Anex:Punts extrems del món

Est és un anex que indica els punts extrems del món, que són aquelles localisacions de la Terra que, en relació en la seua posició geogràfica, altura, accessibilitat o distància a la costa o a la mar, tenen dimensions extremes (màximes o mínimes).

Punts extrems segons la seua localisació geogràfica

Centre físic de la Terra

Ya que la Terra és casi una esfera, el seu centre físic està a mils de quilómetros per baix de la corfa terrestre, a uns 6371 km, tamany del radi mig de la Terra.

Punts extrems segons latitut i llongitut

• Punt més al nort de la Terra: Pol nort geogràfic, en l'oceà Àrtic.
• Punt més al nort de la Terra en terra ferma: illa Kaffeklubben, al norest de Groenlàndia ({{

|dms-lat=83°40′N |dms-long=29°50′O |dec-lat=83.667 |dec-long=-29.833 |param=83_40_N_29_50_W_|default=dms|name=}}</noinclude>), llaugerament al nort del veta Morris Jesup, en Groenlàndia ({{ |dms-lat=83°38′N |dms-long=32°40′O |dec-lat=83.633 |dec-long=-32.667 |param=83_38_N_32_40_W_|default=dms|name=}}</noinclude>). Més al nort es troben alguns bancs de pedres, sent Oodaaq el més conegut.

• Punt més al sur de la Terra (també més al sur en terra ferma): Pol sur, en l'Antàrtida.
• Punt més a l'oest i est de la Terra: Basant-se en la pràctica habitual de l'us de la llongitut, qualsevol lloc a lo llarc del meridiano 180° de la Rússia siberiana (que travessa illa de Wrangel), l'Antàrtida i tres de les illes Fiji —península oriental de Vanua Levu, mitat de Taveuni i part occidental de Rabi.)
• Punt més a l'oest de la Terra en terra ferma: illa Attu, en Alaska (d'acort en la llínea internacional de canvi de data).
• Punt més a l'est de la Terra en terra ferma: illa Caroline, en Kiribati (d'acort en la llínea internacional de canvi de data).

Centre cartogràfic de la Terra

Es podria considerar l'intersecció del paralel de l'equador i el meridiano de Greenwich, ubicat en les coordenades de zero graus, per ser el «centre» del model estàndar cartogràfic (tal com es veu en un mapa), a pesar de que l'elecció d'eixe meridiano és un conveni cultural i històricament depenent, en lloc de basar-se en raons geològiques o geogràfiques. Este punt (0°N, 0°I) està situat en l'oceà Atlàntic aproximadament a 614 km al sur d'Acra (Ghana), en el golf de Guinea.

Mentres que un atre centre cartógrafico es consideraria a l'atra intersecció de les llínees 0°, és dir el creuament de l'equador en l'antimeridiano, aquell meridiano que continua al Greenwich per l'atre costat de la Terra (meridiano 180°) i que servix per a delimitar el canvi de data. Este punt caça en l'oceà Pacífic a on el punt terrestre més propenc és l'Illa Baker.

Punts extrems segons la seua altitut

Per a determinar l'altitut, es prenen com a referència punts de la superfície de la Terra en relació en l'altura del nivell de l'mar.

• Punt més alt de la Terra: Mont Everest, 8850 m sobre el nivell de l'mar.
• Punt més baix de la Terra: Abisme Challenger, en el fondo de la fossa de les Marianes, a 11 034 m baix el nivell de l'mar.
• Punt més baix de la Terra en terra ferma: costa del mar Morta, a 417 m baix el nivell de la mar (vore també: Anex:Terra baix el nivell de la mar).
• Punt més baix de la Terra no cobert per aigua: fondo de la fossa subglacial Bentley a 2555 m per baix del nivell de l'mar.
• Punt més alluntat del centre de la Terra: Volcà Chimborazo, en Equador, a 6384,4 km (el cim del Everest està a 6382,3 km).

