Canvis

[[Lleopolt II de Bèlgica|Lleopolt II]] renuncià ad estes propietats personals ([[l'estat lliure del Congo]]), principalment per la pressió internacional que va rebre a causa de la brutalitat en que regnava el dit territori. L'anexió del territori a [[Bèlgica]] fon formalisada per mig d'un tractat firmat el [[15 de novembre]] de [[1908]], que fon aprovat pel Parlament belga en agost i pel Rei en octubre de 1909. La colònia fon administrada per un [[governador general]] en base en [[Boma]], ajudat per diversos vicegovernadors generals. En [[Brusseles]], hi havia un ministre colonial, que presidia sobre el [[Consell]] Colonial compost per 14 membres, dels quals huit eren designats pel rei, tres eren triats pel [[Senat]] i atres tres per la [[Cambra de Diputats]] (cambra baixa). La colònia fon dividida en 15 districtes administratius. El presupost colonial era analisat i aprovat anualment pel Parlament belga.  

[[Lleopolt II de Bèlgica|Lleopolt II]] renuncià ad estes propietats personals ([[l'estat lliure del Congo]]), principalment per la pressió internacional que va rebre a causa de la brutalitat en que regnava el dit territori. L'anexió del territori a [[Bèlgica]] fon formalisada per mig d'un tractat firmat el [[15 de novembre]] de [[1908]], que fon aprovat pel Parlament belga en agost i pel Rei en octubre de 1909. La colònia fon administrada per un [[governador general]] en base en [[Boma]], ajudat per diversos vicegovernadors generals. En [[Brusseles]], hi havia un ministre colonial, que presidia sobre el [[Consell]] Colonial compost per 14 membres, dels quals huit eren designats pel rei, tres eren triats pel [[Senat]] i atres tres per la [[Cambra de Diputats]] (cambra baixa). La colònia fon dividida en 15 districtes administratius. El presupost colonial era analisat i aprovat anualment pel Parlament belga.  

Quan el govern belga va prendre l'administració de mans del rei Lleopolt II, la situació en el Congo millorà de manera significativa. Els canvis econòmics i socials transformaren el Congo en una "colònia model". {{cita requerida}} Es varen construir escoles primàries i secundàries, com també hospitals, i molts congolesos varen tindre accés ad ells. En les escoles s'arribà al punt d'ensenyar els idiomes ètnics, una rarea en l'educació colonial d'aquella época. Els meges varen conseguir grans victòries contra la [[Tripanosomiasi Africana|malaltia de la son]] (ells varen conseguir erradicar la malaltia). Hi havia un lloc mèdic en cada aldea, i en ciutats més grans, les persones tingueren accés a hospitals ben equipats. L'Administració va continuar en les reformes econòmiques per mig de la construcció de vies férrees, ports, camins, mines, plantacions, àrees industrials, entre atres.

Quan el govern belga va prendre l'administració de mans del rei Lleopolt II, la situació en el Congo millorà de manera significativa. Els canvis econòmics i socials transformaren el Congo en una "colònia model". Es varen construir escoles primàries i secundàries, com també hospitals, i molts congolesos varen tindre accés ad ells. En les escoles s'arribà al punt d'ensenyar els idiomes ètnics, una rarea en l'educació colonial d'aquella época. Els meges varen conseguir grans victòries contra la [[Tripanosomiasi Africana|malaltia de la son]] (ells varen conseguir erradicar la malaltia). Hi havia un lloc mèdic en cada aldea, i en ciutats més grans, les persones tingueren accés a hospitals ben equipats. L'Administració va continuar en les reformes econòmiques per mig de la construcció de vies férrees, ports, camins, mines, plantacions, àrees industrials, entre atres.

Pero l'administració belga ha segut caracterisada com un colonialisme de tall [[paternalisme|paternalista]]. El sistema d'ensenyança fon dominat per l'[[Iglésia Catòlica]] i en alguns casos rars per iglésies [[protestants]], els plans d'estudi reflectien la religió cristiana i els valors occidentals. Per eixemple, en [[1948]], el 99,6% dels establiments educatius estaven controlats per missions cristianes. L'ensenyança brindada als natius era principalment religiosa i vocacional. Els chiquets deprenien a llegir i escriure, i certes nocions de matemàtiques, pero això era tot. El paternalisme belga es troba molt ben representat en la historieta [[Tintin en el Congo]].

