154 190
edicions
Canvis
mLlínea 135:
Llínea 135: − + − + − + − + − + − + − + − + − + Llínea 157:
Llínea 157: − + Llínea 167:
Llínea 167: − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − +
→Colonisacio espanyola
=== Colonisacio espanyola ===
=== Colonisacio espanyola ===
[[Archiu:Columbus2.PNG|thumb|250px|La ruta de Cristofol Colón durant el segon viage a America. Colón explorà la costa sur de Cuba pensant que era una peninsula.]]
[[Archiu:Columbus2.PNG|thumb|250px|La ruta de Cristofol Colón durant el segon viage a America. Colón explorà la costa sur de Cuba pensant que era una peninsula.]]
El [[27 d'octubre]] de [[1492]] aplegaren a costes cubanes (per la zona de [[Bariay]]) [[La Pinta]], [[La Chiqueta]] i la [[Santa María (nao)|Santa María]], els tres primeres naus europees baix l'envie de [[Cristofol Colón]]. Entre eixa data i el [[5 de novembre]], les naus se mogueren per la costa oriental de Cuba, i el divendres [[2 de novembre]], designà a dos dels seus homens per a que, durant sis dies, s'internasen en el territori cuba. Colón denominà inicialment a la recién descoberta Illa de Cuba com ''Illa Joana'' en deferencia al [[Joan d'Arago i Castella|Princip Joan]], que era l'hereu de la corona.<ref name=2a>{{cita llibre| autor= Andrea A.J., Overfield O.H.| título=The Human Record, Vol 1; Letter by Christopher Columbus concerning recently discovered islands | editorial=Houghton Mifflin Company | año=2005 | página=8|isbn=0-618-37040-4}}</ref>
El [[27 d'octubre]] de [[1492]] aplegaren a costes cubanes (per la zona de [[Bariay]]) [[La Pinta]], [[La Chiqueta]] i la [[Santa María (nao)|Santa María]], els tres primeres naus europees baix l'envie de [[Cristofol Colón]]. Entre eixa data i el [[5 de novembre]], les naus se mogueren per la costa oriental de Cuba, i el divendres [[2 de novembre]], designà a dos dels seus hòmens per a que, durant sis dies, s'internasen en el territori cubà. Colón denominà inicialment a la recién descoberta Illa de Cuba com ''Illa Joana'' en deferencia al [[Joan d'Arago i Castella|Princip Joan]], que era l'hereu de la corona.<ref name=2a>{{cita llibre| autor= Andrea A.J., Overfield O.H.| título=The Human Record, Vol 1; Letter by Christopher Columbus concerning recently discovered islands | editorial=Houghton Mifflin Company | año=2005 | página=8|isbn=0-618-37040-4}}</ref>
Colón pensava que havia aplegat a les Indies orientals i no s'imaginava que darrere d'esta menuda illa, se trobava un continent jagantesc, desconegut per al mon europeu. Segons descriuen les ''Cartes d'Indies'', una volta que Colón chafà sol cuba, s'agenollà en l'arena i en el cap rebecat cap a amunt exclamà «Esta es la terra mes hermosa que ulls humans hagen vist jamai».
Colón pensava que havia aplegat a les Indies orientals i no s'imaginava que darrere d'esta menuda illa, se trobava un continent jagantesc, desconegut per al mon europeu. Segons descriuen les ''Cartes d'Indies'', una volta que Colón chafà sol cubà, s'agenollà en l'arena i en el cap rebecat cap a amunt exclamà «Esta es la terra més hermosa que ulls humans hagen vist jamai».
En [[1513]] [[Diego Velázquez de Cuéllar]] es enviat pels reins d'Espanya com alvançat de la tall per a les noves possessions del regne. Seguidament es nomenat governador de Cuba, en la facultat de fundar viles i efectuar repartiments d'indis, entre atres.
