Diferència entre les revisions de "Picassent"
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 23 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
|coor = 39°21′44″N 0°27′40″O | |coor = 39°21′44″N 0°27′40″O | ||
|altitut = 50 msnm | |altitut = 50 msnm | ||
|població = 21. | |població = 21.761 hab. (2022) | ||
|densitat = | |densitat = 253,68 hab./km² | ||
|gentilici = Picassenter/a | |gentilici = Picassenter/a | ||
|llengua = [[Valencià]] | |llengua = [[Valencià]] | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
|festes = 10 de juliol i 8 de setembre | |festes = 10 de juliol i 8 de setembre | ||
|alcalde = María Concepción García Ferrer ([[PSPV-PSOE]]) | |alcalde = María Concepción García Ferrer ([[PSPV-PSOE]]) | ||
|web = [ | |web = [https://www.picassent.es Web oficial de Picassent] | ||
|notes = | |notes = | ||
}} | }} | ||
[[ | [[File:Ermitadepicassent.jpg|thumb|250px|Ermita de la Verge de Vallivana]] | ||
'''Picassent''' (en [[castellà]] ''Picasent''), és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyen a la [[província de Valéncia]], situat en la zona sur de l'[[àrea metropolitana de Valéncia]], en la comarca de [[L'Horta Sur]]. És cap de partit judicial. Picassent alberga la presó de Picassent. | '''Picassent''' (en [[castellà]] ''Picasent''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyen a la [[província de Valéncia]], situat en la zona sur de l'[[àrea metropolitana de Valéncia]], en la comarca de [[L'Horta Sur]]. És cap de partit judicial. Picassent alberga la presó de Picassent. | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| Llínea 36: | Llínea 36: | ||
Va permanéixer despoblat de musulmans despuix de l'any [[1248]] pero, a causa del fracàs de la repoblació de cristians, el senyor va tindre que admitre de nou a la població islàmica i mossàraps. Agnès Ximénez Sabata va heretar el senyoriu i lo va transmetre al seu fill Fernando d'Aragó, bastart de Pedro III el Gran, que lo va vendre a Ramón Boïl en [[1247]]. Esta família dispon del senyoriu fins que en el [[1367]] passa a la família Castellà que en l'any [[1451]] compraren Espioca. Ramón Castellà va vendre el senyoriu a Ramón Peixó, en l'any [[1511]]. El [[27 de novembre]] de [[1611]], despuix de l'expulsió dels moriscos, D. Pedro Lladró de Vilanova, Duc de Mandas, otorga, mediant el seu procurador, carta de poblament als nous habitants que havien anat a Picassent, establint-se les condicions en les que es repartien les cases i terres, aixina com la normativa general per al govern del poble. Despuix de la guerra de successió espanyola, adquirix la propietat el [[Marqués de Dos Aigües]] que la va mantindre fins l'abolició dels senyorius. Segons Jeroni Munyós, a mediats del [[sigle XVI]], contava en 65 veïns que a finals del sigle, segons una memòria elaborada en el poble, aplegaren a ser 493 habitants. Cavanilles, en [[1794]], consigna 390 veïns. Madoz, a mitat del [[sigle XIX]] aporta la sifra de 2.121. | Va permanéixer despoblat de musulmans despuix de l'any [[1248]] pero, a causa del fracàs de la repoblació de cristians, el senyor va tindre que admitre de nou a la població islàmica i mossàraps. Agnès Ximénez Sabata va heretar el senyoriu i lo va transmetre al seu fill Fernando d'Aragó, bastart de Pedro III el Gran, que lo va vendre a Ramón Boïl en [[1247]]. Esta família dispon del senyoriu fins que en el [[1367]] passa a la família Castellà que en l'any [[1451]] compraren Espioca. Ramón Castellà va vendre el senyoriu a Ramón Peixó, en l'any [[1511]]. El [[27 de novembre]] de [[1611]], despuix de l'expulsió dels moriscos, D. Pedro Lladró de Vilanova, Duc de Mandas, otorga, mediant el seu procurador, carta de poblament als nous habitants que havien anat a Picassent, establint-se les condicions en les que es repartien les cases i terres, aixina com la normativa general per al govern del poble. Despuix de la guerra de successió espanyola, adquirix la propietat el [[Marqués de Dos Aigües]] que la va mantindre fins l'abolició dels senyorius. Segons Jeroni Munyós, a mediats del [[sigle XVI]], contava en 65 veïns que a finals del sigle, segons una memòria elaborada en el poble, aplegaren a ser 493 habitants. Cavanilles, en [[1794]], consigna 390 veïns. Madoz, a mitat del [[sigle XIX]] aporta la sifra de 2.121. | ||
== Administació == | |||
{{Alcaldes_Espanya | |||
| Alcalde_1 = Julián Crespo Santamargarita | |||
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]] | |||
| Alcalde_2= Francisco López Campos | |||
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]] | |||
| Alcalde_3 = Francisca Hidalgo Aguado (1987-1988) Moció de Censura | |||
Vallivana Romaguera Ferrandis (1988-1991 | |||
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]] | |||
[[EUPV]] | |||
| Alcalde_4 = Vicente Bta. Tarazona Fortuny | |||
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]] | |||
| Alcalde_5 =Juan Carlos Herrero de Lara | |||
| Partit_5 =[[PPCV]] | |||
| Alcalde_6 =Juan Carlos Herrero de Lara | |||
| Partit_6 =[[PPCV]] | |||
| Alcalde_7 =María Concepción García Ferrer | |||
| Partit_7 =[[PSPV-PSOE]] | |||
| Alcalde_8 =María Concepción García Ferrer | |||
| Partit_8 =[[PSPV-PSOE]] | |||
| Alcalde_9 =María Concepción García Ferrer | |||
| Partit_9 =[[PSPV-PSOE]] | |||
| Alcalde_10 =María Concepción García Ferrer | |||
| Partit_10 =[[PSPV-PSOE]] | |||
| Alcalde_11 =María Concepción García Ferrer | |||
| Partit_11 =[[PSPV-PSOE]] | |||
| Alcalde_12 =María Concepción García Ferrer | |||
| Partit_12 =[[PSPV-PSOE]] | |||
}} | |||
== Demografia == | == Demografia == | ||
Picassent conta en 21. | Picassent conta en 21.761 habitants segons el cens del [[INE Espanya|INE]] de l'any [[2022]]. | ||
