Canvis

La percepcio que tenim dels habitants precolombins de Cuba (cridats aborigens, indigenes o incorrectament indis) ve a mosatros a través dels relats dels conquistadors, cridats Cronistes de les Indies, per lo que està matisada per la visio europeizante i cristiana dels mateixos. Un d'estos cronistes, [[Bertomeu de les Cases]], distinguió tres tipos de cultures diferents en quant a rasgos etnics, llingüistics i de desenroll tecnologic i social, les quals cridà [[Guanahatebey]], [[Siboney]] o Sibuney i [[Taína]].

La percepcio que tenim dels habitants precolombins de Cuba (cridats aborigens, indigenes o incorrectament indis) ve a mosatros a través dels relats dels conquistadors, cridats Cronistes de les Indies, per lo que està matisada per la visio europeizante i cristiana dels mateixos. Un d'estos cronistes, [[Bertomeu de les Cases]], distinguió tres tipos de cultures diferents en quant a rasgos etnics, llingüistics i de desenroll tecnologic i social, les quals cridà [[Guanahatebey]], [[Siboney]] o Sibuney i [[Taína]].

Mes en l'ultim segle els estudis arqueologics, etnologics i morfologics han permes indagar mes en la vida d'estos primers habitants de l'illa.

Mes en l'ultim sigle els estudis arqueologics, etnologics i morfologics han permes indagar mes en la vida d'estos primers habitants de l'illa.

Estos aplegaren a l'illa en migracions procedents de la [[America]] continental. Estos primers grups eren caçadors paleolitics d'orige mongoloide. La segona migracio, datada aproximadament fa 4.500 anys, procedia de Centre i [[Suramérica]], estos tenien una fisionomía pareguda a la del primer grup. La tercera i quarta migracio procedi fonamentalment de [[Antillas|les Antillas]] en torn al [[segle VI a. C.|500 a. C.]]

Estos aplegaren a l'illa en migracions procedents de la [[America]] continental. Estos primers grups eren caçadors paleolitics d'orige mongoloide. La segona migracio, datada aproximadament fa 4.500 anys, procedia de Centre i [[Suramérica]], estos tenien una fisionomía pareguda a la del primer grup. La tercera i quarta migracio procedi fonamentalment de [[Antillas|les Antillas]] en torn al [[sigle VI a. C.|500 a. C.]]

Una classificació més atinguda a l'evolució d'estos grups humans establix tambe tres grups: el de l'edat de la pechina (corresponent al Guanahatebey), el de l'edat de la pedra (corresponent al Siboney) i l'edat de la cantereria (corresponent a la Taína).

Una classificació més atinguda a l'evolució d'estos grups humans establix tambe tres grups: el de l'edat de la pechina (corresponent al Guanahatebey), el de l'edat de la pedra (corresponent al Siboney) i l'edat de la cantereria (corresponent a la Taína).

[[Archiu:Moll - A Map of the West-Indies.png|thumb|250px|Mapa de les [[Indies occidentals]], [[Mèxic]] i [[Amèrica Central]], la denominada "[[Nova Espanya]]" en Cuba en el centre, dibuixat per Herman Moll en [[1736]].]]

[[Archiu:Moll - A Map of the West-Indies.png|thumb|250px|Mapa de les [[Indies occidentals]], [[Mèxic]] i [[Amèrica Central]], la denominada "[[Nova Espanya]]" en Cuba en el centre, dibuixat per Herman Moll en [[1736]].]]

En el [[segle XVIII]] casi totes les terres estaven repartides en l'illa, particularment els occidentals i les de les grans sabanes, pero se mantenien improductives i despoblades. La produccio de [[tabac]] s'incrementà entre [[1713]] i [[1720]]. Paralel al proces tabaquer se donà el sucrer. Les noves fabriques o trapigs s'ubicaren en les proximitats dels centres urbans. En [[1740]] se creó la Real Companyia de Comerç de [[L'Havana]], a ella se li otorgà el privilegi del control i conduccio del [[tabac]], els sucres i el coambre de Cuba a [[Espanya]], com part del control metropolita.