En [[1513]] [[Diego Velázquez de Cuéllar]] es enviat pels reins d'Espanya com alvançat de la cort per a les noves possessions del regne. Seguidament es nomenat governador de Cuba, en la facultat de fundar viles i efectuar repartiments d'indis, entre atres.
Ya Velázquez havia fundat la primera vila en territori cuba, La nostra Senyora de l'Assuncio de [[Baracoa]] en [[1511]]. En 1513 funda Santa Salvador de [[Bayamo]], aixina preparà la fase següent de la conquista, l'exploracio del restant de l'illa, pas previ a la creacio de noves viles. En [[giner]] de [[1514]] se fundà La [[Trinitat (Cuba)|Trinitat]], el [[2 de febrer]] de 1514 se fundà l'unica vila de la costa nort (que seria posteriorment traslladada a l'interior), Santa María del Port del Princip (actual Camagüey), entre [[abril]] i [[maig]] de 1514 se fundaren Sant Cristofol de [[L'Havana]] i [[Sancti Spíritus (Cuba)|Sancti Spíritus]] i per ultim en agost de [[1515]] quedà establida [[Santiago de Cuba]].
Ya Velázquez havia fundat la primera vila en territori cubà, La nostra Senyora de l'Assunció de [[Baracoa]] en [[1511]]. En [[1513]] fundà Santa Salvador de [[Bayamo]], aixina preparà la fase següent de la conquista, l'exploració del restant de l'illa, pas previ a la creació de noves viles. En [[giner]] de [[1514]] se fundà La [[Trinitat (Cuba)|Trinitat]], el [[2 de febrer]] de 1514 se fundà l'unica vila de la costa nort (que seria posteriorment traslladada a l'interior), Santa María del Port del Princip (actual Camagüey), entre [[abril]] i [[maig]] de 1514 se fundaren Sant Cristofol de [[L'Havana]] i [[Sancti Spíritus (Cuba)|Sancti Spíritus]] i per ultim en agost de [[1515]] quedà establida [[Santiago de Cuba]].
Estes viles constituien la base llegal, organizativa i politica en cada regio lo qual se conseguia a l'establir en cada acte de fundacio, l'institucio del [[municipi]], i tambe garantisaven la concentracio i permanencia en el territori d'un nucleu conquistador mediant el veïnat.
Estes viles constituien la base llegal, organizativa i política en cada regió lo qual se conseguia a l'establir en cada acte de fundació, l'institució del [[municipi]], i també garantisaven la concentració i permanencia en el territori d'un nucleu conquistador mediant el veïnat.
La [[comanda]] fon l'institucio que traçà l'esqueixe caracterológico de la primera colonia. Esta institucio colocava als aborigens cubans en mans dels espanyols encomenderos, quins devien cristianisar-los i ensenyar-los a treballar; pero esta prescripcio llegal nomes servi per a encobrir el fet real: l'explotacio aborigen en condicions semblants a la [[esclavitut]].
La [[comanda]] fon l'institució que traçà l'esqueixe caracterológico de la primera colonia. Esta institució colocava als aborigens cubans en mans dels espanyols encomenderos, quins devien cristianisar-los i ensenyar-los a treballar; pero esta prescripció llegal nomes serví per a encobrir el fet real: l'explotacio aborigen en condicions semblants a la [[esclavitut]].
El [[10 de febrer]] de [[1516]], per peticio de Velázquez, se creó el bisbat de Cuba, cuya seu original estigue en Baracoa i fon traslladada en [[1523]] a Santiago de Cuba.
El [[10 de febrer]] de [[1516]], per petició de Velazquez, se creó el bisbat de Cuba, cuya seu original estigué en Baracoa i fon traslladada en [[1523]] a Santiago de Cuba.
