada en la rabera de l'héroe Ificlo i els seus dons sobrenaturals en serps i adivinación.
Fr. 262	«En les Grans Eeas Escila és filla de Forbante [Forcis] i Hécate».
«A Atenea [...] el que va escriure les Grans Eeas».

La boda de Ceix

El poema hesiódico cridat La boda de Ceix (en grec antic: Κήυκος γάμος) referix a un epilio dels ardits de la figura d'Heracles. Sembla ser que esta obra està vagament conectada en el final del Escut, ya que en els seus últims versos se nos indica que despuix de derrotar a Cicno, Heracles es dirigia a la casa de Ceix. Per lo demés, el títul referix a l'argument: la boda de Ceix de Traquis, en Tesalia, en la bella Alcíone, de l'estirp dels eólidas. Per lo demés, el contingut dels fragments supervivents insistixen en mensages enigmàtics i/o proverbis.

Fragments (ed. M-W.)	Cites i/o contingut
Fr. 263	«Hesíodo, en la Boda de Ceix, diu que ell [Heracles] va desembarcar per a anar a buscar aigua i va ser abandonat en Magnesia, a on les cridades Áfetas en raó del seu abandó».
Fr. 264	«"Espontàneament els nobles a convits de nobles acodixen". Hesíodo va utilisar el proverbi en el sentit de que Heracles va visitar la casa de Ceix de Traquis i va dir aixina».
Frr. 265-267	Els següents fragments corresponen a una série de comentaris papiráceos i parafraseos sobre taules i trípodes, aixina com un enigma en el que intervenen mares i fills.
Fr. 268	«En la Boda de Ceix es diu lo de: "(els) sense pare"».

Melampodia

Artícul principal → Melampodia.

L'obra coneguda com Melampodia (en grec antic: Μελαμποδία) sembla no només tindre una forta component de la mántica arcaica, sino també en la seua forma gnómica. Encara que de difícil reconstrucció, semblen existir la conjunció narrativa de varis atres personages mitològics en poders d'adivinación.

Fragments (ed. M-W.)	Cites i/o contingut
Fr. 270	«En el fum implacable d'obscura peix i de cedre».
Fr. 271	«Hesíodo, en el segon llibre de la Melampodia, diu: fins a ell va aplegar Mars, veloç mensager, a través de la casa; duya una copa d'argent que havia omplit, i la va donar al sobirà».
Fr. 272	«"és grat [...] en el convit i la floreciente festa gojar d'històries una volta del convit asseciats" diu Hesíodo en el seu Melampodia».
Fr. 273	«I Hesíodo expressa a propòsit de Melampo: i grat és també conéixer un clar indici de quants mals i bens als mortals els immortals repartixen».
Fr. 274	«i llavors l'endevine tirava mà a la soga del bou i Ificlo ellom li tentava; i per darrere d'ell, en una copa en una mà i empunyant el ceptre en l'atra, caminava Fílaco, i en mig dels esclaus va dir».
Fr. 275	Sobre la transexualisme de Tiresias pel seu desacort en Hera, aixina com un acertijo.
Fr. 276	Refiéras este fragment a l'extrema longevitat de l'endevine Tiresias, que es diu que va viure sèt generacions.
Fr. 277	«Hesíodo, en el tercer llibre de la Melampodia, va cridar "de belles dònes" a Calcis d'Eubea».
Fr. 278	Sobre l'arribe de l'endevine Calcante a Colofó i un fragment en un acertijo.
Fr. 279	«Hesíodo diu que Anfíloco va ser aniquilat per Apolo en Solo».

Descens de Pirítoo

D'este poema, el Descens de Pirítoo (en grec antic: Πειρίθου κατάβασις), o alternativament, el Descens de Teseo al Hades, solament sabem que referix a una catábasis, o siga, un descens cap al inframundo, tema comú en la mitologia grega. L'únic fragment referit ha segut també pensant com a part de l'èpica arcaica coneguda com Miníada. Per lo demés, la seua atribució a Hesíodo es manté sent merament especulatiu, degut a que coneixem esta suposta obra gràcies únicament al Papir Ibscher, col. I. (sigle I d. C.), editat per Reinhold Merkelbach.

Fragments (ed. M-W.)	Cites i/o contingut
Fr. 280	Teseo i Pirítoo descendix al inframundo per a raptar a Perséfone i desposarla. En això, es troben en l'ànima de Meleagro, fill d'Eneo, que els narra la seua guerra contra els curetes i la seua mort de mans de les fleches d'Apolo. Quan els héroes li conten el seu comés a Meleagro, este s'horrorisa i els insta a desistir, recordant el matrimoni de Pirítoo i Hipodamía.

