Ordenació de monts: els alcornocales andalusos

Ordenació de monts: els alcornocales andalusos

Procés de catalogació, planificació de la seua evolució i regulació del seu us i aprofitament, que es realisa en els monts seguint els principis i doctrines de la Silvicultura i que en Espanya es va aplicar als monts públics a partir de 1850. Els alcornocales de les províncies de Màlaga i Càdis, que la seua Ordenació es va realisar entre 1890 i 1920, varen anar els primers monts de Quercus suber regulats, lo que revist un interés especial per la peculiaritat productiva, ecològica i cultural d'esta espècie. Ya en el seu dia varen ser emblema del moviment Ordenador que invadia la ciència forestal i la administració espanyola, aixina com despuix, centre de les crítiques del model d'explotació dels monts resultants d'aquella llegislació. Hui en dia, eixe grup de monts s'integra en el parc natural dels Alcornocales i en menor mida, en el de Serra de Grazalema, mantenint una respectable producció de corcho i un eixemplar equilibri entre els diferents usos del mont.

Antecedents

El procés pel que les Ordenacions de Montes s'implanten en Espanya, fermenta durant la primera mitat de el XIX, a mida que la riquea dels monts es fa important econòmicament i baixe l'influència de les primeres escoles alemanes, inspiradoras de la Selvicultura i de la planificació en l'explotació dels recursos forestals. Ademés, la situació creada despuix de les primeres desamortisació que varen supondre la venda de gran part dels monts públics, va dur al pistoletazo d'eixida en doblar el sigle:

Cronologia llegislativa sobre Ordenacions

• Ya en 1833 s'havien promulgat les Ordenances Generals de Monts baix inspiració dasonómica i en 1846 s'havia creat el Cos d'Ingeniers de Montes i el seu Escola Especial d'Ingeniers de Montes. En 1859 s'aprova la primera Classificació dels monts públics, que posteriorment seria rectificat en 1901 com Catàlec dels Monts i demés terrenys forestals exceptuats de la desamortisació per raons d'Utilitat Pública.

Archiu:Escudo CAPS 1 de Montes CAPS 2 Monocolor.svg

Escut del cos d'Ingeniers de Montes

• El 27 del novembre de 1952 (BOE 29/11/1852 [1]), es manen formar les quatre primeres Comissions per a reconéixer les masses forestals de Jaén, Santander, Conca i Segòvia, aixina com practicar els estudis necessaris per a la seua millor explotació.
• El 13 de novembre de 1856 (BOE 15/11/1856 [2]), es mana dividir el territori en Districtes Forestals i s'organisa en sèt d'ells el Servici Facultatiu, establint com una de les seues funcions la Ordenació Provisional dels monts públics segons unes instruccions, que es redacten a l'any següent. Dos anys despuix, el mandat d'esta llabor es generalisa a tots els Districtes Forestals i en 1860 es fixen les regles per a la part dels expedients que s'ocupa dels aprofitament.

• El 17 de maig de 1865 (BOE 28/05/1865 [3]), es desenrolla la Llei de Montes, dictant ya precises instruccions sobre les condicions per a poder explotar provisionalment els monts no ordenats, sobre l'obligatorietat d'ajustar els aprofitament al pla d'Ordenació en aquells ya estudiats, aixina com sobre el model al que estos proyectes deuen ajustar-se en la seua redacció.
• El 9 de maig de 1890 (BOE 10/05/1890 [4]), es crea la Secció Directiva i Inspectora de les Ordenacions de Monts Públics i s'establixen les bases a que deurà subjectar-se l'estudi dels Plans d'Ordenació. Este Real Decret va ser comentat en la Revista Montes n.º 320 (1890) i es complementen el 31 de decembre del mateix any (BOE 16/01/1891 [5]), en les Instruccions per al servici de les Ordenacions dels monts públics, exhaustiva regulació que llevat menudes modificacions estarà vigent fins als anys 20. Varen ser comentades en la Revista Montes n.º 342 (1891).
• El 25 d'octubre de 1895 (BOE 26/10/1895 [6]), s'establix que els autors dels Proyectes d'Ordenació, siguen els ingeniers del Servici d'Ordenacions.
• El 6 d'agost de 1896 (BOE 11/08/1896 [7]), es deroga la normativa de l'any anterior, que indicava que els Proyectes d'Ordenació es portaren a terme exclusivament pels ingeniers de monts en servici actiu del Cos. S'establix un plegue-tipo de condicions per a la contractació de les ordenacions per particulars.

• El 31 de maig de 1901 (BOE 02/06/1901 [8]), es regula sobre la responsabilitat en el pagament de les millores contemplades en el Proyecte d'Ordenació, que serà el contratante a descontar de la taxació total de les subastas. Comentat en Revista montes n.º 586 (1901)
• El 30 de juliol de 1902 (BOE 14/08/1902 [9]), s'establix que siguen els contractistes els que paguen els treballs de reconeiximent de les memòries i dels proyectes.
• El 24 de giner de 1908 (BOE 26/01/1908 [10]), s'establix que les Memòries prèvies al Proyecte d'Ordenació i els estudis de comprovació i taxació dels mateixos, siguen fets directament per la administració a través del Servici d'Ordenacions.

El mecanisme d'Ordenació de monts

L'apogeu en la ordenació de monts públics d'alcornocalés en Andalusia, que es pot concentrar entre 1890 i 1915, seguia bàsicament el següent procediment:

Solicitut: Memòria d'Ordenació

Archiu:CAPS 34 19-07-1897 Ordenación DehesayCucaderos.pdf

Eixemple de Plec de condicions per a la Concessió de realisació d'estudis d'Ordenació en alcornocales de monts públics. 19 de juliol de 1897. Dehesa i Cucaderos

En primer lloc se solicitava per part del ajuntament propietari, un particular o empresa, el permís per a iniciar la ordenació d'aquells enumerats segons el Catàlec dels monts exclosos de la venda. Est era un tràmit més o menys administratiu que es concedia per a que es pogueren començar els estudis previs als d'ordenació pròpiament dits i que incloïen entre uns atres, aspectes llegals sobre la propietat i servitut dels monts, lindes, alçament topogràfics bàsics, descripció de terrenys i arborat, usos i estimacions aproximades d'aprofitament, etc. Estes Memòries d'Ordenació se sometien al dictamen de l'Ingenier cap del corresponent Servici Provincial (que comprovava les senyes, sobretot a partir de que els informes anaren fets per particulars) i al de la Junta Consultiva de Montes...

