Anex:Olis essencials



Els olis essencials són composts aromàtics volàtils i líquits procedents de fonts naturals, normalment plantes.
Els olis essencials no són olis en un sentit estricte, pero a sovint participen en els olis d'una solubilidad pobra en aigua. Els olis essencials a sovint tenen un olor i són per tant utilisats en alimentària, sazonando i perfumeria. Els olis essencials són normalment preparats per mig de tècniques d'extracció com destilació, prensage o extracció (maceración). Els olis essencials es distinguixen dels olis aromàtics (olis essencials i composts aromàtics en un solvent oleoso), infusions en un oli vegetal, absoluts, i concretes (també denominades essències concretes). Típicament, els olis essencials són mescles altament complexes d'a sovint centenars de composts d'aroma individual.
Llistat
[editar | editar còdic]- Oli de agar o oodh, destilat de la fusta de agar (Aquilaria malaccensis). Altament valorat pel seu fragrancia.[1]
- Oli d'ajován, destilat dels fulls de la herba del bisbe (Carum copticum). L'oli conté 35 – 65% de Timol.
- Oli de raïl d'angélica, destilat de Angelica archangelica.
- Oli de anís, de Pimpinella anisum, en olor a regalícia.
- Asafoetida, utilisat per a sazonar aliments.
- Bàlsem de Perú, del Myroxylon, utilisat en alimentació i begudes, per a sazonar, en perfums per a fragrancia.
- Oli de albahaca,utilisat en perfumeria, com en aromaterapia.
- Oli de baïa, utilisat en perfumeria.
- Oli de bergamota, utilisat en aromaterapia i en perfums.
- Pebre negre l'oli essencial està destilat de les bayas de Piper nigrum.
- Oli de buchu, fet del arbust buchu. Considerat tòxic i ya no àmpliament utilisat.
- l'abedull és aromaterapéutico.
- Alcamfor.
- Oli de carvia, utilisat com un sazonador en menjars. També utilisat en enjuagues bucals, dentífrico, etc. com a agent sazonador.[2]
- Oli de llavor de cardamomo, utilisat en aromaterapia. Extret de llavors de subespecies de zingiberáceas (gingibre). També utilisat com fragrancia en sabons, perfums, etc.
- Oli de llavor de carlota (oli essencial), utilisat en aromaterapia.
- Oli de fusta de cedre, principalment utilisat en perfums i fragàncies.
- Oli de camamirla, hi ha moltes varietats de camamirla, pero solament dos s'utilisen en aromaterapia- Romana i Germana.
- Raïl de calamo aromàtic.
- Oli de canella, utilisat per a sazonar.
- Espècie Cistus
- Citrón
- Oli de citronela, d'una planta relacionada en la herba de llima, utilisat com un repelent d'insectes.
- Clarisage (Sàlvia sclarea).
- Oli de full del clavero.
- Café, utilisat com sazonador alimentari.
- Celiandre
- Oli de balsamita (oli de full en la bíblia), del Tanacetum balsamita
- Raïl de costus.
- Oli de llavors de nabiu roig, igualment alt en àcit grassos omega-3 i omega-6, principalment utilisats en cosmètica.
- Cubeba, utilisada per a sazonar menjars.
- Oli de comino/oli de llavor negra, utilisat com sazonador, particularment en productes de carn.
- Ciprer
- Cipriol
- Full de coenigi, utilisada per a sazonar aliments.
- Oli de davana, de Artemisia pallens, utilisat com a ingredient en perfums.
- Oli d'eneldo, químicament casi idèntic a l'oli de llavors de caravai. Alt contingut en carvona.
- Elecampana.
- Oli d'eucalipto.
- Oli de llavor de fenollera.
- Oli d'alholva (Trigonella foenum-graecum), utilisat antigament en cosmètics.
- Avet
- Oli de franquincienso, utilisat para aromaterapia i en perfums.
- Galangal, utilisat per a sazonar aliments.
- Gálbano.
- Oli de gerani (Pelargonium), utilisat en aromaterapia.
- Oli de gingibre.
- Vara d'or o solidago.
- Oli de naronja, extret del clafoll de la fruta. Utilisat en aromaterapia. Conté 90% de limoneno.
- Oli de jena (henna).
- Flor de paper (Helichrysum).
- Oli d'anou de caria.
- Oli de rave de cavall.
- Hisop
- Tansi de Idaho.
- Oli de jazmín, utilisat per al seu fragrancia floral.
- Oli de baya de la ginebrera, utilisat pel seu sabor.
- Laurus nobilis
- Oli de lavanda, utilisat principalment com a fragància.[3]
- Ledum
- Oli de llima. A diferència d'atres olis essencials, l'oli de llima és normalment prensage en fret. Utilisat en cosmètics.
- Herba de llima. L'herba de llima s'utilisa com a herba fragant d'Índia. L'oli és molt útil com a repelent d'insectes.
- Llima.
- Oli de Litsea cubeba, fragància estil llima, a sovint utilisada en perfums i aromaterapia.
- Linaloe.
- Mandarina.
- Marjorama.
- Melaleuca, vore oli de l'arbre del té.
- Oli de melisa (bàlsem de Llima), oli que olora dolç utilisat en aromaterapia.
- Oli de Mentha arvensis/oli de menta, utilisat per a donar sabor a dentífrico i enjuague bucal, aixina com en aromaterapia.
- Oli de moringa. Pot ser utilisat en sabó i com a base per a atres cosmètics.