Pero l'administració belga ha segut caracterisada com un colonialisme de tall [[paternalisme|paternalista]]. El sistema d'ensenyança fon dominat per l'[[Iglésia Catòlica]] i en alguns casos rars per iglésies [[protestants]], els plans d'estudi reflectien la religió cristiana i els valors occidentals. Per eixemple, en [[1948]], el 99,6% dels establiments educatius estaven controlats per missions cristianes. L'ensenyança brindada als natius era principalment religiosa i vocacional. Els chiquets deprenien a llegir i escriure, i certes nocions de matemàtiques, pero això era tot. El paternalisme belga es troba molt ben representat en la historieta [[Tintin en el Congo]].

Hi ha que destacar, que en la década de [[1950]] encara subsistien treballs forçats en el Congo i l'[[esperança de vida]] no conseguia els 40 anys d'edat.

Hi ha que destacar, que en la década de [[1950]] encara subsistien treballs forçats en el Congo i l'[[esperança de vida]] no conseguia els 40 anys d'edat.

Aixina i tot, els natius congolesos no tenien cap poder. Tot es decidia en Leopoldville i Brusseles. La secretaria del Congo Belga i el governador General (el líder de la colònia) tenien control absolut, mentres que la població no tenia cap. Entre la població congolesa, el malestar contra esta falta de democràcia va créixer. En [[1955]], la classe alta en la civilisació congolesa, els cridats "évolués" (evolucionats) varen iniciar una campanya per a acabar en l'injustícia.

Aixina i tot, els natius congolesos no tenien cap poder. Tot es decidia en Leopoldville i Brusseles. La secretaria del Congo Belga i el governador General (el líder de la colònia) tenien control absolut, mentres que la població no tenia cap. Entre la població congolesa, el malestar contra esta falta de democràcia va créixer. En [[1955]], la classe alta en la civilisació congolesa, els nomenats "évolués" (evolucionats) varen iniciar una campanya per a acabar en l'injustícia.

Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el chicotet eixèrcit Congolés va obtindre numeroses victòries contra els italians en el nort d'Àfrica. El Congo Belga, que era ric en depòsits d'[[urani]], suministrà el material que gastaren els [[Estats Units]] per a construir la [[bomba atòmica]]{{demostrar}} llançada sobre la localitat japonesa de [[Hiroshima]], que finalisà en la Segona Guerra Mundial.

Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el chicotet eixèrcit Congolés va obtindre numeroses victòries contra els italians en el nort d'Àfrica. El Congo Belga, que era ric en depòsits d'[[urani]], suministrà el material que gastaren els [[Estats Units]] per a construir la [[bomba atòmica]]{{demostrar}} llançada sobre la localitat japonesa de [[Hiroshima]], que finalisà en la Segona Guerra Mundial.

=== Crisis política i independència ===

=== Crisis política i independència ===

Com a part de la política internacional de les [[nacions Unides]], es va promoure el fi de la colonisació de les nacions que arribaren a conformar el cridat Tercer món. En el cas de les possessions belgues, en [[1959]] es varen realisar les primeres eleccions lliures que varen ser guanyades pel Mouvement National Congolais (MNC - Moviment Nacional Congolés), dirigit per Patrici Lumumba.

Com a part de la política internacional de les [[nacions Unides]], es va promoure el fi de la colonisació de les nacions que arribaren a conformar el nomenat Tercer món. En el cas de les possessions belgues, en [[1959]] es varen realisar les primeres eleccions lliures que varen ser guanyades pel Mouvement National Congolais (MNC - Moviment Nacional Congolés), dirigit per Patrici Lumumba.

=== El govern de Patrice Lumumba ===

=== El govern de Patrice Lumumba ===

* [[Pradera inundada del Zeneze]], en un chicotet enclavament del surest, en la frontera en Zàmbia.

* [[Pradera inundada del Zeneze]], en un chicotet enclavament del surest, en la frontera en Zàmbia.