Concessió: Proyecte d'Ordenació

Si es complien les condicions, es concedia el permís per a realisar el Proyecte d'Ordenació, d'acort a un plegue-tipo de condicions i en explícites alusions a les Instruccions... de 1890. Era una llicència nominal, específica per als monts enumerats, supeditada a una fiança (proporcional a les hectàrees a ordenar) i en un determini d'entrega improrrogable (normalment de dos anys a partir de la “entrega” dels monts a l'arrendatari). Entregats els monts al concessionari l'expedient passava al Servici d'Ordenacions i l'equip d'ingeniers i brigades del primer, començaven els treballs necessaris per a redactar el proyecte, que normalment podien incloure tales, obertura de camins i “vies de trau”, construcció de vivendes i instalacions per a treballadors i sobretot, molt treball de camp que aplegava a la medició perimetral d'arbre per arbre per a realisar els cubicages de corcho i llenya. Quan les Memòries incloïen Plans de Millores previs al Proyecte d'Ordenació, també corrien a càrrec del concessionari, que en tot moment devia informar de lo que anava a fer a l'Ingenier Ordenador de la província, a la seua volta encarregat de vigilar i autorisar els permenors de tots els treballs.

Taxació

Archiu:CAPS 35 13-05-1894 Subasta RobledalSauceda.pdf

Eixemple de Plec de condicions per a la Subasta de aprofitament de alcornocales en monts públics ordenats. 13 de maig de 1894. La Roureda i La Sauceda

Terminada la part tècnica i programàtica del Proyecte d'Ordenació (plans, estat dels trams, taules de les classes d'edat, descripció dels trams, pla general de aprofitament, resum general de productes, pla de curtes/cultius i observacions) i fetes les comprovacions pertinents pels Servicis Forestals sobre les senyes en el consignats, es procedia a realisar l'últim capítul pendent, que era la Taxació. Esta se solia encomanar a un ingenier en actiu del cos, alié a aquell que per conte privat havia realisat els estudis (normalment un Supernumerari). En ella es devia calcular primer el cost de realisació del propi proyecte, el cost de les millores que devien fer-se en els monts durant el periodo d'explotació i sobretot, el valor dels productes que s'obtindrien d'ella, per ad açò devia fixar-se un preu que es mantenia vigent durant els 20 anys per als que se subastaven els aprofitament. Des de l'entrega del Proyecte d'Ordenació fins que es realisava la Taxació i s'informava favorablement per la Junta Consultiva de Monts per a procedir a la subasta, podien passar tranquilament d'1 a 3 anys més. Este lapsus també incrementava el preu de la subasta.

Subasta: Plans de Aprofitament

Aplegat el moment es procedia a la Subasta Pública dels aprofitament contemplats en els Plans Especials del Proyecte d'Ordenació. En el nostre cas, les puges devien fer-se per increment del preu del corcho, perque el restant de esquilmos (montanera, carbó, fusta, pastures, etc.) eren preus fixos i en qualsevol cas, el promotor de l'Ordenació tenia dret de tanteig. Qualsevol que volguera licitar, devia prèviament depositar una cantitat de fins a un 5 % del valor dels productes taxats per als 20 anys, més el valor del Proyecte d'Ordenació en un increment del 8% anual a contar des de l'entrega de l'estudi fins a la Taxació. El concessionari s'evitava esta última cantitat (que en qualsevol cas era seua) i de la primera es descontava la cantitat que va entregar en el seu moment com fiança per a poder realisar els estudis. El que resultava rematante, devia per últim fer un depòsit com garantia, igual al valor dels productes que s'anaven a aprofitar en el primer any. Solament llavors podia escomençar l'explotació dels recursos, corrent a càrrec de totes les despeses fins a la venda del producte, estant subjecte a totes les directrius marcades sobre millores i curtes, en el Proyecte d'Ordenació i sobretot, vigilat i dirigit pel Servici de Monts en totes les operacions de aprofitament.

La Selvicultura dels alcornocales

Làmina Botànica de Quercus suber de 1890

Cap a 1880, existia un coneiximent acceptable del Quercus suber des del punt de vista de la Arboricultura, pero llevat alguns estudis sobre el tractament dels alcornocalés d'Argèlia o Portugal, era poc lo que s'havia fet des del punt de vista de la Selvicultura. Ademés dels condicionants propis de l'espècie i el seu producte , existien pocs precedents d'ordenació d'este tipo de massa arbòrea, que suministraren senyes per a la seua tractament científic i els procediments i principis que s'aplicaven als monts maderables, no responien a les necessitats de la seua regulació orientada a la producció de corcho.

La major part dels alcornocalés eren de propietat privada, i encara que en Catalunya els propietaris tenien una major consciència de la necessitat de traçar estratègies per a assegurar la seua sostenibilitat i la producció a llarc determini, en Andalusia l'explotació corchera quedava relegada en molts casos front a la tan arraïlada ganaderia o el carboneo, realisant-se les traus sense cap planificació. Pero a mida que el preu del corcho aumentava progressivament en les últimes décades del sigle, la pròpia administració es dona conte de la revalorisació que este producte donava als monts i de la necessitat d'estudiar-ho dasonómicamente al mateix temps que obri la mà per a l'accés privat als monts públics.

Tala d'arbres (entorn a 1900)

Preparació d'una carbonera (entorn a 1900)

Transport de troncs, 1900

Els ingeniers que varen ordenar els alcornocales andalusos entre 1890 i 1910, varen tindre moltes voltes que improvisar i anar deprenent sobre la marcha a mida que s'anaven veent resultats, sent bàsicament les qüestions sobre les que tenien que decidir, les següents:

Tipos de masses i usos dels alcornocales

Junt al mal estat de les masses arbòrees en Andalusia, calia afegir el seu caràcter mixt, a on la espècie corchera conviu en atres com el quejigo o la carrasca, aixina com la varietat d'usos tradicionals junt a l'extracció de corfa, com la ganaderia d'caprino, la montanera, la llenya i el carboneo, les dehesas i pasturages per al vacú, la caça, l'us de corfes d'arbre per al curtido de pells, etc. Es trobaven també en problemes de servitut i usos comunals, en enclavados i propietats diferents entre sol i arborat, en freqüents usos illegals del mont, etc... El treball ordenador, junt a l'objectiu d'maximizar i regularisar la producció del mont (a on el corcho en aquells anys era lo més rendable), també tenia que solucionar i/o compatibilisar estes situacions específiques de cada predio.

Inventari

A nivell tècnic i d'inventari, els alcornocales suponien una série de reptes nous sobre els monts maderables: és més fàcil cubicar l'arbre sancer que solament la seua corfa, el corcho introduïx la variable edat/calitat que no es contempla en la fusta, al alcornoque cal calcular-li l'espai vital entorn seu que va ha necessitar a lo llarc dels 150 anys productius en els que va a seguir creixent i desenrollant-se (Epidometría), etc.

