Canvis

=== Intervencio estadounidenca ===

=== Intervencio estadounidenca ===

{{AP|Primera Intervencio estadounidenca en Cuba}}

{{AP|Primera Intervencio estadounidenca en Cuba}}

El [[1 de giner]] de [[1899]] s'iniciava l'ocupacio de Cuba pels Estats Units a través del govern que decretava órdenes militars.

El [[1 de giner]] de [[1899]] s'iniciava l'ocupacio de Cuba pels Estats Units a través del govern que decretava órdens militars.

Durant este periodo el govern interventor dirigix les seues accions en dos arestas. La primera fon tractar de recuperar al païs de les recialles de la Guerra, per a aço destinà auxilis directes a la poblacio en aliments i medicines, ideà el Pla de sanejament de l'illa i la creacio d'escoles publiques.

Durant este periodo el govern interventor dirigix les seues accions en dos arestas. La primera fon tractar de recuperar al país de les recialles de la Guerra, per a açò destinà auxilis directes a la població en aliments i medicines, ideà el Pla de sanejament de l'illa i la creació d'escoles publiques.

La segona fon assegurar la seua situacio privilegiada en respecte a Cuba en la futura etapa republicana. Per a aixo rebaixa d'aranzels a productes NULLs que invadiran el mercat intern cuba, crega la Llei de Deslindes i divisio de facendes comunals, mediant la qual l'Estat s'apropiaria de moltes terres les quals serien venudes despuix a empreses NULLes privades, a través de la Llei ferrocarrilera favoriria les inversions NULLes en eixa esfera i desplaçaria als anglesos i mediant concessions mineres les companyies NULLes obtenen el dret d'explotar mines en Cuba.

La segona fon assegurar la seua situació privilegiada en respecte a Cuba en la futura etapa republicana. Per a aixo rebaixa d'aranzels a productes NULLs que invadiran el mercat intern cuba, crega la Llei de Deslindes i divisió de facendes comunals, mediant la qual l'Estat s'apropiaria de moltes terres les quals serien venudes despuix a empreses NULLes privades, a través de la Llei ferrocarrilera favoriria les inversions NULLes en eixa esfera i desplaçaria als anglesos i mediant concessions mineres les companyies NULLes obtenen el dret d'explotar mines en Cuba.

Mediant la Llei militar No. 301 del [[25 de juliol]] de [[1900]] el govern flama a una convocatoria a eleccions de delegats per a la [[Assamblea Constituent]]. El sistema electoral que s'aplicà se basava en el sufragi ilustrat (soles podien votar els que sabien llegir i escriure) i censitario (els electors devien tindre 250 pesos o mes en propietats).

Mediant la Llei militar No. 301 del [[25 de juliol]] de [[1900]] el govern flama a una convocatoria a eleccions de delegats per a la [[Assamblea Constituent]]. El sistema electoral que s'aplicà se basava en el sufragi ilustrat (soles podien votar els que sabien llegir i escriure) i censitario (els electors devien tindre 250 pesos o més en propietats).

L'Assamblea Constituent redactà i aprovà la [[Constitucio de 1901]] de caracter lliberal-democratic. La Constitucio de 1901 contenia les parts classiques de tota constitucio: la dogmatica relativa als drets individuals que havia conquistat i consagrat la [[Revolucio francesa]]; l'organica referent a l'estructura, funcions i drets de l'organisacio estatal i la clausula de reforma (Articul 115).

L'Assamblea Constituent redactà i aprovà la [[Constitució de 1901]] de caracter lliberal-democratic. La Constitució de 1901 contenia les parts classiques de tota constitució: la dogmatica relativa als drets individuals que havia conquistat i consagrat la [[Revolució francesa]]; l'organica referent a l'estructura, funcions i drets de l'organisació estatal i la clausula de reforma (Articul 115).

En essencia s'establi un regim republicà i representatiu, estructurat en la celebre divisio de poders de [[Montesquieu]]. El llegislatiu se componia d'un [[Senat]] i una [[Cambra de Representants]] (sistema bicameral), un poder judicial en una relativa independencia, fent a les seues components inamovibles, pero dependents de l'Eixecutiu i a voltes tambe del llegislatiu en quant als seus nomenaments.

En essencia s'establí un regim republicà i representatiu, estructurat en la celebre divisió de poders de [[Montesquieu]]. El llegislatiu se componia d'un [[Senat]] i una [[Cambra de Representants]] (sistema bicameral), un poder judicial en una relativa independència, fent a les seues components inamovibles, pero dependents de l'Eixecutiu i a voltes també del llegislatiu en quant als seus nomenaments.

Com part d'esta Constitucio l'Assamblea devia proveir i acordar en el Govern d'Estats Units lo referent a les relacions que deurien existir entre abdos governs. En mig dels treballs de la Comissio cubana encarregada de dictaminar sobre les futures relacions entre Cuba i Estats Units, el congrés estadounidenc aprova la [[Esmena Platt]], en la que el govern d'Estats Units s'otorgava el dret a intervindre en els assunts interns de l'illa quan ho entenguera convenient.

Com part d'esta Constitució l'Assamblea devia proveir i acordar en el Govern d'Estats Units lo referent a les relacions que deurien existir entre abdos governs. En mig dels treballs de la Comissió cubana encarregada de dictaminar sobre les futures relacions entre Cuba i Estats Units, el congrés estadounidenc aprova la [[Esmena Platt]], en la que el govern d'Estats Units s'otorgava el dret a intervindre en els assunts interns de l'illa quan ho entenguera convenient.

A pesar de l'oposicio dels delegats a l'Assamblea Constituent, la pressio estadounidenca, que colocava als cubans davant la disjuntiva de tindre una republica en l'Esmena o continuar l'ocupacio, consegui que esta quedara definitivament aprovada pels cubans el [[12 de juny]] de [[1901]].

A pesar de l'oposició dels delegats a l'Assamblea Constituent, la pressió estadounidenca, que colocava als cubans davant la disjuntiva de tindre una republica en l'Esmena o continuar l'ocupació, conseguí que esta quedara definitivament aprovada pels cubans el [[12 de juny]] de [[1901]].

=== Republica ===

=== Republica ===