En el [[sigle XVIII]] casi totes les terres estaven repartides en l'illa, particularment els occidentals i les de les grans sabanes, pero se mantenien improductives i despoblades. La produccio de [[tabac]] s'incrementà entre [[1713]] i [[1720]]. Paralel al proces tabaquer se donà el sucrer. Les noves fabriques o trapigs s'ubicaren en les proximitats dels centres urbans. En [[1740]] se creó la Real Companyia de Comerç de [[L'Havana]], a ella se li otorgà el privilegi del control i conduccio del [[tabac]], els sucres i el coambre de Cuba a [[Espanya]], com part del control metropolita.

El desenroll de les ciutats i viles fon marcadament dispar. [[L'Havana]] aplegà a ser a amijanats de segle, la tercera urbs i el primer port del [[Nou Mon]] en una activa i bulliciosa vida portuaria i comercial. En [[1728]] se funda l'[[Universitat de L'Havana|Real i Pontificia Universitat de Sant Gerónimo de L'Havana]] i el colege de Sant Josep, que junt als convents de Belem i Sant Francesc, impartixen l'ensenyança en la capital i el Seminari de Sant Basilio el Magne en [[Santiago de Cuba]].

El desenroll de les ciutats i viles fon marcadament dispar. [[L'Havana]] aplegà a ser a amijanats de sigle, la tercera urbs i el primer port del [[Nou Mon]] en una activa i bulliciosa vida portuaria i comercial. En [[1728]] se funda l'[[Universitat de L'Havana|Real i Pontificia Universitat de Sant Gerónimo de L'Havana]] i el colege de Sant Josep, que junt als convents de Belem i Sant Francesc, impartixen l'ensenyança en la capital i el Seminari de Sant Basilio el Magne en [[Santiago de Cuba]].

En esta etapa escomencen a observar-se les primeres lluites socials en l'historia de Cuba com conseqüencia de les mides monopólicas preses per la Corona accentuats ara pel cridat Estanc del Tabac que prohibía la venda del producte a particulars, colocava el preu arbitrariament i establia les cantitats a comprar. Els moviments se concentren fonamentalment en els vegueros i els cobreros, lo que donà lloc a protestes i sublevacions, la tercera de les quals fon violentament reprimida mediant l'eixecucio d'onze vegueros en Santiago de les Vegues, poblacio proxima a la capital. Impossibilitats de vencer el monopoli, els mes rics habaneros decidiren participar dels seus beneficis.

En esta etapa escomencen a observar-se les primeres lluites socials en l'historia de Cuba com conseqüencia de les mides monopólicas preses per la Corona accentuats ara pel cridat Estanc del Tabac que prohibía la venda del producte a particulars, colocava el preu arbitrariament i establia les cantitats a comprar. Els moviments se concentren fonamentalment en els vegueros i els cobreros, lo que donà lloc a protestes i sublevacions, la tercera de les quals fon violentament reprimida mediant l'eixecucio d'onze vegueros en Santiago de les Vegues, poblacio proxima a la capital. Impossibilitats de vencer el monopoli, els mes rics habaneros decidiren participar dels seus beneficis.

Entre 1878 i 1895 els Estats Units fan importants inversions en Cuba, principalment en el sucre, la mineria i el tabac. En 1895 les seues inversions ascendiren a 50 millons de pesos. Tambe en esta etapa Estats Units intensificà el seu control comercial sobre Cuba.

Entre 1878 i 1895 els Estats Units fan importants inversions en Cuba, principalment en el sucre, la mineria i el tabac. En 1895 les seues inversions ascendiren a 50 millons de pesos. Tambe en esta etapa Estats Units intensificà el seu control comercial sobre Cuba.