• Punt més propenc al centre de la terra: provablement el fondo del oceà Àrtic, en les rodalies del pol nort, a 6353 km (la fossa de les Marianes, en comparació, està a 6366,4 km).

Accidents geogràfics extrems segons la seua altitut

• Volcà més alt: l'Ulls del Salat de 6893 msnm, en la frontera entre Argentina i Chile.
• Llac més alt: Un llac a 6390 msnm (27°07′00″S 68°32′00″O</noinclude>), en el costat argentí del volcà Ulls del Salat, és el llac a major altitut del món. Un atre candidat és Lhagba Piscina en l'ala norest del mont Everest, Tibet, a una altitut 6368 m.
• Llac navegable més alt: Llac Titicaca, en la frontera de Perú i Bolívia en els Vages (3812 m).
• Glaciar més alt: glaciar Khumbu en l'ala suroest del mont Everest, en Nepal, començant a una altitut de 7600 fins als 8000 m.^{cita requerida}
• Riu més alt: Un candidat d'entre moltes possibilitats és el riu Ating, que desemboca en l'Aong Tso, un gran llac del Tibet, i la seua font està a 6100 m (Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>). El gran riu que naix a major altitut és el riu Brahmaputra o Yarlung Tsangpo (nom tibetà), originat en el Tibet, el braç principal del qual, el Maquan He, naix a uns 6020 m (Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>). Per damunt d'estes altures no hi ha rius ya que la temperatura és casi sempre inferior al punt de congelació.
• Illa més alta: La série d'illes del llac Orba Co, situades a una altitut de 5209 m en el Tibet.
• Cascada més alta: El Bot Ángel, ubicat al sur de Veneçola (5°58′03″N 62°32′14″O</noinclude>) té 980 m d'altura.
• Cova més profunda mida des del nivell de l'entrada (desnivell): cova Veryovkina en Abjasia, en un desnivell de 2212 m.

Majors distàncies de la Terra

Majors distàncies a lo llarc d'una mateixa latitut (recorreguts este-oest)

• Distància contínua més llarga en la terra:
  • 10 726 km (en la latitut 48°24,53' N): des de Bretanya (França) (4°47,44' W), passant per Europa central, Ucrània, Rússia, Kazakhstan, Mongòlia, China, fins a Primorie (Rússia) (140°6,3' I).
• Distància contínua més llarga en la terra (incloent la plataforma de gèl permanent):
  • 7958 km (en la latitut 78°35′ S): mida mínima de la Barrera de gèl de Ross, l'Antàrtida (subjecte a canvis).

• Distància contínua més llarga en la mar:
  • 22 471 km (en la latitut 55°59′ S): Sur de Veta de Forns (Chile).
  • 4435 km (en la latitut 83°40′ N): Nort de Kaffeklubben, Groenlàndia (més llarga en l'hemisferi nort).
• Distància contínua més llarga en la mar (entre continents):
  • 15 409 km (en la latitut 18°39,12' N): en l'oceà Pacífic, entre China (Hainan) (110°15′9 I) i Mèxic (103°42′6 W).

Majors distàncies a lo llarc d'una mateixa llongitut (recorreguts nort-sur)

• Distància contínua més llarga en la terra:
  • 7590 km (en la llongitut 99° 1,30' I): cordoba (76°13,6' N), Mongòlia, China, Birmània, Tailàndia.
  • 7417 km (en la llongitut 20°12′ I): Líbia (32°19′ N), Chad, Àfrica Central, República Democràtica del Congo, Angola, Namíbia, Botswana, Suràfrica (34°41,3' S) (la més llarga en Àfrica).

