Batalla

Batalla

Erro al crear miniatura:

La Batalla de Waterloo per William Sadler.

Una batalla es podria definir com un combat entre dos o més contendents en a on cada u d'ells tractarà de derrotar als demés. Les batalles tenen lloc més a sovint durant les guerras o les campanyes militars i normalment poden ser ben definides per l'espai, el temps i l'acció portada a terme. Les guerres i les campanyes són guiades per la estratègia mentres que les batalles són les fases en les que s'ampra la tàctica. L'estratega alemà Carl von Clausewitz va manifestar que "l'ocupació de batalles per a guanyar el fi de la guerra" era l'essència de l'estratègia. Antigament, també era denominat batalla el centre d'un eixèrcit, distinguint-ho aixina de la vanguarda d'est i de la seua retaguàrdia. Encara que, també antigament s'usava batalla per a definir cada u dels grups en els que era dividit un eixèrcit.

{{{1}}}

|"Les batalles són monòtones repeticions del mateix absurt espectàcul i en molt poques pot senyalar-se el triumfo de l'ingeni sobre la força".|

Característiques d'una batalla

Erro al crear miniatura:

Lloc de Gravelinas, a on es va produir la Batalla de Gravelinas, en una victòria espanyola sobre les tropes franceses que va obligar al rei francés a firmar la pau, i desistir de la seua invasió d'Itàlia. Esta batalla es va produir despuix de la batalla de Sant Quintín, i en honor a esta victòria, el rei Felipe II va manar construir el Monasteri de l'Escorial.

L'historiador militar britànic Sir John Keegan va sugerir una definició ideal de batalla com "alguna cosa que ocorre entre dos eixèrcits dirigits per la moral per a després desintegrar-se físicament algun d'ells" encara que els orígens i els resultats de moltes batalles rarament poden ser resumits aixina. La "acció" d'una batalla es fonamenta en complir un objectiu — l'objectiu ideal és la victòria pero l'estratègia i les diverses circumstàncies que poden donar-se solen precisar un compromís. S'estima que un contendent conseguix la victòria quan el seu adversari s'ha rendit, ha fugit, ha segut forçat a retirar-se o be s'ha tornat militarment ineficaç. No obstant, una batalla pot acabar en una victòria pírrica que finalment favorixca al contendent derrotat. Si no es complix cap objectiu de la batalla, el resultat es considera un empat. Un conflicte en el que un dels bandos alcança involuntàriament un objectiu sol terminar convertit en una insurgencia. Fins a el XIX la majoria de les batalles han segut de curta duració, durant un dia o menys — La Batalla de Gettysburg i la Batalla de Leipzig varen ser excepcionalment llargues aplegant a durar tres dies. Açò va ser degut principalment a la dificultat d'avituallar a un eixèrcit en el camp de batalla. La típica forma de prolongar una batalla era portar a terme un sege. Les millores en el transport i la guerra de trincheres, varen incrementar la duració de les batalles fins a semanes i mesos, com es va poder observar durant la Primera Guerra Mundial. No obstant, en una batalla llarga la rotació regular d'unitats permetia que els periodos de combat intensiu als que es vea somés un soldat nivell individual tendiren a ser més breus. Les batalles poden ser a chicoteta escala, involucrant a un baix número d'individus, potser dos brigades, o be a gran escala, implicant aixina a eixèrcits sancers a on mils de soldats lluiten al mateix temps. L'espai que ocupa una batalla depén de la capacitat ofensiva de les armas dels combatents. Fins al advenimiento de la artilleria i les aeronaus, l'espai a on es desenrollava una batalla no anava més allà d'a on alcançava la vista. Ademés, la profunditat del camp de batalla també ha aumentat en la guerra moderna, en unitats de respal en les retaguàrdia — suministre, artilleria, enfermeria, etc. — que excedixen en número a les tropes de combat d'alvançada. Per lo general, les batalles són una multitut de combats individuals a on l'individu només experimentarà una chicoteta part dels acontenyiments. Per al soldat d'infanteria, pot ser molt difícil distinguir entre un combat com a part d'un assalt menor o com a part d'una ofensiva major, i molt improvable que siga capaç d'anticipar el curs de la batalla. Molt pocs soldats de l'infanteria britànica que estigueren presents en el Primer dia del Somme, 1 de juliol de 1916, haurien anticipat que ells estarien lluitant en eixa mateixa batalla en menys de cinc mesos.