El renglo economic dominant en estos primers anys de la colonia fon la mineria, especificament l'extraccio d'or, activitat en la qual s'ampraren aborigens encomanats aixina com alguns esclaus negres que s'integraren des de molt enjorn al conglomerat etnic que sigles despuix constituiria el poble cuba. Una volta agotats els jaciments d'or este sector recauria sobre el coure de les mines de Santiago del Prat.
El rengló económic dominant en estos primers anys de la colonia fon la mineria, especificament l'extracció d'[[or]], activitat en la qual s'ampraren aborigens encomanats aixina com alguns esclaus negres que s'integraren des de molt enjorn al conglomerat etnic que sigles despuix constituiria el poble cuba. Una volta agotats els jaciments d'or este sector recauria sobre el coure de les mines de Santiago del Prat.
Ya en [[1503]] els [[Reins Catolics]] fundaven la [[Casa de Contractacio de Sevilla]] la qual fon destinada en l'objectiu d'organisar i monopolisar el comerç espanyol en les seues noves possessions, lo que despertà els celosies de les atres potencies europees.
Ya en [[1503]] els [[Reis Catòlics]] fundaven la [[Casa de Contractació de Sevilla]] la qual fon destinada en l'objectiu d'organisar i monopolisar el comerç espanyol en les seues noves possessions, lo que despertà els celosies de les atres potencies europees.
[[Archiu: Castillodelmorro.jpg|thumb|left|200px|Castell del Morro (1589).]]
[[Archiu: Castillodelmorro.jpg|thumb|left|200px|Castell del Morro (1589).]]
[[Archiu:Havana 1639b.jpg|210px|thumb|left|Oli del port de L'Havana [[1639]]]]
[[Archiu:Havana 1639b.jpg|210px|thumb|left|Oli del port de L'Havana [[1639]]]]
Per a repelir a estos atacs la Corona posa en marcha dos plans, abdos molt favorables per a la nova capital, L'Havana. El primer fon el Sistema de Flotes o Port Unic, mediant el qual totes les embarcacions de les Indies Occidentals (Hispanoamérica) tenien que partir juntes rumbo a Espanya des de l'otrora Port de Carenes (la baïa de L'Havana), lo que desenrollà un auge comercial sense precedents en la ciutat en el creiximent de la seua poblacio i la diversificacio de la seua activitat comercial per la creacio de nous oficis. El segon pla fon dirigit a fortificar la ciutat, el qual tingue com precedent la construccio ya en 1538 de la segona fortalea d'America i que fon nomenada Castell de la Real Força. D'anys posteriors daten la proteccio de la baïa en fortificacions com el Morro i la Punta.
Per a repelir a estos atacs la Corona posa en marcha dos plans, abdos molt favorables per a la nova capital, L'Havana. El primer fon el Sistema de Flotes o Port Unic, mediant el qual totes les embarcacions de les Indies Occidentals (Hispanoamérica) tenien que partir juntes rumbo a [[Espanya]] des de l'otrora Port de Carenes (la baïa de L'Havana), lo que desenrollà un auge comercial sense precedents en la ciutat en el creiximent de la seua població i la diversificacio de la seua activitat comercial per la creacio de nous oficis. El segon pla fon dirigit a fortificar la ciutat, el qual tingue com precedent la construccio ya en [[1538]] de la segona fortalea d'America i que fon nomenada Castell de la Real Força. D'anys posteriors daten la protecció de la baïa en fortificacions com el Morro i la Punta.
Este desenroll economic de L'Havana contrastava sobremanera en l'escasa, casi nula, activitat comercial de les poblacions alluntades, les quals iniciaren un comerç de contrabando en els corsaris estrangers com forma de subsistencia, burlant aixina el Monopoli Comercial Espanyol.
Este desenroll economic de L'Havana contrastava sobremanera en l'escasa, casi nula, activitat comercial de les poblacions alluntades, les quals iniciaren un comerç de contrabando en els corsaris estrangers com forma de subsistencia, burlant aixina el Monopoli Comercial Espanyol.