Dàctils Ideos

L'obra coneguda com Dàctils ideos (en grec antic: Ἰδαῖοι Δάκτυλοι) tal volta un epilio, referix als Dàctils del monte Anada, supòsits benefactors de la humanitat, els primers en forjar els metals. Degut a que només sobreviuen dos testimonis, que no fragments, no és possible reconstruir la trama alguna. Solament queda mencionar que segons pareix estos eren personages lligats a la deesa mare mediterrànea (siga Rea o Cibeles).

Fragments (ed. M-W.)	Cites i/o contingut
colspan="3" |«Aristóteles creu que el que va ensenyar a mesclar i templar el bronze va ser un bregue, Escites; Teofrasto creu que va ser un frigio, Delas; uns atres creuen que l'elaboració del bronze la varen ensenyar els cálibes, uns atres creuen que varen ser els Cíclopes; Hesíodo creu que el ferro va ser descobert en Creta pels cridats Dàctils Ideos».
Fr. 282b	«Celmis i Damnameneo, els primers Dàctils Ideos, varen descobrir el ferro en Chipre, i un atre Idee, Delas, va descobrir l'aleació del bronze, pero va ser Escites segons Hesíodo».

Màximes de Quirón

El poema gnómico-parenético cridat Màximes de Quirón (en grec antic: Χείρωνος Ὑποθῆκαι) o, alternativament, Preceptes de Quirón, constituïx una série de consells, ensenyances i proverbis de caràcter ètic-religiós i pràctics per al públic grec. L'utilisació del centauro Quirón, el mestre de variada cantitat d'héroes, com preceptor de l'ensenyança se sustenta en la raigambre èpica-popular del seu saber.

Fragments (ed. M-W.)	Cites i/o contingut
Fr. 283	«A Hesíodo se li atribuïxen les Màximes de Quirón, el començ de les quals és: Observa ara be en les teues agudes mentes cada u d'estos preceptes meus: en primer lloc, cada volta que aplegues a casa, fes bells sacrificis als deus sempiternos».
Fr. 284	Un comentari gramàtic sobre «remendar el cezado», que apareixeria en les Màximes de Quirón.
Fr. 285	«Alguns varen considerar que no calia ensenyar les lletres als chiquets fins que tingueren sèt anys, ya que eixa era l'edat per a poder escomençar a entendre i aguantar la tasca dels estudis. D'esta opinió conten que era Hesíodo molts que varen viure abans del gramàtic Aristófanes, puix ell va ser el primer que va negar que les Màximes, en ellibre de les quals es troba escrit açò, anaren d'este poeta».

Grans Treballs

El poema gnómico-parenético conegut com els Grans Treballs (en grec antic: Μεγαλα εργα) com a paral als Treballs i dies, solament nos varen aplegar dos fragments. Res de l'informació que estos posseïxen nos permeten dimensionar l'extensió de l'obra o el seu argument principal.

Fragments (ed. M-W.)	Cites i/o contingut
Fr. 286	«Si un sembra mals, mals fruts collirà; si sofrix lo que ell va fer, recta justícia serà».
Fr. 287	«"generació... d'argent". Lo "d'argent" alguns ho assimilen a la terra, perque diuen que en els Grans Treballs ell fa derivar de la Terra la genealogia de l'argent».

Astronomia

El poema cridat Astronomia (en grec antic: Ἀστρονομία) o alternativament, Astrologia, semblara replicar les ensenyances que Hesíodo fa sobre els moviments dels astres i els dies en els seus Treballs i Dies, potser també en el seu aspecte mitològic, pel nomenament de les Híades i de les Pléyades. Va semblar gojar de fama estilística i poètica per la manera en que Arato de Solo la pren com a model per als seus Fenomens, per lo que varis erudits la varen considerar genuinamente hesiódica, encara que açò no va estar desprovisto de crítica i negació, per diferències de dicció formular.

Fragments (ed. M-W.)	Cites i/o contingut
Enunciació de que Hesíodo en la seua Astronomia les flama sempre Peléyades.
Fr. 290b	«L'ocàs matutino de les Pléyades, conte Hesíodo —puix també existix una Astrologia baix el nom d'este— que es produïx quan té lloc el equinoccio d'autumne».
Fr. 291	«Sobre elles diu Hesíodo: Nimfes semblants a les Gràcies, Fésile, Corónide i la ben coronada Cleea, l'encantadora Lleig i Eudora de llarc peplo, a les quals criden Híades les tribus d'hòmens sobre la terra».
Fr. 292	«oblicuo, segons Hesíodo, quan ix (el Boyero) i en llínea recta quan es posa».
Fr. 293	«semblant a un riu que corre».