Divisió Dasocrática

El método de divisió del mont, primer pas per a plantejar el seu ordenació, estava establit des de 1890 en les Instruccions per a l'Ordenació..., que devia ser el conegut com “Ordenar transformant” basat en els “trams permanents” i en un tanda de curta aplicat anualment en un d'ells (o grup) diferent. Pero des del primer moment i encara que era satisfactori en el tractament d'un atre tipo de monts, per al corcho es va mostrar ineficiente i inclús Carlos Castel, que va realisar les primeres ordenacions de alcornocales en La Roureda i La Sauceda en 1890, abans inclús de publicar-se la regulació mencionada, ya ho manifestava. Donant-se conte els ingeniers ordenadors que les curtes en el alcornoque basades en dita organisació, donarien lloc a trams en dos classes d'edat, varen propondre i varen intentar models mixts combinant en el ”método de entresaca” que no obstant en la pràctica, be per la gran extensió dels terrenys o per la mala calitat de l'arborat que obligava prioritariamente a la regeneració massiva, no es varen aplicar del tot. A mida que van sucediendose les revisions dels primers proyectes, s'introduïxen tímides modificacions per a intentar sortejar la rigidea del tram únic, pero a partir de 1930 s'entra en una apatia dasonómica que du durant més de 50 anys a que els ingeniers es llimitaren en general, a proseguir en la reconstrucció del vol i l'organisació de l'aprofitament corchero, sense més profunditats “de disseny”.

Tanda de curta o descorche

El “tanda de descorche” era un atre aspecte important que en teoria està en funció del temps que tarda la corfa en adquirir la gruixa necessària per a l'indústria i això varia segons clima, pluviosidad, sol, etc. Estava establit que per baix del Tajo la tanda devia ser menor de 12 anys i en general en Andalusia es va optar per una tanda de 9 concorde a les tradicions corcheras de la regió, pero a falta de documentació científica sobre este punt devien guiar-se per la seua intuïció i per l'observació directa en cada zona, de l'evolució del arbre despuix de traus anteriors.{{refn|group=nota|name=tandes|Encara en 1989 es parlava dels pocs estudis sobre la tanda de descorche: || Penya i Net, Fill de || Castel, Carlos || La Roureda, La Sauceda i Monts de Gaucín i Algatocín |- | 1894 /08 /18 || 7790 || Lameyer González, José || Larios Germans || Castel, Carlos || Les Majadas de Ronda i Monts de Benarrabá |- | 1897 /03 /11 || 7433 || Fernández Morlote, José María || Penya i Net, Fill de || Olazábal, Santiago || Montes d'Alcalà dels Gazules |- | 1897 /03 /14 || 6359 || Corts i Velasco, L. Ricardo || Larios Germans || García-Blanco, José || Montes de Jerez de la Frontera |- | 1897 /03 /15 || 4170 || LLoréns i Gascó, Antonio || Larios Germans{{refn|group=nota|name=cesionbarrios| |- |style="color:maroon"|08/09/1893 | |- |style="color:darkmagenta"|02/06/1894 | |style="color:darkmagenta"|39.265 |style="color:darkmagenta"|04/07/ 1896 (BOE) |style="color:darkmagenta"|70.791 |- !Periodo explotació !Pla Especial !Taxació total (Ptas.) !V. Corcho (Quintal mètric) !V. Fusta (Estéreos) !Pla millores (Ptas.) !Ingenier primera Rev. !Revisions |- |rowspan="3"|20 anys |rowspan="3"|10 anys |rowspan="2"|683.451,54 |rowspan="2"|66.362,16 |rowspan="2"|26.435.232 |rowspan="2"| |style="color:darkgreen"| |style="color:darkgreen"|1904 (1914, 1926, 1936) |- |style="color:maroon"| |style="color:maroon"| |- |style="color:darkmagenta"|491.437,85 |style="color:darkmagenta"|13.401,49 |style="color:darkmagenta"|5.840.564 | | | |- !Còdic !colspan=3|Estat actual !Aprovat !Ingenier !Adjunt !Pendent |- |PU-201

|colspan=3|decimosegundo Revisió i tretzé Pla Especial del Proyecte d'Ordenació del mont "La Roureda i La Sauceda" (MA-71007-AY) |1/12/2010 |Francisco Aguado Gómez |Sergio Madueño Brizuela, Eva María Sotomayor Palma |No (fins a 2020) |- |style="color:darkmagenta"|PU-078 |colspan=3| novena Revisió i dècim Pla Especial del Proyecte d'Ordenació del mont "Els Monts de Gaucín" (MA-50006-CCAY |style="color:darkmagenta"|1/10/2003 |style="color:darkmagenta"| |style="color:darkmagenta"| |style="color:darkmagenta"|Si (des de 2013) |- |colspan=8| |- |colspan=8| |-

|colspan=8|

Vore llista

Plantilla:Per fer

|-

|}

segona Concessió: 18 / 08 / 1894

Les Majadas de ronda i El Berrueco - Montes de Benarrabá
Vore llista Plantilla:Per fer
CUP 2015	Montes Inclosos n.º Catalogue Provincial...de 1864/1901				Municipi	Ubicació
MA-71004-AY Ficha	Bañuelos (28), Parralejo (30), Diego Dur (31), Mont de Breña Redona (35), Mont dels Cerquitos (39), Mont del Pendolillo (42), Mont del Ramblazo (49), Montes del Berrueco (51), Port de les Carrasques (52)				Corts de la Frontera	36°37′01″N 5°20′34″O	Corts
MA-50005-AY Ficha	Les Cobatillas (19), La Corchuela (20), Mont del Vedat (21), Mont del Cuervo (22)				Benarrabá	36°33′03″N 5°16′32″O	Benarrabá
Extensió (Ha)	Promotor	Solicitut	Concessió	Titular Ordenació	Empresa	Eixecució	Fiança (Ptas.)
7.490	José Lameyer González		18/08/ 1894 (BOE)	José Lameyer González	Larios Hnos.	2 anys	4.000
Proyecte	Ingenier firmant	Taxació	Ingenier tasador	Valor Proyecte (Ptas.)	Subasta	Garantia puja (Ptas.)	Adjudicatari subasta
1898	Carlos Castel	21/10/1899	José García-Blanco Romero	70.040	01/05/ 1902 (BOE)	152.032,54	José Lameyer González
				13.518	03/05/ 1902 (BOE)	30.937,25
Periodo explotació	Pla Especial	Taxació total (Ptas.)	V. Corcho (Quintal mètric)	V. Fusta (m³)	Pla Millores (Ptas.)	Ingenier primera Rev.	Revisions
20 anys	10 anys	1.226.702,70	46.552	36.422	68.712,63
		296.284,96	11.518	2.472	9.108,36
Còdic	Estat actual			Aprovat	Ingenier	Adjunt	Pendent
PU-200	decimoprimera Revisió i decimosegundo Pla Especial del Proyecte d'Ordenació del Mont "Les Majadas de Ronda i el Berrueco" (MA-71004-AY)			1/12/2010	Francisco Javier Aguado Gómez	Mª Eugenia Jiménez Martín, Raquel Sainz Luque	NO (fins a 2019)
PU-077	novena Revisió i dècim Pla Especial del Proyecte d'Ordenació del mont "Montes de Benarrabá" (MA-50005-CCAY)			1/10/2003			SI (des de 2013)

