Empúries

Empúries

Empúries (en català Empúries; del gr. ant. Ἐμπόριον, que significa «mercat», «port de comerç»; en llatí Emporiae; també cridada per alguns Blaberura) va ser una ciutat grega i romana situada en el noreste de la península ibèrica, en la comarca gironina del Alt Empordà. Va ser fundada en 575 a. C. per colon de Focea com a enclavament comercial en el Mediterràneu occidental. Segons Tito Livio, com arreplega en el seu llibre Història de Roma XXXIV, «l'eixida a la mar d'Empúries estava oberta per a tots. El motiu era que els íberos, ignorants de la navegació, s'alegraven del comerç i desijaven comprar mercaderies estrangeres que les naus transportaven, i vendre els productes dels seus collitas. L'interés del comerç feya que la ciutat íbera fora accessible als grecs». Posteriorment va ser ocupada pels romans, pero la ciutat va ser abandonada en l'Alta Edat Mija, llevat el núcleu de Sant Martín d'Empúries, que continua poblat en l'actualitat. Va ser presentada en 2002 com a candidata a Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.

Els jaciments arqueològics d'Empúries es troben sobre el golf de Roses, en el municipi de L'Escala (Girona) i són uns dels restants grecs més importants d'Espanya. La zona està conformada per una planura afonada per a on passen els rius Ter i Fluviá. No es tracta d'un únic núcleu sino de tres diferenciats: Palaiápolis, Neápolis i Ciutat romana.

• La Palaiápolis (en grec παλαιάπολις, «ciutat antiga») la trobem citada per Estrabón com a fundació dels foceos de Masalia, que adoraven a la deesa Ártemis d'Éfeso. Esta primera colónia es va instalar en una illa front a la costa, lo que hui seria Sant Martín d'Empúries.
• El terme Neápolis (en grec νεάπολις, "ciutat nova") és el terme comunament aplicat pels grecs per a la zona de creiximent d'una ciutat, i li va ser donat en este cas per Puig i Cadafalch per a designar a l'assentament situat al sur de la Paliápolis, ya terra adins. Este assentament naix com a resultat del creiximent demogràfic que no pot soportar la ciutat antiga.

• La Ciutat romana és una antiga fortalea (presidi), assentada en un promontori més a l'oest de la Neápolis. És un rectàngul de 750x350 metros delimitat per una muralla que acull un sistema urbà desenrollat entorn a varis pencas i decumanos.

Història d'Empúries

En un principi trobem en esta zona una série de pobles assimilables als de la cultura dels camps d'urnes, els indiketes. Era una cultura del Bronze Final i la I Edat del Ferro que varen basar la seua economia en una agricultura i ganaderia de subsistència. Un eixemple d'este tipo de poble ho trobem en el jaciment d'Ullastret. Este poblat indiketa comerciarà més vesprada en els grecs.

Emporion grega

Archiu:Greek vessel - Empúries - 2005-03-27.M.

Crátera grega trobada en Empúries.

En el 575 a. C. aplega a la península l'última onada colonizadora grega, la dels foceos, encaminada al comerç de llarga distància. Els focenses no creaven colónies de poblament sino que el seu objectiu era, primordialment, comercial. La mateixa metròpolis, Focea, està erigida en eixa finalitat.

S'establix la Palaiápolis, «ciutat antiga», com un mer port comercial isleny a on hacer front a la desembocadura del riu Fluviá. En l'arribada dels grecs, els indígenes es tornen productors de bens de consum que intercanviaran en els helens per mercaderies més precioses com el vi. En un principi depén de Masalia, com podem observar en el gran número de ánforas masaliotas trobades d'eixa época.

En el 550 a. C., segons Estrabón, s'establix una segona fundació, esta en terra ferma, en detriment de la Palaiápolis, que experimenta un gran desenroll urbanístic. Les paraules de Estrabón les veem recollides en la seua Geografia:

«Els emporitanos habitaven abans una islita davant de la costa que hui es diu Palaiápolis, pero hui viuen ya en la terra ferma. Emporion és una ciutat doble, estant dividida per una muralla, tenint abans, com a veïns, alguns indiketes (...). Pero en el temps es varen unir en un sol estat, compost de lleis bàrbares i gregues, com succeïx també en moltes atres ciutats»

Estrabón, Geografia, III. 4, 8.

Despuix de la conquista de Focea per Ciro II, emperador de Pèrsia en 546 a. C, els foceos fugen a la nova colónia d'Alalia, en Còrsega. No obstant, la seua presència acaba incomodant als cartagineses, que formen una coalició en els etruscs per a acabar en ells. En el 535 es produïx la Batalla de Alalia. Els foceos tornaran a fugir, esta volta es refugiaran en Velia (En Regio, en Itàlia) aixina com en Masalia i Emporion. La ciutat va vore aumentada sensiblement la seua població per refugiats.

