El Tinent
El Tinent (oficialment Codelco Divisió El Tinent) és una mina de coure chilena, ubicada baix el cerro del mateix nom, en la comuna de Machalí, Regió del Libertador General Bernardo O'Higgins. Es localisa aproximadament a 120 quilómetros al sur de Santiago, a 50 quilómetros a l'est de la ciutat de Rancagua i a 2300 m s. n. m. És operada per l'empresa estatal Codelco, sent el seu jaciment més austral.
El Tinent es compon de més de 4500 km de galeries subterrànees, per lo que es considera la mina subterrànea de coure més gran del món,[1] i ademés opera en la modalitat de cel obert.[2] Es pot accedir a ella per mig de la carretera del Coure, construïda en la década de 1960 especialment per a accedir a la mina.
Les principals operacions del complex industrial de la divisió El Tinent són la mina, el concentrador Colón i la fundició Caletones.
Geologia
[editar | editar còdic]El Tinent correspon a la major concentració cuprífera en la corfa terrestre,[3] a on el coure i el molibdeno s'hostagen en mineralisació sulfurada hipógena principalment calcopirita, bornita i molibdenita. En la zona d'enriquiment secundari, el mineral característic és la calcosina.[4]
És considerat un jaciment tipo pórfido cuprífero, format a partir de distints episodis intrusivos de magma félsicos genèticament relacionats, associats a alteració hidrotermal.[5] També s'ha propost considerar-ho com a depòsit de megabrecha, producte d'exsolución de decorreguts magmáticos de plutones en refredat.[6]
La mineralisació de coure i molibdeno ocorre en un 70% en vetillas resultants de la farcidura i sagellat de clavills en roques subvolcánicas de composició máfica, i l'atre 30% es concentra en el ciment de diverses breches magmático-hidrotermales de biotita, anhidrita, cuarzo i turmalina. També es troba disseminada en la matriu dels cossos intrusivos félsicos, pero en escassa proporció.[4]
La principal roca caixa de les mineralisacions de coure i molibdeno és el Complex Máfico El Tinent (CMET), el qual en major part correspon a roques de la formació Farellones. Atres roques en el CMET intrusions subvolcánicas, incloent sills i dics, que són d'edat posterior a les atres parts del complex. Estos intrusivos es troben fortament alterats (alteració calque-sòdica i potásica) i metasomatisados (metasomatismo de contacte).[7]
El CMET és de composició variada incloent gabros i pórfidos andesíticos. Aproximadament el 80% de la mineralisació hipógena es troba dins de el CMET.[7]
Sobre la seua litologia, es reconeixen cossos de brecha ígnea i breches magmático-hidrotermales en els contactes dels cossos félsicos en les roques máficas. El Complex de Brecha Braden forma una pipa, intruyendo a les unitats anteriors.[8] Per últim, les roques mencionades són tallades per dics de lamprófido i marquen el fi dels events de mineralisació.[4][6]
Història
[editar | editar còdic]Orígens i explotació en el XIX
[editar | editar còdic]La mina ha segut treballada des del periodo prehispánico. Més vesprada, en el periodo de la Conquista, va ser explotada pels espanyols, els qui enviaven coure al Virreinato del Perú, principalment per a la fabricació de canons i utensilis domèstics (calderos, gerros, campanes i gorcs). Durant la Colónia el jaciment era conegut en el nom de “La Fortuna”. A contar de 1760 se li va denominar ya com la mina “del Tinent” pel seu descobridor qui hauria segut un oficial de l'eixèrcit espanyol, fugitiu de la justícia. Este s'hauria amagat en una cova a on va divisar les vetes del mineral, trobant aixina este depòsit.[9]
El seu primer amo va ser el capità de la conquista, Andrés de Torquemada, qui va rebre les terres per la seua eixercite en la lluita contra els aborigen. Posteriorment va llegar la propietat a l'Orde dels Jesuïtes, raó per la qual l'extens terreny es va conéixer com la Facenda de la Companyia. Quan l'orde religiosa va ser expulsada de Chile, la Facenda es va subastar i va ser adquirida per Mateo de Bou i Zambrano.[9] En 1822, la seua neta, l'aristócrata Nicolasa de Bou-Zambrano i Dumont de Holdre, IV Comtesa de la Conquista, i en eixe llavors l'hereua més rica del país, va aportar als bens comuns del matrimoni que "va adquirir" en Juan de Deu Correja de Saa i Martínez, el jaciment «La Conquista», ubicat en la Facenda La Companyia, lo que hui comprén des de Graners al llímit en Argentina. Correja de Saa "va assumir" el domini de la mina. La mina es diu "El Tinent" degut a que el seu propietari original, Francisco Gutiérrez de Caviedes de la Torre, havia segut tinent de l'eixèrcit espanyol. El lloc original es dia "Invernadas de Perales" que junt a "Facenda El Sauzal" i "Manzanal", que s'estenien fins al llímit en Argentina, eren partix integrant de l'antiga Estància que originalment era del capità espanyol Alonso de Còrdova i que Caviedes li havia comprat en 1617.cita requerida
En 1897 la mina El Tinent va ser adquirida per Enrique Concha i Bou, qui vendria la mina, a través de l'ingenier de mines Marcos Schiapponi, al nortamericà William Braden en 1903. Aixina es va iniciar l'industrialisació del complex miner.