Espai de batalla

Espai de batalla és un terme militar modern per a definir aquella estratègia unificada que integra i combina les forces armades en el teatre militar d'operacions, incloent tots els àmbits: terra, mar, aire, informació i espai. Açò implica a la seua volta tindre en conte i comprendre tots aquells factors i condicions necessaris per a obtindre la màxima força de combat, la màxima protecció o les màximes garanties d'èxit en l'eixecució d'una missió. Dits factors impliquen el coneiximent ple de les forces aliades i enemigues, de les instalacions, del clima, del terreny i del espectre electromagnètic dins de les zones a on es va a desenrollar l'acció.

Factors que influïxen en una batalla

El desenroll d'una batalla i el seu resultat es veuen influïts per diversos factors. El número d'hòmens, els comandants de cada eixèrcit i les ventages degudes al terreny es troben entre els factors més importants. En térmens generals, podem descriure els següents:

• Moral. Les batalles que han tingut lloc a lo llarc de l'història han demostrat que l'estat d'ànim i la calitat de les tropas són a sovint més importants que la cantitat. Les guerres mèdiques, per eixemple, nos mostren com un eixèrcit en una moral superior pot véncer front a les desventages numèriques, especialment en la Batalla de les Termópilas. Un bon eixemple de lo contrari és la Batalla de Gaugamela. La calitat de l'eixèrcit ve determinada per l'estat d'ànim, el qual dependrà de l'esperit de les tropes, l'equip i l'entrenament que hagen rebut dites tropes. Una unitat que carregue sense cap tipo de disciplina pero en la moral elevada pot aplegar a eixir victoriosa de l'enfrontament. Esta tàctica va ser eficaçment amprada per l'eixèrcit de la Revolució francesa.
• Armament. Les armas i les armadures també poden aplegar a ser un factor decisiu, pero no sempre és aixina, com es va poder observar en les guerres d'Independència d'Escòcia, a on els escocesos varen véncer als anglesos a pesar de posseir un armament molt inferior.
• Disciplina. La disciplina dins de les tropes és un atre factor molt important. En la Batalla d'Alesia, els romans, a pesar de trobar-se en inferioritat numèrica, varen véncer gràcies a la férrea disciplina del seu entrenament.
• Terreny. Les batalles també poden decidir-se pel terreny en el que es desenrollen. Capturar un terreny elevat, per eixemple, ha segut l'estratègia principal en innumerables batalles. Un eixèrcit que s'assenta en un terreny elevat obliga a l'enemic a trepar, lo que desgasta i situa a l'eixèrcit en una posició d'inferioritat. Ademés, és físicament més fàcil atacar des d'una posició elevada que des d'una posició inferior. Encara que este factor ha perdut importància en la guerra moderna en el advenimiento de les aeronaus, el terreny encara pot ser vital per al camuflage, especialment per a la guerra de guerrilles.
• Generals. Els generals i els comandants també juguen un paper decisiu durant el combat. Juliol César i Napoleón Bonaparte varen ser abdós generals excelents els eixèrcits dels quals varen tindre un èxit llegendari. Un eixèrcit que pot confiar en les órdens del seu líder en convicció del seu èxit sempre tindrà un estat d'ànim superior que un eixèrcit que dubta cada moviment. Els britànics en la Batalla de Trafalgar, per eixemple, atribuïxen el seu èxit a la reputació del famós almirant Lord Nelson.
• Estratègia. L'estratègia amprada en una batalla pot ser decisiva com va demostrar Aníbal en la Batalla de Cannas tenint molt poques baixes front a un enemic superior en número. Dins d'estratègia quedaria englobat el orde de batalla.