• • 7098 km (en la llongitut 70°2′ O): Veneçola (11°30,3' N), Colòmbia, Brasil, Perú, Chile, Argentina, Chile (52°33,3' S) (més llarga en l'hemisferi occidental i en Amèrica del Sur).
  • 5813 km (en la longtitud 97°52,3' O: Canadà (68°21′ N), EE. UU., Mèxic (16°1′ N) (més llarga en Amèrica del Nort).
• Distància contínua més llarga en la mar:
  • 15 986 km (en la llongitut 34°45,45' O): Groenlàndia Oriental (66°23,45' N), oceà Atlàntic, Antàrtida (Filchner Isse Shelf) (77°37′ S).
  • 15 883 km (en la llongitut 172°08,30' O): Rússia (Siberia) (64°45′ N), oceà Pacífic, Antàrtida (Barrera de gèl de Ross) (78°20′ S) (més llarga en l'oceà Pacífic).

Extrems dels assentaments humans

Centre de la població

El centre de la població, el lloc en el que existix la ruta mija més curta per a tots els habitants del món, podria ser considerat com un dels centres del món, i està situat en el nort del subcontinent Indi; seria un tipo de centre de masses de la població.

Punts extrems dels assentaments humans

Els assentaments humans situats en els punts més extrems de la Terra són els següents:

• En el hemisferi Nort:
  • L'assentament permanent més al nort de la Terra és Alert en illa de Ellesmere, Canadà ({{

|dms-lat=82°28′N |dms-long=62°30′O |dec-lat=82.467 |dec-long=-62.5 |param=82_28_N_62_30_W_|default=dms|name=}}</noinclude>).

• • La capital de país més al nort és Reykjavík, Islàndia ({{

|dms-lat=64°09′N |dms-long=21°55′O |dec-lat=64.15 |dec-long=-21.917 |param=64_09_N_21_55_W_|default=dms|name=}}</noinclude>).

• • Ciutats més al nort de la Terra, segons la seua població:
    • Més de 1000 habitants: Longyearbyen, Spitsbergen, en l'archipèlec de les Svalbard, Noruega (1600 habitants, Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>).
    • Més de 5000 habitants: Tiksi, Rússia (5100 habitants, Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>).
    • Més de 50 000 habitants: Tromsø, Noruega (61 897 habitants, Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>).
    • Més de 100 000: Norilsk, Rússia (134 832 habitants, Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>).
    • Més de 250 000 habitants: Múrmansk, Rússia (308 100 habitants, Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>).
    • Més de 500 000 habitants: Helsinki, Finlàndia (559 330 habitants, Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>).

• En el hemisferi Sur:
  • L'assentament permanent més al sur del món és l'estació científica Amundsen-Scott, el Pol Sur geogràfic, Antàrtida. Si la població de les estacions científiques antàrtiques no es considera permanent, l'assentament permanent més al sur de la Terra és Port Bou, Chile (en uns 50 habitants, {{

|dms-lat=55°05′S |dms-long=67°06′O |dec-lat=-55.083 |dec-long=-67.1 |param=55_05_S_67_06_W_|default=dms|name=}}</noinclude>).

• • La ciutat més austral de la terra és Port Williams, Chile (en 2874 habitants) ({{

|dms-lat=54°56′S |dms-long=67°37′O |dec-lat=-54.933 |dec-long=-67.617 |param=54_56_S_67_37_W_|default=dms|name=}}</noinclude>).

• • Wellington (Nova Zelanda), és la capital d'un país més al Sur del món (212 100 habitants, Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>).
  • Ciutats més al sur de la Terra, segons la seua població:
    • Més de 70.000: Ushuaia, Argentina (98.017 habitants, -54,8123494, -68,3008496).
    • Més de 100 000: Punta Arenes, Chile (120 000 habitants, {{

|dms-lat=53°10′S |dms-long=70°56′O |dec-lat=-53.167 |dec-long=-70.933 |param=53_10_S_70_56_W_|default=dms|name=}}</noinclude>).

• • • Més de 1 000 000: Melbourne, Austràlia (4 246 345 habitants, Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>).

