Anar al contingut

Anex:Punts extrems del món

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Est és un anex que indica els punts extrems del món, que són aquelles localisacions de la Terra que, en relació en la seua posició geogràfica, altura, accessibilitat o distància a la costa o a la mar, tenen dimensions extremes (màximes o mínimes).

Punts extrems segons la seua localisació geogràfica

[editar | editar còdic]

Centre físic de la Terra

[editar | editar còdic]

Ya que la Terra és casi una esfera, el seu centre físic està a mils de quilómetros per baix de la corfa terrestre, a uns 6371 km, tamany del radi mig de la Terra.

Punts extrems segons latitut i llongitut

[editar | editar còdic]

|dms-lat=83°40′N |dms-long=29°50′O |dec-lat=83.667 |dec-long=-29.833 |param=83_40_N_29_50_W_|default=dms|name=}}</noinclude>), llaugerament al nort del veta Morris Jesup, en Groenlàndia ({{ |dms-lat=83°38′N |dms-long=32°40′O |dec-lat=83.633 |dec-long=-32.667 |param=83_38_N_32_40_W_|default=dms|name=}}</noinclude>). Més al nort es troben alguns bancs de pedres, sent Oodaaq el més conegut.

  • Punt més al sur de la Terra (també més al sur en terra ferma): Pol sur, en l'Antàrtida.
  • Punt més a l'oest i est de la Terra: Basant-se en la pràctica habitual de l'us de la llongitut, qualsevol lloc a lo llarc del meridiano 180° de la Rússia siberiana (que travessa illa de Wrangel), l'Antàrtida i tres de les illes Fiji —península oriental de Vanua Levu, mitat de Taveuni i part occidental de Rabi.)
  • Punt més a l'oest de la Terra en terra ferma: illa Attu, en Alaska (d'acort en la llínea internacional de canvi de data).
  • Punt més a l'est de la Terra en terra ferma: illa Caroline, en Kiribati (d'acort en la llínea internacional de canvi de data).[2]

Centre cartogràfic de la Terra

[editar | editar còdic]

Es podria considerar l'intersecció del paralel de l'equador i el meridiano de Greenwich, ubicat en les coordenades de zero graus, per ser el «centre» del model estàndar cartogràfic (tal com es veu en un mapa), a pesar de que l'elecció d'eixe meridiano és un conveni cultural i històricament depenent, en lloc de basar-se en raons geològiques o geogràfiques. Este punt (0°N, 0°I) està situat en l'oceà Atlàntic aproximadament a 614 km al sur d'Acra (Ghana), en el golf de Guinea.

Mentres que un atre centre cartógrafico es consideraria a l'atra intersecció de les llínees 0°, és dir el creuament de l'equador en l'antimeridiano, aquell meridiano que continua al Greenwich per l'atre costat de la Terra (meridiano 180°) i que servix per a delimitar el canvi de data. Este punt caça en l'oceà Pacífic a on el punt terrestre més propenc és l'Illa Baker.

Punts extrems segons la seua altitut

[editar | editar còdic]

Per a determinar l'altitut, es prenen com a referència punts de la superfície de la Terra en relació en l'altura del nivell de l'mar.

  • Punt més propenc al centre de la terra: provablement el fondo del oceà Àrtic, en les rodalies del pol nort, a 6353 km (la fossa de les Marianes, en comparació, està a 6366,4 km).[5]

Accidents geogràfics extrems segons la seua altitut

[editar | editar còdic]

Majors distàncies de la Terra

[editar | editar còdic]

Majors distàncies a lo llarc d'una mateixa latitut (recorreguts este-oest)

[editar | editar còdic]
  • Distància contínua més llarga en la terra:
    • 10 726 km (en la latitut 48°24,53' N): des de Bretanya (França) (4°47,44' W), passant per Europa central, Ucrània, Rússia, Kazakhstan, Mongòlia, China, fins a Primorie (Rússia) (140°6,3' I).
  • Distància contínua més llarga en la terra (incloent la plataforma de gèl permanent):
    • 7958 km (en la latitut 78°35′ S): mida mínima de la Barrera de gèl de Ross, l'Antàrtida (subjecte a canvis).
  • Distància contínua més llarga en la mar:
  • Distància contínua més llarga en la mar (entre continents):
    • 15 409 km (en la latitut 18°39,12' N): en l'oceà Pacífic, entre China (Hainan) (110°15′9 I) i Mèxic (103°42′6 W).