Com conseqüencia de la guerra i de les transformacions economiques que exigien ma d'obra qualificada, Espanya decreta l'abolicio de l'esclavitut en [[1886]]. L'abolicio de l'esclavitut provocà l'aument del [[proletariat]] nacional. A aixo se unía la negativa situacio comercial. Les pressions de la burguesia textil catalana havien portat a promulgar de la [[Llei de Relacions Comercials en les Antillas]] (1882) i l'Aranzel Cánovas (1891),<ref>’’Involución i autarquía: l'economia espanyola entre 1890 i 1914’’. Joan Muñoz, Joan A. Alonso Ferro, Joan Martín Fernández. Editorial Complutense, 2002, Pág. 22</ref> que garantisaven el monopoli del textil catala obligant a Cuba absorbir les seues excedents de produccio.<ref>[http://i-archiu.uc3m.es/bitstream/10016/381/1/dh021002.pdf Tinga Junguito, Antoni ¿Per que fon Espanya un païs en alta proteccio industrial? Evidencies des de la proteccio efectiva 1870-1930. Universitat Carles III, Document de Treball 02-03, 2001]</ref> Este privilegi en el mercat cuba assentà l'industrialización en Catalunya durant la crisis de la decada de 1880, derivada dels seus problemes de competitividad,<ref>[http://www.usc.es/estaticos/congressos/histec05/b4_prat_sabartes.pdf L'exportacio de l'industria cotonera catalana en el primer terç del segle XX. L'importancia de les xarcies comercials]. Prat, M. X Simposium d'Historia Economica, Universitat de Santiago de Compostela, 2005</ref> a costa dels interesses de l'industria cubana, lo que fon un estimul essencial de la revolta.<ref>Izard, M. (1974): “Comerç lliure, guerres colonials i mercat america”, en J. Nadal i G. Tortella (eds.), Agricultura, comerç colonial i creiximent economic en l'Espanya Contemporanea, Barcelona 1974, Ariel, pp. 295-321.</ref>

Com conseqüencia de la guerra i de les transformacions economiques que exigien ma d'obra qualificada, Espanya decreta l'abolicio de l'esclavitut en [[1886]]. L'abolicio de l'esclavitut provocà l'aument del [[proletariat]] nacional. A aixo se unía la negativa situacio comercial. Les pressions de la burguesia textil catalana havien portat a promulgar de la [[Llei de Relacions Comercials en les Antillas]] (1882) i l'Aranzel Cánovas (1891),<ref>’’Involución i autarquía: l'economia espanyola entre 1890 i 1914’’. Joan Muñoz, Joan A. Alonso Ferro, Joan Martín Fernández. Editorial Complutense, 2002, Pág. 22</ref> que garantisaven el monopoli del textil catala obligant a Cuba absorbir les seues excedents de produccio.<ref>[http://i-archiu.uc3m.es/bitstream/10016/381/1/dh021002.pdf Tinga Junguito, Antoni ¿Per que fon Espanya un païs en alta proteccio industrial? Evidencies des de la proteccio efectiva 1870-1930. Universitat Carles III, Document de Treball 02-03, 2001]</ref> Este privilegi en el mercat cuba assentà l'industrialización en Catalunya durant la crisis de la decada de 1880, derivada dels seus problemes de competitividad,<ref>[http://www.usc.es/estaticos/congressos/histec05/b4_prat_sabartes.pdf L'exportacio de l'industria cotonera catalana en el primer terç del sigle XX. L'importancia de les xarcies comercials]. Prat, M. X Simposium d'Historia Economica, Universitat de Santiago de Compostela, 2005</ref> a costa dels interesses de l'industria cubana, lo que fon un estimul essencial de la revolta.<ref>Izard, M. (1974): “Comerç lliure, guerres colonials i mercat america”, en J. Nadal i G. Tortella (eds.), Agricultura, comerç colonial i creiximent economic en l'Espanya Contemporanea, Barcelona 1974, Ariel, pp. 295-321.</ref>

Durant esta etapa se produiren canvis que accentuaren l'estructura colonial, la deformacia economica i la dependencia de l'exterior, lo que exigia la necessitat d'una guerra de lliberacio nacional.