Vore també: Anex:Poblats més boreales i Anex:Poblats més australs

Elements més remots

• Illa habitada més remota: En una població d'uns 242 habitants, Tristán de Falca és l'illa habitada més remota del món, és dir, la més alluntada del següent lloc habitat més pròxim, l'Illa Santa Elena, que està a 2161 km al nort. L'Illa de Pasqua (Chile), en 3791 habitants, s'ubica en mig del oceà Pacífic i és la que està més distanciada del punt continental més pròxim, la punta Lavapié en la VIII Regió del Biobío, per 3526 km, pero està més prop d'atres illes habitades que Tristán de Falca. Es troba a 2075 km a l'est de les illes Pitcairn i a 4251 km de Papeete, la capital de la Polinèsia Francesa. A 415 km de distància al norest es troba la deshabitada i també chilena illa Sala i Gómez.

• Illa deshabitada més remota: illa Bouvet, una chicoteta i deshabitada illa noruega, localisada en el sur del oceà Atlàntic (Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>). La terra més propenca és la també deshabitada Terra de la Reina Maud (Antàrtida), a uns 1600 km al sur. Les terres habitades més propenques són Tristán dona Cunha a 2260 km, i Suràfrica, a 2580 km de distància.

• Archipèlec més remot: Tristán de Falca en el sur del oceà Atlàntic, a 2816 km de Suràfrica i 3360 km d'Amèrica del Sur. Les illes són part de la britànica colónia de la Corona de l'Illa Santa Elena que està a 2161 km al nort. En una població d'uns 242 habitants, la principal illa de Tristán de Falca és l'illa habitada més remota del món.

• Ciutats habitades importants més remotes: Honolulu o Perth en l'oest d'Austràlia, depenent de la definició de "distància" i "grans". No hi ha assentaments a 3841 km de Honolulu i a 2139 km de Perth majors de 500 000 habitants (Sant Francisco [en EE. UU.], i Adelaida [en Austràlia], respectivament).

• Major ciutat continental del món sense conexió per carretera: Iquitos, en Perú.

• Aeroport més remot en el món: Aeroport Internacional Mataveri (IPC) en illa de Pasqua, que té una sola pista per a us públic i militar. Es troba a 3759 km de Santiago de Chile (SCL), que té vols regulars en ell, i a 2603 km de Mangareva (GMR) en l'illes Gambier, Polinèsia Francesa, en el que no té vols regulars. En comparació, l'aeroport de la Base Amundsen-Scott (NZSP) no es troba alluntat en absolut, ya que està a 1355 km de Williams Field (NZWD) prop d'illa Ross.

• Capitals més remotes del món: Canberra (Austràlia) i Wellington (Nova Zelanda). Cap d'elles té una capital d'un país sobirà més propenca. Les dos ciutats estan a 2330 km de distància.

Punts extrems accessibles segons mig de transport

• Carretera a més altitut (final de trayecte): Aucanquilcha, Chile (6176 m), carretera minera d'eixida cap al cim del volcà, utilisable per camions miners de 20 tonellades. El camí ya no és utilisable.
• Carretera a més altitut (pas de montanya): Possiblement Semo La, Tibet (5565 m), o La Marsimik, Índia, depenent de la definició de «alcanzable pel transport». Pot haver carreteres encara més altes a motor en el Tibet, en les zones afectades per la falta d'informació i l'accés restringit.
• Carretera asfaltada de major altitut: Ticlio, Perú en el pas vehicular a més altura en 4818 m s. n. m.
• Carretera de menor altitut: Les carreteres que voregen el mar Morta (Israel, Jordània i Cisjordània), a 418 m per baix del nivell de l'mar.
• Recorregut en tren de més altitut: Pas de la Montanya Tanggula, en les montanyes Tanggula, Tibet (República Popular China) (5072 m).