El desenroll de les ciutats i viles fon marcadament dispar. [[L'Havana]] aplegà a ser a amijanats de sigle, la tercera urbs i el primer port del [[Nou Mon]] en una activa i bulliciosa vida portuaria i comercial. En [[1728]] se funda l'[[Universitat de L'Havana|Real i Pontificia Universitat de Sant Gerónimo de L'Havana]] i el colege de Sant Josep, que junt als convents de Belem i Sant Francesc, impartixen l'ensenyança en la capital i el Seminari de Sant Basilio el Magne en [[Santiago de Cuba]].
El desenroll de les ciutats i viles fon marcadament dispar. [[L'Havana]] aplegà a ser a amijanats de sigle, la tercera urbs i el primer port del [[Nou Mon]] en una activa i bulliciosa vida portuaria i comercial. En [[1728]] se funda l'[[Universitat de L'Havana|Real i Pontificia Universitat de Sant Gerónimo de L'Havana]] i el colege de Sant Josep, que junt als convents de Belem i Sant Francesc, impartixen l'ensenyança en la capital i el Seminari de Sant Basilio el Magne en [[Santiago de Cuba]].
En esta etapa escomencen a observar-se les primeres lluites socials en l'historia de Cuba com conseqüencia de les mides monopólicas preses per la Corona accentuats ara pel cridat Estanc del Tabac que prohibía la venda del producte a particulars, colocava el preu arbitrariament i establia les cantitats a comprar. Els moviments se concentren fonamentalment en els vegueros i els cobreros, lo que donà lloc a protestes i sublevacions, la tercera de les quals fon violentament reprimida mediant l'eixecucio d'onze vegueros en Santiago de les Vegues, poblacio proxima a la capital. Impossibilitats de vencer el monopoli, els mes rics habaneros decidiren participar dels seus beneficis.
En esta etapa escomencen a observar-se les primeres lluites socials en l'historia de Cuba com conseqüencia de les mesures monopóliques preses per la Corona accentuats ara pel cridat Estanc del Tabac que prohibía la venda del producte a particulars, colocava el preu arbitrariament i establia les cantitats a comprar. Els moviments se concentren fonamentalment en els vegueros i els cobreros, lo que donà lloc a protestes i sublevacions, la tercera de les quals fon violentament reprimida mediant l'eixecucio d'onze vegueros en Santiago de les Vegues, població proxima a la capital. Impossibilitats de vencer el monopoli, els més rics habaneros decidiren participar dels seus beneficis.
A l'esclatar la [[Guerra dels Set Anys]], entre França i [[Anglaterra]], Espanya entraria a favor de la primera. Està contienda servi d'escenari per a que els anglesos dirigiren el major armada que havia creuat el [[Atlantic]] baix la direccio de Sir Jordi Pockock en l'objectiu de prendre L'Havana. L'ineficacia de les maximes autoritats espanyoles en la defensa de la ciutat contrastà en la disposicio combativa dels criolls, expressada sobre tot en la figura de Josep Antoni Gómez, valeros capitán de milicia de la propenca vila de [[Guanabacoa]], mort a conseqüencia dels combats i la del capitán espanyol don Lluïs de Velasco al defendre el Castell del Morro. El [[12 d'agost]] de [[1762]] se firmà la capitulacia de la ciutat, al dia següent entraven triumfants les tropes britaniques. Esta ocupacio durà onze mesos.
A l'esclatar la [[Guerra dels Set Anys]], entre França i [[Anglaterra]], Espanya entraria a favor de la primera. Està contienda servi d'escenari per a que els anglesos dirigiren la major armada que havia creuat el [[Atlantic]] baix la direcció de Sir Jordi Pockock en l'objectiu de prendre L'Havana. L'ineficacia de les maximes autoritats espanyoles en la defensa de la ciutat contrastà en la disposició combativa dels criolls, expressada sobre tot en la figura de Josep Antoni Gómez, valeros capità de milicia de la propenca vila de [[Guanabacoa]], mort a conseqüencia dels combats i la del capità espanyol don Lluïs de Velasco al defendre el Castell del Morro. El [[12 d'agost]] de [[1762]] se firmà la capitulació de la ciutat, al dia següent entraven triumfants les tropes britàniques. Esta ocupació durà onze mesos.