Durant esta etapa se produiren canvis que accentuaren l'estructura colonial, la deformacia economica i la dependencia de l'exterior, lo que exigia la necessitat d'una guerra de lliberacio nacional.

==== José Martí ====

==== José Martí ====

[[Archiu:Jose Marti head.jpg|thumb|150px|El lider [[José Martí]].]]

[[Archiu:Jose Marti head.jpg|thumb|150px|El lider [[José Martí]].]]

[[José Martí]] fon la figura cimera del [[segle XIX]] continental. El seu ideari político–social transcendí les fronteres de la seua patria, marcant falses que conduisen a [[Amèrica Llatina]] a la seua “segona independencia”. En la creació del [[Partit Revolucionari Cuba]], concebut com l'organisació única de tots els independentistes cubans que devia conseguir els mijos materials i humans per a la nova empresa emancipadora, i la seua llabor com periodiste de talla universal, impulsà una llabor de clarificació i unificació, centrada en els núcleus d'emigrats cubans, principalment en Estats Units, pero en ampla repercussió en l'illa. Martí impulsà una tremenda renovació dins de les lletres hispanes de fins de la centuria.

[[José Martí]] fon la figura cimera del [[sigle XIX]] continental. El seu ideari político–social transcendí les fronteres de la seua patria, marcant falses que conduisen a [[Amèrica Llatina]] a la seua “segona independencia”. En la creació del [[Partit Revolucionari Cuba]], concebut com l'organisació única de tots els independentistes cubans que devia conseguir els mijos materials i humans per a la nova empresa emancipadora, i la seua llabor com periodiste de talla universal, impulsà una llabor de clarificació i unificació, centrada en els núcleus d'emigrats cubans, principalment en Estats Units, pero en ampla repercussió en l'illa. Martí impulsà una tremenda renovació dins de les lletres hispanes de fins de la centuria.

==== La Guerra del 95 ====

==== La Guerra del 95 ====

El [[20 de maig]] de [[1902]] naix la Republica de Cuba sent electe [[Tomás Estrada Palma]] com el seu primer president. A este primer govern correspondria la tasca de formalisar els vinculs de dependencia en Estats Units. Encara que fon criticat per aixo, consegui la seua reeleccio; lo que provocà la sublevacio de l'opositor [[Partit Lliberal de Cuba|Partit Lliberal]] desencandenando una [[Segona intervencio estadounidenca en Cuba|nova intervencio estadounidenca]], despuix de la qual els null creguen l'Eixercit Permanent Cuba, per a no tindre que tornar a ocupar el païs en un futur.

El [[20 de maig]] de [[1902]] naix la Republica de Cuba sent electe [[Tomás Estrada Palma]] com el seu primer president. A este primer govern correspondria la tasca de formalisar els vinculs de dependencia en Estats Units. Encara que fon criticat per aixo, consegui la seua reeleccio; lo que provocà la sublevacio de l'opositor [[Partit Lliberal de Cuba|Partit Lliberal]] desencandenando una [[Segona intervencio estadounidenca en Cuba|nova intervencio estadounidenca]], despuix de la qual els null creguen l'Eixercit Permanent Cuba, per a no tindre que tornar a ocupar el païs en un futur.

L'economia cubana havia creixcut molt rapidament durant els dos primeres decades del segle, estimulada per la favorable conjuntura creada per la recent guerra mundial. No obstant eixe creiximent era extremadament unilateral, basat de modo casi exclusiu en el sucre i en les relacions mercantils en Estats Units. Per atra part, els capitais null que havien afluit a l'illa en ritme ascendent eren els principals beneficiaris del creiximent, posat que controlaven el 70 per cent de la produccio sucrera ademes de la seua infraestructura i els negocis colaterals.

L'economia cubana havia creixcut molt rapidament durant els dos primeres decades del sigle, estimulada per la favorable conjuntura creada per la recent guerra mundial. No obstant eixe creiximent era extremadament unilateral, basat de modo casi exclusiu en el sucre i en les relacions mercantils en Estats Units. Per atra part, els capitais null que havien afluit a l'illa en ritme ascendent eren els principals beneficiaris del creiximent, posat que controlaven el 70 per cent de la produccio sucrera ademes de la seua infraestructura i els negocis colaterals.

