Diferència entre les revisions de "Rudyard Kipling"
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 74: | Llínea 74: | ||
En l'aplegada de Josephine la casa se quedà chicoteta, per lo que la parella comprà dèu [[Acre (unitat de superfície)|acres]] en una costera rocosa sobre el [[riu Connecticut]], a on construïren la seua pròpia casa. Kipling cridà a la casa ''Naulakha'' en honor a Wolcott i a la seua colaboració en la novela d'aquell títul, i esta volta el nom fon escrit correctament.<ref name="Gilmour, David. 2002." /> | En l'aplegada de Josephine la casa se quedà chicoteta, per lo que la parella comprà dèu [[Acre (unitat de superfície)|acres]] en una costera rocosa sobre el [[riu Connecticut]], a on construïren la seua pròpia casa. Kipling cridà a la casa ''Naulakha'' en honor a Wolcott i a la seua colaboració en la novela d'aquell títul, i esta volta el nom fon escrit correctament.<ref name="Gilmour, David. 2002." /> | ||
Durant el seu aïllament en Vermont, ademés d'escriure els ''Llibres de la selva'', també redactà una colecció d'històries curtes, que incloïa les obres: ''Els dies de treball'', i una novela | Durant el seu aïllament en Vermont, ademés d'escriure els ''Llibres de la selva'', també redactà una colecció d'històries curtes, que incloïa les obres: ''Els dies de treball'', i una novela nomenada ''Capitans intrepits'' ([[1897]]). Les seues creacions poètiques foren ''Set mars'' i les ''Balades del barracó'', ademés de ''Mandalay'' i ''Gunda Din''. Gojà escrivint els dos ''Llibres de la selva'' —abdós, obres mestres d'escritura imaginativa— i també gojà en la correspondència que rebia de molts chiquets sobre la seua obra.<ref name="Gilmour, David. 2002." /> | ||
En febrer de [[1896]], naix la segona filla de la parella, Elsie. En este temps, la relació matrimonial era més alegre i espontànea.<ref>Nicholson, Adam. 2001. ''Carrie Kipling 1862-1939: The Hated Wife''. Faber & Faber, Londres. ISBN 0-571-20835-5.</ref> | En febrer de [[1896]], naix la segona filla de la parella, Elsie. En este temps, la relació matrimonial era més alegre i espontànea.<ref>Nicholson, Adam. 2001. ''Carrie Kipling 1862-1939: The Hated Wife''. Faber & Faber, Londres. ISBN 0-571-20835-5.</ref> | ||
| Llínea 97: | Llínea 97: | ||
{{cita|L'Acadèmia Sueca, a l'otorgar el Premi Nobel de Lliteratura enguany a Rudyard Kipling, desija rendir homenage a la lliteratura d'Anglaterra, tan rica en glòries poètiques, i al major geni en el regne de la narrativa que eixe país ha produit en nostres temps.}} | {{cita|L'Acadèmia Sueca, a l'otorgar el Premi Nobel de Lliteratura enguany a Rudyard Kipling, desija rendir homenage a la lliteratura d'Anglaterra, tan rica en glòries poètiques, i al major geni en el regne de la narrativa que eixe país ha produit en nostres temps.}} | ||
En [[1909]], escriu ''Accions i reaccions''; en [[1910]] ''Rewards and Fairies'' (''Donyets i fades'') que inclou el seu poema més famos, «If». Se diu que Kipling se basà, per a escriure este poema, en les qualitats de dos dels seus grans amics, Cecil Rhodes i Jameson. En colaboració en Elsie Kipling compon una obra de teatre | En [[1909]], escriu ''Accions i reaccions''; en [[1910]] ''Rewards and Fairies'' (''Donyets i fades'') que inclou el seu poema més famos, «If». Se diu que Kipling se basà, per a escriure este poema, en les qualitats de dos dels seus grans amics, Cecil Rhodes i Jameson. En colaboració en Elsie Kipling compon una obra de teatre nomenat ''La sentinela del port'', que fon estrenada en Londres, pero soles tingué unes poques posades en escena. | ||
En els inicis de la primera década del [[sigle XX]], Kipling alertà, primer al seu rei, [[Jordi V]], i despuix a les atres nacions, que s'acostava una gran guerra, i que afectaria a tot lo món, per lo que havia que preparar els eixercits i estar alerta. El seu vaticini, encara que no era errat, no fon entés, i soles fon pres com una sobreexaltació del patriotisme que li caracterisava. | En els inicis de la primera década del [[sigle XX]], Kipling alertà, primer al seu rei, [[Jordi V]], i despuix a les atres nacions, que s'acostava una gran guerra, i que afectaria a tot lo món, per lo que havia que preparar els eixercits i estar alerta. El seu vaticini, encara que no era errat, no fon entés, i soles fon pres com una sobreexaltació del patriotisme que li caracterisava. | ||
[[Image:Kipling TIME cover 19260927.jpg|thumb|250px|Kipling en la portada de la revista ''[[Time]] '' (27 de setembre de 1926)]] | [[Image:Kipling TIME cover 19260927.jpg|thumb|250px|Kipling en la portada de la revista ''[[Time]] '' (27 de setembre de 1926)]] | ||
| Llínea 200: | Llínea 200: | ||
|''Alguna cosa de mi mateix'' (Obra [[pòstum|pòstuma]])||1937||Autobiografia | |''Alguna cosa de mi mateix'' (Obra [[pòstum|pòstuma]])||1937||Autobiografia | ||
|} | |} | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references /> | <references /> | ||