<center> | |||
{| align="center" {{tablabonita}} | {| align="center" {{tablabonita}} | ||
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica de Picassent <ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional de Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref> | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica de Picassent <ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional de Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref> | ||
|- | |- | ||
! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] | ! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2022]] | ||
|- | |- | ||
| align=center| 2.643|| align=center| 3.313||align=center| 4.052|| align=center|4.500|| align=center| 4.898|| align=center| 5.322|| align=center|6.007|| align=center|6.974|| align=center|8.433|| align=center| 11.143 || align=center|13.691|| align=center| 14.604|| align=center| 15.438|| align=center| 16.333|| align=center| 18.556|| align=center| 20.709|| align=center| 21.761 | |||
| | |||
|align=center|13.691|| align=center| 14.604|| align=center| 15.438|| align=center| 16.333||align=center| 18.556||align=center| 20.709||align=center| 21. | |||
|} | |} | ||
</center> | |||
== Economia == | == Economia == | ||
| Llínea 59: | Llínea 87: | ||
== Monuments == | == Monuments == | ||
[[ | [[Archiu:Torre Espioca (Picassent) - 1.jpg|240px|miniaturadeimagen|[[Torre Espioca]], en Picassent]] | ||
* Iglésia Parroquial. Està dedicada a Sant Cristòfol i fon construïda en [[1712]], sobre atra més antiga que la parròquia tenia des de la seua erecció com tal en [[1612]]. Es de planta renaixentiste, en posteriors afegits d'estil barroc i churrigueresc. | * Iglésia Parroquial. Està dedicada a Sant Cristòfol i fon construïda en [[1712]], sobre atra més antiga que la parròquia tenia des de la seua erecció com tal en [[1612]]. Es de planta renaixentiste, en posteriors afegits d'estil barroc i churrigueresc. | ||
* Ermita de la Verge de Vallivana. Construïda en l'any [[1738]]. | * Ermita de la Verge de Vallivana. Construïda en l'any [[1738]]. | ||
* [[Torre Espioca]]. La torre d'Espioca es troba junt a l'autopista A-35 Valéncia-Albacete en la localitat de Picassent, en la comarca de l'Horta sur de la província de [[Valéncia]]. La torre és de planta rectangular, i la seua base | * [[Torre Espioca]]. La torre d'Espioca es troba junt a l'autopista A-35 Valéncia-Albacete en la localitat de Picassent, en la comarca de l'Horta sur de la província de [[Valéncia]]. La torre és de planta rectangular, i la seua base medix 4,95 x 5,6 metros. L'interior es distribuïx en quatre pisos. Al costat de la torre es poden vore també rests d'algunes estructures habitacionals, i especialment al nort-est de la torre apareixen fragments de ceràmica. Para la seua construcció es va amprar pedra i argamassa i es troba en bon estat de conservació. Fon construïda pels musulmans en el [[sigle XI]], i formava part del sistema defensiu de Valéncia. Existixen referències escrites sobre esta torre en el Llibre del Feits o Crònica de Jaume I ([[1233]]) i en el Llibre del Repartiment (1238). Es troba baix la protecció de la Declaració genèrica del Decret de [[22 d'abril]] de [[1949]], i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol. La seua arquitectura i época de construcció es molt similar a la d'atres torres o castells de les comarques del centre de la província, com són les torres d'Almussafes, las de Benifayó (en especial de la Torre Muza), la del [[Castell d'Alédua]] (en Llombay) i atres més. | ||
== Plats típics == | == Plats típics == | ||
| Llínea 72: | Llínea 100: | ||
Se fiquen tots els ingredients en un bol i es barregen fins obtindre una massa homogénea. I despuix, o be es deixa reposar unes 6 hores i posteriorment es fan boles de pasta que s'allarguen i s'emboliquen en paper blanc de seda; o directament i sens repòs es emboliquen els trossos en lo paper blanc de seda i es fiquen uns minuts al forn o en una caçola fins que es torren llaugerament. | Se fiquen tots els ingredients en un bol i es barregen fins obtindre una massa homogénea. I despuix, o be es deixa reposar unes 6 hores i posteriorment es fan boles de pasta que s'allarguen i s'emboliquen en paper blanc de seda; o directament i sens repòs es emboliquen els trossos en lo paper blanc de seda i es fiquen uns minuts al forn o en una caçola fins que es torren llaugerament. | ||
== | == Vore també == | ||
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | |||
== Referències == | |||
{{Reflist}} | |||
}} | |||
== | * [https://www.picassent.es/landing Ajuntament de Picassent] | ||
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] | |||
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | |||
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Picassent INE. Població de Picassent] | |||
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] | |||
* [[Cavanilles| | == Bibliografia == | ||
Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit. | * [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. | ||
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | |||
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2 | |||
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia | |||
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | |||
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» | |||
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 | |||
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520 | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Picassent}} | {{commonscat|Picassent}} | ||
{{Municipis de L'Horta Sur}} | {{Municipis de L'Horta Sur}} | ||