Entre les moltes espècies (algunes [[Endemisme|endèmiques]] i moltes atres rares) que habiten en el seu territori podem trobar dos espècies de chimpansés; el [[Pa troglodytes|chimpansé comú]] i el [[Pa paniscus|bonobo]] o chimpansé nano, el [[Gorilla gorilla|gorila de montanya]], l'[[ocapi]] i el paó del Congo. Cinc dels [[parc nacional|parcs nacionals]] del país estan catalogats com [[Patrimoni de la Humanitat]]: els parcs nacionals de [[parc Nacional Garamba|Garamba]], [[parc Nacional de Kahuzi-Biega|Kahuzi-Biega]], [[parc nacional Salonga|Salonga]] i [[parc Nacional Virunga|Virunga]] i la [[Reserva de la Vida Silvestre de l'Ocapi]]. La guerra civil i l'empobrida economia han danyat molt la biodiversitat. Molts guarda parcs foren assessinats o no varen poder continuar en el seu treball. Estos cinc llocs estan llistats com a Patrimonis de la Humanitat en perill per l'[[UNESCO]].

Entre les moltes espècies (algunes [[Endemisme|endèmiques]] i moltes atres rares) que habiten en el seu territori podem trobar dos espècies de chimpansés; el [[Pa troglodytes|chimpansé comú]] i el [[Pa paniscus|bonobo]] o chimpansé nano, el [[Gorilla gorilla|gorila de montanya]], l'[[ocapi]] i el paó del Congo. Cinc dels [[parc nacional|parcs nacionals]] del país estan catalogats com [[Patrimoni de l'Humanitat]]: els parcs nacionals de [[parc Nacional Garamba|Garamba]], [[parc Nacional de Kahuzi-Biega|Kahuzi-Biega]], [[parc nacional Salonga|Salonga]] i [[parc Nacional Virunga|Virunga]] i la [[Reserva de la Vida Silvestre de l'Ocapi]]. La guerra civil i l'empobrida economia han danyat molt la biodiversitat. Molts guarda parcs foren assessinats o no varen poder continuar en el seu treball. Estos cinc llocs estan llistats com a Patrimonis de la Humanitat en perill per la [[UNESCO]].

Al pas dels sigles, el Congo, R.D. ha segut el centre de lo que es coneix com el problema del tràfic de carn [[Àfrica Central|centreafricana]] d'animals silvestres, que és considerat per molts un problema [[Mig ambient|mig ambiental]], i part de la crisis socioeconòmica que patix el país. La carn dels animals silvestres en que es trafica és obtinguda generalment per mig de trampes-gàbia de fil d'Aram, atres vegades en escopetes o armes originàriament obtenguts dels numerosos conflictes militars del Congo, R.D.

Al pas dels sigles, el Congo, R.D. ha segut el centre de lo que es coneix com el problema del tràfic de carn [[Àfrica Central|centreafricana]] d'animals silvestres, que és considerat per molts un problema [[Mig ambient|mig ambiental]], i part de la crisis socioeconòmica que patix el país. La carn dels animals silvestres en que es trafica és obtinguda generalment per mig de trampes-gàbia de fil d'Aram, atres vegades en escopetes o armes originàriament obtenguts dels numerosos conflictes militars del Congo, R.D.

En [[1998]], l'any més recent del que es dispon de senyes, la taxa bruta de matriculació primària fon del 50 per cent. <ref name=ilab/> Els coeficients bruts de matriculació es basen en la número d'alumnes matriculats oficialment en l'escola primària i, per tant, no reflectixen necessàriament l'assistència a l'escola real. <ref name=ilab/>

En [[1998]], l'any més recent del que es dispon de senyes, la taxa bruta de matriculació primària fon del 50 per cent. <ref name=ilab/> Els coeficients bruts de matriculació es basen en la número d'alumnes matriculats oficialment en l'escola primària i, per tant, no reflectixen necessàriament l'assistència a l'escola real. <ref name=ilab/>

En [[2000]], el 65 per cent de chiquets d'edats entre 10 a 14 anys assistien a l'escola. <ref name=ilab/> Com a resultat dels 6 anys de guerra civil, més de 5,2 millons de chiquets en el país no reben l'educació. <ref name=ilab> "Congo, República Democràtica del". [Apreciació http://usinfo.state.gov/infousa/economy/ethics/docs/tda2005.pdf''2005 sobre les pijors formes de treball infantil'']. [[Oficina d'Assunts Laborals Internacionals]], [[EE.UU. Departament de Treball]] (2006). ''Este artícul incorpora text d'esta font, que està en el [[domini públic]] .</ref>

