Diferència entre les revisions de "Sagunt"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 44: | Llínea 44: | ||
* Sur: [[Puçol]], [[El Puig]] | * Sur: [[Puçol]], [[El Puig]] | ||
==Història== | == Història == | ||
===De l'antiga Arse a Saguntum=== | ===De l'antiga Arse a Saguntum=== | ||
| Llínea 55: | Llínea 55: | ||
En la caiguda de l'[[Imperi romà]] d'occident, la ciutat fon atacada i casi destruïda pels [[pobles germànics]] del nort de l'imperi. | En la caiguda de l'[[Imperi romà]] d'occident, la ciutat fon atacada i casi destruïda pels [[pobles germànics]] del nort de l'imperi. | ||
===Edat mija=== | === Edat mija === | ||
Els àraps prengueren la ciutat en l'any [[713]]. A partir d'esta época es quan el topònim Saguntum canvià a Morbyter i atres variants, i més tart se denominaria Murvedre o Morvedre, denominacions derivades dels "Muri Veteres" (murs vells o murs veterans) de l'[[Edat Mija]]. Despuix de l'invasió dels àraps, inicià la seua decadència a favor de [[Balansya]] ([[Valéncia]]). | Els àraps prengueren la ciutat en l'any [[713]]. A partir d'esta época es quan el topònim Saguntum canvià a Morbyter i atres variants, i més tart se denominaria Murvedre o Morvedre, denominacions derivades dels "Muri Veteres" (murs vells o murs veterans) de l'[[Edat Mija]]. Despuix de l'invasió dels àraps, inicià la seua decadència a favor de [[Balansya]] ([[Valéncia]]). | ||
En l'any [[1239]] es produí la conquista de la ciutat per[[ Jaume I el Conquistador]], rei de la [[Corona d'Aragó]]. | En l'any [[1239]] es produí la conquista de la ciutat per[[ Jaume I el Conquistador]], rei de la [[Corona d'Aragó]]. | ||
====Juderia==== | ==== Juderia ==== | ||
Tingué destacada importància la juderia, especialment pel fet de que no es consentí la presencia de judeus en la ciutat de [[Valéncia]]; de modo que s'establí un fluït contacte entre els judeus de Murviedre i els conversos que sí podien permanéixer en la capital del regne. La localisació de la juderia estaria en torn al carrer dels Antigons (nom que se referix a "els antics", per la proximitat del Teatre Romà). Alli vivia en l'any [[1390]] (en vespres de la revolta antijudeua de [[1391]]) Salomó el Rau (Salomó el rabí). La [[sinagoga]] estava en el carrer Vell de la Sanc, nom que rebé per alçar-se sobre l'antiga sinagoga l'ermita de la Confraria de la Sanc, que despuix se traslladà a atre emplaçament. La porta de la juderia (o Portal de la Juheria) es diu actualment Portalet de la Sanch. En l'any [[1394]] s'establiren allí dos taules ("tables" de carniceria) del judeu Samuel Legem, per concessió del rei [[Jaume II]] d'[[Aragó]], a canvi d'un cens anual de dos Morabetines d'[[or]]. En el carrer de Segovia es conserven algunes cases de judeus d'época migeval. | Tingué destacada importància la juderia, especialment pel fet de que no es consentí la presencia de judeus en la ciutat de [[Valéncia]]; de modo que s'establí un fluït contacte entre els judeus de Murviedre i els conversos que sí podien permanéixer en la capital del regne. La localisació de la juderia estaria en torn al carrer dels Antigons (nom que se referix a "els antics", per la proximitat del Teatre Romà). Alli vivia en l'any [[1390]] (en vespres de la revolta antijudeua de [[1391]]) Salomó el Rau (Salomó el rabí). La [[sinagoga]] estava en el carrer Vell de la Sanc, nom que rebé per alçar-se sobre l'antiga sinagoga l'ermita de la Confraria de la Sanc, que despuix se traslladà a atre emplaçament. La porta de la juderia (o Portal de la Juheria) es diu actualment Portalet de la Sanch. En l'any [[1394]] s'establiren allí dos taules ("tables" de carniceria) del judeu Samuel Legem, per concessió del rei [[Jaume II]] d'[[Aragó]], a canvi d'un cens anual de dos Morabetines d'[[or]]. En el carrer de Segovia es conserven algunes cases de judeus d'época migeval. | ||
| Llínea 78: | Llínea 78: | ||
La ciutat es declarà seguidament com zona industrial, lo que favorí una major diversificació del seu sector productiu (ciments, química) i una especialisació del sector siderometalúrgics, atraent les inversions de grans societats, com el grup Arcelor o la Thyssen Krupp. | La ciutat es declarà seguidament com zona industrial, lo que favorí una major diversificació del seu sector productiu (ciments, química) i una especialisació del sector siderometalúrgics, atraent les inversions de grans societats, com el grup Arcelor o la Thyssen Krupp. | ||
==Demografia== | ==Administració== | ||
{{Alcaldes_Espanya | |||
| Alcalde_1 = Vicente Santandreu Lang | |||
| Partit_1 = [[UCD]] | |||
| Alcalde_2 = Vicente Santandreu Lang | |||
| Partit_2 = Independent | |||
| Alcalde_3 = Vicente Santandreu Lang | |||
| Partit_3 = [[AP]] | |||
| Alcalde_4 = Vicente Santandreu Lang | |||
| Partit_4 = [[PPCV]] | |||
| Alcalde_5 = Vicente Santandreu Lang | |||
| Partit_5 = [[PPCV]] | |||
| Alcalde_6 = Raúl Martínez Fuster | |||
| Partit_6 = [[PSPV]] | |||
| Alcalde_7 = Raúl Martínez Fuster | |||
| Partit_7 = [[PSPV]] | |||
| Alcalde_8 = Rosa Martínez Garcia | |||
| Partit_8 = [[PPCV]] | |||
| Alcalde_9 = Jordi Escrivà García | |||
| Partit_9 = [[PPCV]] | |||
| Alcalde_10 = Jordi Escrivà Garcia | |||
| Partit_10 = [[PPCV]] | |||
| Alcalde_11 = Darío Moreno Lerga | |||
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]] | |||
| Alcalde_12 = Darío Moreno Lerga | |||
| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]] | |||
}} | |||
== Demografia == | |||
Sagunt contava en 68.066 habitants en l'any [[2022]], sent la quarta ciutat de la [[província de Valéncia]] per població. El seu pes demogràfic es deu a l'instalació d'importants industries siderúrgiques en la seua costa a principis del [[sigle XX]], formant el núcleu urbà actual del [[Port de Sagunt]]. | Sagunt contava en 68.066 habitants en l'any [[2022]], sent la quarta ciutat de la [[província de Valéncia]] per població. El seu pes demogràfic es deu a l'instalació d'importants industries siderúrgiques en la seua costa a principis del [[sigle XX]], formant el núcleu urbà actual del [[Port de Sagunt]]. | ||