Diferència entre les revisions de "Cuba"
| Llínea 261: | Llínea 261: | ||
=== Intervencio estadounidenca === | === Intervencio estadounidenca === | ||
{{AP|Primera Intervencio estadounidenca en Cuba}} | {{AP|Primera Intervencio estadounidenca en Cuba}} | ||
El [[1 de giner]] de [[1899]] s'iniciava l'ocupacio de Cuba pels Estats Units a través del govern que decretava | El [[1 de giner]] de [[1899]] s'iniciava l'ocupacio de Cuba pels Estats Units a través del govern que decretava órdens militars. | ||
Durant este periodo el govern interventor dirigix les seues accions en dos arestas. La primera fon tractar de recuperar al | Durant este periodo el govern interventor dirigix les seues accions en dos arestas. La primera fon tractar de recuperar al país de les recialles de la Guerra, per a açò destinà auxilis directes a la població en aliments i medicines, ideà el Pla de sanejament de l'illa i la creació d'escoles publiques. | ||
La segona fon assegurar la seua | La segona fon assegurar la seua situació privilegiada en respecte a Cuba en la futura etapa republicana. Per a aixo rebaixa d'aranzels a productes NULLs que invadiran el mercat intern cuba, crega la Llei de Deslindes i divisió de facendes comunals, mediant la qual l'Estat s'apropiaria de moltes terres les quals serien venudes despuix a empreses NULLes privades, a través de la Llei ferrocarrilera favoriria les inversions NULLes en eixa esfera i desplaçaria als anglesos i mediant concessions mineres les companyies NULLes obtenen el dret d'explotar mines en Cuba. | ||
Mediant la Llei militar No. 301 del [[25 de juliol]] de [[1900]] el govern flama a una convocatoria a eleccions de delegats per a la [[Assamblea Constituent]]. El sistema electoral que s'aplicà se basava en el sufragi ilustrat (soles podien votar els que sabien llegir i escriure) i censitario (els electors devien tindre 250 pesos o | Mediant la Llei militar No. 301 del [[25 de juliol]] de [[1900]] el govern flama a una convocatoria a eleccions de delegats per a la [[Assamblea Constituent]]. El sistema electoral que s'aplicà se basava en el sufragi ilustrat (soles podien votar els que sabien llegir i escriure) i censitario (els electors devien tindre 250 pesos o més en propietats). | ||
L'Assamblea Constituent redactà i aprovà la [[ | L'Assamblea Constituent redactà i aprovà la [[Constitució de 1901]] de caracter lliberal-democratic. La Constitució de 1901 contenia les parts classiques de tota constitució: la dogmatica relativa als drets individuals que havia conquistat i consagrat la [[Revolució francesa]]; l'organica referent a l'estructura, funcions i drets de l'organisació estatal i la clausula de reforma (Articul 115). | ||
En essencia s' | En essencia s'establí un regim republicà i representatiu, estructurat en la celebre divisió de poders de [[Montesquieu]]. El llegislatiu se componia d'un [[Senat]] i una [[Cambra de Representants]] (sistema bicameral), un poder judicial en una relativa independència, fent a les seues components inamovibles, pero dependents de l'Eixecutiu i a voltes també del llegislatiu en quant als seus nomenaments. | ||
Com part d'esta | Com part d'esta Constitució l'Assamblea devia proveir i acordar en el Govern d'Estats Units lo referent a les relacions que deurien existir entre abdos governs. En mig dels treballs de la Comissió cubana encarregada de dictaminar sobre les futures relacions entre Cuba i Estats Units, el congrés estadounidenc aprova la [[Esmena Platt]], en la que el govern d'Estats Units s'otorgava el dret a intervindre en els assunts interns de l'illa quan ho entenguera convenient. | ||
A pesar de l' | A pesar de l'oposició dels delegats a l'Assamblea Constituent, la pressió estadounidenca, que colocava als cubans davant la disjuntiva de tindre una republica en l'Esmena o continuar l'ocupació, conseguí que esta quedara definitivament aprovada pels cubans el [[12 de juny]] de [[1901]]. | ||
=== Republica === | === Republica === | ||