En el Plantilla:SIGLO es produïx una época de gran prosperitat basada sobretot en el comerç grec, en especial en l'aprovisionament ateniense. Es varen establir acorts polítics i comercials en la població indígena, (que va fundar en les rodalies la ciutat d'Indika). Per la seua situació en la ruta comercial entre Masalia i Tartesos, la ciutat es va convertir en un gran centre econòmic i comercial ademés de la major colónia grega en la península ibèrica.

Archiu:C.III.16.jpg

Moneda de Emporion. En l'anvers veem el cap de la nimfa Aretusa en el revers la llegenda emporiton (emporitanos) en grec i un pegaso, símbol de la ciutat.

Archiu:Carta comercial griega. 530-500 a. IIMuseo de Arqueología de Cataluña (SIGLOEmpúries).jpg

Carta comercial grega.

A partir de el Plantilla:SIGLO la ciutat ya creix de forma considerable i és coneguda com Emporión, Ἐμπόριον. Seguix havent molt comerç grec en la península i s'escomencen a falcar les primeres monedes, anepigráficas (sense inscripció), en un primer moment, i en la llegenda EM, més vesprada. A finals d'este sigle s'emeten ya dracmes en el tipo del cavall parat, segons model púnico, i despuix en el característic pegaso en el revers i el cap d'Aretusa en l'anvers.

Continua el periodo d'esplendor fins a l'arribada dels Bárcidas. La competència crea una recessió en l'economia emporitana. Els emporitanos envien una embaixada a Roma demanant ajuda. Roma tanca el Tractat de l'Ebre en Asdrúbal el Bell en el 226 a. C., segons el qual els púnicos no podien passar el riu. En la segona guerra púnica Empúries se significa com a fidel aliada de Roma. En el 218 a. C. els romans envien un eixèrcit, que desembarca en Empúries, en la missió de tallar els suministraments d'Aníbal, que està assolant Itàlia. Este fet ho veem citat per Tito Livio:

«Mentres estes coses ocorrien en Itàlia, Cn. Cornelio Escipión, enviat a Hispania en una esquadra i un eixèrcit, va salpar de les boques del Ródano i doblant els monts Pirineus va abordar en Empúries. Va desembarcar allí l'eixèrcit, i escomençant pels lacetanos, va sometre a Roma tota la costa fins a l'Ebre, unes voltes renovant aliances, atres establint-les.»

Tito Livio, Ab Urbs condita libri, XXI. 60, 1-3.

Empúries baix domini romà

Archiu:Ampuries-mosaico-ciudad-romana.EM

Mosaics en la part romana de la ciutat antiga d'Empúries.

La primera presència romana en Empúries va supondre la construcció d'un campament romà estable de l'eixèrcit, a on hui en dia es troba la ciutat romana, encara que l'existència d'este campament no va supondre la sumissió de la ciutat grega a la República, sino que abdós eren iguals. Açò ocorrerà en la vinguda a Hispania del cònsul Marco Porcio Catón. Despuix de desembarcar en Roses, el seu eixèrcit ( estimat entre 52.000 i 70.000 hòmens) es dirigix a Empúries. Tito Livio fa referència a este fet descrivint-nos la ciutat:

«Empúries estava formada per dos ciutats separades per una muralla. Una ciutat habitada per grecs de Focea, com els massaliotas, i l'atra per hispans. La ciutat grega, pròxima a la mar, estava rodejada per una muralla de menys de 400 passos. La ciutat hispana, més alluntada de la costa, tenia una muralla de 3.000 passos de perímetro (...) La part de la muralla que mirava a terra, be fortificada, tenia una sola porta vigilada per un magistrat per tanda. De nit montaven la guàrdia en les muralles la tercera part dels ciutadans (...).»

Tito Livio, Ab urbs condita, XXXIV, 9.

Entorn al 100 a.c, es va construir una ciutat romana de nova planta, que va conviure en peu d'igualtat en la vella colónia focense. En el temps, la presència de Roma va influir tant al chicotet núcleu grec que els propis grecs es varen anar romanizando, fins que durant el principat d'Augusto se'ls va ser concedida la ciutadania romana, fent que el núcleu grec i el romà acabaren físicament units.

Coneixem també, gràcies a alguns passages de Estrabón i Tito Livio, sobre un núcleu indígena Indika sent part del complex. Ells expliquen que la comunitat grecorromana i l'indígena vivien separades per un mur.

La ciutat va mantindre les seues institucions fins a la guerra civil entre Pompeyo i Juliol César, quan el partit pompeyano gana en la ciutat, lo que va supondre, despuix de la victòria de César, l'anulació de la seua independència i l'establiment d'una colónia de veterans al seu costat.