El [[6 de juliol]] de [[1763]] prenia possessio del govern de Cuba, en nom del rei d'Espanya, el tinent general Ambrosio de Funes i Villalpando, Comte de Ricla. A canvi de l'estrategica posicio, se li entregava a [[Gran Bretanya]] la Peninsula de [[Florida|La Florida]].
El [[6 de juliol]] de [[1763]] prenia possessió del govern de Cuba, en nom del rei d'Espanya, el tinent general Ambrosio de Funes i Villalpando, Comte de Ricla. A canvi de l'estrategica posició, se li entregava a [[Gran Bretanya]] la Peninsula de [[Florida|La Florida]].
Les prioritats del Comte de Ricla i els seus successors ilustrats estaven dirigides a l'enfortiment militar de l'illa. Este objectiu devia complir-se aplicant una nova politica que se basava en la necessitat de crear una ampla base economica i arriscats mecanismes administratius que li permeteren que el sistema defensiu fose lo mes autocton i potent possible.
Les prioritats del Comte de Ricla i els seus successors ilustrats estaven dirigides a l'enfortiment militar de l'illa. Este objectiu devia complir-se aplicant una nova política que se basava en la necessitat de crear una ampla base economica i arriscats mecanismes administratius que li permeteren que el sistema defensiu fose lo més autocton i potent possible.
En el breu periodo de dos anys, en L'Havana se reconstruixen les fortalees del Morro, La força i La Punta; s'edifiquen La Barraca, Atarés i El Princip; els fortins de La Chorrador i Cojímar i se modernisa la muralla. Cap a 1774, el sistema se completà en l'ampliacio dels castells de Sant Severino en [[Matances]] i El Morro en Santiago de Cuba.
En el breu periodo de dos anys, en L'Havana se reconstruixen les fortalees del Morro, La força i La Punta; s'edifiquen La Barraca, Atarés i El Princip; els fortins de La Chorrador i Cojímar i se modernisa la muralla. Cap a 1774, el sistema se completà en l'ampliació dels castells de Sant Severino en [[Matances]] i El Morro en Santiago de Cuba.
En quant a l'economia se reorganisà l'administracio en la creacio de la Real Intendencia General d'Eixercit i Facenda; la supressio dels privilegis de la Real Companyia de L'Havana i la permissibilitat del lliure comerç en estrangers; la promulgacio per la Corona de la nova llei aranzelaria; la liquidacio del monopoli de [[Cadis]] en l'apertura al comerç de l'illa d'atres ports espanyols, l'eixecucio de plans de desenroll urba i el reajuste de tot el sistema d'imposts en l'objectiu de que, a curt determini, cobrise els gasts administratius de l'illa.
En quant a l'economia se reorganisà l'administració en la creació de la Real Intendencia General d'Eixercit i Facenda; la supressió dels privilegis de la Real Companyia de L'Havana i la permissibilitat del lliure comerç en estrangers; la promulgació per la Corona de la nova llei aranzelaria; la liquidació del monopoli de [[Cadis]] en l'apertura al comerç de l'illa d'atres ports espanyols, l'eixecució de plans de desenroll urba i el reajuste de tot el sistema d'imposts en l'objectiu de que, a curt determini, cobrise els gasts administratius de l'illa.
[[Archiu:Palacio Cap Gen2.jpg|250px|thumb|Salo dels Espills, en el [[Palau dels Capitanes Generals (Cuba)|Palau dels Capitanes Generals]], seu del poder colonial.]]
