Canvis

Durant els sigles XV i XVI comtats i ducats post-[[dinastia carolíngia|carolingins]] s'agruparen. El terme ''Belgica'' reaparegué en els humanistes del [[Renaiximent]] pero la seua utilisació quedà restringida als círculs intelectuals encara que respongué a la necessitat d'una denominació comú per a estos principats. Un atre terme aparegué: ''Belgium'', ''Belgia''. En esta época, Bèlgica, els [[Països Baixos]], [[Luxemburc]] i el nort de la França actual eren coneguts com els [[Països Baixos (topònim)|Països Baixos]] o les Províncies Belgues.  

Durant els sigles XV i XVI comtats i ducats post-[[dinastia carolíngia|carolingins]] s'agruparen. El terme ''Belgica'' reaparegué en els humanistes del [[Renaiximent]] pero la seua utilisació quedà restringida als círculs intelectuals encara que respongué a la necessitat d'una denominació comú per a estos principats. Un atre terme aparegué: ''Belgium'', ''Belgia''. En esta época, Bèlgica, els [[Països Baixos]], [[Luxemburc]] i el nort de la França actual eren coneguts com els [[Països Baixos (topònim)|Països Baixos]] o les Províncies Belgues.  

Durant els sigles XVII i XVIII el terme "Bèlgica" es convertí en un terme administratiu i igualment el nom d'una alegoria que representava la "nimfa dels Països Baixos". El seu abast semàntic, tanmateix, es reduí en la divisió de les dèsset províncies despuix de la [[Guerra dels Huitanta Anys]]. Fon utilisat cada vegada més per parlar exclusivament de les províncies meridionals i dels seus habitants, encara que era un sinònim de ''neerlandés'', el qual els incloïa.<ref>Els [[Estats Units bèlgics]] es coneixien com a ''Verenigde Nederlandse Staten'' o ''Verenigde Belgische Staten'' en [[neerlandés]].</ref> En l'anexió de [[França]],<ref>[[Xavier Mabille]], ''Histoire Politique de la Belgique, facteurs et acteurs de changement'', Éditions du [[CRISP]], Bruxelles, 2000, p. 47-48, {{ISBN|978-2870750728}}.</ref> i la reunió voluntària del Principat de Lieja en la República Francesa,<ref>[[Jacques Liénard]], ''A propos du vote de la réunion à la France émis au Pays de Liège en janvier/février 1973'', in [[Wallonie-France]] n°77, [[Lieja]], [[2008]], p.17, N° dépot 0088398</ref> el terme "belga" es popularisà, per a designar els habitants de les regions de l'actual Regne de Bèlgica. En l'any [[1830]], el terme "Bèlgica" es convertí en el nom oficial.

Durant els sigles XVII i XVIII el terme "Bèlgica" es convertí en un terme administratiu i igualment el nom d'una alegoria que representava la "nimfa dels Països Baixos". El seu abast semàntic, ausades, es reduí en la divisió de les dèsset províncies despuix de la [[Guerra dels Huitanta Anys]]. Fon utilisat cada vegada més per parlar exclusivament de les províncies meridionals i dels seus habitants, encara que era un sinònim de ''neerlandés'', el qual els incloïa.<ref>Els [[Estats Units bèlgics]] es coneixien com a ''Verenigde Nederlandse Staten'' o ''Verenigde Belgische Staten'' en [[neerlandés]].</ref> En l'anexió de [[França]],<ref>[[Xavier Mabille]], ''Histoire Politique de la Belgique, facteurs et acteurs de changement'', Éditions du [[CRISP]], Bruxelles, 2000, p. 47-48, {{ISBN|978-2870750728}}.</ref> i la reunió voluntària del Principat de Lieja en la República Francesa,<ref>[[Jacques Liénard]], ''A propos du vote de la réunion à la France émis au Pays de Liège en janvier/février 1973'', in [[Wallonie-France]] n°77, [[Lieja]], [[2008]], p.17, N° dépot 0088398</ref> el terme "belga" es popularisà, per a designar els habitants de les regions de l'actual Regne de Bèlgica. En l'any [[1830]], el terme "Bèlgica" es convertí en el nom oficial.

== Història ==

== Història ==

{{AP|Geografia de Bèlgica}}

{{AP|Geografia de Bèlgica}}

[[Archiu:Be-map-es.png|thumb|left|[[Brusseles]], [[Amberes]], [[Gant]], [[Charleroi]], [[Lieja]], [[Brujas]] i [[Namur]] són les sèt ciutats principals de Bèlgica, en una població de més de 100.000 habitants.]]

[[Archiu:Be-map-es.png|thumb|left|[[Brusseles]], [[Amberes]], [[Gant]], [[Charleroi]], [[Lieja]], [[Brujas]] i [[Namur]] són les sèt ciutats principals de Bèlgica, en una població de més de 100.000 habitants.]]