[[Archiu:President Mario Menocal with his wife and son.jpg|thumb|150px|El president [[Mario Garcia Menocal]] en la seua esposa i fill.]]

[[Archiu:President Mario Menocal with his wife and son.jpg|thumb|150px|El president [[Mario Garcia Menocal]] en la seua esposa i fill.]]

El benestar economic derivat d'este proces revelaria una extraordinaria fragilitat. Aixo se posà de manifest en [[1920]], quan una brusca caiguda en el preu del sucre provocà un crac bancari que donà provocà la bancarrota de les institucions financeres cubanes.

El benestar economic derivat d'este proces revelaria una extraordinaria fragilitat. Aixo se posà de manifest en [[1920]], quan una brusca caiguda en el preu del sucre provocà un crac bancari que donà provocà la bancarrota de les institucions financeres cubanes.

El moviment obrer, cuyas arraïls se remontaven a les decades finals del segle XIX, havia seguit tambe un curs ascendent que mes tart aplegaren a constituir una verdadera onada deguda a l'inflacio generada per l'I Guerra Mundial. En el Primer Congrés Obrer Independent ([[1920]]) els obrers de diferents tendencies politiques prenen un acort d'importancia la creacio de la Federacio Obrera de l'Havana. Fon un pas d'alvanç organizativo i ideologic, se destaca el lider obrer [[Alfret López]] que desembocarà en [[1925]] en la fundacio de la Confederacio Nacional d'Obrers de Cuba (CNOC) que sera la primera organisacio obrera de caracter nacional que se propongue la lluita economica i l'organisacio del moviment obrer i el desenroll de la consciencia dels faeners.

El moviment obrer, cuyas arraïls se remontaven a les decades finals del sigle XIX, havia seguit tambe un curs ascendent que mes tart aplegaren a constituir una verdadera onada deguda a l'inflacio generada per l'I Guerra Mundial. En el Primer Congrés Obrer Independent ([[1920]]) els obrers de diferents tendencies politiques prenen un acort d'importancia la creacio de la Federacio Obrera de l'Havana. Fon un pas d'alvanç organizativo i ideologic, se destaca el lider obrer [[Alfret López]] que desembocarà en [[1925]] en la fundacio de la Confederacio Nacional d'Obrers de Cuba (CNOC) que sera la primera organisacio obrera de caracter nacional que se propongue la lluita economica i l'organisacio del moviment obrer i el desenroll de la consciencia dels faeners.

Al par dels obrers, pero en una escala molt major se desenrolla en moviment estudiantil i intelectual que s'inicia el [[20 de decembre]] de [[1922]] en la fundacio de la [[Federacio Estudiantil Universitaria]] (FEU), un dels seus fundadors, [[Juliol Antoni Mossa]], qui assumix el carrec de secretari i despuix el de president, sera el gran lider d'esta etapa historica.

Al par dels obrers, pero en una escala molt major se desenrolla en moviment estudiantil i intelectual que s'inicia el [[20 de decembre]] de [[1922]] en la fundacio de la [[Federacio Estudiantil Universitaria]] (FEU), un dels seus fundadors, [[Juliol Antoni Mossa]], qui assumix el carrec de secretari i despuix el de president, sera el gran lider d'esta etapa historica.

En març de 2009, en mig d'una reestructuración ministerial de mes llarc alcanç, foren destituits dels seus carrecs el vicepresidente [[Carles Lage Dávila]] i el canciller [[Felip Pérez Roc]], representants de la generacio intermija, acusats d'ambicio de poder i desllealtat a la Revolucio. A nivell internacional, en la XXXIX Assamblea de la [[Organisacio dels Estats Americans]] desenrollada en [[Sant Pere Sula]] a principis del mes de juny, fon anulada la resolucio del [[31 de giner]] de [[1962]] emesa per este organisme, que suspengue a este païs com membre de l'entitat.

