Diferència entre les revisions de "Plaça de la Reina"

Sense resum d'edició
 
(No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Plaça de la Reina 2022 (3).jpg|thumb||250px|Plaça de la Reina (Valéncia]]
[[File:Plaça de la Reina 2022 (3).jpg|thumb||250px|Plaça de la Reina (Valéncia]]


La '''Plaça de la Reina ''' de [[Valéncia]], és una de les places més singulars i conegudes de [[Valéncia]] i una de les més concurrides ya que per una banda dona accés a la [[Plaça de la Verge]] en la [[Basílica de la Verge dels Desamparats]] i per atra dona accés a la zona comercial del centre de Valéncia ([[Mercat Central]] i centre de la ciutat).  
La '''Plaça de la Reina ''' de la ciutat de [[Valéncia]], és una de les places més singulars i conegudes de [[Valéncia]] i una de les més concurrides ya que per una banda dona accés a la [[Plaça de la Verge]] en la [[Basílica de la Verge dels Desamparats]] i per atra dona accés a la zona comercial del centre de Valéncia ([[Mercat Central]] i centre de la ciutat).  


Està situada en el [[Ciutat Vella de Valéncia|districte de Ciutat Vella de Valéncia]] i en ella confluïxen, entre uns atres, els carrers Micalet, [[Carrer de la Pau|Pau]], Avellanes, [[Corregeria]], de la Mar, de Cabillers, [[Carrer de Sant Vicent Màrtir|Sant Vicent Màrtir]] i Santa Catalina. I en ella es troba la porta barroca dels Ferros, que dona accés a la [[Catedral de Valéncia]].  
Està situada en el [[Ciutat Vella de Valéncia|districte de Ciutat Vella de Valéncia]] i en ella confluïxen, entre uns atres, els carrers Micalet, [[Carrer de la Pau|Pau]], Avellanes, [[Corregeria]], de la Mar, de Cabillers, [[Carrer de Sant Vicent Màrtir|Sant Vicent Màrtir]] i Santa Catalina. I en ella es troba la porta barroca dels Ferros, que dona accés a la [[Catedral de Valéncia]].  
Llínea 59: Llínea 59:


L'Edifici Monforte, construït entre els anys [[1895]] i [[1909]], eixemple d'arquitectura del modernisme valencià.
L'Edifici Monforte, construït entre els anys [[1895]] i [[1909]], eixemple d'arquitectura del modernisme valencià.
Varis varen ser els comerços històrics situats en la concorreguda plaça, entre els quals podem destacar: Edifici Singer (en la delegació en Valéncia d'esta casa de màquines de cusir), Confitería d'Eugenio Burriel (de gran fama i importància, que va aplegar inclús a montar pabelló en l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909]]), peluqueria Francisco Vicent, almagasens L'Illa de Cuba, bazar Giner, ferreteria La Barcelonesa, cerveseria i restaurant Fortis, bazares Zurita, odontólogo Juan Nájera, taller de carruages i màquines d'agranar Julián Urgell i la molt popular Tómbola de l'arquebisbe [[Marcelino Olaechea]] (Tómbola que en els beneficis que recaptava, l'arquebisbat va construir l'actual barri de Sant Marcelino per a persones en pocs recursos. En els coleges de chiques de Valéncia, es vestien les nines per a despuix sortejar-les en la tómbola).
Varis varen ser els comerços històrics situats en la concorreguda plaça, entre els quals podem destacar: Edifici Singer (en la delegació en Valéncia d'esta casa de màquines de cosir), Confitería d'Eugenio Burriel (de gran fama i importància, que va aplegar inclús a montar pabelló en l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909]]), peluqueria Francisco Vicent, almagasens L'Illa de Cuba, bazar Giner, ferreteria La Barcelonesa, cerveseria i restaurant Fortis, bazares Zurita, odontólogo Juan Nájera, taller de carruages i màquines d'agranar Julián Urgell i la molt popular Tómbola de l'arquebisbe [[Marcelino Olaechea]] (Tómbola que en els beneficis que recaptava, l'arquebisbat va construir l'actual barri de Sant Marcelino per a persones en pocs recursos. En els coleges de chiques de Valéncia, es vestien les nines per a despuix sortejar-les en la tómbola).


== Quilómetro zero de les carreteres de la [[Generalitat Valenciana]] ==
== Quilómetro zero de les carreteres de la [[Generalitat Valenciana]] ==