Tipos de batalles

Erro al crear miniatura:

La Batalla de Gettysburg, 1-3 de juliol de 1863, per Currier i Ives.

Les batalles poden tindre lloc en terra, mar o aire. Mentres que les batalles navals són anteriors a el V, les batalles aérees a penes tenen un sigle d'història, sent la més emblemàtica la Batalla d'Anglaterra en 1940. Durant la Segona Guerra Mundial, les batalles navals i terrestres s'han convertit en un soport aéreu. De fet, durant la Batalla de Midway, cinc portaavions varen ser afonats sense necessitat de que les flotes entraren en contacte directe. Hi ha diversos tipos de batalles:

• Una "batalla de trobada" és una batalla premeditada, a on abdós contendents s'enfronten en el camp de batalla sense haver preparat el seu atac o el seu defensa.
• Una "batalla de desgast" pretén infligir una major pèrdua a l'enemic que la sofrida per un mateixa. Moltes batalles de la Primera Guerra Mundial varen ser intencionadament (Verdún) o involuntàriament (Somme) batalles de desgast.
• Una "batalla de pas alvance" té com a objectiu principal acabar en les defenses de l'enemic exponent els flancs, que queden en una posició vulnerable i aixina poden ser destruïts.
• Una "batalla de circumvalació" — el Kesselschlacht del Blitzkrieg alemà — rodeja a l'enemic en una bossa (és pràcticament igual a una batalla envolvente a major escala, pero trencant una brecha per les llínees enemigues per a colar-se per elles alvançat ràpidament, i a poder ser sense obstàcul fins a finalisar el moviment de tenaza).
• Una "batalla envolvente" implica un atac per un o per abdós flancs. L'eixemple clàssic és la doble envolvente de la Batalla de Cannas.
• Una "batalla d'aniquilació" és aquella en la que la part derrotada és destruïda en el camp de batalla, com va ocórrer en la flota francesa en la Batalla del Nilo.
• Una "batalla decisiva" és de particular importància, be perque posa fi a les hostilitats, com en la Batalla d'Hastings, be perque determina un moment decisiu entre els contendents, com en la Batalla de Stalingrado. Una batalla decisiva pot tindre un gran impacte tant a nivell polític com a nivell militar, canviant el balanç del poder i les fronteres entre països. El concepte de "batalla decisiva" es va fer popular en la publicació en 1851 d'Edward Creasy The Fifteen Decisive Battles of the World. Els historiadorés militarés britànics J. F. C. Fuller (The Decisive Battles of the Western World) i B. H. Liddell Hart (Decisive Wars of History), entre molts uns atres, han escrit llibres a l'estil del treball de Creasy.

Diferències entre les batalles terrestres a lo llarc de l'història

Hi ha una diferència òbvia en el modo de lluitar en les batalles a lo llarc del temps. Les primeres batalles varen deure ser entre rivals totalment desorganisats. Recentment s'ha descobert la primera evidència convincent d'una important batalla de l'Edat del Bronze. No obstant, durant la Batalla de Megido, la primera batalla documentada en una font fidedigna, en el XV, ya es pot observar com la disciplina real es va imponent en abdós eixèrcits. Açò va continuar durant tota la Edat Antiga i la Edat Mija.