A partir de el Plantilla:SIGLO, despuix de la conquista total d'Iberia per Roma, Empúries va entrar en decadència, ensombrecida pel poder de Tarraco i Barcino. Tarraco, convertida en capital, va fer que les antigues ciutats romanes d'orige republicà entraren en un procés de decadència.Plantilla:Afegir referències A finals de el Plantilla:SIGLO comença l'abandó d'Empúries.

Empúries durant la tardoantigüedad

En el Plantilla:SIGLO la població es va cap a l'antiga Palaiápolis, que estava millor fortificada. La ciutat grega va passar a ser un cementeri, mentres que la romana va perviure com a població fins a l'invasió normanda de el Plantilla:SIGLO. La continuïtat de l'importància d'esta chicoteta ciutat, va quedar demostrada pel fet de que, despuix de la conquista del nort de Catalunya per Carlomagno en el 785, Empúries anara la capital del comtat carolingio del mateix nom, sent esta una condició que la vella ciutat va mantindre fins al progressiu trasllat dels comtes en el Plantilla:SIGLO, a la veïna localitat de Castelló d'Empúries. Este desplaçament va començar a raïl de l'avís que va supondre per a la seua seguritat la destrucció a la que es va vore somesa Empúries en l'any 935 a mans d'una esquadra àrap noliejada i enviada des d'Almeria per Abderramán III.

Evolució de l'investigació arqueològica

Inici de l'excavació. Puig i Cadafalch i Gandia (1908-1936)

A pesar de que es coneixia l'emplaçament exacte de la ciutat des de el Plantilla:SIGLO, les excavacions no varen començar fins a finals de el Plantilla:SIGLO, pero no va ser fins a principis de el Plantilla:SIGLO quan es varen iniciar les primeres investigacions arqueològiques en una metodologia en caràcter científic. Estes varen escomençar en 1908 a iniciativa de la Junta de Museus de Barcelona, de la qual formaven partix la Diputació Provincial de Barcelona, actual propietària del jaciment, i l'Ajuntament de la ciutat del mateix nom. L'impulsor de dit proyecte va ser Josep Puig i Cadafalch, encara que els treballs de camp els va dirigir Emili Gandia, qui va tindre que desenrollar un método arqueològic estratigráfico propi. Sense formació prèvia en Arqueologia, Gandia va registrar detalladament tots els detalls de les seues excavacions, que anotava a mida que es produïen i després traspassava a net en els seus famosos Diaris, que permaneixen inèdits a pesar d'haver segut utilisats en tots els treballs posteriors sobre el jaciment.

La guerra i recomençament baix el treball de Martín Almagro (1936-1965)

La guerra civil espanyola va frenar en sec les investigacions, les quals no es varen recomençar fins a 1939, baix la direcció del professor Martín Almagro Basch, qui en ajuda de l'eixèrcit va començar l'investigació de la ciutat romana. De 1940-1965 es descobrixen trams de la muralla romana, la domus i el fòrum. En els 40 realisen alguns tasts en la ciutat grega. Es porten a terme publicacions de poca entitat, salve sobre les necròpolis. Eren uns dels més importants de les guerres.

La direcció de Ripoll (1965-1981)

A partir de 1965 la direcció va recaure en el prehistoriador Eduardo Ripoll Perelló, alumne d'Almagro, el qual, des de 1961-1981 fa tasts estratigráficas en l'àrea del fòrum i zones circumdants. S'excava extramuros en la finalitat de trobar el poblat indígena indiketa. La ciutat grega no es toca i, sobre la romana, només es troba una instalació militar romana del segon quart de el II a. C.

Reinterpretación dels santuaris i excavació en el fòrum (1990-2018)

A partir de 1981 i fins a dates recents el director de l'excavació ha segut Enric Sanmartí, durant les últimes dos décades gràcies a l'increment dels recursos humans i econòmics s'ha incrementant notablement l'informació sobre la ciutat romana i la Neápolis, en este últim cas s'ha conseguit conéixer gran part de l'evolució de dit lloc des de el Plantilla:SIGLO Actualment l'investigació arqueològica del jaciment, que és una de les sèus del Museu Arqueològic de Catalunya és desenrollada per un equip format per Pere Castanyer, Marta Sants, Quim Tremoleda i Xabier Aquilué.

Les peces trobades són principalment gregues, romanes i iberas, i es conserven en el Museu Arqueològic de Catalunya, en els seus centres d'Empúries (entre la ciutat grega i la romana) i Barcelona. Es tracta fonamentalment de vasijas de ceràmica, mosaics, esculturas, sarcòfecs, joyas i ferramentas.