Majors distàncies a lo llarc d'una mateixa llongitut (recorreguts nort-sur)

[editar | editar còdic]
  • Distància contínua més llarga en la terra:
    • 7590 km (en la llongitut 99° 1,30' I): cordoba (76°13,6' N), Mongòlia, China, Birmània, Tailàndia.
    • 7417 km (en la llongitut 20°12′ I): Líbia (32°19′ N), Chad, Àfrica Central, República Democràtica del Congo, Angola, Namíbia, Botswana, Suràfrica (34°41,3' S) (la més llarga en Àfrica).
    • 7098 km (en la llongitut 70°2′ O): Veneçola (11°30,3' N), Colòmbia, Brasil, Perú, Chile, Argentina, Chile (52°33,3' S) (més llarga en l'hemisferi occidental i en Amèrica del Sur).
    • 5813 km (en la longtitud 97°52,3' O: Canadà (68°21′ N), EE. UU., Mèxic (16°1′ N) (més llarga en Amèrica del Nort).
  • Distància contínua més llarga en la mar:
    • 15 986 km (en la llongitut 34°45,45' O): Groenlàndia Oriental (66°23,45' N), oceà Atlàntic, Antàrtida (Filchner Isse Shelf) (77°37′ S).
    • 15 883 km (en la llongitut 172°08,30' O): Rússia (Siberia) (64°45′ N), oceà Pacífic, Antàrtida (Barrera de gèl de Ross) (78°20′ S) (més llarga en l'oceà Pacífic).

Extrems dels assentaments humans

[editar | editar còdic]

Centre de la població

[editar | editar còdic]

El centre de la població, el lloc en el que existix la ruta mija més curta per a tots els habitants del món, podria ser considerat com un dels centres del món, i està situat en el nort del subcontinent Indi; seria un tipo de centre de masses de la població.

Punts extrems dels assentaments humans

[editar | editar còdic]

Els assentaments humans situats en els punts més extrems de la Terra són els següents:

|dms-lat=82°28′N |dms-long=62°30′O |dec-lat=82.467 |dec-long=-62.5 |param=82_28_N_62_30_W_|default=dms|name=}}</noinclude>).

|dms-lat=64°09′N |dms-long=21°55′O |dec-lat=64.15 |dec-long=-21.917 |param=64_09_N_21_55_W_|default=dms|name=}}</noinclude>).

  • En el hemisferi Sur:
    • L'assentament permanent més al sur del món és l'estació científica Amundsen-Scott, el Pol Sur geogràfic, Antàrtida. Si la població de les estacions científiques antàrtiques no es considera permanent, l'assentament permanent més al sur de la Terra és Port Bou, Chile (en uns 50 habitants, {{

|dms-lat=55°05′S |dms-long=67°06′O |dec-lat=-55.083 |dec-long=-67.1 |param=55_05_S_67_06_W_|default=dms|name=}}</noinclude>).

|dms-lat=54°56′S |dms-long=67°37′O |dec-lat=-54.933 |dec-long=-67.617 |param=54_56_S_67_37_W_|default=dms|name=}}</noinclude>).

|dms-lat=53°10′S |dms-long=70°56′O |dec-lat=-53.167 |dec-long=-70.933 |param=53_10_S_70_56_W_|default=dms|name=}}</noinclude>).

Elements més remots

[editar | editar còdic]


  • Major ciutat continental del món sense conexió per carretera: Iquitos, en Perú.

Punts extrems accessibles segons mig de transport

[editar | editar còdic]

Punts extrems segons la seua accessibilitat

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Pol d'inaccessibilitat.


Un pol d'inaccessibilitat és un lloc de la superfície de la Terra en el que la distància a la llínea de costa és localment màxima. Com a llínea de costa deu entendre's la dels oceans o mars conectades en l'oceà obert.