tercera concessió: 11 / 03 / 1897

Montes d'Alcalà dels Gazules
Montes Inclosos n.º Catalogue Provincial...de 1864/1901 - CUP 2015					Municipi	Ubicació
Baldío d'Hernán Martin (33)- CA-50028-AY, Dehesa Barrancones de Alberite (34)- CA-50027-AY, Dehesa de Jota (35)- CA-50029-AY, Dehesa de Sauzal (36)- CA-50033-AY, Dehesa el Llorer (37), Dehesa Laganes (38)- CA-50030-AY, Dehesa Albarzer (39)- CA-50034-AY, Montero (40)- CA-50032-AY					Alcalà dels Gazules	36°27′43″N 5°43′26″O	Archiu:AlcalaGazulesDesdeMiradorBenalup. CAPS 98 Alcala dels Gazules
Extensió (Ha)	Promotor	Solicitut	Concessió	Titular Ordenació	Empresa	Eixecució	Fiança (Ptas.)
7.433	J. María Fernández Morlote		11/03/1897 (BOE)	J. María Fernández Morlote	Fill de Penya i Primer	2 anys	7.433
Proyecte	Ingenier firmant	Taxació	Ingenier tasador	Valor Proyecte (Ptas.)	Subasta	Garantia puja (Ptas.)	Adjudicatari subasta
1902	Santiago Olazábal	23/10/1902		127.402	02/08/1903 (BOE)	172.698,40	J. María Fernández Morlote
Periodo explotació	Pla Especial	Taxació total (Ptas.)	V. Corcho (Quintal mètric)	V. Fusta (Estéreos)	Pla Millores (Ptas.)	Ingenier primera Rev.	Revisions
20 anys	10 anys	736.061	70.910	45.300	243.454,40	Anònim	1911 - (1923, 1941, 1951)
Còdic	Estat actual			Aprovat	Ingenier	Adjunt	Pendent
PU-109	sèptima Revisió i octau Pla Especial del Proyecte d'Ordenació de el "Grup de monts d'Alcalà" (CA-30018-CAY)			06/03/2006	Mª Dolores Carrasco Gotarredona	Felipe Oliveros Pruaño	Si (des de 2016)
Vore llista

quarta concessió: 14 / 03 / 1897

Montes de Jerez de la Frontera
Montes Inclosos n.º Catalogue Provincial...de 1864/1901 - CUP 2015					Municipi	Ubicació
Dehesa Toll dels Furons (29) CA-50024-AY, Dehesa Jarda (30) CA-70025-AY, Dehesa Jardilla (31) CA-70026-AY, Sòrts de Montifarti (32) CA-50025-AY, Font dels Pastors (7), Taula del Castellar (8), Cova de les colomes (9), El Helechar (10), Cañada de la Cova (11), Port del Algarrobo (12), L'Estany (13)					Jerez de la Frontera	36°42′00″N 6°07′00″O	Archiu:Elcarmen tejado2. CAPS 119 Jerez
Extensió (Ha)	Promotor	Solicitut	Concessió	Titular Ordenació	Empresa	Eixecució	Fiança (Ptas.)
6.359	L. Ricardo Talles i Velasco	02/01/1894	14/03/1897 (BOE)	L. Ricardo Talles i Velasco		2 anys	6.350
Proyecte	Ingenier firmant	Taxació	Ingenier tasador	Valor Proyecte (Ptas.)	Subasta	Garantia puja (Ptas.)	Adjudicatari subasta
1911	José García-Blanco				28/07/1920 [enllaç trencat]
Periodo explotació	Pla Especial	Taxació total (Ptas.)	V. Corcho (Quintal mètric)	V. Fusta (Estéreos)	Pla Millores (Ptas.)	Ingenier primera Rev.	Revisions
20 anys	10 anys
Còdic	Estat actual			Aprovat	Ingenier	Adjunt	Pendent
PU-039	Proyecte d'Ordenació. Montes de Propis de Jerez de la Frontera]			16/04/1998	Marín Pageo, F.	Dumenge Sants, J.M.	Si, des de 2008

quinta concessió: 15 / 03 / 1897

Montes dels Barris
Montes Inclosos n.º Catalogue Provincial...de 1864/1901 - CUP 2015					Municipi	Ubicació
Beatas o Zumajo (51) CA-50063-AY, Cucarrete(52) CA-50058-AY, Dehesa de les Presillas (53) CA-50062-AY, Dehesa del Palancar (54)CA-50061-AY, Faldes del Rubio (55) CA-50064-AY, Garlitos o Chorrada del Moro (57) CA-50060-AY, Clot de Don Pedro (58) CA-50057-AY, Mogea del Conill (59) CA-50048-AY, Tajo de l'Administrador (60)CA-50065-AY, La Teixixca o Rooviejo (61) CA-50049-AY, Cuevas de l'Hospital CA-50059-AY, Mogea Luenga CA-50066-AY,					Els Barris	36°11′00″N 5°29′34″O	Archiu:Plaza de la iglesia. CAPS 149 Els Barris
Extensió (Ha)	Promotor	Solicitut	Concessió	Titular Ordenació	Empresa	Eixecució	Fiança (Ptas.)
4.170	Antonio Lloréns i Gascó		15/03/1897 (BOE)	Antonio Lloréns i Gascó	Larios Hnos.	2 anys	7.026
Proyecte	Ingenier firmant	Taxació	Ingenier tasador	Valor Proyecte (Ptas.)	Subasta	Garantia puja (Ptas.)	Adjudicatari subasta
1907	José García-Blanco Romero			108.847	07/06/1910 (BOE) Definitiva: 1911	163.720,72	Larios Hnos.
Periodo explotació	Pla Especial	Taxació total (Ptas.)	V. Corcho (Quintal mètric)	V. Fusta (Estéreos)	Pla Millores (Ptas.)	Ingenier primera Rev.	Revisions
20 anys	10 anys	1.007.475,40	80.274,74	11.920 (alcorn.) + 20.836 (queji.)	174.467,46	L. Quero	1921 (1932, 1942, 1952)
Còdic	Estat actual			Aprovat	Ingenier	Adjunt	Pendent
PU-059	novena Revisió i dècim Pla Especial del Proyecte d'Ordenació del grup de monts "Els Barris" (CA-50001-CCAY)			28/08/2002	José A. Roures Clavijo	Nuria Bautista Carrascosa	SI (des de 2012)
Vore llista page=91 Ordenació per monts Ordenació. Resum Estat forestal