En l'any [[2000]], el 65 per cent de chiquets d'edats entre 10 a 14 anys assistien a l'escola. <ref name=ilab/> Com a resultat dels 6 anys de guerra civil, més de 5,2 millons de chiquets en el país no reben l'educació. <ref name=ilab> "Congo, República Democràtica del". [Apreciació http://usinfo.state.gov/infousa/economy/ethics/docs/tda2005.pdf''2005 sobre les pijors formes de treball infantil'']. [[Oficina d'Assunts Laborals Internacionals]], [[EE.UU. Departament de Treball]] (2006). ''Este artícul incorpora text d'esta font, que està en el [[domini públic]] .</ref>

== Economia ==

== Economia ==

== Deports ==

== Deports ==

En el país es practiquen diversos deports que  en les seues respectives seleccions a nivell internacional. La [[Selecció de fútbol de la República Democràtica del Congo|selecció de fútbol]] va participar en la [[Copa Mundial de Fútbol de 1974|Copa del món]] de 1974 quan el país inclús es denominava [[Zaire]]. Ademés la selecció ha guanyat en dos ocasions la [[Copa Africana de nacions]], en [[1968]] i en [[1974]] davant de [[Ghana]] i [[Zàmbia]] respectivament.  

En el país es practiquen diversos deports que  en les seues respectives seleccions a nivell internacional. La [[Selecció de fútbol de la República Democràtica del Congo|selecció de fútbol]] va participar en la [[Copa Mundial de Fútbol de 1974|Copa del món]] de 1974 quan el país inclús es denominava [[Zaire]]. Ademés la selecció ha guanyat en dos ocasions la [[Copa Africana de nacions]], en l'any [[1968]] i en l'any [[1974]] davant de [[Ghana]] i [[Zàmbia]] respectivament.  

La principal competició [[fútbol|fútbolística]] és la [[Linafoot]] i els equips en més victòries són el [[Daring Club Motema Pembe|Motema Pembe]] i el [[AS Vita Club|Vita Club]].

La principal competició [[fútbol|fútbolística]] és la [[Linafoot]] i els equips en més victòries són el [[Daring Club Motema Pembe|Motema Pembe]] i el [[AS Vita Club|Vita Club]].

A totes les companyies aérees certificades per la República Democràtica del Congo se'ls ha  prohibit l'entrada a aeroports de l'[[Unió Europea]] per la [[Comissió Europea]], a causa de l'insuficiència de les normes de seguritat.<ref>[http://ec.europa.eu/transport/air-ban/pdf/list_en.Pdf List of airlines banned within the EU (24 July 2008)] - Official EC List</ref>

A totes les companyies aérees certificades per la República Democràtica del Congo se'ls ha  prohibit l'entrada a aeroports de l'[[Unió Europea]] per la [[Comissió Europea]], a causa de l'insuficiència de les normes de seguritat.<ref>[http://ec.europa.eu/transport/air-ban/pdf/list_en.Pdf List of airlines banned within the EU (24 July 2008)] - Official EC List</ref>

 

== Referències ==

== Referències ==

{{listaref}}

{{listaref}}

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [http://www.perillderiqueses.org/ Campanya "Congo: perill de riquees"], sobre les dònes, els indígenes i els recursos naturals en la República Democràtica del Congo

* [http://www.perillderiqueses.org/ Campanya "Congo: perill de riquees"], sobre les dònes, els indígenes i els recursos naturals en la República Democràtica del Congo

* [http://www.elclarin.cl/index.php?option=com_content&task=blogcategory&id=41&Itemid=800 Dosier especial: ''"La tragèdia del Congo"''], Diari electrònic "El Clarí" de [[Santiago de Chile|Santiago]] de [[Chile]], [[agost]] de [[2006]].

* [http://www.elclarin.cl/index.php?option=com_content&task=blogcategory&id=41&Itemid=800 Dosier especial: ''"La tragèdia del Congo"''], Diari electrònic "El Clarí" de [[Santiago de Chile|Santiago]] de [[Chile]], [[agost]] de [[2006]].

{{Països d'Àfrica}}

{{Països d'Àfrica}}

[[Categoria:Països d'Àfrica]]

[[Categoria:Països d'Àfrica]]