No obstant, durant les guerres del Imperi romà, els bàrbars varen continuar usant métodos que implicaven multituts desorganisades (o solament puntualment organisades, com per a una emboscada). Ya en el Sigle de les Llums, els eixèrcits varen començar a lluitar en llínees altament disciplinades, a on cada una seguia les órdens dels seus oficials i lluitava com una unitat sola en lloc de com a individus aïllats, reprenent la tradició romana de combat. Cada eixèrcit estava dividit en regiments, batallons, companyies i pilots. Estos eixèrcits marcharien alineats i en divisions. Per un atre costat, els indígenes americans, no lluitaven en llínees, sino que utilisaven en el seu lloc métodos de guerrilla. Els Estats Units durant la Revolució Americana també varen utilisar esta tàctica. En Europa, durant les Guerres Napoleòniques, es varen continuar usant llínees disciplinades, inclús en la guerra civil nortamericana. Més tart, durant la Primera Guerra Mundial, es va impondre un nou estil denominat guerra de trincheres, indispensable davant l'escassa movilitat de l'eixèrcit i l'us massiu d'artilleria i ametralladores, la guerra es va tornar estàtica al no poder obrir breches de suficient profunditat. A açò li va seguir la ràdio, per a la comunicació entre batallons. Posteriorment, la guerra química també va emergir en l'us de gas venenós durant la Primera Guerra Mundial i la guerra austro-prusiana. En la Segona Guerra Mundial, l'us de divisions més chicotetes, pilots i companyies, varen cobrar molta més importància com a cossos d'operacions precises i vitals. En lloc de la guerra de trincheres tancada de la Primera Guerra Mundial, durant la Segona Guerra Mundial una ret dinàmica de combats tenia lloc a on grups chicotets es trobaven en atres pilots. Com a conseqüència, les brigadas d'elite varen passar a ser unitats reconegudes i distinguides. Els vehículs de guerra també s'han desenrollat i han evolucionat ràpidament en l'últim sigle, en el advenimiento del tanc, que va poder reemplaçar els canons arcaics de l'época de l'Ilustració. Des de llavors, l'artilleria ha anat reemplaçant gradualment a l'us de tropes frontals. Actualment, les batalles modernes mantenen un estil semblant al que imperava durant la Segona Guerra Mundial, encara que s'han anat agregant els últims alvanços tecnològics. El combat indirecte a través de l'us d'avions i missilés ha substituït una gran part de les batalles de les guerra, a on les batalles van quedant reservades per a aquelles ciutats que són capturades.

Diferències entre les batalles navals a lo llarc de l'història

Erro al crear miniatura:

Portaavions USS Yorktown (CV-5) dies abans de la Batalla de Pearl Harbor.

Una diferència significativa entre les batalles navals modernes i les primeres formes de combat naval és l'us d'infanteria de marina, lo que va introduir la guerra amfíbia. Hui, l'infanteria de marina és, de fet, un regiment de l'infanteria que algunes voltes lluita solament en terra i no permaneix durant molt temps vinculat a la marina. Un bon eixemple d'una batalla naval antiga és la Batalla de Salamina. En la majoria de batalles navals antigues l'enfrontament era portat a terme per barcos molt ràpits que usaven un ariet en la proa en la finalitat de chocar en els barcos enemics i afonar-els, o be maniobraven ràpidament per a colocar-se lo suficientment prop com per a permetre un abordage i entrar aixina en combat cos a cos. Esta tàctica va ser utilisada a sovint per aquelles civilisacions que no tenien capacitat d'atacar a l'enemic per mig d'artilleria de llarc alcanç. Una atra invenció de principis de la Edat Mija va ser l'us del fòc grec pels bizantino, en la finalitat d'incendiar a distància les sures enemigues. Els barcos de derrocament utilisaven el método de chocar i explotar violentament contra els barcos enemics. En l'invenció dels canons, els barcos de guerra varen passar a tindre una utilitat adicional com a unitats de respal per a la guerra terrestre. Durant el XIX, el desenroll de mines explosives va donar lloc a un nou tipo de guerra naval. Ademés, durant la Guerra Civil dels Estats Units, es varen utilisar per primera volta els barcos acorazars, un nou tipo de barcos capaços de soportar els impactes dels canons, que ràpidament varen desbancar i varen deixar obsolets als barcos de fusta. Més tart, durant la Primera Guerra Mundial, els alemans inventen el O-Boot ampliant l'espectre d'acció de les guerres navals al terreny submarí. En el desenroll de l'aviació durant la Segona Guerra Mundial, les batalles varen passar a tindre un nou escenari, l'aire. Des de llavors, els portaavions s'han convertit en una peça fonamental en l'àmbit de la guerra naval, actuant com una base mòvil per a les aeronaus de guerra.