La Palaiápolis

L'illa a on se situava la Palaiápolis es troba en l'actualitat unida a terra ferma. Sobre esta illa es troba el poble medieval de Sant Martín d'Empúries, mentres que la part que anteriorment va ser el port i que va ser sepultada de sediment es troba coberta d'hortes. Esta zona a penes ha segut excavada degut a que des de l'antiguetat ha permaneixcut habitada. Sembla ser que despuix de la fundació de la Neápolis, la Palaiápolis es va utilisar com acrópolis (fortalea i temple). Estrabón va parlar d'un temple dedicat a Artemisa situat en esta illa.

La Neápolis

Archiu:Paleochristian Basilica - Empúries - 2005-03-27.II

Basílica paleocristiana en Empúries.

En este apartat es comentaran els edificis més representatius de la Neapolis, i la qual va ser fundada segons pareix en el 550 a. C., convé tindre en conte que casi tot lo que s'observa a simple vista, correspon a les époques republicana i imperial, i inclús, al principi de l'alt medieval. Per lo que, lo que hi ha estrictament grec, tant de les époques arcaica i clàssica com de l'época helenística, es troba en el subsol i solament és visible en certs sondejos realisats abans de 1939, i en les zones excavades a partir dels anys 80, especialment en la zona sur de la ciutat.

Muralles i edificacions defensives

La Neápolis consistia en un recint amurallado formant un rectàngul molt irregular de 200 m per 130 m, situant-se el port al nort. El sur de la Neapolis està delimitat per una muralla en aparelle ciclópeo construïda en la segona mitat de el Plantilla:SIGLO, sent gran part dels blocs de calcàrea que la conformen, provinents d'una muralla grega anterior, de el Plantilla:SIGLO, els restants de la qual han segut trobats a uns vinticinc metros cap a l'interior de la ciutat. En desplaçar la muralla les seues pedres varen servir com s'ha comentat per a construir la muralla exterior, mentres que lo que quedava va ser sepultat baix una gran aportació de terra que va elevar el nivell de la ciutat de manera considerable.

La muralla es va desplaçar en el Plantilla:SIGLO, segurament per la necessitat de guanyar espai per a construir un conjunt de nous temples. La nova muralla, la de el Plantilla:SIGLO  a. C., està flanquejada per dos torres quadrangulars i l'àngul sudoccidental estava protegit per un important baluart. Si be s'ha comentat l'existència d'una muralla de el Plantilla:SIGLO  a. C. i una atra de el Plantilla:SIGLO, diverses intervencions arqueològiques han constatat l'existència d'un parapete o Proteichisma de la segona mitat de el Plantilla:SIGLO, que actualment se situa baix del recint de Serapis que evitaria que la maquinària de guerra s'acostara més de lo convenient a la muralla

Sobre la muralla que tancava la Neapolis per l'oest, s'ha documentat l'existència d'una torre de vigilància o atalaya de gran tamany, la qual ha segut datada en el Plantilla:SIGLO; esta fortificació i la torre del mateix sigle trobada en la zona sur de la ciutat varen deure formar part d'un complex defensiu anterior a l'edificació de la muralla de el Plantilla:SIGLO Per últim, el mur de l'oest separava Neápolis de la ciutat ibèrica de Indika.

El recint de Asclepio

En l'espai guanyat en l'ampliació de la muralla cap al sur de la ciutat en el Plantilla:SIGLO es varen construir diverses construccions de caràcter religiós que, en part poden ser identificades en un Asclepeion, en l'ampliació de la muralla, el primitiu recint de Asclepio, de el Plantilla:SIGLO, va anar totalment modificat, quedant a partir d'ara intramuros. El Asclepeion era un centre terapèutic i religiós consagrat al deu de la Medicina, Asclepio

Archiu:Ampuries-ciudad-griega.SIGLO

Vista del recint de Asclepio

El recint sembla ser que estava conformat pels tres temples que es troben a l'oest del conjunt, junt a unes cisternes, un pou trobat, i per últim un edifici porticado o αβατον (abaton), un edifici a on els malalts experimentaven el somi sagrat a partir del com els sacerdots establien el tractament terapèutic a seguir. Sobre les cisternes eren el lloc a on s'almagasenava l'aigua necessària per a portar a terme els ritos de purificació als que devia sometre's el malalt, i el pou obert potser albergava les serps consagrades al deu

El recint de Serapis

A mitan de el Plantilla:SIGLO, al mateix temps que es construïa la muralla externa de la ciutat i es demolien la muralla grega de el Plantilla:SIGLO i el parapete de el Plantilla:SIGLO, en Empúries es va decidir construir una plaça porticada en l'espai guanyat en desplaçar la muralla. Més alvance provablement en la primera mitat de el Plantilla:SIGLO, esta va sofrir una important transformació, en ser construït en la seua zona occidental un temple tetrástilo, dòric i en escales laterals, consagrat segurament a la divinitat de Serapis. De l'existència d'este recint a Serapis, es presupon l'importància que varen tindre en Empúries en els periodos helenístico i republicà, els cults procedents del Mediterràneu oriental, degut segurament a l'efecte que va tindre en la ciutat l'arribada de mercaders i negociantes d'Orient, els qui varen aprofitar l'existència d'una ciutat portuària, oberta a l'exterior, per a establir-se en ella i transformar-la en els sigles Plantilla:SIGLO i Plantilla:SIGLO, en un emporio comercial i cultural de gran influència.