• Aeroport comercial de més altitut: aeroport Qamdo Bangda, Tibet (República Popular China) (4334 m).
• Aeroport comercial de menor altitut: aeroport de Schiphol, Països Baixos, 3 m baix del nivell de l'mar. Schiphol és l'aeroport comercial gran més baix del món.
• Heliport de més altitut: Sonam, glaciar de Siachen, Índia a una altitut de 6400 m.

Punts extrems segons la seua accessibilitat

Artícul principal → Pol d'inaccessibilitat.

Un pol d'inaccessibilitat és un lloc de la superfície de la Terra en el que la distància a la llínea de costa és localment màxima. Com a llínea de costa deu entendre's la dels oceans o mars conectades en l'oceà obert.

• Pol d'inaccessibilitat de Eurasia (punt més alluntat en la Terra de qualsevol costa): Un punt en el desert Dzoosotoyn Elisen (a uns 320 km al nort de la ciutat d'Ürümqi, en Xinjiang, Regió Autònoma de China) (Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>). Està situat a una distància aproximada de 2648 km de la costa més propenca (per definició, equidistant de 3 punts costers).

• Pol d'inaccessibilitat del Pacífic o Punt Nemo (punt de l'oceà més alluntat de qualsevol llínea de costa): un punt al sur del oceà Pacífic ({{

|dms-lat=48°52.6′S |dms-long=123°23.6′O |dec-lat=-48.8767 |dec-long=-123.3933 |param=48_52.6_S_123_23.6_W_|default=dms|name=}}</noinclude>), que està a 2688 km de la costa: és equidistant d'illa Ducie (en les illes Pitcairn) al nort; d'illa Siple (una illa d'illa Maher, prop de Terra Marie Byrd, Antàrtida), al sur; i de Motu Nui, un illot front a Rapa Nui, illa de Pasqua en el noreste. Està en mig d'una zona d'oceà de 22.405.411 km², 3.211 km² més que tota l'antiga Unió Soviètica.

• Pol sur d'inaccessibilitat (o de l'Antàrtida): Comunament situat en (Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>). A una altitut de 3718 m, ocupat per la base russa Vostok, és el punt del continent antàrtic més alluntat de l'oceà.

• Pol nort d'inaccessibilitat (punt més alluntat de la costa en l'oceà Àrtic): Un punt situat a 1453 km de punta Barrow (Alaska) i equidista 1904 km de les atres dos masses continentals: illa Ellesmere i Terra de Francisco José ({{

|dms-lat=84°03′N |dms-long=174°51′O |dec-lat=84.05 |dec-long=-174.85 |param=84_03_N_174_51_W_|default=dms|name=}}</noinclude>). Dista 611 km del pol nort geogràfic i per la deriva de les plaques de gèl polars cap estructura permanent pot senyalar-ho.

• Pol d'inaccessibilitat d'Àfrica: Un punt a 1814 km de la costa, prop de la ciutat d'Obo, en un lloc propenc a la confluència de les fronteres de la República Centroafricana, Sudan del Sur i República Democràtica del Congo (Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>)

• Pol d'inaccessibilitat d'Amèrica del Sur: Un punt localisat en Plantilla:Coord/input/d</noinclude>

• Pol d'inaccessibilitat d'Amèrica del Nort: Un punt a 1639 km del oceà Pacífic, del mar del Carib i de la baïa de Hudson (Plantilla:Coord/input/d</noinclude>).
• Pol d'inaccessibilitat d'Austràlia: Un punt localisat en Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>.

Vore també

• Pols d'inaccessibilitat
• Terra baix el nivell de la mar
• Récorts mundials geogràfics d'Amèrica del Sur
• Punts extrems d'Amèrica
  • Punts extrems d'Amèrica del Nort
  • Punts extrems d'Amèrica del Sur.
• Punts extrems d'Àfrica
• Punts extrems d'Àsia
  • Punts extrems de China
  • Punts extrems d'Índia
• Punts extrems d'Europa
• Punts extrems de l'Antàrtida
• Punts extrems d'Oceania