En març de 2009, en mig d'una reestructuración ministerial de mes llarc alcanç, foren destituits dels seus carrecs el vicepresidente [[Carles Lage Dávila]] i el canciller [[Felip Pérez Roc]], representants de la generacio intermija, acusats d'ambicio de poder i desllealtat a la Revolucio. A nivell internacional, en la XXXIX Assamblea de la [[Organisacio dels Estats Americans]] desenrollada en [[Sant Pere Sula]] a principis del mes de juny, fon anulada la resolucio del [[31 de giner]] de [[1962]] emesa per este organisme, que suspengue a este païs com membre de l'entitat.

A amijanats d'abril  de 2010 en el VI congrés del governant Partit Comuniste Cuba (PCC) aprovà 313 reformes economiques els quals inclouen permetre viages de turisme a l'estranger i la compra-venda d'autos i vivendes, una major autonomia a les empreses estatals i mides per a impulsar les inversions estrangeres, l'eliminacio de la doble circulacio monetaria,l'alçament de les restriccions per a que els particulars puguen establir menuts negocis i conrear terres per conte propia<ref>http://www.informador.com.mx/internacional/2011/291460/6/per-primera-volta-en-mig-segle-cubans-viajaren-com-turistes.htm</ref><ref>http://internacional.elpais.com/internacional/2013/07/10/actualitat/1373425078643943.html</ref>

A amijanats d'abril  de 2010 en el VI congrés del governant Partit Comuniste Cuba (PCC) aprovà 313 reformes economiques els quals inclouen permetre viages de turisme a l'estranger i la compra-venda d'autos i vivendes, una major autonomia a les empreses estatals i mides per a impulsar les inversions estrangeres, l'eliminacio de la doble circulacio monetaria,l'alçament de les restriccions per a que els particulars puguen establir menuts negocis i conrear terres per conte propia<ref>http://www.informador.com.mx/internacional/2011/291460/6/per-primera-volta-en-mig-sigle-cubans-viajaren-com-turistes.htm</ref><ref>http://internacional.elpais.com/internacional/2013/07/10/actualitat/1373425078643943.html</ref>

== Estat ==

== Estat ==

== Ciencia i tecnologia ==

== Ciencia i tecnologia ==

Des de l'inici de Cuba, han existit cientifics dedicats a tals temes que han contribuit en els seus estudis al coneiximent de la naturalea en Cuba. Molts d'ells coleccionistes i biolecs que donaren les seues coleccions que ara s'exponen en els Museus d'Historia Natural d'este païs.

Des de l'inici de Cuba, han existit cientifics dedicats a tals temes que han contribuit en els seus estudis al coneiximent de la naturalea en Cuba. Molts d'ells coleccionistes i biolecs que donaren les seues coleccions que ara s'exponen en els Museus d'Historia Natural d'este païs.

El govern de Cuba en el segle XXI ha dedicat un major empenyorament a les ciencies com la botanica, la zoologia i la geologia. En elles se desenrollen cientifics reconeguts actualment que han fet nous guanys i investigacions. Molts d'estos temes han segut tambe molt coneguts entre la poblacio a través dels cursos com [[Universitat per a Tots]] de Naturalea Geologica de Cuba i [[bosc]]s de Cuba. En elles mediant videos i diapositives explicades per especialistes se mostren temes tan importants de Cuba com els demes.

El govern de Cuba en el sigle XXI ha dedicat un major empenyorament a les ciencies com la botanica, la zoologia i la geologia. En elles se desenrollen cientifics reconeguts actualment que han fet nous guanys i investigacions. Molts d'estos temes han segut tambe molt coneguts entre la poblacio a través dels cursos com [[Universitat per a Tots]] de Naturalea Geologica de Cuba i [[bosc]]s de Cuba. En elles mediant videos i diapositives explicades per especialistes se mostren temes tan importants de Cuba com els demes.