Edificis civils

Les excavacions han tret a la llum un centre urbà helenístico compost per un àgora, una stoa, i un mercat, edificis situats en la zona central de la Neápolis, a on confluïxen les dos vies principals de la mateixa, sent construïts estos edificis a mitan de el Plantilla:SIGLO Per a això va caldre destruir part del barri existent en aquella zona. El conjunt dels edificis ocupa la mitat d'una hectàrea, situant-se entorn a una plaça porticada de 52 x 40 metros.

Arquitectura domèstica

La major part de l'espai excavat corresponent a la ciutat grega, constituïxen recints domèstics de cronologia variada. Convé destacar, no obstant, que a pesar de la gran cantitat de cases estudiades, a penes es té informació sobre cóm eren les cases entre el Plantilla:SIGLO i el Plantilla:SIGLO, mentres que de el Plantilla:SIGLO en avant l'informació és prou més completa. En la Neapolis nos trobem dos tipos de cases, per un costat les cases anomenades de peristilo, de clara tradició grega, mentres que per un atre costat nos trobem en les cases anomenades d'atri, les quals es desenrollen despuix de l'arribada romana a Empúries en el 218 a. C.

Escollera helenística

Image de la escollera helenística.

Este monument és un dels més emblemàtics d'Empúries, no solament per la seua monumentalitat, sino també pel fet d'haver-se trobat sempre visible. Va ser una obra provablement construïda en el Plantilla:SIGLO, l'escollera medix 82 metros de llongitut, 6 m d'esgambi i la seua altura alcança els 6,50 m

Atres edificis

Despuix de l'ocupació romana es varen alçar unes termes i posteriorment en el Plantilla:SIGLO, es va construir sobre l'estructura de les termes una chicoteta basílica paleocristiana de planta rectangular en àbsit, dedicada a les pràctiques funeràries pròpies del cementeri cristià que la rodejava.

La ciutat romana

La ciutat romana encara no està completament estudiada (només s'han completat un 20 % de les excavacions. La construcció de la ciutat romana es va realisar entorn al 100 a. C, alçant-se una ciutat de nova planta, en traçat urbà ortogonal, i la qual durant el Plantilla:SIGLO i fins a l'época d'Augusto, va permanéixer independent de la ciutat grega, fins que durant el regnat d'Augusto, despuix de conseguir primer els indígenes, i després els grecs la ciutadania romana, es varen fusionar en un únic municipi denominat a partir de llavors emporiae, i integrat per gents d'estirp itálica, ibèrica i grega. Destacar que la ciutat romana ocupa a grans traces un rectàngul de 700 x 300 metros aproximadament.

Arquitectura domèstica

Mosaic en blanc i negre d'una domus romana.

El coneiximent de les cases romanes de la ciutat romana es llimita a tres grans domus, situades en el costat este de la ciutat, sobre el port. Es tracta de grans mansions que seguixen l'esquema itálico de la casa d'atri completada en peristilo i hortus. El seu orige és, com el de la ciutat, d'época republicana, i varen ser construïdes quan els primers habitants varen rebre els seus lots de terreny en els que construir les vivendes, les quals, sobretot en época imperial varen sofrir importants ampliacions. Les vivendes presenten numeroses dependències, jardins i decoració de mosaics en blanc i negre i pintures murals. En una d'elles es conserva en bones condicions un mosaic que representa el sacrifici d'Ifigenia.

Muralla de la ciutat

Muralla romana d'Empúries.

De la muralla romana, construïda a finals de el Plantilla:SIGLO, el sector millor conservat, és el del recint sur, a on nos trobem en un mur recte, sense torres, que consta de dos cossos: l'interior, fet de sellars poligonales de pedra calcàrea, i el superior de opus caementicium, formigó de calç, arena i pedra. Destaquem la porta situada en este tram de muralla, en el llindar de la qual es poden vore encara les rodera dels carros. La funció d'esta muralla, no era defensiva, sino de delimitar el recint de la ciutat, i diferenciar-ho del territori agrícola circumdant, l'ager, les raons, són la seua escassa altura, uns 3 metros, l'absència de torres, i unes entrades sense fortificar.