Les batalles aérees a lo llarc de l'història

Erro al crear miniatura:

Bombarder B-17 Flying Fortress utilisat durant la Segona Guerra Mundial.

Encara que l'us de la aviació, en la majoria dels casos, sempre ha segut com a unitat de respal per als enfrontaments terrestres o navals, ha anat adquirint progressivament una major importància des de la seua implantació en la Primera Guerra Mundial, a on va començar sent utilisada com a unitat de reconeiximent i de bombardeig a chicoteta escala, altament ineficaç ya que llançaven bombes de mà. L'us de l'aviació en la guerra va passar a ser crucial des de la guerra civil espanyola i especialment durant la Segona Guerra Mundial. El disseny d'avions es va dirigir principalment en dos sentits: els bombarders, capaces de llançar càrregues explosives a blancs terrestres o a barcos; i els interceptorés, que eren utilisats per a derribar avions enemics o be per a escoltar als bombarders fins al seu destí (els enfrontaments entre avions eren coneguts com a “lluites de gossos” (de l'anglés: dog fights)). Entre les batalles aérees més notables d'este periodo cal senyalar la Batalla d'Anglaterra i la Batalla de Midway. Un atre important alvanç en el món de l'aviació va aplegar en el desenroll del helicòpter, usat per primera volta de forma efectiva durant la guerra de Vietnam. Actualment l'helicòpter seguix sent àmpliament utilisat per a transportar unitats terrestres a zones de difícil accés per a un avió. A dia d'hui, els enfrontaments aéreus directes són prou rars. Els interceptores més moderns estan molt més preparats i equipats per a bombardejar blancs terrestres en gran precisió, que per a enfrontar-se a una atra aeronau en vol. De fet, per a defendre's dels interceptores enemics és més comú utilisar bateries antiaèrees que sures d'avions. A pesar d'açò, l'aviació és utilisada hui dia com a ferramenta principal i fonamental de respal per a l'eixèrcit de terra i la marina, com ha quedat palesa en l'indispensable us dels helicòpters per a transportar i recolzar a les tropes, en l'us dels bombarders com a primer atac en molts enfrontaments i en la tongada dels barcos de guerra per portaavions, que actuen com a base aérea mòvil i centre d'operacions.

Nom de les batalles

Erro al crear miniatura:

Batalla de Gibraltar (1607) per Hendrick Cornelisz Vroom.