[[Archiu:Palacio Cap Gen2.jpg|250px|thumb|Salo dels Espills, en el [[Palau dels Capitanes Generals (Cuba)|Palau dels Capitanes Generals]], seu del poder colonial.]]
Baix Ricla i els seus successor el Marques de la Torre, L'Havana incrementà la pavimentación i inicià l'allumenat dels carrers, dispongue mides sanitaries, i inicià la construccio del primer passeig habanero, l'Alameda de Paula; del primer teatre, El Principal; i del [[Palau dels Capitanes Generals (Cuba)|Palau dels Capitanes Generals]]. Se portà a veta el primer cens poblacional de 1774 i s'inicià el traçat urbanistic de la ciutat, mediant el qual se prohibió les cases de guano i imponent una nova arquitectura de grans i ostentosos palaus.
Baix Ricla i els seus successor el Marques de la Torre, L'Havana incrementà la pavimentació i inicià l'allumenat dels carrers, dispongue mesures sanitaries, i inicià la construcció del primer passeig habanero, l'Alameda de Paula; del primer teatre, El Principal; i del [[Palau dels Capitanes Generals (Cuba)|Palau dels Capitanes Generals]]. Se portà a veta el primer cens poblacional de 1774 i s'inicià el traçat urbanistic de la ciutat, mediant el qual se prohibí les cases de guano i imponent una nova arquitectura de grans i ostentosos palaus.
Els facendats criolls s'enriquiren i el seu flamant poder se materialisà en institucions que, com la Societat Economica d'Amics del Païs i el Real Consulat, canalisaren la seua influencia en el govern colonial.
Els facendats criolls s'enriquiren i el seu flamant poder se materialisà en institucions que, com la Societat Economica d'Amics del Païs i el Real Consulat, canalisaren la seua influéncia en el govern colonial.
En este context fa la seua entrada en l'escena historica cubana un tancat i retillent grup d'homens de pensament, la Generacio del 92 o l'Ilustracio Reformiste Cubana. [[Francesc d'Arango i Parreño]] es el mes retillent expositor del proyecte socioeconómico i el de major agudea politica. Les principals proposicions d'este grup liderado per Parreño eren: lliure comerç d'esclaus; aument de l'esclavitut per a resolver les necessitats de força de treball i eliminacio de tots els vectigals que impedixen la seua explotacio intensiva; millorament i perfeccionament en l'utilisacio de terres i l'aplicacio de la mes moderna tecnica; desenroll tecnologic de la manufactura sucrera, desenroll cientific del païs, llibertat de comerç i disminucio de l'usura en els prestams necessaris per a incrementar l'agricultura i la manufactura.
En este context fa la seua entrada en l'escena històrica cubana un tancat i retillent grup d'hómens de pensament, la Generació del 92 o l'Ilustració Reformiste Cubana. [[Francesc d'Arango i Parreño]] es el més retillent expositor del proyecte socioeconómico i el de major agudea política. Les principals proposicions d'este grup liderado per Parreño eren: lliure comerç d'esclaus; aument de l'esclavitut per a resolver les necessitats de força de treball i eliminació de tots els vectigals que impedixen la seua explotació intensiva; millorament i perfeccionament en l'utilisació de terres i l'aplicació de la mes moderna tecnica; desenroll tecnologic de la manufactura sucrera, desenroll cientific del país, llibertat de comerç i disminució de l'usura en els prestams necessaris per a incrementar l'agricultura i la manufactura.
Cap a 1802, escomença a observar-se atre corrent en l'Ilustracio Reformiste Cubana. El moviment s'aglutina al voltant del bisbe de L'Havana [[Bisbe Espasa|Joan Josep Díaz d'Espasa Fernández i Landa]] i te dos centres de proyeccio colocats baix la direccio d'aquell: el Real i Conciliar Colege [[Seminari de Sant Carles i Sant Ambrosio]] i la Real Societat Economica d'Amics del Païs. L'activitat d'este nou grup se dirigix mes a l'esfera social i a la del pensament que a l'economica.