El territori de Bèlgica té una extensió de 30.510 [[quilómetro quadrat|km²]] i es dividix geogràficament en tres regions: la planicie costera al noroest, el replanell central i els altiplans de les [[Ardenes]] al surest. Seguint l'eixemple dels Països Baixos, la planicie costera ha guanyat alguns espais del [[mar del Nort]] per mig de [[dic]]s i [[Canal (ingenieria)|canals]]. El replanell central, en l'interior, és un àrea plana i de poca altitut, que té moltes valls fèrtils i és irrigada per numeroses vies navegables. Ací també hi ha estructures d'un relleu més asprós, com [[cova]]s i menudes goles.

El territori de Bèlgica té una extensió de 30.510 [[quilómetro quadrat|km²]] i es dividix geogràficament en tres regions: la planicie costera al noroest, el replanell central i els altiplans de les [[Ardenes]] al surest. Seguint l'eixemple dels Països Baixos, la planicie costera ha guanyat alguns espais del [[mar del Nort]] per mig de [[dic]]s i [[Canal (ingenieria)|canals]]. El replanell central, en l'interior, és un àrea plana i de poca altitut, que té moltes valls fèrtils i és irrigada per numeroses vies navegables. Ací també hi ha estructures d'un relleu més asprós, com [[cova]]s i chicotetes goles.

La regió de les Ardenes és més accidentada que les atres dos. És un replanell densament boscós, molt rocosa i no molt apta per al cultiu, que s'estén fins al nort de França. Ací és a on es concentra la majoria de la [[fauna]] salvage de Bèlgica. En esta regió es localisa el punt més alt de Bèlgica, la [[Signal de Botrange]], en sol 694 [[metro]]s d'altitut.

La regió de les Ardenes és més accidentada que les atres dos. És un replanell densament boscós, molt rocosa i no molt apta per al cultiu, que s'estén fins al nort de França. Ací és a on es concentra la majoria de la [[fauna]] salvage de Bèlgica. En esta regió es localisa el punt més alt de Bèlgica, la [[Signal de Botrange]], en sol 694 [[metro]]s d'altitut.

Els idiomes oficials de Bèlgica són el [[idioma neerlandés|neerlandés]], el [[idioma francés|francés]] i el [[idioma alemà|alemà]]. Prop del 59 per cent de la població de Bèlgica té com a llengua materna el neerlandés (ho coneix fins al 70% de la població, entre ells un 20% de valons), el 40 per cent és francòfona (el 70% de la població total coneix la llengua francesa, inclós el 60% dels flamencs), i menys de l'1 per cent és de parla alemana. Brusseles, en el 9% de la població del país, és oficialment bilingüe (francés i neerlandés).

Els idiomes oficials de Bèlgica són el [[idioma neerlandés|neerlandés]], el [[idioma francés|francés]] i el [[idioma alemà|alemà]]. Prop del 59 per cent de la població de Bèlgica té com a llengua materna el neerlandés (ho coneix fins al 70% de la població, entre ells un 20% de valons), el 40 per cent és francòfona (el 70% de la població total coneix la llengua francesa, inclós el 60% dels flamencs), i menys de l'1 per cent és de parla alemana. Brusseles, en el 9% de la població del país, és oficialment bilingüe (francés i neerlandés).

El neerlandés i el [[Francés de Bèlgica|francés]] que es parlen en Bèlgica presenten menudes diferències de [[vocabulari]] i de [[significat]] sobre les varietats dels Països Baixos i França. Si ben hui molta gent actualment parla dialectes del neerlandés, la [[llengua valona]], que antany fora la llengua principal de [[Regió Valona|Valonia]], solament conta en pocs parlants que solen ser persones majors. Estos dialectes, junt en uns atres com el [[idioma picart|picart]] o el [[Idioma limburgés|limburgés]], no s'usen en la vida pública. No obstant, el [[Flamenc (idioma)|flamenc]] és molt més utilisat en tota la regió neerlandesa. El flamenc és parlat diàriament per la població, encara que l'escola, llibres i demés es troben un neerlandés més estandardisat.

El neerlandés i el [[Francés de Bèlgica|francés]] que es parlen en Bèlgica presenten chicotetes diferències de [[vocabulari]] i de [[significat]] sobre les varietats dels Països Baixos i França. Si ben hui molta gent actualment parla dialectes del neerlandés, la [[llengua valona]], que antany fora la llengua principal de [[Regió Valona|Valonia]], solament conta en pocs parlants que solen ser persones majors. Estos dialectes, junt en uns atres com el [[idioma picart|picart]] o el [[Idioma limburgés|limburgés]], no s'usen en la vida pública. No obstant, el [[Flamenc (idioma)|flamenc]] és molt més utilisat en tota la regió neerlandesa. El flamenc és parlat diàriament per la població, encara que l'escola, llibres i demés es troben un neerlandés més estandardisat.

== Referències ==

== Referències ==