Les batalles casi sempre reben el seu nom per alguna característica geogràfica del camp de batalla, com el nom d'una ciutat, d'un bosc o d'un riu. Ocasionalment, les batalles poden rebre el seu nom per la data en la que va tindre lloc, com El gloriós 1 de juny. En la Edat Mija es considerava molt important triar un nom adequat per a les batalles, ya que estos podien quedar immortalisats pels cronistes. Per eixemple, despuix de la victòria d'Anglaterra sobre l'eixèrcit francés el 25 d'octubre de 1415, el rei de llavors Enrique V d'Anglaterra va quedar en el heralt major francés per a acordar el nom de la batalla, la qual, per la rodalia del castell, va ser cridada la Batalla d'Agincourt. També s'ha donat el cas en que abdós contendents adopten diferents noms per a la mateixa batalla, com és el cas de la Batalla dels Dardanelos, que en Turquia és coneguda com la Batalla de Galípoli. Algunes voltes, en les lluites desenrollades en deserts, ya que no hi ha ciutats propenques en les que nomenar les batalles, s'adopta un nom que coincidix en les coordenades de la zona en un mapa, com és el cas de la Batalla del 73 Est en la primera guerra del Golf. Certs noms d'alguns llocs s'han convertit en sinònims de les batalles que ahí varen tindre lloc, com és el cas de Passchendaele, Pearl Harbor o L'Àlber. Les operacions militars, moltes de les quals acaben en batalla, tenen noms en clau que no tenen per qué estar relacionats necessàriament en el tipo o la localisació de l'operació. Algunes d'estes operacions que han terminat en batalla han donat el seu nom en clau a la batalla, com és el cas de la Operació Market Garden i la Operació Rolling Thunder. Quan en un camp de batalla es desenrolla més d'una batalla del mateix conflicte, es fan distincions en números ordinals com, per eixemple, la Primera i la Segona batalla de Bull Run. Un cas extrem d'esta situació es pot observar en les dotze Batalles del Isonzo – Primera a Duodècima – entre Itàlia i el Imperi austrohúngaro, durant la Primera Guerra Mundial. Algunes batalles són nomenades per conveni entre els historiadors militars a l'objecte d'ordenar i distinguir els periodos dels combats entre sí. Despuix de la Primera Guerra Mundial, es va formar un Comité de Nomenclatura de Batalles Britànic, en l'objectiu de decidir uns noms estàndar per a totes les batalles i les seues accions subsidiàries. Per als soldats que havien lluitat, la distinció era purament acadèmica: un soldat que haguera lluitat en Beaumont Hamel el 13 de novembre de 1916 provablement ignorara que estava prenent part en lo que el comité denominaria «Batalla d'Ancre». Molts combats són massa chicotets per a meréixer un nom. Els térmens com a “acció”, “escaramuza”, “assalt” o “patrulla ofensiva” són utilisats per a descriure enfrontaments o batalles a chicoteta escala. Estos combats solen tindre lloc dins d'una batalla pròpiament dita i, si be tenen objectius concrets, no són necessàriament decisius. Algunes voltes, els soldats no són capaços de decidir si l'enfrontament en el que han participat és realment una batalla o simplement una acció. Despuix de la Batalla de Waterloo alguns oficials britànics dubtaven de si els events ocorreguts a lo llarc d'eixe dia mereixien el títul de “batalla” o havien segut una mera “acció”.

Efectes d'una batalla

Les batalles tenen efectes tant a nivell individual (personal) com a nivell global (polític). L'efecte a nivell personal d'una batalla pot ser tant sicològic com físic. Els efectes sicològics poden provocar trastorns mentals greus en aquells individus que hagen passat per situacions traumàtiques durant la batalla. Per eixemple, hi ha molts supervivents d'una batalla que sofrixen malensomis recurrents o reaccions anormals davant certes imàgens i/o sons. Els efectes físics són aquells que afecten únicament a l'integritat física de la persona com a cicatrius, amputacions, lesions, pèrdua d'oïment, ceguera i paràlisis. L'efecte a nivell polític també és evident. Quan un contendent venç en una batalla decisiva pot conseguir la capitulació de l'enemic forçant-li a sometre's als interessos del vencedor, ben cedint territori, ben canviant polítiques internacionals en favor del vencedor. Les batalles que han tingut lloc en guerres civils han decidit el destí de monarcas i de faccions polítiques enfrontades. Un eixemple d'açò pot vore's en la guerra de les Dos Roses i en el Alçament Jacobita. També cal destacar com les batalles poden afectar a la continuació o final d'una guerra. Un eixemple d'açò és la Batalla d'Inchon. Per últim cal mencionar també el cas de numeroses batalles que tenint quantiosos efectes personals, carixen finalment d'efectes polítics. Un eixemple manido és lo que es coneix com victòria pírrica.

Vore també

Erro al crear miniatura:

Signe delloc d'una batalla en la llegenda dels mapes.

• Camp de batalla
• Batalla naval
• Tàctica militar
• Guerra
• Campanya militar
• Estratègia militar
• Sege
• Anexos:Batalles

Bibliografia

• Keegan, John (1976). The Face of Battle. Pimlico. ISBN 1-84413-748-1.

Enllaços externs

Erro al crear miniatura: Batalla en el Viccionari.