Diferència entre les revisions de "Requena" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 169:

* [[La Portera]]

* [[Casas de Cuadra]]

== Economia ==

Despuix de la crisis del [[sigle XIX]] de l'indústria de la [[seda]], sorgix en Requena en l'any [[1910]] l'ensenyança enológica en l'Estació Enológica de Requena dirigida per Rafael Janini, qui pràcticament definix la trayectòria econòmica que deuria seguir la ciutat per a sustentar-se en el [[vi]].

Continuant la trayectòria vitivinícola, el [[16 de novembre]] de [[1961]] s'inaugura i comença a funcionar la seua Escola d'Enologia (en aquella época nomenada Escola de Capataços, Bodeguers i Viticultors de Requena), una de les primeres escoles enológiques d'Espanya, sent el seu primer director Jesús Antonio Sánchez-Capuchino i Lloréns.

Des de llavors la ciutat ha basat pràcticament tota la seua activitat econòmica en el cultiu de la [[vinya]] i la millora en la producció de vins, sent en estos moments en unes 18.000 hectàrees un dels municipis d'Espanya en major superfície de cultius de vinya i major producció vinícola. Junt als seus pobles veïns [[Camporrobles]], [[Caudete de las Fuentes]], [[Fuenterrobles]], [[Setaigües]], [[Sinarcas]], [[Utiel]], [[Venta del Moro]], i [[Villargordo del Cabriel]] conformen la Denominació d'Orige Utiel-Requena dedicant en total més de 40 000 hectàrees al monocultiu de la vinya, sent més del 94 % de varietats tinto i el restant blanques.

Aproximadament el 44 % de la producció de vi en botella es consumix dins d'Espanya, mentres que s'exporta el restant, sent el principal importador [[Alemània]], seguit dels [[Països Baixos]] i el [[Regne Unit]].

El valor econòmic d'eixa producció se sifra en 104 millons d'[[Euro|euros]].

== Vore també ==

@@ Llínea 169: / Llínea 169: @@
 * [[La Portera]]
 * [[Casas de Cuadra]]
+== Economia ==
+Despuix de la crisis del [[sigle XIX]] de l'indústria de la [[seda]], sorgix en Requena en l'any [[1910]] l'ensenyança enológica en l'Estació Enológica de Requena dirigida per Rafael Janini, qui pràcticament definix la trayectòria econòmica que deuria seguir la ciutat per a sustentar-se en el [[vi]].
+Continuant la trayectòria vitivinícola, el [[16 de novembre]] de [[1961]] s'inaugura i comença a funcionar la seua Escola d'Enologia (en aquella época nomenada Escola de Capataços, Bodeguers i Viticultors de Requena), una de les primeres escoles enológiques d'Espanya, sent el seu primer director Jesús Antonio Sánchez-Capuchino i Lloréns.
+Des de llavors la ciutat ha basat pràcticament tota la seua activitat econòmica en el cultiu de la [[vinya]] i la millora en la producció de vins, sent en estos moments en unes 18.000 hectàrees un dels municipis d'Espanya en major superfície de cultius de vinya i major producció vinícola. Junt als seus pobles veïns [[Camporrobles]], [[Caudete de las Fuentes]], [[Fuenterrobles]], [[Setaigües]], [[Sinarcas]], [[Utiel]], [[Venta del Moro]], i [[Villargordo del Cabriel]] conformen la Denominació d'Orige Utiel-Requena dedicant en total més de 40 000 hectàrees al monocultiu de la vinya, sent més del 94 % de varietats tinto i el restant blanques.
+Aproximadament el 44 % de la producció de vi en botella es consumix dins d'Espanya, mentres que s'exporta el restant, sent el principal importador [[Alemània]], seguit dels [[Països Baixos]] i el [[Regne Unit]].
+El valor econòmic d'eixa producció se sifra en 104 millons d'[[Euro|euros]].
 == Vore també ==