sexta concessió: 08 / 04 / 1897

Montes d'Algecires - Montes de Tarifa
Montes Inclosos n.º Catalogue Provincial...de 1864/1901 - CUP 2015					Municipi	Ubicació
Algamasilla (2)CA-50035-AY, Comares (3) CA-50050-AY, Les Corzas (4) CA-50036-AY, Majadal Alt (5) CA-50052-AY					Algecires	36°08′00″N 5°27′00″O	Algecires
Fumada (6) CA-50053-AY, Betis (7) CA-50008-AY, Bujeo (8)CA-50007-AY, Caleruelas (9) CA-50054-AY, Facina (10) CA-50009-AY, Lagunilla (11) CA-50055-AY, Penya (12) CA-50011-AY, Port Pla (13) CA-50012-AY, Salada Vella (14) CA-50013-AY, S. Argent (15) CA-50014-AY, Zorrillos (16) CA-50015-AY					Tarifa	36°01′00″N 5°36′00″O	Archiu:Tarifa CAPS 190 1165.jpg Tarifa
Extensió (Ha)	Promotor	Solicitut	Concessió	Titular Ordenació	Empresa	Eixecució	Fiança (Ptas.)
1.737	José Lameyer González	18/09/1893	08/04/ 1897 (BOE)	José Lameyer González	Larios Hnos.	2 anys	8.314
6.608
Proyecte	Ingenier firmant	Taxació	Ingenier tasador	Valor Proyecte (Ptas.)	Subasta	Garantia puja (Ptas.)	Adjudicatari subasta
1904	José García-Blanco Romero			34.972,50	18/08/ 1905 (BOE)	56.623,60	José Lameyer González
1911				204.301,75	10/07/1912 (BOE)	332.331,75
Periodo explotació	Pla Especial	Taxació total (Ptas.)	V. Corcho (Quintal mètric)	V. Fusta (Estéreos)	Pla Millores (Ptas.)	Ingenier primera Rev.	Revisions
20 anys	20 anys	433.021,95	31.016	7.667	144.929,70	Illegible	1913 (1942, 1952, 1961)
	10 anys	2.560.189,87	115.966,90	33.822.500	233.666,69	F. Atienza	1919 (1946, 1958, 1967)
Còdic	Estat actual			Aprovat	Ingenier	Adjunt	Pendent
PU-101	sèptima Revisió i octau Pla Especial del Proyecte d'Ordenació de el "Grup de monts d'Algecires" (CA-50003-CCAY)			18/05/2005			Si (des de 2015)
PU-047	sèptima Revisió i octau Pla Especial del Proyecte d'Ordenació del grup de monts de Tarifa			21/02/2001			Si (des de 2011)
Vore llista Plantilla:Per fer

sèptima concessió: 01 / 07 / 1897

Dehesa i Cucaderos
CUP 2015	Montes Inclosos n.º Catalogue Provincial...de 1864/1901				Municipi	Ubicació
[ Ficha]	Mont del Vedat (12)				Algatocín	36°34′22″N 5°16′32″O	Algatocín vista
[ Ficha]	Sòrt de Villaluenga (53),				Villaluenga del Rosario	el_Rosario&params=36.696931_N_-5.3836379_I_type:city 36°41′49″N 5°23′01″O	Villaluenga
MA-50010-AY Ficha	La Dehesa (63)				Jimera de Líbar	36°39′03″N 5°16′30″O	Jimera
MA-50013-AY Ficha	Els Cucaderos				Montejaque	36°44′15″N 5°15′00″O	Montejaque
Extensió (Ha)	Promotor	Solicitut	Concessió	Titular Ordenació	Empresa	Eixecució	Fiança (Ptas.)
	Juan Valor i Valor		11/07/1897 (BOE)	Juan Valor i Valor		2 any	1.142
Proyecte	Ingenier firmant	Taxació	Ingenier tasador	Valor Proyecte (Ptas.)	Subasta	Garantia puja (Ptas.)	Adjudicatari subasta
Periodo explotació	Pla Especial	Taxació total (Ptas.)	V. Corcho (Quintal mètric)	V. Fusta (Estéreos)	Pla Millores (Ptas.)	Ingenier primera Rev.	Revisions
20 anys	10 anys
Còdic	Estat actual			Aprovat	Ingenier	Adjunt	Pendent
PU-075	tercera Revisió i quart Pla Especial del Proyecte d'Ordenació del mont "Cucaderos" (MA-50013-CCAY)			1/10/2003			Si (des de 2013)
Vore llista Plantilla:Per fer

octava concessió: 11 / 12 / 1902

Lomas i Matagallardo
CUP 2015	Montes Inclosos n.º Catalogue Provincial...de 1864/1901					Municipi	Ubicació
CA-50023-AY Ficha	Lomas i Matagallardo (21)					Villaluenga del Rosario	el_Rosario&params=36.696931_N_-5.3836379_I_type:city 36°41′49″N 5°23′01″O	Villaluenga
Extensió (Ha)	Promotor	Memòria	Solicitut	Concessió	Titular Ordenació	Empresa	Eixecució	Fiança (Ptas.)
	Rafael Bohórquez i Rubiales	Enrique Mackay	17/02/ 1900	11/12/ 1902 (BOE)	Rafael Bohórquez i Rubiales	Família Bohórquez (Ubrique)	1 any	294
Còdic	Estat actual				Aprovat	Ingenier	Adjunt	Pendent
PU-270	primera Revisió del Pla Tècnic d'Ordenació de Montes de l'Ajuntament de Villaluenga del Rosario (CA-50023-AY) en el P.N. Serra de Grazalema (Villaluenga del Rosario)				27/11/2015			NO

novena concessió: 29 / 09 / 1906

Vedat i Vega del Riu - La Cancha
CUP 2015	Montes Inclosos n.º Catalogue Provincial...de 1864/1901				Municipi	Ubicació
MA-50009-AY Ficha	Vedat i Vega del Riu (27)				Algatocín	36°34′22″N 5°16′32″O	Algatocín vista
MA-50024-AY Ficha	La Cancha (31)				Villaluenga del Rosario	el_Rosario&params=36.696931_N_-5.3836379_I_type:city 36°41′49″N 5°23′01″O	Villaluenga
Extensió (Ha)	Promotor	Solicitut	Concessió	Titular Ordenació	Empresa	Eixecució	Fiança (Ptas.)
	José Lameyer González	25/04/1894	(primera concessió de 1902 anulada en 1904) 29/09/1906(BOE)	José Lameyer González	Larios Hnos.	2 anys	732
Proyecte	Ingenier firmant	Taxació	Ingenier tasador	Valor Proyecte (Ptas.)	Subasta	Garantia puja (Ptas.)	Adjudicatari subasta
	José García-Blanco Romero						José Lameyer González
1914		1917
Periodo explotació	Pla Especial	Taxació total (Ptas.)	V. Corcho (Quintal mètric)	V. Fusta (Estéreos)	Pla Millores (Ptas.)	Ingenier primera Rev.	Revisions
20 anys	10 anys
						A. García	1931 (1941, 1951, 1961)
Còdic	Estat actual			Aprovat	Ingenier	Adjunt	Pendent
PU-081	novena Revisió i dècim Pla Especial del Proyecte d'Ordenació del grup de monts "Vedat i Vega del Riu" (MA-50009-CCAY) i "Veranil i Carboneras" (MA-50001-CCAY)			31/10/2003			Si (des de 2013)
PU-202	nové Revisió i dècim Pla Especial del Proyecte d'Ordenació del mont "La Cancha" (MA-50024-AY)			1/12/2010			No (fins a 2020)
Vore llista Plantilla:Per fer