Egimio

El poema épico titulat Egimio (en grec antic: Αἰγίμιος) que ha segut atribuït tant a Hesíodo com a Cércope de Mileto, un poeta órfico-pitagórico, correspon a una obra d'a lo manco dos llibres que narren acontenyiments mítics del poble dorio. Semblara ser que el títul ho rep pel primogènit de Dore, el propi Egimio, i els mits dels fragments estarien associats d'una o una atra manera a la seua estirp.

Fragments (ed. M-W.)	Cites i/o contingut
Fr. 294	«L'autor del Egimio diu: i li va posar (a Ío) de guardià a Argo, fort i gran, mirant en quatre ulls per un i un atre costat, infundióle la deesa fúria inagotable i sobre les seues parpalles no caïa el somi, sino que estava en guàrdia permanent».
Fr. 295	«(...) l'autor del Egimio diuen que [totes elles (les Grayas)] tenien un únic ull i una sola dent; puix be, en Hesíodo, de les [filles naixcudes] de Forcis, [Medusa] va donar a llum a † † el qual empunyava en les seues mans una espasa [d'or]».
Fr. 296	«"Abántide": Eubea, segons diu Hesíodo en el segon llibre de Egimio sobre Io: en la divina illa d'Abántide, la que abans cridaven Abántide els deus sempre existents i Zeus la va denominar Eubea en el sobrenom d'una vaca».
Fr. 297	«Amímone va engendrar de Poseidón a Nauplio…i este es va casar, segons diuen els poetes tràgics, en Clímene, la filla de Catreo, pero segons el que va escriure els Nostoi en Filira i segons Cércope en Hesíone, i va engendrar a Palamedes, Éace i Nausimedonte».
Fr. 298	Es mencionen dos versions que en Hesíodo es troben sobre l'abandó d'Ariadna per Teseo.
Fr. 299	Es menciona una versió que devia aparéixer en el Egimio sobre el viage de Frixo a la cort d'Eetes en la Cólquide, junt al vellocino d'or.
Fr. 300	«L'autor del Egimio diu en el seu segon llibre que Tetis tirava a una caldera d'aigua als fills naixcuts de Baralle, en l'ànim de comprovar si eren mortals…; i quan ya molts havien perit, Baralle es va enfadar i va impedir que Aquiles fora ficat en la caldera».
Fr. 301	«I l'autor del Egimio, ya siga Hesíodo o Cércope de Mileto: ací estarà un dia, caudillo d'huestes, el meu lloc de refrigerio».

Endecha per Bátraco

Este poema solament és mencionat per la Sua com a part de les obres d'Hesíodo. La Endecha per Bátraco (en grec antic: Ἐπικήδειον εἰς Βάτραχον) és una vora fúnebre a un tal Bátraco que supostament Hesíodo havia amat.

Ornitomancia

Segurament el poema atribuït a Hesíodo cridat Ornitomancia (en grec antic: Ὀρνιθομαντεία) és part de les ensenyances de les arts adivinatorias de les aus. Encara que el testimoni que transmet l'existència del poema nega que siga d'Hesíodo, els filecs moderns creuen que la Ornitomancia funcionaria com a transició espuria dels Treballs i els dies.

Una atra gran cantitat de poemes

Baix este acápite s'arrepleguen obres menors atribuïdes a Hesíodo, pero que tenen poc o res d'anàlisis comparatiu que permeta considerar-els siquiera pseudo-hesiódicos, a saber: Els alfareros (en grec antic: Κεραμεῖς), una vella cançó ática; Sobre els salazones (en grec antic: Περὶ ταρίχων), un tractat sobre salazón; aixina com innominados poemes dels que tenim solament eixa alusió.

Eponimia

• El cràter llunar Hesiodus du este nom en honor del poeta.

