Cannaba

Fortalees legionari Vetera I i II (avall) en la canabae corresponent i la Colónia Ulpia Traiana (dalt), hui Xanten, Alemània.

La paraula llatina cannaba o canaba (també canabae o canabae legionis, que procedix del grec καλύβη, "cabanya", vol dir en castellà: pal prim o canya, cabanya, barraca, taverna, tinglado), es referix a un tipo de local comercial del món antic; o de κάνναβος, 'esquelet de fusta', segons l'enciclopèdia Treccani. En Itàlia encara hui en dia, canove es diu a una cantina o taverna, normalment situada en els llitorals fluvials, que s'instalaven per a la venda de vins, aliments i tifells als habitants de les rodalies. Són per tant, tendes o barraques diverses construïdes a pur de pals o troncs d'arbres en llenços i fustes per techumbre, junt als núcleus més o menys estables de població romana fixa o temporal des de les que els comerciants satisfeen les necessitats d'estos grups en general.

No s'ha trobat escrita en els autors clàssics, pero com kanaba o canapo, sí apareix en inscripcions imperials i en glossaris d'eixe temps.

La canaba és un tipo de construcció llaugera, fàcil de montar i desmontar en consonancia con la major o menor provisionalitat. Estes cannabae establien un vecinazgo en les legions romanes i les seues unitats de auxilia i en molts casos varen ser evolucionant fins a convertir-se en poblacions fixes, depenent del campament propenc i en edificis més sòlits i pétreos que compartien en els soldats, anaren de cohortes auxiliars (castellum) o legionaris veterans que havien establit connubium en dònes estrangeres i transmetien als seus fills ex castris la qualitat de ciutadania. La canaba va ser un element fonamental per a la supervivència dels soldats i no s'entén l'una sense l'atre.

Existixen múltiples accepcions de la paraula, com a celler, depòsit d'almagasén o lloc a on es guarden les mercaderies que van a sortir o proveir a la clientela.

Assentaments de campaments legionaris

Els campaments romans per a albergar a les legions eren construïts pels propis legionaris en uns procediments similars en totes les regions, segons les referències clàssiques primàries de les que disponem; en especial de Polibio, Pseudo Higinio o Juliol César aixina com de moltes atres secundàries com la de Tito Livio en Ab Urbs Condita. Les tropes també participaven en la construcció dels camins d'accés encara que no ampraven grans recursos en temps de guerra pero sí, quan es produïa la pacificació i consolidació dels territoris, per lo que l'ingenieria militar, estratègicament no va deure consolidar en principi les vies o els ponts a lo manco durant el procés de conquista d'una zona determinada. En el seu alvanç, les diverses formes del terreny determinaran el lloc idòneu dels campaments sobre les necessitats de suministraments d'aigua; rius, confluències fluvials, aliments, comerciants, artesans i dònes, que es traslladaven en les pròpies legions.

Polibio, que va viure les campanyes d'Escipión a mitan de el II a. C. en Hispania, és una font important per a conéixer les tècniques per a posar en peu un conglomerat de l'importància estratègica i dimensional utilisant també el respal dels pobles autòctons. En la fase primera de les guerres de conquista, els murs s'alçaven bàsicament en fusta al peu d'unes empalizadas en sangues o fosses de protecció que més vesprada aniran petrificándose sobretot a partir de el I o principis de el II. Es deu distinguir entre époques republicana i imperial sobre dimensions, materials i regularitat.

Hispania

Archiu:Archaeological Excavations Cannaba Pisoraca (Herrera de Pisuerga) 01.jpg

Excavacions en la Cannaba del campament romà de Pisoraca (Herrera de Pisuerga).

En Hispania, al final de les guerres càntabres, quan es van estabilisant les fronteres vindrà l'oportunitat d'establir assentaments més definitius i per tant, la possibilitat d'una major relació entre les tropes romanes i les cannabae situades a la seua entorn.

Més que les formes constructives del campament, que van a variar segons l'época i el grau de sedentarizaació dels mateixos, nos interessarà per tant, vore els moviments del gros de les tropes despuix dels processos de consolidació de la pau en els territoris i quin va a ser el procés d'integració social dels milites en les cannabae que quedaven junt a eixes guarnicions.