Cap a l'any [[1802]], escomença a observar-se atre corrent en l'Ilustració Reformiste Cubana. El moviment s'aglutinà al voltant del bisbe de L'Havana [[Bisbe Espasa|Joan Josep Díaz d'Espasa Fernández i Landa]] i te dos centres de proyecció colocats baix la direcció d'aquell: el Real i Conciliar Colege [[Seminari de Sant Carles i Sant Ambrosio]] i la Real Societat Economica d'Amics del País. L'activitat d'este nou grup se dirigix més a l'esfera social i a la del pensament que a l'economica.
Des de el punt de vista politic la seua proyeccio no es homogenea encara que tots les seues integrants mostren adhesio a les idees politiques modernes, una tendencia descentralisadora i autonomica i la ponderación de lo cuba en formacio en cuyo proces volen incidir. Espasa es antirracista, antiesclavista, antilatifundista, critic de l'oligarquia i assumix un proyecte de desenroll sobre la base de la menuda propietat agraria. En este corrent se formaren inicialment [[Felix Varela]], [[Josep de la Llum i Cavaller]], [[Josep Antoni Sac]], [[Felip Poey]] i [[Dumenge del Mont]].
Des de el punt de vista polític la seua proyecció no és homogenea encara que tots els seus integrants mostren adhesió a les idees polítiques modernes, una tendencia descentralisadora i autonomica i la ponderació de lo cubà en formació en cuyo procés volen incidir. Espanya és antirracista, antiesclavista, antilatifundista, crítica de l'oligarquia i assumix un proyecte de desenroll sobre la base de la chicoteta propietat agraria. En esta corrent se formaren inicialment [[Felix Varela]], [[Josep de la Llum i Cavaller]], [[Josep Antoni Sac]], [[Felip Poey]] i [[Dumenge del Mont]].
Atre corrent politica sifrava les seues esperances de solucio dels problemes cubans en l'anexio a [[Estats Units]]. En esta actitut convergia tant un sector dels facendats esclavistas que veïa en l'incorporacio de Cuba als [[Estats Units]] una garantia per a la supervivencia de l'esclavitut -donat el soport que trobarien en els estats sureños-, com individus animats per les possibilitats que oferia la democracia estadounidenca en comparança en el despotisme hispa. Els primers, agrupats en el "Club de L'Havana" favoriren les gestions de compra de l'illa per part del govern de Washington, aixina com les possibilitats d'una invasio "liberadora" encapçalada per algun general estadounidenc.
Atre corrent política sifrava les seues esperances de solució dels problemes cubans en l'anexió a [[Estats Units]]. En esta actitut convergia tant un sector dels facendats esclavistas que veïa en l'incorporació de Cuba als [[Estats Units]] una garantia per a la supervivencia de l'esclavitut -donat el soport que trobarien en els estats surenys-, com individus animats per les possibilitats que oferia la democracia estadounidenca en comparança en el despotisme hispà. Els primers, agrupats en el "Club de L'Havana" favoriren les gestions de compra de l'illa per part del govern de Washington, aixina com les possibilitats d'una invasió "liberadora" encapçalada per algun general estadounidenc.
En esta última direcció encaminà els seus esforços [[Narcis López]], general d'orige veneçolá que, despuix de haver servit llarcs anys en l'eixercit espanyol, s'involucrà en els trafecs conspirativos anexionistes. López condui a Cuba dos fracassades expedicions, i en l'ultima fon capcionat i eixecutat per les autoritats colonials en [[1851]].
En esta última direcció encaminà els seus esforços [[Narcis López]], general d'orige veneçolá que, despuix de haver servit llarcs anys en l'eixercit espanyol, s'involucrà en els trafecs conspirativos anexionistes. López condui a Cuba dos fracassades expedicions, i en l'ultima fon capcionat i eixecutat per les autoritats colonials en [[1851]].
