Diferència entre les revisions de "Sogorp" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 29:

Immediatament va ser nomenada [[diòcesis|seu episcopal]] al traslladar-se a ella la que fins llavors havia estat en la vila terolana de [[Albarrasí]]. Això li va guanyar l’enemistat del bisbat de Valéncia, devent la Santa Seu dirimir la qüestió a l’acordar la fusió de les seus d’Albarrasí i Sogorp en [[1259]].

Des de la reconquista l'importància de Sogorp fon creixent fins a arribar a ser residència del rei [[Martí I d’Aragó]] durant el [[~~segle~~ XIV]] a causa del matrimoni d’este en la sogorbina [[Maria de Lluna]].

Des de la reconquista l'importància de Sogorp fon creixent fins a arribar a ser residència del rei [[Martí I d’Aragó]] durant el [[sigle XIV]] a causa del matrimoni d’este en la sogorbina [[Maria de Lluna]].

En [[1435]] va passar de formar part del patrimoni real a les mans de l’infant Enric despuix de la creació del [[Senyoriu de Sogorp]] per part de [[Alfons V d'Aragó]] ''El Magnànim'' per a compensar l’infant de les pèrdues que havia patit en el [[Regne de Castella]]. En [[1459]], [[Joan II d’Aragó]] li va otorgar el títul de ciutat ducal, sent el seu primer [[duc de Sogorp]] l’infant [[Enric d’Aragó]] també nomenat "Infant Fortuna" lo que va causar una insurrecció popular. En el ~~segle~~ XVII este títul abandonà la propietat aragonesa per a passar a les mans dels ducs de [[Medinaceli]].

En [[1435]] va passar de formar part del patrimoni real a les mans de l’infant Enric despuix de la creació del [[Senyoriu de Sogorp]] per part de [[Alfons V d'Aragó]] ''El Magnànim'' per a compensar l’infant de les pèrdues que havia patit en el [[Regne de Castella]]. En [[1459]], [[Joan II d’Aragó]] li va otorgar el títul de ciutat ducal, sent el seu primer [[duc de Sogorp]] l’infant [[Enric d’Aragó]] també nomenat "Infant Fortuna" lo que va causar una insurrecció popular. En el [[sigle XVII]] este títul abandonà la propietat aragonesa per a passar a les mans dels ducs de [[Medinaceli]].

En el [[~~segle~~ XVIII]] durant la ilustració la ciutat vixqué un gran auge cultural i econòmic que es va estendre fins al [[~~segle~~ XIX]] en el que arribà a disputar la capitalitat de la província en [[Castelló de la Plana]]. Durant la [[Guerra de l'Independència Espanyola]] fon ocupada pel mariscal [[Louis Gabriel Suchet]]. Ademés les [[guerres carlistes]] com la [[Guerra Civil espanyola]] causaren greus danys en el seu patrimoni cultural.

En el [[sigle XVIII]] durant la ilustració la ciutat vixqué un gran auge cultural i econòmic que es va estendre fins al [[sigle XIX]] en el que arribà a disputar la capitalitat de la província en [[Castelló de la Plana]]. Durant la [[Guerra de l'Independència Espanyola]] fon ocupada pel mariscal [[Louis Gabriel Suchet]]. Ademés les [[guerres carlistes]] com la [[Guerra Civil espanyola]] causaren greus danys en el seu patrimoni cultural.

Des del ~~segle~~ XIX s'inicià un periodo de decadència en que la seua població es mantingué estable en els set mil i els huit mil habitants fins a principis del ~~segle~~ XX en que va ser perdent importància relativa a causa de l’auge de [[Castelló de la Plana]] i de l’àrea urbana que s’ha format en la costa de la província.

Des del [[sigle XIX]] s'inicià un periodo de decadència en que la seua població es mantingué estable en els set mil i els huit mil habitants fins a principis del [[sigle XX]] en que va ser perdent importància relativa a causa de l’auge de [[Castelló de la Plana]] i de l’àrea urbana que s’ha format en la costa de la província.

No obstant això l’inici del [[~~segle~~ XXI]] ha vist un important creiximent demogràfic i la transformació de la localitat en un dels principals destins de turisme d’interior de tota la [[Comunitat Valenciana]].

No obstant això l’inici del [[sigle XXI]] ha vist un important creiximent demogràfic i la transformació de la localitat en un dels principals destins de turisme d’interior de tota la [[Comunitat Valenciana]].