El paper dels eixèrcits en la romanización

Els romans, abans de conquistar el lluntà territori de la península ibèrica, ya havien ensajat els models d'assentament i les vies posteriors que devien conectar-los en Roma. Des de que desembarcara en Empúries, Cneo Cornelio Escipión en el 218 a. C., moment en que es va a iniciar la conquista fins que aplega César el “home providencial”, i despuix d'ell, i fins als últims moments per a la pacificació i reformes de César Augusto, van a passar en este cas, dos sigles. Durant este temps, el territori va ser adaptant-se al procés de conquista i romanización en Hispania que a l'ampar del mateix i els contingents militars va ser ordenant-se jurídicament similar a Roma. Els fòrums romans varen ser també unitats de població agrupades en fins comercials, escassament urbanisats i que finalment prenien l'aspecte d'un municipi. Estos varen ser sorgint a lo llarc de les vies i després terminaran municipalizándose o anexionándose a atres tipos de comunitats de forma similar a les cannabae. En el cas d'estes, eren les legions les que arrastraven al grup de comerciants, mercaders, artesans, taberneros, prostitutes, depenent la seua amplitut, en gran part, del volum del mercat, o siga, del major o menor número de tropes acampades. S'instalaven tan pròximes als campaments, que els soldats podien ser fàcilment vigilats des del propi establiment militar, des dels seus murs o els camins de ronda de vigilància en les seues muralles. La consolidació o permanència va a dependre també de les relacions personals que despuix de la condició de veterans no retornats als seus llocs d'orige hagueren adquirit en la cannabae a les que no se'ls supon tingueren organisació municipal fins a a lo manco finals de el II o començos de el III, depenent de les zones.

La contribució dels eixèrcits, o més be les necessitats d'estos i la seua presència més o menys contínua a lo llarc del temps, van a influir en les poblacions indígenes produint-se allistament o levas com a legionaris en tropes auxiliars romanes (auxilia) que actuaran no només en Hispania sino en atres camps de batalla fòra de la península ibèrica, zona marginal a l'oest del Món Clàssic. Lo cert és que socii o aliats i auxilia varen lluitar contra els pobles indígenes i en escàs paper encara de l'eixèrcit en la romanización a lo manco fins a la seua pacificació i l'época imperial. Cossos i tropes d'orige hispà es varen constituir reforçant la capacitat bèlica romana, sobretot a partir de la guerra Social (91-88 a. C.), substituint inclús a contingents d'auxilia itálicos.

Relacions i desplaçaments de la població

Quan a Quint Cecilio Metelo Baleárico, un dels cònsuls de l'any 123 a. C., el Senat romà li confia la conquista de Balears, en finalisar la campanya en l'illa i la neteja de la pirateria, dividirà l'eixèrcit en vàries guarnicions repartides per la costa, en Menorca s'establixen en Maó, Iamo i Port de Sanitja. Metelo “Baleárico” tornarà a Roma per a rebre el seu triumfo. Els aprovisionaments marítims van a ser regulars i en ells aplegaran els grups que constituïen els mercats o les cannabae en els qui establir relacions i gastar-se la soldada. El negoci que sorgix en el port de Sanitja al voltant de la tropa legionari, donarà lloc a la cannabae formada en pobladors de diferents condicions socials inclosos ciutadans romans llicenciats que preferixen viure junt als seus antics companyers d'armes. Hi haurà un desenroll posterior urbanístic i el naiximent de la ciutat de Sanisera. Més vesprada, la colonisació aplegarà a Mallorca en Palma i Pollentia a on varen ser assentats colon, la major part llicenciats dels eixèrcits de Hispania.

De l'unió entre un ciutadà romà i una focaria (sirvienta, cuinera, moltes d'elles dònes astures) varen sorgir famílies i vivendes fixes en Lancia.^{cita requerida} Els naixcuts d'estes unions ex castris engrossaran la població cannabae. Les ciutats autòctones que es varen opondre a Roma i no es varen rendir mai, varen ser aniquilades com el cas de Numància a on despuix d'una llarga guerra i sege de vint anys, es varen instalar sèt campaments en torres que es comunicaven rodejant als numantinos que varen terminar per entregar-se.

Relacions en Centre Europa

Els desplaçaments de població i la relació en les tropes va ser un fet en tot l'imperi i entre Hispania i l'Orient, en especial al centre d'Europa. En el II es trobaven en Panonia l'Ala I Hispanorum Arvacorum i la Cohors II Asturum i atres tropes auxiliars procedents de Hispania. Igualment en Roma i Itàlia i fins a en l'Administració imperial en emperadors hispans, lo que va supondre un transvase incessant de ciutadans. En Panonia, els campaments militars i les relacions d'estos en les cannabae va ser similar a atres llocs i l'urbanisació es va produir com en atres províncies, a conseqüència o com a desenroll en llarc temps d'estes relacions en molts casos.

