Amatunte

Amatunte (

Este artícul conté una traducció derivada de «Plantilla:Lang-grc» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
,^[1] en latín: Amatus) era una de les més antigues ciutats de Chipre. Situada en la costa meridional, enfront d'Agios Tychonas, a l'oest de Larnaca i a l'est de Limasol. El cult a Afrodita era el segon més important, despuix del de Pafos. Els restants de Amatunte no estan tan ben conservats com les de la veïna ciutat de Curio.^[2]^[3]

Prehistòria i Antiguetat

La prehistòria de Amatunte és una mescla de mits i arqueologia.^[4] No existia un centre urbà en l'Edat del Bronze, i l'arqueologia ha detectat activitat humana al començament de l'Edat del Ferro, c. 1100 a. C.^[3]^[5]^[6] La llegendària fundació de la ciutat s'atribuïx a Ciniras, en conexió en el naiximent d'Adonis, qui va cridar a la ciutat en el nom de la seua mare Amatus. Segons la versió del mit d'Ariadna recollida per Plutarco,^[7] Teseo va abandonar a Ariadna en Amatusa, a on va morir en donar la llum al seu fill i va ser enterrada en una tomba sagrada. Segons la font de Plutarco la cova sagrada amatuntia tenia el seu santuari en el Bosc de Afrodita Ariadna. Segons el mit més netament helènic en Amatunte es va establir un dels fills d'Heracles, lo que explicaria el fet de que fora venerat allí.

En l'Antiguetat es considerava autòctons als amatuntios, o també pelasgos.^[3] La seua llengua no grega s'ha vist confirmada per les inscripcions trobades escrites en silabario chiprana, que únicament va sobreviure en el món egeo de l'Edat del Bronze Final i va continuar en us fins a el IV

Es va construir sobre uns tallats i tenia un port natural. S'han trobat varis enterrament i ceràmica eubea de el X Durant el periodo postfenicio de el VIII, es va erigir un palau i es va construir un port, els barcos del qual comerciaven en Grècia continental i el Próximo Oriente. De començos de l'Edat del Ferro es va trobar un tofet.^[8]^[9] En la part més alta dels tallats els grecs varen alçar un temple que es va convertir en un lloc de pelegrinage per als devots d'Afrodita, en el seu advocaació d'Afrodita Amatusia junt a un home barbado cridat Afrodito.^[10] Les excavacions han descobert l'última planta del Temple de Afrodita, també coneguda com Afrodisias, que data aproximadament de el I Segons el mit, se celebraven les festes Adonías, en competicions atlètiques, competicions de caça d'orsos, ademés de danses i vores, tot en honor d'Adonis.

Erro al crear miniatura:

Inscripció de Amatunte en eteochipriota.

En la necròpolis de l'Edat del Ferro Inicial en influències greco-fenicias (1000-600 a. C.) s'ha identificat el nom de Amatunte en Kartihadasti^[11] en la llista de tributs d'Asarhaddón d'Asiria (668 a. C.). Mantenia bones relacions en els fenicios, lo que va provocar el rebuig de la lliga filohelena d'Onésilo de Salamina i el tumult chiprà des del 500 al 494 a. C. contra l'Imperi aqueménida,^[12] en la que Amatunte va ser sitiada infructuosament. La venjança persa va consistir en la captura i eixecució de Onésilo. Heródoto conta que «lloc que Onésilo va sitiar Amatunte, els amatuntios li varen tallar el cap i la varen penjar sobre les portes de la seua ciutat. Un eixam d'abelles la va omplir de panales».^[13] El fet de que les abelles triaren el cràneu de Onésilo per al seu colmena s'ha interpretat com «una reparació pel dany que li infligieron els amatuntios».^[14] ^[15]

Del 385 al 380 a. C., el filoheleno Evágoras I, rei de Salamina, es va enfrontar en Amatunte, en conjunció en Citio i Solament;^[16] despuix de la mort d'Alejandro Magne la ciutat va resistir a l'anexió, i va ser obligada a entregar rehens a Seleuco.^[17] La seua importància política va perdurar, i la religiosa a través dels temples de Adonis i Afrodita Amatusia, que varen seguir sent célebres en época romana. L'epítet Amatusia en la poesia romana a sovint significa «més chicotet que un chiprà», testimoni de la fama de la ciutat.

Antiguetat tardana i Edat Mija

En el IV, Amatunte va ser sèu d'un bisbat cristià i va continuar el seu florecimiento fins al periodo bizantí. A finals de el VI, Ayios Ioannis Eleimonas (Sant Joan el Caritatiu), protector dels cavallers de l'Orde de Malta, va nàixer en Amatunte. De començos de la primera mitat de el VII, Anastasio Sinaíta, el prolífic monge escritor del Monasteri de Santa Catalina del Mont Sinaí, també era amatuntio. Es creu que va eixir de Chipre despuix de la conquista àrap en 649 de l'illa, que es va establir en Terra Santa, aplegant a ser un monge en el Sinaí.^[18]

Erro al crear miniatura:

Mapa de l'antiga Chipre en les seues principals ciutats.

Amatunte va seguir prosperant. Un amatuntio ilustre va ser Juan el Limosnero, patriarca d'Aleixandria de 606-616. La ciutat ya estava casi deserta quan Ricardo I d'Anglaterra va guanyar Chipre en una victòria a Isaac Comneno de Chipre en 1191. Les tombes varen ser saquejades i les pedres dels edificis varen ser duts a Limasol, per a utilisar-les en noves construccions. Molt més vesprada, en 1869, es varen utilisar un gran número de blocs de pedra de Amatunte per a la construcció del Canal de Suez.

