Diferència entre les revisions de "Suràfrica" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 64:

Els descobriments de [[diamant]]s en [[1867]] i l'[[or]] en [[1886]], animà el creiximent de l'economia i l'immigració, intensificant la subjugació dels natius. Els [[Bòer]]s van resistir en èxit el siti dels britànics en la [[Guerra dels Bóers|primera guerra bòer]] ([[1880]]-[[1881]]) basades en tàctiques que aprofitaven millor les condicions locals. Per eixemple els Bòers portaven roba [[caqui]], del mateix color que la terra, mentres els britànics portaven brillants uniformes rojos, fent-los objectius més fàcils per als tiradors Bòer. Durant la [[Guerra AngloBóer|segon guerra Bòer]] ([[1899]]-[[1902]]) els britànics tornaren en els mateixos tipos d'uniformes pero en número més gran. L'intent dels Bòer per a aliar-se en els alemanys de [[Namíbia|Àfrica del Suroest]] fon una atra raó per a controlar a les repúbliques Bòers.

[[~~Image~~:~~210px-~~DurbanSign1989.jpg|thumb|left|210px|Lletrero en una plaja de [[Durban]] ([[1989]]). El text diu: "Segons l'ordenança 37 del còdic de lleis de Durban, esta plaja és per a us exclusiu de gent de raça blanca.]]

[[File:DurbanSign1989.jpg|thumb|left|210px|Lletrero en una plaja de [[Durban]] ([[1989]]). El text diu: "Segons l'ordenança 37 del còdic de lleis de Durban, esta plaja és per a us exclusiu de gent de raça blanca.]]

Els Bòers es resistiren en ferea, pero els britànics finalment van derrotar a les forces Bòers, usant la seua superioritat numèrica i l'abastiment extern d'equipament, ademés de la controvertida tàctica de [[terra cremada]]. El [[tractat de Vereeniging]] declarava sobirania britànica total sobre les repúbliques surafricanes, i el govern britànic acordà assumir el deute de 3 millons de lliures dels governs Afrikaner. Una de les principals disposicions del tractat era que als negres no se'ls permetria votar excepte en la colònia del Cap.

@@ Llínea 64: / Llínea 64: @@
 Els descobriments de [[diamant]]s en [[1867]]  i l'[[or]] en  [[1886]], animà el creiximent de l'economia i l'immigració, intensificant la subjugació dels natius. Els [[Bòer]]s van resistir  en èxit el siti dels britànics en la [[Guerra dels Bóers|primera guerra bòer]] ([[1880]]-[[1881]]) basades en tàctiques que aprofitaven millor les condicions locals. Per eixemple els Bòers portaven roba [[caqui]], del mateix color que la terra, mentres els britànics portaven brillants uniformes rojos, fent-los objectius més fàcils per als tiradors Bòer. Durant la [[Guerra AngloBóer|segon guerra Bòer]] ([[1899]]-[[1902]]) els britànics tornaren en els mateixos tipos d'uniformes pero en número més gran. L'intent dels Bòer per a aliar-se en els alemanys de [[Namíbia|Àfrica del Suroest]] fon una atra raó per a controlar a les repúbliques Bòers.
-[[Image:210px-DurbanSign1989.jpg|thumb|left|210px|Lletrero en una plaja de [[Durban]] ([[1989]]). El text diu: "Segons l'ordenança 37 del còdic de lleis de Durban, esta plaja és per a us exclusiu de gent de raça blanca.]]
+[[File:DurbanSign1989.jpg|thumb|left|210px|Lletrero en una plaja de [[Durban]] ([[1989]]). El text diu: "Segons l'ordenança 37 del còdic de lleis de Durban, esta plaja és per a us exclusiu de gent de raça blanca.]]
 Els Bòers es  resistiren en ferea, pero els britànics finalment van derrotar a les forces Bòers, usant la seua superioritat numèrica i l'abastiment extern d'equipament, ademés de la controvertida tàctica de [[terra cremada]]. El [[tractat de Vereeniging]] declarava sobirania britànica total sobre les repúbliques surafricanes, i el govern britànic acordà assumir el deute de 3 millons de lliures dels governs Afrikaner. Una de les principals disposicions del tractat era que als negres no se'ls permetria votar excepte en la colònia del Cap.