Explotació nortamericana
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Braden Copper Company.
En 1905, William Braden va adquirir els drets del mineral, fundant la companyia Rancagua Mines en sèu en Portland, Maine, Estats Units. Braden es va associar en Barton Sewell per a dirigir la mina de coure El Tinent, no obstant, Sewell mai va posar un peu en Chile, llimitant-se a participar del negoci com a alt eixecutiu de l'empresa. Eixe mateix any la companyia va canviar el seu nom a Braden Copper Company (Companyia Cuprífera Braden), en oficines centrals en Nova York, la que va ser autorisada per a operar en Chile el 29 d'abril de 1905 per decret del president —d'orige rancagüino— Germán Riesco.
El mineral va començar a operar per mig d'una planta de concentració gravitacional, en una capacitat de 250 T/dia, que va aumentar a 3000 T/dia en 1908.
Despuix de la mort de Barton Sewell, i aprofitant el creixent desinterés de William Braden, llavors embarcat en l'obertura de nous jaciments de coure en el nort de Chile, els germans Guggenheim varen terminar per prendre el control de la companyia de coure Braden, en 1909. Més vesprada, en 1916, el 95% de les accions de Braden Copper Co. varen passar a mans de Kennecott Corporation, convertint-se en filial d'esta última.
Des de mediats de la década de 1940, el método utilisat per a l'extracció de coure en el mineral era el cridat "Block Caving en traspàs manual". Per a eixe llavors la producció alcançava les 20.000 T/dia. Este método es va mantindre per molt temps degut a que para llavors, i en les décades subsegüents, es treballava en mineral secundari —roca més "blana"—, en a on el método mencionat funciona prou be.
La Kennecott Corporation va ser històricament denominada —junt a la Anaconda Copper Company (Chuquicamata, Potrerillos i El Salvador)— com la "Gran mineria del coure", per al gran volum i escala de les seues operacions d'extracció i tractament. Només en 1955 eixa denominació va ser reglamentada per la Llei N.º 11 828, per a producció de 25 000 tonellades mètriques anuals de coure blíster, lo que en 1965 va aumentar a 75 000 tonellades mètriques.
Tragèdia del fum en 1945
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Tragèdia del fum.
En 1945 va ocórrer una de les majors tragèdies mineres de l'història del jaciment; 355 treballadors del Tinent varen fallir despuix d'asfixiar-se en monòxit de carbono, el 19 de juny d'eixe any, en el succés recordat com la Tragèdia del fum. Fins al dia de hui el fet és utilisat com a eixemple en exposicions de seguritat als miners chilens.[10]
Nacionalisació
[editar | editar còdic]
l'Estat de Chile, a través de la Corporació del Coure, va adquirir en 1967 el 51% de les accions de la Braden Copper Co., en el marc de la «Chilenización del coure» iniciada pel govern d'Eduardo Frei Montalva. Al mateix temps, el mineral va passar a mans de la Societat Minera El Tinent S.A.
El procés va concloure en 1971, en la «Nacionalisació del coure», en el govern de Salvador Dellà, a on l'Estat va expropiar la totalitat de les accions de la Societat Minera. Eixe mateix any es va iniciar la "Operació Valle", consistent en el trasllat dels habitants del campament Sewell a Rancagua, ya que l'Estat no podia assumir les despeses del poblat cordillerano, i la posterior construcció de la carretera del Coure. En 1973 va ocórrer una folga de 74 dies en la que varen participar 1300 obrers que reclamaven reajustaments salarials.[11] En 1976, el mineral va passar a mans de la Corporació Nacional del Coure de Chile (CODELCO).
Per la década de 1980 es va escomençar fer evident un agotament del mineral secundari i es va donar començ a l'explotació del mineral primari, és dir, roca més dura i de menor llei que l'anterior. Açò ha significat l'incorporació de nous equips mecànics, elèctrics i electro-hidràulics, lo que ha provocat un aument del consum d'energia elèctrica i per tant una elevació del cost de producció.