Vore també

Notes i referències

↑ Diccionari Grec Espanyol en llínea
↑ Walter Burkert, Greek Religion 1985, p. 153; John Karageorghis, La grande déesse de Chypre et son culte, 1977.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 Catling; Hornblower (editor), {{{nom2}}}; Spawforth, {{{nom3}}} (1996). «Amathus», Oxford Classical Dictionary, 3ª edició (en anglés), Oxford: Oxford University Press. ISBN 978-01-952-1693-8.
↑ (1999).JMA.12
108-120.
↑ Bulletin of the American Schools of Oriental Research.308(308)
19–25.doi:10.2307/1357406.
↑ (2002).Report of the Department of Antiquities of Cyprus.
101-122.
↑ Plutarco, Teseo 20.3-5, que cita un text perdut de Peon de Amatunte, un mitógrafo local
↑ (1998).Proceedings of the International Symposium: The Eastern Mediterranean, Cyprus-Dodecanese-Crete 16th-6th c. B.C..Creta:
217-232.
↑ (2001).D. Christou on “Human Cremations at the Western Necropolis of Amathous” Cremations in Bronze and Early Iron Age, Proceedings of Int. Symposium.
201-204.
↑ Macrobio, Saturnalia III.8., Hesiquio d'Aleixandria s.v. Ἀφρόδιτος, Catulo 68, 51, la criden Afrodita Amatusia duplex, confirmant l'adscripció a Amatunte.
↑ Cf. Oberhummer, Eugen (190). Die Insel Cypern (en alemà), pp. 13-14.
↑ Heródoto. Història V.105
↑ Heródoto, op. cit. V.114
↑ Schrader, 1981, p. 195.
↑ el mitema del cadàver familiar per la llegenda de Sansón (Llibre dels Juges 14:8, un cadàver de lleó) i el mit grec d'Aristeo (un cadàver de bou), i en Virgilio', Geórgicas, va ser examinat per Othniel Margalith, "Samson's Riddle and Samson's Magic Locks" Vetus Testamentum, 36.2 (1986)
↑ Diodoro Sículo. Biblioteca històrica XIV.98
↑ Diodoro Sículo, op. cit. XIX.62
↑ (2009).Christian-Muslim Relations. A Bibliographical History.Brill.1 (600-900)(2006).A. Vaig donar Berardino, Patrology: the Eastern fathers from the Council of Chalcedon (451) to John of Damascus (+750).Cambridge:
313-331.

Bibliografia

Richard Stillwell, ed., Princeton Encyclopaedia of Classical Sites, 1976: "Amathous, Cyprus" (en anglés)
Municipality of Limassol (en anglés)
Plantilla:Cita Enciclopèdia Britànica
Schrader, Carlos (1981). Història de Heródoto. Llibres V-VI, Madrit: Gredos. ISBN 978-84-249-0086-3.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Amatunte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Diccionari Grec Espanyol en llínea

[2] Walter Burkert, Greek Religion 1985, p. 153; John Karageorghis, La grande déesse de Chypre et son culte, 1977.

[OCD-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 Catling; Hornblower (editor), {{{nom2}}}; Spawforth, {{{nom3}}} (1996). «Amathus», Oxford Classical Dictionary, 3ª edició (en anglés), Oxford: Oxford University Press. ISBN 978-01-952-1693-8.

[4] (1999).JMA.12
108-120.

[5] Bulletin of the American Schools of Oriental Research.308(308)
19–25.doi:10.2307/1357406.

[6] (2002).Report of the Department of Antiquities of Cyprus.
101-122.

[7] Plutarco, Teseo 20.3-5, que cita un text perdut de Peon de Amatunte, un mitógrafo local

[8] (1998).Proceedings of the International Symposium: The Eastern Mediterranean, Cyprus-Dodecanese-Crete 16th-6th c. B.C..Creta:
217-232.

[9] (2001).D. Christou on “Human Cremations at the Western Necropolis of Amathous” Cremations in Bronze and Early Iron Age, Proceedings of Int. Symposium.
201-204.

[10] Macrobio, Saturnalia III.8., Hesiquio d'Aleixandria s.v. Ἀφρόδιτος, Catulo 68, 51, la criden Afrodita Amatusia duplex, confirmant l'adscripció a Amatunte.

[11] Cf. Oberhummer, Eugen (190). Die Insel Cypern (en alemà), pp. 13-14.

[12] Heródoto. Història V.105

[13] Heródoto, op. cit. V.114

[FOOTNOTESchrader1981{{{c}}}195-14] Schrader, 1981, p. 195.

[15] tema del cadàver familiar per la llegenda de Sansón (Llibre dels Juges 14:8, un cadàver de lleó) i el mit grec d'Aristeo (un cadàver de bou), i en Virgilio', Geórgicas, va ser examinat per Othniel Margalith, "Samson's Riddle and Samson's Magic Locks" Vetus Testamentum, 36.2 (1986)

[16] Diodoro Sículo. Biblioteca històrica XIV.98

[17] Diodoro Sículo, op. cit. XIX.62

[18] (2009).Christian-Muslim Relations. A Bibliographical History.Brill.1 (600-900)(2006).A. Vaig donar Berardino, Patrology: the Eastern fathers from the Council of Chalcedon (451) to John of Damascus (+750).Cambridge:
313-331.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]