Vore també

• Anex:Genealogia de la Teogonía d'Hesíodo
• Homero

Bibliografia

Edicions

• Adler, A. (1931). Suidae Lexicon 2 (Δ-Θ), Sttugart: B. G. Teubner.
• Fernández Prim, José Antonio (2014). Hesíodo. Obres. Teogonía, Treballs i Dies, Escut., Madrit: Consell Superior d'Investigacions Científiques.
• Fernández Prim, José Antonio (2022). Catàlec de les Dònes i atres fragments, Madrit: Consell Superior d'Investigacions Científiques. ISBN 978-84-00-11083-3.
• Mazon (1947). Hésiode. Théogonie, Els Travaux et els Jours, Li Bouclier, París: Els Belles Lettres.
• Paton (1993). org/details/greekanthologyii0002pato/page/n5/mode/2up The Greek Anthology. Books VII-VIII., 7° edició, Londres: Harvard University Press. ISBN 0-674-99075-7.
• Pérez Jiménez; Martínez Díez, {{{nom2}}} (2023). Hesíodo. Obres i Fragments., (RBA) 1°. edició, Madrit: Gredos. ISBN 978-84-249-3929-8.
• Pérez Pérez (2023). Hesíodo. Obra Completa., Madrit: Abada Editors. ISBN 978-84-19008-24-4.
• Rose (1966). org/details/aristotelisquife0000aris/mode/2up Aristoteles. Fragmenta., Stuttgart: B. G. Teubner..
• Solmsen; Merkelbach, {{{nom2}}}; West, {{{nom3}}} (1990). Hesiodi Theogonia, Opera et dies, Scutum, Fragmenta selecta, 3° edició, Oxford: Oxford University Press.

Traduccions a l'espanyol

• Hesíodo (2007). Teogonía. Treballs i dies. Escut. Certamen, Buenos Aires: Losada. ISBN 978-950-03-9420-8.

  — (1986). org/details/teogonatrabajosy0000hesi Teogonía. Treballs i dies. Escut. Certamen, Madrit: Aliança. ISBN 84-206-3686-X.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hesíodo.

Erro al crear miniatura: Hesíodo en Viquidites.

• PIERRON, Pierre Alexis: Història de la lliteratura grega (Histoire de la littérature grecque, 1850).
  • Entrada de «Hesíodo» (Hésiode): org/bloodwolf/livres/pierron/chap2. htm text francés en el org/ lloc de Philippe Remacle. Ed. d'Hachette, 1875.
    • Philippe Remacle (1944 - 2011): helenista i latinista belga d'expressió francesa.

• com/literatura-griega/teogonia-hesiodo/ Teogonía; trad. a l'espanyol de Luis Segalá i Estalla.
• com/literatura-griega/trabajos-dias-hesiodo/ Treballs i dies; trad. a l'espanyol de Miguel Jiménez Aquino (1862-1933).
• Fragments d'obres d'Hesíodo o atribuïts a ell:
  • org/bloodwolf/poetes/falc/hesiode/fragments. htm Texts francesos en elloc de Philippe Remacle.
  • theoi. com/Text/HesiodMiscellany. html Fragments d'obres d'Hesíodo en el theoi. com/ lloc Theoi; en anglés.
    • hs-augsburg. de/~harsch/graeca/Chronologia/S_ante08/Hesiodos/hes_ka10. html Texts en grec en el hs-augsburg. de/~harsch/augustana. htmlloc de la Bibliotheca Augustana (Augsburc).
    • Texts d'Hesíodo en grec; en Wikisource.

• Hesiod, the Homeric hymns and Homerica (Hesíodo, els himnes homéricos i obres atribuïdes a Homero). Edició de 1914 d'Hugh Gerard Evelyn-White en la Loeb Classicalibrary.
  • org/details/hesiodhomerichym00hesiuoft Text anglés en el org lloc del Internet Archive, en les obres en edició bilingüe grec - anglés.
    • org/stream/hesiodhomerichym00hesiuoft#page/n7/mode/2up Text en facsímil electrònic.
      • org/stream/hesiodhomerichym00hesiuoft#page/n17/mode/2up Vida d'Hesíodo; en anglés.
      • org/stream/hesiodhomerichym00hesiuoft#page/n45/mode/2up Sobre l'obra La competició entre Homero i Hesíodo; en anglés.
        • org/stream/hesiodhomerichym00hesiuoft#page/564/mode/2up La competició entre Homero i Hesíodo; text bilingüe grec - anglés.
      • org/stream/hesiodhomerichym00hesiuoft#page/n11/mode/2up Índex analític.
      • org/stream/hesiodhomerichym00hesiuoft#page/598/mode/2up Índex onomàstic.