10.ª concessió: 25 / 10 / 1906

Els Arenals - Pinada del Rei
CUP 2015	Montes Inclosos n.º Catalogue Provincial...de 1864/1901				Municipi	Ubicació
CA-50040-AY Ficha	Els Arenals (50)				Jimena de la Frontera	36°26′00″N 5°27′00″O	Archiu:Jimena desde el castillo 2.jpg Jimena
CA-50041-AY Ficha	Pinada del Rei (51)				Sant Roque	el_Rosario&params=36.696931_N_-5.3836379_I_type:city 36°41′49″N 5°23′01″O	Archiu:San Roque (al fondo, Gibraltar).jpg Sant Roque
Extensió (Ha)	Promotor	Solicitut	Concessió	Titular Ordenació	Empresa	Eixecució	Fiança (Ptas.)
308	Manuel Arizmendi	19/01/1903	25/10/ 1906 (BOE)	Larios Hnos.	Larios Hnos.	3 anys	669
361
Proyecte	Ingenier firmant	Taxació	Ingenier tasador	Valor Proyecte (Ptas.)	Subasta	Garantia puja (Ptas.)	Adjudicatari subasta
1914	José García-Blanco Romero	1915			1921		Larios Hnos.
1914		1915			1922
Periodo explotació	Pla Especial	Taxació total (Ptas.)	V. Corcho (Quintal mètric)	V. Fusta (Estéreos)	Pla Millores (Ptas.)	Ingenier primera Rev.	Revisions
20 anys	10 anys					G. Avila	1932 (1942, 1956, 1962)
							1942 (1952, 1972)
Còdic	Estat actual			Aprovat	Ingenier	Adjunt	Pendent
PU-093	octava Revisió i nové Pla Especial del Proyecte d'Ordenació del mont "Els Arenals" (CA-50040-CCAY)			21 /07 /2004	Mª Dolores Carrasco Gotarredona	Felipe Oliveros Pruaño	SI (des de 2014)
PU-152	quarta Revisió del Proyecte d'Ordenació del mont "Pinada del Rei i Dehesilla" (CA-70041-AY)			13/ 07/ 2009	Ricardo Olivera García	Miguel Cueto Álvarez de Sotomayor	NO (fins a 2019)
Vore llista Archiu:Pinar del Rey oeste.jpg Pinada del Rei Segons l'Inventari realisat en el primer Proyecte d'Ordenació, la major part del mont estava poblada per alcornocal molt clar i superfícies rases i tan sol una sexta part estava ocupada per pi piñonero, per lo que es va concloure que la prioritat era crear massa arbòrea. Pero es va propondre el repoblament en pi ya que la de alcornoque era costosa i poc segura. Es proponien curtes en superfícies contínues -aclareos successius- i curtes en superfícies discontínues per bosquetes, en predomini de les primeres, tractant de conseguir una massa regular. Estos métodos de curta es varen aplicar durant uns anys pero a la vista del fracàs de la regeneració natural, es va canviar al método de entresaca per peu d'arbre.

Primeres Revisions: èxits i polèmiques

Archiu:Larousse universel en 2 volumes; nouveau dictionnaire encyclopédique publié sous la direction de Claude Augé (1922) (14781294952).jpg

Gravat sobre els treballs de l'indústria taponera, en la Enciclopèdia Larousse Universal de 1922

En canviar el sigle, despuix de cinc décades de la creació dels Cossos d'Ingeniers en Espanya (el de Monts en 1846), la administració i la opinió públicas vivien, en general, un moment d'eufòria sobre la llabor que estes institucions realisaven en benefici del país. El Ministeri de Foment s'esforçava en presentar els èxits obtinguts en mines, camins o montes, respalat per toda una serie de publicacions especialisades, en una estratègia moltes voltes orientada a l'acció política.

En el camp forestal, es posaven sobre la taula el Catàlec dels Monts Públics..., que havia salvat a gran part d'estos de la desamortisació, les repoblaments, la recent creada Secció Hidrològica i per supost les Ordenacions. Encara que en la primera década de el XX era pronte per a tindre resultats reals de tals treballs (els temps del mont no són els mateixos de que els les carreteras o infraestructures), tan pronte es varen produir les primeres revisions dels Proyectes i es varen generar senyes positives, a voltes biaixats, es varen publicar a bombo y platillo.

En general, no es va qüestionar el concepte silvicultural i tècnic de les Ordenacions, reconeixent-se la seua importància com a ferramenta de transformació i protecció del mont, els seus èxits en prevenció d'incendis o en regularisació de la renda, etc. Les crítiques quan varen aplegar, ho varen fer atacant els procediments regulats per a les concessions i subastas que facilitaven el monopoli de grans companyies en l'accés als predios públics, els drets de tanteig, els mecanismes de fixació de preus que feyen perdre renda als municipis propietaris, etc. Les crítiques varen ser més polítiques que tècniques.

Els alcornocales andalusos i la decadència ordenadora

En este context, els alcornocalés andalusos entre els anys 1907 i 1908, es varen convertir tant en eixemple de la política forestal, com en diana dels seus adversaris. En totes les concessions possibles d'ordenació d'este tipo de masses ya resoltes, en realitat en aquell moment solament algunes s'havien aprovat i estaven en eixecució (La Roureda i La Sauceda, Montes de Gaucín i Algatocín, Les Majadas de Ronda, Montes de Benarrabá, Monts d'Alcalà dels Gazules i Monts d'Algecires) i d'elles, solament les tres primeres acabaven de passar la primera revisió. No obstant, en ser el corcho més rendable i de resultats més immediats que la fusta i sobretot, per l'increment que havia sofrit el preu del corcho en les últimes décades, uns i uns atres varen trobar arguments per a fer d'estos monts centre de la polèmica.

L'oposició de molts Ajuntaments a l'ordenació de les seues predios per considerar que danyaven els seus interessos, junt a la constatació despuix de vàries décadas de regulació forestal, de la monopolización que s'havia originat per part de les grans companyies, va motivar una nova llegislació en 1908 que llimitava l'acció privada i aumentava el control del cos facultatiu en tot la relatiu a l'explotació dels monts. La nova regulació junt a la pronunciada caiguda del preu del corcho, du en la següent década, a un profunt paró en l'iniciativa ordenadora i a una revisió d'aquells proyectes realisats entorn al canvi de sigle, més o menys rutinària i en molts casos orientada simplement a desenrollar el Pla Especial de Aprofitament.

Encara que en 1930 s'intenta una revitalisació de l'activitat forestal en la publicació d'unes noves "Instruccions per a l'Ordenació de Montes", la guerra civil i els anys de la dictadura, duen a que no siga fins als anys 90 en la cessió de competències a les comunitats autònomes, quan s'actualisen exhaustivament els vells proyectes i es realisen aquells que mai varen aplegar a realisar-se.

Alguns protagonistes

Carlos Castel

Carlos Castel i Clemente, naixcut en Cantavieja el 4 de novembre de 1845. Ingenier de Montes, quarto de la setzena promoció (1868), va servir a l'Estat en Valéncia i Guadalajara com a professor i catedràtic, pero va passar a calitat de supernumerari en 1884 en ser elegit diputat a Corts per Mora de Rubielos, començant una activitat política que duraria fins a 1904. Va ser també empresari forestal, sent el primer que va dur a la pràctica l'ordenació de monts en el nostre país, entre ells els alcornocales de La Roureda, La Sauceda i els Monts de Gaucín i Algarocín en 1890. Va ser director i un prolífic articuliste de la Revista Montes.

