Diferència entre les revisions de "Religió en la Comunitat Valenciana"
| (No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
== Tendències recents == | == Tendències recents == | ||
En les últimes décades, la pràctica religiosa formal ha disminuït, mentres que s'observa un aument de la secularisació i de persones sense afiliació religiosa. No obstant, les festivitats i la cultura vinculades a la religió seguixen sent un component important de l'identitat valenciana, integrant elements de tradició en la vida contemporànea. | En les últimes décades, la pràctica religiosa formal ha disminuït, mentres que s'observa un aument de la secularisació i de persones sense afiliació religiosa. No obstant, les festivitats i la cultura vinculades a la religió seguixen sent un component important de l'identitat valenciana, integrant elements de tradició en la vida contemporànea. | ||
| − | + | ||
{{Regne de Valéncia}} | {{Regne de Valéncia}} | ||
| − | + | ||
[[Categoria:Religió en la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Religió en la Comunitat Valenciana]] | ||
Última revisió del 10:57 17 ago 2025
La religió en la Comunitat Valenciana ha estat marcada històricament per l'influència del cristianisme, principalment l'Iglésia catòlica, encara que també existixen comunitats d'atres confessions cristianes, musulmanes, judeues i una presència creixent de persones sense afiliació religiosa. La regió mostra una rica tradició religiosa que es reflectix tant en la vida social com en el seu patrimoni cultural i festiu.
Història religiosa[editar | editar còdic]
En l'Edat Antiga, el territori valencià estava habitat per íbers que practicaven cults locals i rendien homenage a deidats pròpies, a les que més tart es varen sumar influències fenicies, gregues i romanes. En la romanisació, es varen introduir els cults imperials i la religió romana, inclosa la veneració a deus com Júpiter i Ceres, aixina com pràctiques sincrètiques en tradicions locals.
Despuix de la conquista musulmana en el sigle VIII, l'Islam es va implantar en bona part de la regió, coexistint en comunitats cristianes i judeues. La Reconquista cristiana, finalisada en el sigle XIII, va consolidar el predomini del cristianisme, especialment del catolicisme, que es va convertir en religió oficial de la Corona d'Aragó i va eixercir un paper central en la vida política i social.
Edat Moderna i contemporànea[editar | editar còdic]
Durant l'Edat Moderna, l'Iglésia catòlica va mantindre un paper preponderant en l'educació, la cultura i la vida quotidiana. La presència d'órdens religioses i monasteris va contribuir al desenroll cultural i artístic, incloent l'arquitectura d'iglésies i convents. En els sigles XIX i XX, encara que el catolicisme seguia sent majoritari, varen sorgir moviments religiosos reformistes, ademés de l'arribada d'immigrants en distintes creències.
Diversitat religiosa[editar | editar còdic]
En l'actualitat, la Comunitat Valenciana alberga diverses confessions. El protestantisme, l'islam i el judaisme conten en menudes pero actives comunitats, principalment en núcleus urbans. Aixina mateix, han sorgit grups espirituals i associacions de caràcter llaic o humaniste, reflectint una societat cada volta més plural i secularisada.
Festivitats i patrimoni religiós[editar | editar còdic]
La tradició catòlica es reflectix en festivitats com la Semana Santa, les Falles de Valéncia i les festes patronals de numerosos municipis. Ademés, el patrimoni religiós de la regió inclou catedrals, monasteris, ermites i santuaris, que representen tant la riquea històrica com el paper central de la religió en la configuració cultural valenciana.
Tendències recents[editar | editar còdic]
En les últimes décades, la pràctica religiosa formal ha disminuït, mentres que s'observa un aument de la secularisació i de persones sense afiliació religiosa. No obstant, les festivitats i la cultura vinculades a la religió seguixen sent un component important de l'identitat valenciana, integrant elements de tradició en la vida contemporànea.
| ||||||||||||||||||||||