El fòrum

Dit recint consistia en una plaça pública al voltant de la qual es distribuïen els principals edificis de la ciutat, les funcions de la qual eren religioses, administrativa i comercial. Un dels edificis més importants va ser un gran temple, construït en época republicana, la frontera de la qual estava orientada al sur. El temple era próstilo i tetrástilo, i s'alçava sobre un podi hui pràcticament desaparegut, estant dedicat a la tríade romana: Júpiter, Juno i Minerva

El temple estava rodejat per un gran pòrtic de tres naus, en forma d'O invertida alçat sobre un criptopórtico. Este conjunt, va estar acompanyat de tretze tabernae obertes cap al nort. Aixina mateix a l'est es trobava una basílica civil i una cúria, edificis construïts durant el mandat de l'emperador Augusto. Per últim destacar que en la construcció del fòrum, l'importància de la plaça de l'àgora de la ciutat grega va començar a declinar, ya que les atribucions religioses i administratives varen passar a este recint.

L'amfiteatre i la palestra

Fòra del recint de la ciutat es va construir a finals de el Plantilla:SIGLO d.c un amfiteatre i una palestra. L'amfiteatre es tracta d'un edifici construït en materials de baixa calitat, tenint unes grades que en casi tota provabilitat eren de fusta. Sobre les dimensions de l'edifici els seus eixos medixen 93 x 44 metros, estant rodejat per un pòrtic. A dia de hui constituïx l'únic edifici públic destinat a espectàculs, ya que en l'actualitat encara no ha segut possible documentar l'existència d'un teatre.

Necròpolis

Jaciment arqueològic de Empuries (Catalunya, Espanya): ruïnes gregues de Neapolis; Casa del Peristilo.

Les necròpolis d'Empúries varen durar més de mil anys, des de el Plantilla:SIGLO fins a l'Edat Mija. Moltes de les seues tombes varen ser saquejades, ya en la anitigüedad. Almagro va realisar dos volums que arrepleguen totes les senyes sobre la major part de cementeris de la zona. Hi ha quatre tipos: greco-indígenes, tardorrepublicanas, altoimperiales i bajoimperiales.

Greco-indígenes (Plantilla:SIGLO - Plantilla:SIGLO)

Els seus enterrament varen ser ocupant els costats sur i oest de la Neápolis, en estar tancats per la mar l'est i el nort. Són de les necròpolis més espoliades. El sector oest va ser ocupat per l'anomenada necròpolis de la muralla noreste, enclavament funerari d'indígenes helenizados en la que predomina el rito de l'incineració, encara que també hi ha inhumaciones. En el restant de necròpolis abunden més les inhumaciones (potser d'orige grec), encara que un terç de les tombes són d'incineracions, possiblement d'orige ibèric. Les necròpolis del sector sur duraran mil anys sense interrupció (Plantilla:SIGLO - Plantilla:SIGLO).

Tardorrepublicanas (Plantilla:SIGLO - Plantilla:SIGLO)

Trobem un grup antic que seguirà utilisant les necròpolis antigues inhumadores/incineradores, possiblement els grecs i indígenes de la Neápolis. Un atre grup serà predominantment incinerador i tindrà la seua necròpolis en un cerro a on anteriorment es va situar un antic assentament indígena, Parralli. La necròpolis més antiga documentada és la que es troba en l'ala nort del veí cerro d'Els Corts, situat al suroest de la ciutat. Esta necròpolis va funcionar sobretot durant els sigles II i I, trobant-nos menuts túmulos de planta quadrada construïts en sellars de cantería en el centre dels quals se situen els restants de l'incineració.

Altoimperiales (Plantilla:SIGLO-Plantilla:SIGLO)

No consten en claritat enterrament des del segon quart de el Plantilla:SIGLO fins a l'época d'Augusto, uns 35 anys. A partir de llavors s'observa que els enterrament (només incineracions, sense inhumaciones) se situen en una ala del tossal sobre la que s'assenta l'urbs romana. S'escomença a impondre la inhumación en el Plantilla:SIGLO.

Bajoimperiales (Plantilla:SIGLO - Plantilla:SIGLO)

Parlar d'esta época no és fàcil, aixina com donar cronologia precises per la falta de aixovar en les tombes. Tota l'àrea de l'antiga ciutat grega estava plena de inhumaciones, potser relacionades en el cult de la basílica paleocristiana (o Cella memoriae, capella en relíquies d'algun màrtir) allí enclavada. També seguixen les inhumaciones en moltes de les antigues necròpolis d'époques anteriors (com la Bonjoan, en us durant mil anys, des de la primera colonisació grega) i unes atres completament noves. Tal volta estes estaven relacionades en les villae o cases de camp romanes ubicades prop d'elles. És destacable el monument funerari del Castellet i les tombes a la seua entorn.