- Ajedrea.
- Oli d'artemisia.
- Oli de mostaça (oli essencial), que conté un percentage alt de alilo isocianato d'alilo o uns atres isociocianatos, depenent de l'espècie de mostaça
- Oli de mirra, tébeu, olor llaugerament marcida.
- Mirto, fotosensibilisant.
- Oli de nim o oli d'arbre de nim
- Neroli, oli de flors de taronger amarc.
- Anou moscada (Nutmeg).
- Oli de taronja, com l'oli de llima, prensage en fret més que destilat. Consta de 90% de Limoneno. Utilisat com fragrancia (fotosensible, com tots els cítrics), productes de neteja i en sazonar menjars.
- Oli d'orégano, conté timol i carvacrol.
- Oli d'iris, extret de les raïls del iris florentino (Iris florentina) i Iris germanica i utilisat com a agent sazonador, en perfums i mèdicament.[4]
- Pal Sant.
- Oli de jolivert, utilisat en sabons, detergents, colónies, cosmètics i perfums, especialment en fragàncies per a varons.
- Oli de patchouli, ingredient molt comú en perfums.
- Oli essencial de perilla, extret dels fulls de la perilla (Perilla frutescens). Conté aproximadament 50–60% de perillaldehído (o perilla aldehit).
- Oli de penirreal o poleo, altament tòxic. És abortivo i pot inclús en les cantitats chicotetes causar danys al pulmó i al fege.
- Oli de menta piperita.
- Petitgrain.
- Oli de pi, utilisat com desinfectante i en aromaterapia.
- Ravensara (Ravensara aromatica), membre de la família de les Lauraceae (llorer) i originària de Madagascar.
- Ginebrera de Virginia.
- Camamirla o camomila comuna o romana.
- Oli de roses, destilat dels pétals de roses. Utilisat principalment com fragrancia.
- Oli d'escaramujo, destilat de les llavors de la Rosa rubiginosa o Rosa mosqueta.
- Oli de romer, destilat de les flors de Sàlvia rosmarinus'. Utilisat en aromaterapia.[5]
- Oli de vauquelinia.
- Oli de sàlvia.

- Oli de sàndal (Santalum album), utilisat principalment com a perfum, pel seu agradable i llenyosa fragrancia.[6]
- Oli de sasafrás, de la corfa de la seua raïl. Utilisat en aromaterapia, per a fer sabó, perfums i atres cosmésticos. Anteriorment utilisat com a espècia i com a primer sazonados de la cervesa de raïl, entre uns atres.
- Oli de satureja o ajedrea. Utilisat en aromaterapia, cosmètica i fabricació de sabó.
- Oli d'esquisandra (Schisandra chinensis).
- Oli d'hierbabuena (Mentha spicata), a sovint utilisada per a donar sabor a enjuagues bucals i chicles, entre atres aplicacions.
- Nardo (spikenard).
- Picea.
- Oli d'anís estrelat (Illicium verum) és un oli altament fragant utilisat en la cuina. També utilisat en perfumeria i sabons, ha segut utilisat en dentífrico, enjuague bucal i cremes de pell. El 90% del cultiu d'Illicium verum del món s'utilisa en la fabricació de Tamiflu, un fàrmac utilisat per a tractar la grip, i està s'espera que siga útil para tracta la grip aviar[7]
- Tangerina
- Oli d'estragón, destilat d'Artemisia dracunculus.
- Oli del arbre del té.
- Oli de tomello.
- Tsuga, pertany a la família del pi.
- Oli de Cúrcuma, obtingut per pressió i utilisat medicinalment, per a sazonar aliments (empleada per als curry indis pel seu sabor, color i preservació) i com a pigment (textils).[8]
- Valeriana.
- Oli de Vetiver (oli khus), un oli gros, àmbar, procedent de l'Índia. Utilisat com fijador en perfumeria i en aromaterapia.
- Cedre roig occidental (Thuja plicata).
- Verdeinvierno o siempreverde (principalment Gaulteria).
- Oli de milenrama (Achillea millefolium).
- Ylang-ylang (flor de cananga o Cananga odorata ).
- Zedoaria (Curcuma zedoaria), utilisat per a sazonar aliments.
Vore també
[editar | editar còdic]Llibres
[editar | editar còdic]- Julia Lawless, The Illustrated Encyclopedia of Essential Oils: The Complete Guide to the Use of Oils in Aromatherapy and Herbalism (ISBN 1852307218) 1995
- The Complete Book of Essential Oils & Aromatherapy (El Llibre Complet d'Olis Essencials i Aromaterapia).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Agar». Nagaon. Archivat des d'el original, el 20 de setembre de 2006. Consultat el 17 de novembre de 2006.
- ↑ Caraway oil, from the Victòria, Austràlia Department of Primary Industries Web site.
- ↑ «Oli essencial de Lavanda; usos, propietats i cóm utilisar-ho».
- ↑ «Orris oil». Encyclopaedia Britannica. Consultat el 20 de novembre de 2006.
- ↑ «Oli essencial de Romero: propietats, usos i beneficis».
- ↑ FAO. «Sandalwood oil», Flavours and fragances of plant origin. Consultat el 25 de juliol de 2006.
- ↑ J.E. Simon, A.F. Chadwick and L.E. Craker (1984). «Anise», Herbs: An Indexed Bibliography.
- ↑ http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14582978
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Essential oils en Wikimedia Commons.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Aceites esenciales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.