Atre corrent separatiste mes radical aspirava a conquistar l'independencia de Cuba. De temprana aparició —en [[1810]] se descobrix la primera conspiracio independentiste liderada per Román de la Llum—, este separatisme alcança un moment d'auge en els primers anys de la decada de [[1820]]. Baix l'influix coincident de la gesta emancipadora en el continent i el trieni constitucional en Espanya, proliferaren en l'illa [[llogies francmaçoniques]] i societats secretes. Dos importants conspiracions foren malparides en esta etapa, la dels Sols i Rachos de Bolívar ([[1823]]), en la que participava el poeta [[Josep María Heredia]] -capdamunt del romanticisme lliterari cuba- i mes avant la de la Gran Legio de l'Aguila Negra encorajada des de [[Mexic]].
Atre corrent separatiste mes radical aspirava a conquistar l'independencia de Cuba. De temprana aparició —en [[1810]] se descobrix la primera conspiració independentiste liderada per Román de la Llum—, este separatisme alcança un moment d'auge en els primers anys de la decada de [[1820]]. Baix l'influix coincident de la gesta emancipadora en el continent i el trieni constitucional en Espanya, proliferaren en l'illa [[llogies francmaçoniques]] i societats secretes. Dos importants conspiracions foren malparides en esta etapa, la dels Sols i Rachos de Bolívar ([[1823]]), en la que participava el poeta [[Josep María Heredia]] -capdamunt del romanticisme lliterari cuba- i mes avant la de la Gran Legió de l'Aguila Negra encorajada des de [[Mèxic]].
El Pare Felix Varela Morals, definit per Llum i Cavaller com “el que mos ensenyà primer en pensar”, fon l'iniciador de l'ideologia de l'independencia cubana. Educador, politic sagaç, filosof, sostingué que Cuba devia ser independent tant d'Espanya com dels [[Estats Units]] i que eixa independencia soles seria real si se conseguia en els propis mijos i pels propis naturals. Fon condenat a mort per la Corona espanyola, vixque en l'exili fins la seua mort en 1853. El seu esforç, no obstant, tardaria llarcs anys en fructificar puix les circumstancies, tant internes com externes, no resultaven favorables a l'independentisme cuba.
El Pare Felix Varela Morals, definit per Llum i Cavaller com “el que nos ensenyà primer en pensar”, fon l'iniciador de l'ideologia de l'independencia cubana. Educador, polític sagaç, filosof, sostingué que Cuba devia ser independent tant d'Espanya com dels [[Estats Units]] i que eixa independencia soles seria real si se conseguia en els propis mijos i pels propis naturals. Fon condenat a mort per la Corona espanyola, vixqué en l'exili fins la seua mort en [[1853]]. El seu esforç, no obstant, tardaria llarcs anys en fructificar puix les circumstancies, tant internes com externes, no resultaven favorables a l'independentisme cuba.
El fracas de la Junta d'Informació convocada en 1867 pel govern metropolità per a revisar la seua política colonial en Cuba, supongué un colp derrocador per a les esperances reformistes frustrades en reiterades ocasions. Tals circumstancies favoriren l'independentisme latent entre els sectors més alvançats de la societat cubana, propiciant l'articulació d'un vast moviment conspirativo en les regions centre orientals del païs.
El fracàs de la Junta d'Informació convocada en [[1867]] pel govern metropolità per a revisar la seua política colonial en Cuba, supongué un colp derrocador per a les esperances reformistes frustrades en reiterades ocasions. Tals circumstancies favoriren l'independentisme latent entre els sectors més alvançats de la societat cubana, propiciant l'articulació d'un vast moviment conspirativo en les regions centre orientals del país.
{{VT|Capitania General de Cuba}}
{{VT|Capitania General de Cuba}}