El museu

La visita a la ciutat grega i la ciutat romana es completen en la del museu, a on es poden contemplar objectes representatius de l'història del jaciment descoberts durant els més de cent anys d'excavacions en Empúries.

Peces destacades

• Conjunt de ferramentes de bronze ibèriques. Conjunt trobat en Sant Martí d’Empúries en 1998. Va ser trobat agrupat i amagat per terra i pedres en una de les depressió de la roca calcárea del subsol. La troballa es relaciona en l'ocupació indígena del territori durant l'Edat del Bronze final, al voltant de el Plantilla:SIGLO, la més antiga documentada fins al moment. El conjunt estava format per sèt peces, algunes sanceres i atres fragmentades, destinades a ser refoses per a aprofitar el metal. Les peces més significatives són astrals, un cincel i un fragment de l'esquena d'una hoz.
• Monedes de la ceca Untikesken de Empúries. Les monedes que es varen falcar en la llegenda ibèrica de Untikesken fan referència a l'ètnia indígena que habitava en la ciutat i al seu territori, i significa, per lo tant, ‘dels indigetes’. En l'anvers, apareix el cap de la deesa Pala Atenea, en el caixco corintio, la visera alçada i un gran penacho de plomes. En el revers, el cavall alado Pegàs en el cap modificat. Estes emissions de bronze són el nexe d'unió entre les emissions de tipo grec i les cíviques, en llegenda llatina, de la creació del municipi romà, en época d'Augusto.

• Carta grega sobre plom. Carta comercial grega en inscripcions sobre làmina de plom. Es va trobar enrollada durant les excavacions de 1985, en el sector nort de la ciutat grega, dins d'una habitació. És de forma rectangular i en les vores molt estropejades, per lo que es desconeix la llongitut exacta que tenien les llínees. La part central, en canvi, es llig perfectament. La seua llectura permet afirmar que es tracta d'una carta privada de caràcter comercial per la que un comerciant de parla jónica —de la Fócide o d'alguna de les seues colónies— encarrega la compra i el transport de determinades mercaderies.
• Crátera ática de figures roges. Crátera de columnes de ceràmica ática de figures roges atribuïda al pintor d'Agrigent (460-450 a. C.). Era el tipo de recipient que els grecs utilisaven per a mesclar el vi en aigua abans de servir-ho, ya que mai ho bevien solament. Este eixemplar, fabricat en els tallers ceràmics d'Atenes, va aplegar a Emporion a través del comerç marítim. És de gran calitat artística, replet de detalls decoratius. Destaca la decoració figurada de la part central, en una escena en cada cara.
• Panader de terracota. Figura de terracota trobada en la necròpolis del sur de la ciutat grega de Empúries. Representa a un panader assentat en un taburete. En la mà dreta sosté el mànec d'una pala circular de ahornar que recolza sobre el braç esquerre. La pala conté cinc panets redons i una chicoteta barra que conserven restants de pintura blanca. En la figura són visibles les traces facials dels ulls, el nas i la boca. Té el pèl pintat de color negre, ha perdut una orella i conserva restants de pintura roja en els peus i el devantal. Este tipo de figures són típiques del món grec i solen representar escenes de gènero.

• Mosaic del Sacrifici de Ifigenia. Emblema de mosaic trobat en 1849 en una casa de la ciutat romana que encara no està excavada. Decorava la part central d'una de les sales destinades a convits (triclinio). Format per teselas molt chicotetes i de colors (opus vermiculatum), que permeten obtindre qualitats pictòriques, va ser realisat en un taller del Mediterràneu oriental. Es pot datar al voltant de el Plantilla:SIGLO i reproduïx una pintura grega, de el Plantilla:SIGLO, que representa l'escenificació teatral del mit del sacrifici de Ifigenia, basat en la tragèdia de Eurípides Ifigenia en Áulide.
• Inscripció romana de bronze. Inscripció trobada en 1974 en l'ambulacro oest del fòrum romà de Empúries, que constituïa el centre cívic del municipi i el lloc a on estaven ubicats els principals òrguens i edificis administratius, judicials i de cult. Està realisada sobre una placa de bronze, fragmentada i en la part inferior incompleta, emmarcada per una moldura decorada. Dedicada a Lucio Minucio Rufo, un personage rellevant de la Empúries romana que va eixercir distintes magistratura municipals, l'inscripció és la següent: «A Lucio Minucio Rufo, fill de Lucio, edil, duunviro, cuestor, sacerdot de Roma i Augusto, Lucio Minucio Rufo...».
• Llaura del gall. Altar domèstic trobat en 1956 en l'excavació d'una casa romana de Empúries. El soport del llaura, que permaneix in situ, estava realisat en obra, revestit de calç i pintat. La pintura va ser arrancada i colocada en un nou soport, a fi de ser exposta en el museu. La decoració del llaura presenta motius pintats com un gall, dos serps enroscadas i guirnaldas verdes en fruts rojos. Esta llaura estava destinada al cult domèstic, i en les ofrenes que es realisaven en ella durant les festivitats es potenciava l'aspecte reproductiu i fèrtil de la vida.