• org/stream/hesiodhomerichym00hesiuoft#page/564/mode/2up La competició entre Homero i Hesíodo: text bilingüe grec - anglés; facsímil electrònic de l'ed. de 1914 d'H. G. Evelyn-White, en elloc de l'Internet Archive.
  • org/stream/hesiodhomerichym00hesiuoft#page/n45/mode/2up Sobre l'obra La competició entre Homero i Hesíodo, en anglés; facsímil de l'ed. de 1914 d'H. G. Evelyn-White.

• NAGY, Gregory: Hesiod and the Poetics of Pa-Hellenism (Hesíodo i la poètica del panhelenisme), en Greek Mythology and Poetics (La mitologia grega i la poètica), 1990.
  • harvard. edu/CHS/artícul/display/1284. chapter-3-hesiod-and-the-poetics-of-pan-hellenism-pp-36%2082 Text harvard. edu/CHS/artícul/display/1284. chapter-3-hesiod-and-the-poetics-of-pan-hellenism-pp-36%2082 archivat en Wayback Machine., en anglés, en el harvard. edu lloc del Centre d'Estudis Helènics (CHS o Center for Hellenic Studies), institució de Washington afiliada a la Universitat d'Harvard i dirigida pel propi G. Nagy.
    • Per a les cites: http://nrs. harvard. edu/urn-3:hul. ebook:CHS_Nagy. Greek_Mythology_and_Poetics.1990

• WOODARD, Roger D.: Hesiod and Greek Myth (Hesíodo i el mit grec), artícul de The Cambridge Companion to Greek Mythology (Vademécum de Cambridge de la mitologia grega), edició preparada pel mateix Woodard, Cambridge University Press, 2009.
  • org/details/TheCambridgeCompanionToGreekMythology/page/n95 Reproducció en facsímil electrònic en elloc de l'Internet Archive.
    • Roger D. Woodard: professor de Clàssiques i de Llingüística de la Universitat de Búfalo.

• COMPTON, Todd M.: Hesiod: Consecrate Murder (Hesíodo: el matador consagrat), en Victim of the Muses: Poet as Scapegoat, Warrior and Hero in Greco-Roman and Indo-European Myth and History (Víctima de les musas: el poeta com chivo expiatorio, guerrer i héroe en el mit i en l'història grecorromanos i indoeuropeos), 2006.
  • harvard. edu/CHS/artícul/display/4917. part-i-greece-6-hesiod-consecrate-murder Text, en anglés harvard. edu/CHS/artícul/display/4917. part-i-greece-6-hesiod-consecrate-murder archivat en Wayback Machine., en elloc del CHS.
• COMPTON, Todd M.: Shadows of Hesiod: Divine Protection and Lonely Death (Ombres d'Hesíodo: la protecció divina i la mort en soletat), en la mateixa obra.
  • harvard. edu/CHS/artícul/display/4918. part-i-greece-7-shadows-of-hesiod-divine-protection-and-lonely-death Text, en anglés harvard. edu/CHS/artícul/display/4918. part-i-greece-7-shadows-of-hesiod-divine-protection-and-lonely-death archivat en Wayback Machine. en elloc del CHS.
    • Todd M. Compton (Todd Merlin Compton, n. 1952): historiador nortamericà, especialiste en el món clàssic i en el mormón.
      • Per a les cites: Compton, Todd M. 2006. Victim of the Muses: Poet as Scapegoat, Warrior and Hero in Greco-Roman and Indo-European Myth and History. Hellenic Studies Séries 11. Washington, DC: Center for Hellenic Studies.

• NAGY, Gregory: Hesiod and the Ancient Biographical Traditions (Hesíodo i les tradicions biogràfiques de l'Antiguetat), 2009.
  • harvard. edu/CHS/artícul/display/3219 Text, en anglés harvard. edu/CHS/artícul/display/3219 archivat en Wayback Machine., en elloc del CHS.
    • Per a les cites: http://nrs. harvard. edu/urn-3:hlnc. essay:Nagy. Hesiod_and_the_Ancient_Biographical_Traditions.2009

• hs-augsburg. de/~harsch/graeca/Chronologia/S_ante08/Hesiodos/hes_intr. html Hesíodo, en elloc de la Bibliotheca Augustana.

• perseus. tufts. edu/hopper/searchresults? q=Hesiod&target=en&collections=Perseus%3Acollection%3AGreco-Roman Hesíodo, en el Proyecte Perseus.
• dur. ac. uk/w/index. php/Tzetzes,_Life_of_Hesiod Vita Hesiodi, en eliving Poets, Durham University.