Diferència entre les revisions de "Edat Antiga en la Comunitat Valenciana"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
=== La etapa romana === | === La etapa romana === | ||
{{VT|Hispania romana}} | {{VT|Hispania romana}} | ||
Segons el ''tractat de l'Ebre'' firmat entre Roma i Cartago en el [[226 a. C.|226 a. C.]], les dos potencies mediterranees se repartiren les seues zones d'influencia respectivament al nort i al sur del [[riu Ebro]]. En la fundacio de [[Carthago Nova]] (Cartagena) pels punics en el [[227 a. C.|227 a. C.]], escomença una colonisacio progressiva cartaginesa del llevant peninsular. | |||
[[Archiu:Hispania 1a division provincial.PNG|thumb|right|175px|Primera división de [[Hispania Romana|Hispania]] en dos provincias: [[Hispania Citerior|Citerior]] y [[Hispania Ulterior|Ulterior]]]] | [[Archiu:Hispania 1a division provincial.PNG|thumb|right|175px|Primera división de [[Hispania Romana|Hispania]] en dos provincias: [[Hispania Citerior|Citerior]] y [[Hispania Ulterior|Ulterior]]]] | ||
[[Archiu:Hispania 2a division provincial.PNG|thumb|right|175px|División provincial de [[César Augusto|Augusto]]]] | [[Archiu:Hispania 2a division provincial.PNG|thumb|right|175px|División provincial de [[César Augusto|Augusto]]]] | ||
[[Archiu:Provincias de la Hispania Romana (Diocleciano).svg|thumb|right|175px|División provincial de [[Diocleciano]] en [[298]].]] | [[Archiu:Provincias de la Hispania Romana (Diocleciano).svg|thumb|right|175px|División provincial de [[Diocleciano]] en [[298]].]] | ||
L'atac cartagines en el [[219 a. C.|219 a. C.]] a la ciutat ibera de [[Sagunt]], aliada de la colonia grega de [[Marsella|Massilia]] i indirectament de Roma, fon el pretext que servi de desencadenant per a la [[Segona Guerra Punica]] entre cartaginesos i [[Imperi romà|romans]]. Hispania se converti en un dels teatres de les operacions militars, lo que provocà que les tribus locals durien de pronunciar-se com aliades d'una u atra potencia, mentres que se produia per primera volta l'aplegada de tropes romanes a HISPANIA i, despres de la victoria romana en el [[202 a. C.|202 a. C.]], tot el litoral mediterraneu acabà somes a l'autoritat militar de [[Republica romana|Roma]]. | |||
Baix el domini romà, els iberos se foren integrant paulatinament en la nova organisacio politica, economica i social i adquirint el [[llati]] com llengua; no existix constancia de revoltes indigenes com les que hague en atres zones ÍBERAS d'Espanya. La fundacio, en l'any 138 a. C. de [[Colonia Valentia Edetanorum]], sent [[consul romà]] [[Décimo Junio Bruto Galaico|Décimo Junio Bruto]], donà orige a la ciutat de [[Valencia]], mentres que la colonia ibera de ''[[Historia d'Elig|Helike]]'' fon ocupada i rebatejada com [[Colonia Julia Illici Augusta]] en el 27 a. C; estos dos foren les uniques colonies romanes en la Comunitat. | |||
Les ansies de la poblacio autoctona de conseguir tituls romans, tant per a les persones com per a les ciutats, portà a la divisio de la societat en classes. Les primeres ciutats en conseguir esatus juridics importants foren: ''Valentia'', ''Illici Augusta'' ([[Elig]]), ''Saguntum'', ''Bisgargis'' (¿el [[Forcall]]?), ''[[Tosal de San Miguel|Edeta]]'' ([[Llíria]]), ''Lucentum'' (anteriorment ''Leucant'', [[Alacant]]), ''Saetabis Augusta'' (anteriorment ''Sitib'', [[Játiva]]) i ''[[Dianium]]'' ([[Denia]]). A pesar d'aixo, les subdivisions administratives romanes de la [[Tarraconensis]] respectaren, en certa mida, l'anterior presencia territorial ibera de cada respectiva tribu, en les governacions de [[Edetania]], [[Contestania]], i [[Ilercavonia]]. | |||
{{Regne de Valéncia}} | {{Regne de Valéncia}} | ||
[[Categoria:Edat Antiga en la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Edat Antiga en la Comunitat Valenciana]] | ||