  • Pol d'inaccessibilitat del Pacífic o Punt Nemo (punt de l'oceà més alluntat de qualsevol llínea de costa): un punt al sur del oceà Pacífic ({{

|dms-lat=48°52.6′S |dms-long=123°23.6′O |dec-lat=-48.8767 |dec-long=-123.3933 |param=48_52.6_S_123_23.6_W_|default=dms|name=}}</noinclude>), que està a 2688 km de la costa: és equidistant d'illa Ducie (en les illes Pitcairn) al nort; d'illa Siple (una illa d'illa Maher, prop de Terra Marie Byrd, Antàrtida), al sur; i de Motu Nui, un illot front a Rapa Nui, illa de Pasqua en el noreste. Està en mig d'una zona d'oceà de 22.405.411 km², 3.211 km² més que tota l'antiga Unió Soviètica.

|dms-lat=84°03′N |dms-long=174°51′O |dec-lat=84.05 |dec-long=-174.85 |param=84_03_N_174_51_W_|default=dms|name=}}</noinclude>). Dista 611 km del pol nort geogràfic i per la deriva de les plaques de gèl polars cap estructura permanent pot senyalar-ho.


Vore també

[editar | editar còdic]

Referències i notes

[editar | editar còdic]
  1. El terme Ultima Thule va ser donat pels cartógrafos medievals per al punt més septentrional de la terra.
  2. En 1995 es va fer un reajustament de la llínea internacional de canvi de data (vejau en ([1]) i es varen traslladar tots els assentaments de Kiribati la part asiàtica de la llínea de Data, motivant que illa Caroline siga ara el punt més oriental. No obstant, si es considerara la linea original, el punt més oriental seria Tafahi Niuatoputapu, en la cadena de les illes Tonga.
  3. Vore en: http://www.rain.org/ocean/ocean-studies-challenger-deep-mariana-trench.html.
  4. El Huascarán és un contendent molt propenc, a a penes 2 km si la medició de la seua altura és correcta.
  5. Atres contendents estarien en el nort de l'Atlàntic o del Pacífic, o al voltant de la base de la plataforma continental antàrtica.
  6. «Ulls del Salat 6893m» (en anglés). www.andes.org.uk. Consultat el 17 de juny de 2011.
  7. Drews, Carl. «The Highest Lake in the World» (en anglés) (HTML). www.highestlake.com. Consultat el 17 de juny de 2011.
  8. Vore en: «The Highest Lake in the World». Consultat el 7 de setembre de 2007.
  9. Vore en: «The Mystery of World's highest river and largest Canyon». Consultat el 7 de setembre de 2007.
  10. Vore en: «Island Superlatives». Consultat el 7 de setembre de 2007.
  11. Vore en: «Airliners.net: World's Most Remote Airport?». Consultat el 23 d'abril de 2007.
  12. Vore en: Great Circle Mapper.
  13. Vore en: National Geographic Society.171(4)
    422–460. (inclou fotos i descripció del cim de Aucanquilcha, la carretera i la mina)
  14. Vore La Khardung, per a obtindre més informació.
  15. Vore en: «Boeing News Release: Boeing 757 Now Serves World's Highest-Altitude Airport». Consultat el 7 de setembre de 2007.
  16. Vore en: CNN.com - Siachen: The world's highest cold war - Sep. 17, 2003
  17. L'Institut d'Investigació Scott ho establix en Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>. En canvi Poles.com ho situa en Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> en un càlcul que tracta de marcar la costa eliminant al màxim les plaques de gèl. Si s'inclouen estes plaques permanents el punt és Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>.
  18. Scottish Geogr. J., 2007, vol.3. - Poles of Inaccessibility: A Calculation Algorithm for the Remotest Plaus on Earth
  19. 19,0 19,1 19,2 123(3)
    227-233.doi:10.1080/14702540801897809.Consultat el 2008.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

aneu:Fakta geografi dunia it:Punti estremi del Mondo


Referències

[editar | editar còdic]