Religió en la Comunitat Valenciana
La religió en la Comunitat Valenciana ha estat marcada històricament per l'influència del cristianisme, principalment l'Iglésia catòlica, encara que també existixen comunitats d'atres confessions cristianes, musulmanes, judeues i una presència creixent de persones sense afiliació religiosa. La regió mostra una rica tradició religiosa que es reflectix tant en la vida social com en el seu patrimoni cultural i festiu.
Història religiosa[editar | editar còdic]
En l'Edat Antiga, el territori valencià estava habitat per íbers que practicaven cults locals i rendien homenage a deidats pròpies, a les que més tart es varen sumar influències fenicies, gregues i romanes. En la romanisació, es varen introduir els cults imperials i la religió romana, inclosa la veneració a deus com Júpiter i Ceres, aixina com pràctiques sincrètiques en tradicions locals.
Despuix de la conquista musulmana en el sigle VIII, l'Islam es va implantar en bona part de la regió, coexistint en comunitats cristianes i judeues. La Reconquista cristiana, finalisada en el sigle XIII, va consolidar el predomini del cristianisme, especialment del catolicisme, que es va convertir en religió oficial de la Corona d'Aragó i va eixercir un paper central en la vida política i social.
Edat Moderna i contemporànea[editar | editar còdic]
Durant l'Edat Moderna, l'Iglésia catòlica va mantindre un paper preponderant en l'educació, la cultura i la vida quotidiana. La presència d'órdens religioses i monasteris va contribuir al desenroll cultural i artístic, incloent l'arquitectura d'iglésies i convents. En els sigles XIX i XX, encara que el catolicisme seguia sent majoritari, varen sorgir moviments religiosos reformistes, ademés de l'arribada d'immigrants en distintes creències.
Diversitat religiosa[editar | editar còdic]
En l'actualitat, la Comunitat Valenciana alberga diverses confessions. El protestantisme, l'islam i el judaisme conten en menudes pero actives comunitats, principalment en núcleus urbans. Aixina mateix, han sorgit grups espirituals i associacions de caràcter llaic o humaniste, reflectint una societat cada volta més plural i secularisada.
Festivitats i patrimoni religiós[editar | editar còdic]
La tradició catòlica es reflectix en festivitats com la Semana Santa, les Falles de Valéncia i les festes patronals de numerosos municipis. Ademés, el patrimoni religiós de la regió inclou catedrals, monasteris, ermites i santuaris, que representen tant la riquea històrica com el paper central de la religió en la configuració cultural valenciana.
Tendències recents[editar | editar còdic]
En les últimes décades, la pràctica religiosa formal ha disminuït, mentres que s'observa un aument de la secularisació i de persones sense afiliació religiosa. No obstant, les festivitats i la cultura vinculades a la religió seguixen sent un component important de l'identitat valenciana, integrant elements de tradició en la vida contemporànea.
| ||||||||||||||||||||||