Cuba contà en figures ilustres de la medicina i biotecnología cuyos descobriments hui encara son aplicables. Entre ells [[Carles J. Finlay]], que lluità contra la [[febra groga]]. En l'actualitat conte en un desenroll en este sector en centres de gran prestigi com el D'Ingenieria Genetica i Biotecnología, el d'Hemo-Derivats i el Centre d'Inmunología Molecular, tots localisats en el Pol Cientific de l'oest de L'Havana. Els quals cuentan en grans guanys en vacunes com la Pentavalente de la qual Cuba es l'unic païs del Tercer Mon i segon de tot el planeta en posseir-ho nomes despuix de França, conte ademes en vacuna contra l'Hepatitis B, el tetanos i importants ensachos clinics en l'area del sarata.

Cuba contà en figures ilustres de la medicina i biotecnología cuyos descobriments hui encara son aplicables. Entre ells [[Carles J. Finlay]], que lluità contra la [[febra groga]]. En l'actualitat conte en un desenroll en este sector en centres de gran prestigi com el D'Ingenieria Genetica i Biotecnología, el d'Hemo-Derivats i el Centre d'Inmunología Molecular, tots localisats en el Pol Cientific de l'oest de L'Havana. Els quals cuentan en grans guanys en vacunes com la Pentavalente de la qual Cuba es l'unic païs del Tercer Mon i segon de tot el planeta en posseir-ho nomes despuix de França, conte ademes en vacuna contra l'Hepatitis B, el tetanos i importants ensachos clinics en l'area del sarata.

=== Internet i noves tecnologies ===

=== Internet i noves tecnologies ===

[[Archiu:Internet en escuela de Cuba.jpg|thumb|150px|Alumna cubana fent us d'un  [[computadora personal|computador]] en una escola primaria.]]

[[Archiu:Internet en escuela de Cuba.jpg|thumb|150px|Alumna cubana fent us d'un  [[computadora personal|computador]] en una escola primaria.]]

En quant a les noves tecnologies de l'informacio, el govern cuba, en la primera decada del [[segle XXI]], pogue aumentar el nivell informatic que posseia, adequant-se en les noves tecnologies. Escomençà des de les universitats, fins actualment l'educacio primaria. En l'objectiu de l'ensenyança i la produccio i maniobrabilidad en bancs, botigues i industries els informatics cubans han creat software de calitat prou acceptable. Radiquen en multimedias educatives per als nivells escolars en casi totes les assignatures, ademes de programes per a manejar l'informacio o crearla i agilitar l'antic treball manual.

En quant a les noves tecnologies de l'informacio, el govern cuba, en la primera decada del [[sigle XXI]], pogue aumentar el nivell informatic que posseia, adequant-se en les noves tecnologies. Escomençà des de les universitats, fins actualment l'educacio primaria. En l'objectiu de l'ensenyança i la produccio i maniobrabilidad en bancs, botigues i industries els informatics cubans han creat software de calitat prou acceptable. Radiquen en multimedias educatives per als nivells escolars en casi totes les assignatures, ademes de programes per a manejar l'informacio o crearla i agilitar l'antic treball manual.

Fins ara, l'acces a [[Internet]] es a través de satelits, lo que resulta costos i llent: Per eixemple, Cuba dispon de tan soles de 65 [[megabit]]s per segon per a pujar informacio i de 124 megabits per segon per a baixar o descarregar informacio.

Fins ara, l'acces a [[Internet]] es a través de satelits, lo que resulta costos i llent: Per eixemple, Cuba dispon de tan soles de 65 [[megabit]]s per segon per a pujar informacio i de 124 megabits per segon per a baixar o descarregar informacio.

{{vt|Lliteratura Cubana|Ciencia ficcio cubana}}

{{vt|Lliteratura Cubana|Ciencia ficcio cubana}}

La lliteratura de parla hispana en el territori cuba, s'inicia en la conquista i colonisacio espanyola. Els conquistadors portaven conseguixc cronistes que redactaven i descrivien tots els acontenyiments importants, encara que en punt de vista espanyols i per a un public llector espanyol. El mes important croniste que aplegà a Cuba en el segle XVI fon Fray Bertomeu de Les Cases autor, entre atres obres, de “Historia de les Indies”.