• Laude funerària de mosaic. Laude sepulcral datada en el primer quarto de el Plantilla:SIGLO trobada en l'interior de l'iglésia medieval de Santa Margarida (fòra de les muralles de les antigues ciutats grega i romana de Empúries). La laude formava part d'una tomba privilegiada constituïda per un sarcòfec rectangular de pedra, en coberta també de pedra a dos aigües, que va ser colocat retallant la roca natural. La tomba va ser sagellada en esta laude policroma de mosaic, que presenta una inscripció funerària cristiana de tres llínees en la seua part central: «[…] bisbe (?), [ací] descansa. Goja l'esperit que s'alegra en Crist. Va viure més o menys xixanta anys».
• Estàtua grega de Asclepio. Estàtua de marbre que representa a una divinitat masculina en barba i mant, identificada tradicionalment en Asclepio, deu grec de la medicina. Va ser esculpida en dos parts que encaixen pel tors. Procedix d'un taller helenístico del Mediterràneu oriental i hauria aplegat a Emporion en les postrimeries de el Plantilla:SIGLO Les distintes parts de l'estàtua varen ser trobades, en Empúries, en 1909, en el terrat superior dels santuaris, situats al sur de la ciutat grega. Les traces iconográficos de l'estàtua, junt en els fragments de la representació d'una serp trobats en el lloc, la varen identificar en el deu grec Asclepio, el Esculapio romà.
• Cerno grec. El cerno és un got grec d'ofrenes de el V trobat en 2008 en el barri portuari de la ciutat grega. Està format per una base de ceràmica de forma anular, en l'interior buit, a la que s'afigen distints gots destinats a rebre les ofrenes. Estos gots eren usats per a realisar libaciones en líquits com a vi, oli, llet o mel, en funció de la disponibilitat i de la divinitat a la que estaven dirigides. La troballa de numerosos kernoi en este sector de Emporion permet supondre l'existència d'un àrea de cult vinculada, provablement, a l'activitat marinera o als cults a divinitats femenines com Deméter i Cora.

• 
  Estàtua de Asclepio
• 
  Mosaic d'una perdiu
• 
  Sacrifici de Ifigenia (mosaic)
• 
  Got en símbols del deu Sabacio
• 
  Cerno grec

Vore també

• Antiga Grècia
• Colonisació grega

Bibliografia

• Almagro Basch, M. Empúries, història de la ciutat i guia de les excavacions. 1951.
• Almagro Basch, M. Guia breu de les excavacions i museu. 1971.

• Boardman. J. Els grecs en ultramar: comerç i expansió colonial abans de l'era clàssica. Madrit. 1975.
• Veta, A. Història d'Espanya Alfaguara I: Condicionamientos geogràfics Edat Antiga. Madrit. 1978.
• Díaz Fernández, A. "Notes entorn a la possible identitat de M. Iun[ius] pro[cos.] (AE, 1984, 615) i el naiximent de la ciutat romana de Emporiae", Klio. Beiträge zur Alten Geschichte 100, 2018, 195-223.
• García Bellido, A. La península ibèrica en els començos de la seua història, Madrit. 1975
• Esquerre Egea, P. «Fluctuacions econòmiques en l'Empúries romana d'época alt-imperial». Arqueologia Iberoamericana 7, 2010, ISSN 1989-4104, pp. 3-38.
• Esquerre Egea, P. «Fluctuacions econòmiques en l'Empúries de el Plantilla:SIGLO abans de nostra era». Arqueologia Iberoamericana 16, 2012, ISSN 1989-4104, pp. 3-10.
• Mar, R., J. R. de Arbulo. Empúries romana. Història, arquitectura i arqueologia. 1993.
• Montenegro, A. i uns atres, Història d'Espanya, Espanya Romana. 1986.
• Sanmartí, E. Empúries, Història 16. 1993.
• Sanmartí, E., J. M. Nolla. Empúries, guia itineraria. 1988.
• Sanmartí, E., J. M. Nolla. Empúries, Barcelona. 1997.
• Sants Yaguas, N., M. Picazo. La colonisació grega. 1980.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Empúries.
• Les excavacions d'Empúries
• Web oficial de l'excavació
• Imàgens i videos del jaciment
• Informació sobre Empúries (en català)
• Els pobles d'Empúries