El riu Danubio serà l'eix principal per a l'establiment dels campaments romans i serà la frontera natural per a l'Est. Renia, Noricum, Panonia en les seues guarnicions i assentaments varen ser la base de Carnutum, Brigetio, Lauriacum, Vindovona (Viena) Aquinqum (Budapest) que a lo llarc del Danubio varen construir el llimes romà i varen donar lloc a que cannabae, poblats indígenes i campaments s'uniren fins a formar poblacions que en principi carien d'estatut municipal igual que en Hispania i atres províncies romanes.

De tal forma que les migracions en l'Hispania romana imperial són constatables en múltiples inscripcions de les zones del Rhin i el Danubio, la Galia i Britannia i en Àfrica, mentres que en Hispania vivien en Tarraco, Corduba i Augusta Emerita la majoria dels forasters, en poblacions alvançades que ya eren ciutats capitals i que estaven millor comunicades.

La Legio X Gemina participarà en Hispania en les guerres d'Augusto contra càntabres i astures del 26 al 19 a. C., alternant llabors de conquista, anexió i explotació de territoris fins a l'any 63 d. C. El campament es va situar en Petavonium (Rosinos de Vidriales, Zamora) i al voltant del mateix sorgixen les cannabae que van a constituir precisament l'orige del núcleu urbà posterior. Molts veterans varen terminar establits en les colónies d'Augusta Emerita i Cesaraugusta. La Legio IV Macedonica abandonarà la regió càntabra per a traslladar-se a Germania Inferior pero continuen la Legio VI Victrix i X Gemina en la zona astur especialment per les activitats mineres.

Cannabae Legionis i fonts lliteràries

En l'any 68 va ser creada La Legio VII Gemina reclutada per Galba i atres unitats auxiliars (Morillo Cerdán, 1991:181) i les fortificacions militars van a escomençar a tindre també una funció civil combinada en núcleus urbans. Va ser en Galba a Panonia per a dissoldre la X Gémina pronunciant-se a favor de Vespasiano, i el seu cap Antonio Primer va estar al front contra els eixèrcits de Vitelo. Retornarà a Roma despuix de les guerres civils en l'any 69, el dels quatre emperadors i despuix de tornar al Rin, va estar allí fins a l'any 78. Després anirà a Hispania a substituir a la Legio VI Victrix. Calia assegurar la tranquila explotació de les mines del noroest hispànic i el lliure transport del mineral. Açò donarà lloc a una ampliació de la cannabae que sorgix junt al campament de la Legio VII Gémina, més que pel volum de soldats, pels veterans que allí es varen quedar a viure una volta obtinguda la missio despuix de vinticinc anys de servici i casar-se en dònes de la població autòctona. León serà per tant, una ciutat que es desenrolla a partir de la seua cannabae.

La primera i única menció lliterària que existix sobre la cannabae de León, va a ser l'Epístola 67 de Sant Cipriano de Cartago, text que a la seua volta és testimoni clau per a conéixer també la penetració del cristianisme per l'any 251 en Hispania i que explica el fet posterior d'una sola sèu episcopal en dos ciutats, Astorga i León l'orige de les quals és la cannabae de la Legio VII Gémina que en enguany no sembla haver aplegat encara a la consideració de civitas romana i que Sant Cipriano la denomina com ad legionem, que és lo mateix que dir cannabae legionis. Segons Ramón Teixixca, açò indica que el cristianisme va sorgir en la cannabae de León abans que en Astorga per lo que l'implantació cristiana en Astorga es va portar a terme per cristians procedents de León.

Els campaments de la Legio X en Astorga i la VII Gémina en León han segut estudiats per Morillo Cerdán, aportant novetats molt interessants tant sobre la seua planta com la seua configuració i també de les cannabae exteriors Ya hem parlat de lo que nos aporten els autors de les fonts clàssiques siguen com a fonts primàries o secundàries pels fets concrets de guerra, encara que en molts casos siguen cites brevíssimes i escasses, sobretot si són d'época imperial.

En les afores del campament en l'actual León es va instalar un núcleu civil que d'acort en els estudis arqueològics, es pensa que sobre la zona s'instalaria posteriorment el burc medieval o actual barri de Sant Martín. Serà a partir de el III-IV quan, inclús en l'aparició del cristianisme, d'acort en l'Epístola 67 de Sant Cipriano, es van a produir grans transformacions en el recint militar i les poblacions propenques acolliments en l'antiga cannabae produint-se l'integració i romanización definitiva i aixina, s'estima que ocorrerà generalment en el restant de Hispania i de l'Imperi encara que les referències documentals a les cannabae no siguen molt abundants.