== Economia ==

@@ Llínea 29: / Llínea 29: @@
 Immediatament va ser nomenada [[diòcesis|seu episcopal]] al traslladar-se a ella la que fins llavors havia estat en la vila terolana de [[Albarrasí]]. Això li va guanyar l’enemistat del bisbat de Valéncia, devent la Santa Seu dirimir la qüestió a l’acordar la fusió de les seus d’Albarrasí i Sogorp en [[1259]].
-Des de la reconquista l'importància de Sogorp fon creixent fins a arribar a ser residència del rei [[Martí I d’Aragó]] durant el [[segle XIV]] a causa del matrimoni d’este en la sogorbina [[Maria de Lluna]].
+Des de la reconquista l'importància de Sogorp fon creixent fins a arribar a ser residència del rei [[Martí I d’Aragó]] durant el [[sigle XIV]] a causa del matrimoni d’este en la sogorbina [[Maria de Lluna]].
-En [[1435]] va passar de formar part del patrimoni real a les mans de l’infant Enric despuix de la creació del [[Senyoriu de Sogorp]] per part de [[Alfons V d'Aragó]] ''El Magnànim'' per a compensar l’infant de les pèrdues que havia patit en el [[Regne de Castella]]. En [[1459]], [[Joan II d’Aragó]] li va otorgar el títul de ciutat ducal, sent el seu primer [[duc de Sogorp]] l’infant [[Enric d’Aragó]] també nomenat "Infant Fortuna" lo que va causar una insurrecció popular. En el segle XVII este títul abandonà la propietat aragonesa per a passar a les mans dels ducs de [[Medinaceli]].
+En [[1435]] va passar de formar part del patrimoni real a les mans de l’infant Enric despuix de la creació del [[Senyoriu de Sogorp]] per part de [[Alfons V d'Aragó]] ''El Magnànim'' per a compensar l’infant de les pèrdues que havia patit en el [[Regne de Castella]]. En [[1459]], [[Joan II d’Aragó]] li va otorgar el títul de ciutat ducal, sent el seu primer [[duc de Sogorp]] l’infant [[Enric d’Aragó]] també nomenat "Infant Fortuna" lo que va causar una insurrecció popular. En el [[sigle XVII]] este títul abandonà la propietat aragonesa per a passar a les mans dels ducs de [[Medinaceli]].
-En el [[segle XVIII]] durant la ilustració la ciutat vixqué un gran auge cultural i econòmic que es va estendre fins al [[segle XIX]] en el que arribà a disputar la capitalitat de la província en [[Castelló de la Plana]]. Durant la [[Guerra de l'Independència Espanyola]] fon ocupada pel mariscal [[Louis Gabriel Suchet]]. Ademés les [[guerres carlistes]] com la [[Guerra Civil espanyola]] causaren greus danys en el seu patrimoni cultural.
+En el [[sigle XVIII]] durant la ilustració la ciutat vixqué un gran auge cultural i econòmic que es va estendre fins al [[sigle XIX]] en el que arribà a disputar la capitalitat de la província en [[Castelló de la Plana]]. Durant la [[Guerra de l'Independència Espanyola]] fon ocupada pel mariscal [[Louis Gabriel Suchet]]. Ademés les [[guerres carlistes]] com la [[Guerra Civil espanyola]] causaren greus danys en el seu patrimoni cultural.
-Des del segle XIX s'inicià un periodo de decadència en que la seua població es mantingué estable en els set mil i els huit mil habitants fins a principis del segle XX en que va ser perdent importància relativa a causa de l’auge de [[Castelló de la Plana]] i de l’àrea urbana que s’ha format en la costa de la província.
+Des del [[sigle XIX]] s'inicià un periodo de decadència en que la seua població es mantingué estable en els set mil i els huit mil habitants fins a principis del [[sigle XX]] en que va ser perdent importància relativa a causa de l’auge de [[Castelló de la Plana]] i de l’àrea urbana que s’ha format en la costa de la província.
-No obstant això l’inici del [[segle XXI]] ha vist un important creiximent demogràfic i la transformació de la localitat en un dels principals destins de turisme d’interior de tota la [[Comunitat Valenciana]].
+No obstant això l’inici del [[sigle XXI]] ha vist un important creiximent demogràfic i la transformació de la localitat en un dels principals destins de turisme d’interior de tota la [[Comunitat Valenciana]].
 == Economia ==