La lliteratura de parla hispana en el territori cuba, s'inicia en la conquista i colonisacio espanyola. Els conquistadors portaven conseguixc cronistes que redactaven i descrivien tots els acontenyiments importants, encara que en punt de vista espanyols i per a un public llector espanyol. El mes important croniste que aplegà a Cuba en el sigle XVI fon Fray Bertomeu de Les Cases autor, entre atres obres, de “Historia de les Indies”.

=== Arquitectura ===

=== Arquitectura ===

{{AP|Arts plastiques de Cuba}}

{{AP|Arts plastiques de Cuba}}

La pintura de Cuba escomença a destacar a inicis del segle XX. Entre els principals pintors se troben [[Wilfredo Lam]], qui te obres seues expostes en el [[Museu d'Art Modern de Nova York]] i en el [[Museu Regina Sofía]] de [[Madrit]], [[René Portocarrero]], [[Amelia Peláez]] i [[Carles Enríquez]]. Entre els pintors actuals d'importancia estan [[Tomás Sánchez (pintor)|Tomás Sánchez]], [[Humberto Jesus Castre Garcia]], [[Josep Bedia]], [[Artur Conca]], [[Nelson Domínguez]], [[Roberto Fabelo]] i [[Alexis Leyva (Kcho)]].

La pintura de Cuba escomença a destacar a inicis del sigle XX. Entre els principals pintors se troben [[Wilfredo Lam]], qui te obres seues expostes en el [[Museu d'Art Modern de Nova York]] i en el [[Museu Regina Sofía]] de [[Madrit]], [[René Portocarrero]], [[Amelia Peláez]] i [[Carles Enríquez]]. Entre els pintors actuals d'importancia estan [[Tomás Sánchez (pintor)|Tomás Sánchez]], [[Humberto Jesus Castre Garcia]], [[Josep Bedia]], [[Artur Conca]], [[Nelson Domínguez]], [[Roberto Fabelo]] i [[Alexis Leyva (Kcho)]].

=== Cine i teatre ===

=== Cine i teatre ===

{{ap|Cine de Cuba}}

{{ap|Cine de Cuba}}

Cuba ha fet despuix del triumfo revolucionari un cine en escasos recursos pero molt reconegut i mereix una mencio. Entre els films del segle XX se troben ''[[La Mort d'un Burocrata]]'', ''[[Memories del Subdesarrollo]],'' '' [[Cecilia Valdés (pelicula)|Cecilia]],'' '' [[Llucia (pelicula)|Llucia]],'' ''[[Fraula i Chocolate]]'' (Nominada als premis Oscar en 1994) i ''[[La Bella de l'Alhambra]].''

Cuba ha fet despuix del triumfo revolucionari un cine en escasos recursos pero molt reconegut i mereix una mencio. Entre els films del sigle XX se troben ''[[La Mort d'un Burocrata]]'', ''[[Memories del Subdesarrollo]],'' '' [[Cecilia Valdés (pelicula)|Cecilia]],'' '' [[Llucia (pelicula)|Llucia]],'' ''[[Fraula i Chocolate]]'' (Nominada als premis Oscar en 1994) i ''[[La Bella de l'Alhambra]].''

Entre els films recents i amplament reconeguts se troba ''[[L'Edat de la Pesseta]],'' ''[[Viva Cuba]]'' i ''[[Madrigal (pelicula)|Madrigal]].'' Molts dels quals han resultat nominats als premis Goya i al festival de Cannes, fins i tot en guanyadors.{{cita requerida}}

Entre els films recents i amplament reconeguts se troba ''[[L'Edat de la Pesseta]],'' ''[[Viva Cuba]]'' i ''[[Madrigal (pelicula)|Madrigal]].'' Molts dels quals han resultat nominats als premis Goya i al festival de Cannes, fins i tot en guanyadors.{{cita requerida}}