Nou nivell mina
[editar | editar còdic]En els anys 2020, varen començar a desenrollar-se diversos proyectes d'ampliació per a reemplaçar sectors del jaciment en procés d'agotament i estendre en 50 anys la vida productiva de la mina, en una estratègia de aprofundiment gradual i una inversió total de US$ 3.200 millons.[12]
Per a l'any 2023 s'estimava l'explotació del Nou Nivell Mina a partir de tres sectors simultàneament: en la cota 2.060 msnm (sector denominat «Diamant»); en la cota 2.030 msnm (sector denominat «Andesita»; i en la cota 1.880 msnm (sector denominat «Vages Nort»).[13]
Solsida de 2025
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Solsida de la mina El Tinent de 2025.
El 31 de juliol de 2025, despuix d'un sisme de magnitut 4,2 que es va registrar a 36 quilómetros de la ciutat de Rancagua a una profunditat de 500 metros,[14] es va produir una solsida a l'interior del proyecte Andesita de la mina, que va produir el decés de 6 treballadors contractistes (1 treballador de l'empresa Salfa Montages i 5 treballadors de la Constructora Gardilcic), ademés de nou lesionats de diversa consideració.[15] [16][17]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Operacions» (HTML). codelco.com. Consultat el 10 de juny de 2017.
- ↑ Codelco. «Memòria Anual 2019». Consultat el 21 d'abril de 2020.
- ↑ Sillitoe, Richard H.; Perelló, José (2005-01-01). Andean Copper Province: Tectonomagmatic Settings, Deposit Types, Metallogeny, Exploration, and Discovery, Society of Economic Geologists, pp. 0. doi:10.5382/av100.26. ISBN 978-1-887483-01-8.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Revista Geològica de Chile.0(27)ISSN 0718-7106.Consultat el 2025-08-01.
- ↑ Maksaev, Victor; Munizaga, Francisco; McWilliams, {{{nom3}}}; Fanning, {{{nom4}}} (2005-01-01). New Chronology for El Tinent, Chilean Vages, from U-Pb, 40Ar/39Ar, Re-Vos, and Fission-Track Dating: Implications for the Evolution of a Supergiant Porphyry Cu-Mo Deposit, Society of Economic Geologists, pp. 0. doi:10.5382/sp.11.02. ISBN 978-1-62949-035-9.
- ↑ 6,0 6,1 Skewes, M. Alexandra; Arévalo, Alejandra; Floody, {{{nom3}}}; Zuñiga, {{{nom4}}} (2002-01-01). The Giant El Tinent Breccia Deposit: Hypogene Copper Distribution and Emplacement, Society of Economic Geologists, pp. 0. doi:10.5382/sp.09.14. ISBN 978-1-62949-033-5.
- ↑ 7,0 7,1 Pardo Càceres, Rubén i Kovacic Villarroel, Paola (201X). Geologia i Potencial d'Exploració del Districte El Tinent. Vages Centrals, VI Regió del Libertador Bernardo O'Higgins, Chile, pp. 10–12
- ↑ Economic Geology.70(8)
- 1341–1372.ISSN 1554-0774.doi:10.2113/gsecongeo.70.8.1341.Consultat el 2025-08-01.
- ↑ 9,0 9,1 Codelco. «El Tinent. Mineria del Futur». Consultat el 1 d'agost de 2025.
- ↑ «"La Tragèdia del Fum": A 60 anys del pijor accident miner en Chile». Emol. Consultat el 2025-08-01.
- ↑ «Folga dels miners del coure» (en és-es). ALLENDES INTERNATIONALE. Consultat el 2023-09-02.
- ↑ «Proyectes Diamant i Andesita del Tinent inicien etapa d'inversió per US$ 1.243 millons» (en és). Guia Minera de Chile. Consultat el 2025-08-01.
- ↑ «Codelco destaca importants alvanços de proyectes que busquen estendre la vida útil del Tinent» (en és). Portal Miner. Consultat el 2025-08-01.
- ↑ «de-un-sisme-de-42-punts-hi ha-al-menys-sis-morts.phtml Es va derrocar una mina en Chile despuix d'un sisme de 4,2: hi ha a lo manco sis morts» (en és). Perfil. Consultat el 2025-08-01.
- ↑ «Codelco confirma un fallit despuix d'accident en Divisió El Tinent: Cinc treballadors permaneixen desapareguts». Emol. Consultat el 2025-08-01.
- ↑ «DET confirma que es manté busca de cinc treballadors desapareguts en Tinent 7» (en és). El Rancagüino. Consultat el 2025-08-01.
- ↑ «Quí són els sis treballadors fallits per la solsida en la mina El Tinent» (en és). La Tercera. Consultat el 2025-08-15.
- Este artícul conté una traducció derivada de «El Teniente» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.