José García-Blanco

José García-Blanco Romero naixcut en Almadén el 25 de novembre de 1865. Ingenier de Montes, 1.º de la 36.ª promoció (1890), va anar l'ingenier de monts que en actiu i en la Secció d'Ordenacions de Màlaga primer i com a supernumerari de 1902 a 1914, va realisar algunes de les més importants ordenacions de alcornocales públics d'Andalusia, de les que va ser concessionari José Lameyer i companyia usufructuaria Larios Germans de Gibraltar.

Santiago Olazábal

Archiu:Puentes Viejas en primavera del 2006.jpg

El Cos Nacional d'Ingeniers de Montes, a petició d'una comissió creada el 28 de juny de 1888, va presentar a través de Santiago de Olazábal, una proposta de reforestació massiva de les màrgens del riu Lozoya.

Santiago Olazabal i Gil de Mur, naixcut en Palència el 26 de giner de 1857. Ingenier de monts, 1.º de la 32.ª promoció (1886) i fill del també Ingenier de Montes Lucas de Olazábal i Altuna (el que va ser coautor de les Instruccions per al servici de les Ordenacions dels monts públics i professor de l'assignatura en l'Escola Especial d'Ingeniers de Montes). Despuix d'uns primers anys de professor en l'Escola Preparatòria prèvia als estudis d'ingenier de monts, és destinat al Servici Hidrològic Forestal del Tajo, més concretament en la Comissió de repoblament de la conca del Lozoya. Des d'allí va realisar un renombrado estudi per a sanear les aigües d'este riu, del que se servia d'aigua potable la capital.

En el canvi de sigle es va implicar empresarialmente en la realisació d'ordenacions, per ad açò va passar a Supernumerari i durant uns anys va realisar treballs com el Proyecte d'Ordenació dels Monts d'Alcalà dels Gazules, o uns atres en la Serra de Guadarrama. Pero no tarda en tornar al servici actiu integrant-se en Inspecció d'Ordenacions, per lo que des d'un atre nivell administratiu, va tutelar també aquelles que afecten als alcornocales andalusos. A partir de 1914, passada ya l'eufòria ordenadora i en els preus del corcho afonats, Olazábal s'integraria en la Escola Especial d'Ingeniers de Montes, d'a on aplegaria a ser director i a on va coincidir durant dos décades en García-Blanco, un atre Ingenier de Montes protagoniste d'este artícul.

Eladio Car

Eladio Car i Velázquez de Castro, naixcut en Granada el 14 de febrer de 1875. Ingenier de Montes, segon de la 45ª promoció (1900), el primer destí de la qual va ser en Ordenacions de Jaén, pero que va acordar permuta a Ordenacions de Màlaga en José García-Blanco a l'any següent. Des d'eixe lloc, en el que permaneixeria casi dos décades, es convertix en protagoniste inevitable d'este artícul, en ser l'encarregat de supervisar tant la realisació d'ordenacions, com la seua posterior eixecució durant l'explotació dels monts públics, en un periodo en el que els alcornocales de Màlaga estaven començant el procés. Quan este jove ingenier es fa càrrec del departament en 1901, La Roureda, La Sauceda i els Monts de Gaucín i Algatocín ordenats per C. Castel en 1890 i subastats en 1894 i 1896, estaven a punt de terminar el seu primer Pla Especial i ser revisats, els Monts de Benarrabá i les Majadas de Ronda havien segut ya regulats i es varen subastar en maig de 1902 i uns atres com Vedat i Vega del Riu, La Cancha o Lomas i Matagallardo, acabaven d'escomençar el procés per a ser ordenats.

A Eladio Car es deuen les primeres revisions dels proyectes d'Ordenació de La Roureda i La Sauceda i sobretot, els primers treballs sintetisant científicament els seus resultats, artículs i treballs que varen anar àmpliament referenciados en les primeres décades de el XX en el context valorativo de les Ordenacions.

Enrique Mackay

Archiu:Cazorla CAPS 285 091599 E.jpg

El poble de Cazorla, a on Enrique Mackay va treballar, va viure, es va casar i va morir en 1974.

Enrique Mackay Monteverde, naixcut en Santa Creu de Tenerife (Illes Canàries) el 25 de giner de 1876. Ingenier de Montes, 1.º de la 43.ª promoció (1898). Va estar destinat en la Serra de Cazorla durant 26 anys (fins a 1924) molts d'ells en Ordenacions com a cap de la segona brigada de Jaén. A ell es deuen l'ordenació dels principals monts d'aquella serra, una important llabor repobladora i la dotació de camins i infraestructures per a la llabor forestal. Fins a 1928 va ser cap del districte forestal de Jaén i d'ahí professor de l'Escola Especial, substituint a José García-Blanco com a director de la mateixa en 1933.

Coautor de les Instruccions per a l'Ordenació de Monts de 1930, en esclatar la Guerra Civil era inspector general del Consell Forestal de l'Estat i un dels més reconeguts experts en ordenacions del moment. Despuix d'una dramàtica experiència personal i familiar durant el conflicte armat, va anar fins a la seua jubilació en 1946, objecte de depuració i rehabilitació en el seu lloc de l'escalafó, pero sense aplegar a gojar de la confiança del règim com per a aportar a les noves polítiques forestals tot lo que la seua experiència li haguera permés.

Encara que Enrique Mackay va ordenar monts maderable i no alcornocales, és també protagoniste d'este artícul, en haver segut l'autor de la Memòria prèvia a la concessió per a la seua ordenació del mont Lomas i Matagallardo, per lo que si s'haguera aplegat a realisar el Proyecte d'Ordenació en llògica, hauria segut l'autor.

Manuel Fernández de Castro

Manuel M. Fernández de Castro i Vicente Portela, naixcut en Càdis el 28 de juny de 1875. Ingenier de monts, 3.º de la 47 promoció de 1902, el primer destí de la qual va ser en el Districte Forestal de Granada. Despuix d'un breu pas per la Brigada d'Ordenacions de Càdis, és traslladat com a Ingenier Cap del Districte Forestal de Càdis (1906) des d'a on, entre finals del 1907 a principis de 1909, va mantindre una pública polèmica en la Revista Montes criticant les Ordenacions de monts. És un clar eixemple d'aquells Ingeniers de monts que varen alçar la veu contra els mecanismes administratius que favorien la concentració de concessions i subastes en mans de grans companyies i una merma en les rendes dels municipis propietaris, fent ademés en el seu cas, dels alcornocales andalusos la diana de les crítiques.

Larios Germans

Archiu:Martín Larios y Herreros.jpg

Martín Larios i Herrera (1798-1873), fundador de Larios Germans de Gibraltar i posteriorment d'atres empreses de la branca malaguenya. I Marqués de Larios.

Larios Germans era una empresa en residència en Gibraltar, que formava part de la branca gaditana (paralela a la malaguenya) de la família Larios, començada en les primeres décades de el XIX pels germans Pablo i Martín Larios i Ferrers i materialisada en esta i en l'empresa “Martín Larios Lasante i Cía”. radicada en Càdis. La branca malaguenya la varen establir els atres dos germans Manuel Dumenge i Juan, creant l'empresa “Manuel Dumenge Larios i Germans” i seria potser la més activa del grup. Perque durant casi un sigle, esta família conseguix crear un entramat econòmic que comprén activitats agrícoles (prèvia paulatina adquisició de grans finques), textils, bancàries, ferroviàries, comercials i indústriaels, un entramat en implicacions polítiques i que conseguix en 1865, la concessió del Marquesado de Larios en el tronc malagueny.

Els Larios, independentment del repartiment d'accions que tenien els diferents membres en les diferents companyies i empreses que varen ser creant en el temps (Indústria Malaguenya S.A., Companyia del Ferrocarril de Còrdova a Màlaga, Societat de vapors, Companyia de Segurs i Banc de Màlaga, Societat Industrial i Agrícola de Guadiaro, etc), sempre varen actuar de forma corporativa i esta va anar sense dubte, una de les claus del seu èxit.

Entorn a la década de 1870 es van produint els primers relleus generacionals en la família, coincidint en una etapa expansiva en les seues activitats. És en eixos anys, quan la branca gibraltarenca escomença a ser conscient de la rendabilitat que l'aument del preu del corcho donava a les seues múltiples propietats agrícoles, en les que les dehesas i alcornocalés ocupaven prou hectàrees, de manera que quan en 1888 conseguixen l'arrendament de la finca La Almoraima, decidixen llançar-se a la producció industrialisada de tapons. La posada en funcionament de la fàbrica “L'Indústria Corchera”, va dur a l'empresa Larios Germans a crear entorn al corcho una important llogística i infraestructura en les províncies de Càdis i Màlaga, orientada a recuperar i canalisar la matèria primera tant de les seues propietats com de les arrendades, o dels monts públics sobre els que havien obtingut concessions. Aixina per eixemple, conseguixen a través de les seues influències polítiques, que en la construcció de la llínea de ferrocarril s'incloguen estacions com la de la Almoraima o la de Sant Pablo (en la colónia Sant Pablo de Buceite, propietat dels Larios), tenien depòsits permanents de corcho per la serra (com en Gaucín, o contractaven advocats i Ingeniers de monts (com José Lameyer o José García-Blanco)...

L'Indústria Corchera

Archiu:1890s G Washington Wilson - San Roque y parte de La Linea desde Queens Road.jpg

Vista de la Baïa d'Algecires. 1900. En el cantó de l'esquerra es veu el Espigón de Sant Felipe de La Llínea de la Concepció, a on estava situada la fàbrica de L'Indústria Corchera

“L'Indústria Corchera” va ser el nom d'una fàbrica de tapons inaugurada en 1888-89 en La Llínea de la Concepció, propietat de l'empresa de Gibraltar Larios Germans i que en la seua época va ser la més alvançada del sector en Espanya, tant en infraestructura i tecnologia com en producció de tapons. Orientada bàsicament a la fabricació de tapons (amprant unes 500 persones), també feya “planches” per a atres fàbriques (200 empleats més) o residus per a conglomerats (atres 20 ocupacions). Va ser una aposta empresarial arriscada i a contracorrent (tota la manufactura taponera de l'época estava en Catalunya i Andalusia solament era productora), pero que es recolzava en varis pilars estratègics: l'accés al carbó (bo i barat) de Gibraltar, l'accés a la matèria primera de gran part dels alcornocales andalusos, l'eixida a varietat de mercats del producte elaborat des d'Algecires, la llínea de ferrocarril que creuava la Serranía de Ronda i les seues propietats, la mà d'obra no qualificada i barata, etc.

L'envolament d'esta activitat taponera per part de la família Larios, va anar un acelerante en la seua implicació en les concessions d'ordenació de monts públics a partir de 1890, encara que ya era propietària i arrendatària de grans finques i dehesas d'alcornocalés en Andalusia. No obstant, encara que tot va escomençar be, en canviar el sigle l'activitat productiva de la fàbrica decau i durant 12 anys es reduïx a preparar planches de corcho o residus, fins que aplega a tancar en els primers anys de la década de 1910.

Més allà de les causes del fracàs d'esta fàbrica (incendis en l'instalacions, proteccionisme en els mercats d'exportació, encariment del carbó, fallos en el suministrament de corcho, falta d'encert en la política comercial de venda del producte, comoditat empresarial,etc...), lo cert és que en 1911-12, quan va deixar de funcionar definitivament, solament alguns dels principals alcornocales públics que havien caigut en mans de Larios Germans, havien superat el primer deceni d'explotació (Majadas de Ronda, M. de Benarrabá i M. d'Algecires), uns atres acaben de ser ordenats (M. de Tarifa, M. dels Barris, La Cancha...) i atres subjectes a processos judicials o tècnics que havien impedit començar el procés ordenador (M. de Jerez de la Frontera)

José Lameyer

Archiu:Oleo jose Lameyer 1876.jpg

José Lameyer en 16 anys, pintat per el seu tio

José Lameyer González, (Madrit, 15 d'agost de 1860 - Madrit, 30 d'agost de 1915), fill de Gerardo Lameyer i Berenguer (director general del Tesor Públic) i de Josefa González i Oleaga, pertanyia a una família d'orige alemà (de Bremen), vinguda a Espanya a principis de el XIX. Nebot del pintor Francisco Lameyer i Berenguer, era advocat, home de negocis i juriste, sent membre de la Real Acadèmia de Jurisprudència i Llegislació. Aficionat a la encuadernación, va atesorar una colecció d'eixemplars únics que despuix de la seua mort, va ser comprada pel Rei Alfonso XIII i en l'actualitat reposa en la Biblioteca Nacional d'Espanya. Encara que va treballar en el bufet d'Eugenio Montero Rius, del que va ser secretari particular, i diputat per Vélez-Màlaga de 1905 a 1907, va ser en realitat un home molt actiu en el camp dels negocis.

Dins de la seua activitat com a advocat destaca precisament la seua relació en els Larios de Màlaga i Càdis, de la que va ser apoderat en Madrit durant molt temps, de la que va tindre respals polítics per als seus candidatures a diputat en la regió i en coordinació en la qual va obtindre les concessions d'ordenació i explotació de gran part dels alcornocales andalusos. Precisament per açò, José Lameyer es convertix en un protagoniste de tot este procés, encara que és provable que en el tema del corcho actuara més com a soci que com a contractat de la companyia o les empreses de la família. En qualsevol cas, devem pensar que ya a partir de 1910, l'interés pel corcho de Larios Germans va deure decaure prou en tancar-se “L'Indústria Corchera”, destí final de la seua producció pròpia o arrendada, que la demanda internacional de matèria primera es ve a zero durant la Primera Guerra Mundial i per últim, que en morir Lameyer en 1915 totes les concessions al seu nom sobre monts públics, quedaven anulades.

Referències