Antípodes
En geografia i geodèsia la antípoda és el lloc de la superfície terrestre situat diametralment opost a un atre. Els seus llongituts geogràfiques tenen una diferència de 180°, per lo que les hores del dia en cada punt tenen una diferència de dotze hores aproximadament. Els seus latitutés són simètriques; és dir, la distància al equador és la mateixa, pero en l'atre hemisferi, per lo que les estacions de l'any de cada lloc són opostes.[1] La distància entre ells és la major distància a la que poden estar dos punts en la superfície de la Terra, 20 000 km aproximadament. La llínea recta que els unix és una llínea imaginària que passa pel centre de la Terra i té uns 12 740 km.
Etimologia i gramàtica
[editar | editar còdic]La paraula prové del grec ἀντίποδες (antípodes), composta de anti: opost i pous: peu.[2] Es referia a les persones que tenen els seus peus oposts als d'un atre. D'ací que antípoda pot referir-se al lloc o a la persona que habita dit lloc.[3]
Segons el Diccionari de la llengua espanyola, editat per la Real Acadèmia Espanyola, s'utilisa tant per a llocs com per a persones, i pot funcionar com adjectiu, sustantiu o adverbi. En tot cas, és una paraula d'una sola terminació, vàlida per a abdós gèneros gramaticals. És dir, són vàlides l'antípoda, l'antípoda i els seus plurals.[4][5]
Història
[editar | editar còdic]
El concepte d'antípoda naix durant l'antiguetat clàssica en Grècia. Des de el VI, les terres conegudes eren: Europa, part d'Àsia i nort d'Àfrica, conjunt al que es denominava Ecúmene i que se suponia rodejat d'una massa d'aigua anomenada Oceà. Establida la premissa de l'esfericidad de la Terra i constatat que el Ecúmene s'ubica en el hemisferi nort, comença a discutir-se la possibilitat de que existixca terra ferma habitable o habitada en el sur.
El terme antípoda apareix per primera volta en una obra de Platón, Timeo (IV). Allí el terme és utilisat com a adjectiu per a calificar a les terres ubicades de l'atre costat del Ecúneme. Un atre nom que varen rebre estes terres va ser terra australis ignota, aixina la varen cridar Aristóteles (s. IV a. C.) i Eratóstenes (s. III a. C.). La necessitat d'unes masses de terra ferma en l'hemisferi sur com contraparte de les del nort responia al principi de simetria i balanç, molt important en el món erudit grec de l'época.[6]
En eixa mateixa época s'establix la divisió de la Terra en zones climàtiques, recuperada per Aristóteles, entre uns atres. Segons estes idees, la terra tenia zones templades habitables, separades per una zona tórrida equatorial que imaginaven inhabitable. l'Ecúmene estaria en la zona templada del nort, quedant oberta la possibilitat d'una atra zona templada habitable o habitada en el sur.[7]
En el II Crates de Mals va construir un globo terráqueo en el que el món estava dividit per dos cintes oceàniques que ho rodejaven i es creuaven entre sí: una, al voltant de l'equador; i una atra, passant pels pols. Entre estos oceans, hi havia quatre masses terrestres: el Ecúmene, al noreste; el Perieco, en el noroest; l'Anteco, al surest; i l'Antípodes, situat en la zona austral pero en l'hemisferi occidental, diametralment opostes al Ecúmene.[8][9]
En l'Edat Mija, es va revivar el debat sobre la possibilitat de l'existència d'habitants en les antípodes. En el s. IV Macrobio va contribuir a difondre les idees de Crates a les que va incorporar la noció de zones climàtiques.[10] Agustín de Hipona (s. IV i V) va argumentar en contra de que hi haguera habitants en les antípodes (antíctonos). L'existència de gent a la que se suponia separada per zones infranquejables era molt difícil de reconciliar en la visió cristiana d'una humanitat unificada, descendent d'una mateixa parella original i redimida per un sol Jesucristo.
El coneiximent històric (empíric) que reclamava Agustín aplegaria en les exploracions i conquistes europees que varen tindre el seu auge en els sigles XV i XVII a través de les quals es termina de configurar l'idea del món que tenim hui.
Definició geomètrica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Punt antipodal.
Una recta que passa pel centre d'una circumferència, la interseca en dos punts. Entre eixos dos punts estarà definit el diàmetro de la circumferència. Es diu que els punts estan diametralment oposts.
Lo mateixa val per al cas en una esfera.[12] Se'ls crida antípodes als punts diametralment oposts d'una esfera. Com a propietats, s'observa que cada punt de l'esfera té un antípoda[13] ademés, els dos punts antipodales i el centre de l'esfera, estan alineats.[14]
Geografia de les antípodes
[editar | editar còdic]Càlcul de coordenades
[editar | editar còdic]Les coordenades geogràfiques són un sistema de coordenades que permet que cada punt de la Terra siga especificat per un conjunt de números i lletres. Les coordenades de posició horisontal són la latitut i llongitut, un sistema de coordenades esfèriques el centre de les quals és el centre de la Terra i solen expressar-se en graus sexagesimals i a continuació el hemisferi al que pertany: Nort o Sur, per a la latitut i Est o Oest per a la llongitut. Eixemple: la ciutat de Pequín, China té coordenades: 40° N 116° E.
Per a obtindre les coordenades geogràfiques de l'antípoda d'un punt P el procediment és:[15][16]
- Latitut de l'antípoda = Latitut del punt P en l'hemisferi invertit. (Nort per Sur o viceversa)
- Llongitut de l'antípoda = 180° - Llongitut del punt P en l'hemisferi invertit (Est per Oest o viceversa).
Eixemple: càlcul de l'antípoda de Pequín. (40° N 116° I)
La latitut de l'antípoda serà: 40° S.
Per a calcular la llongitut fem: 180 − 116 = 64
La llongitut de l'antípoda serà: 64° O.
L'antípoda de Pequín està en 40° S 64° O i és un punt ubicat en el departament Conesa, Província de Riu Negre, Argentina)[17]
Característiques geodèsiques i geogràfiques
[editar | editar còdic]Una regió de la Terra i el seu antípoda compartiran similituts i diferències geogràfiques i geodèsiques notables, pel sol fet de ser-ho. Els punts anteco i perieco compartiran alguna d'elles.[18][19]
Distància entre sí
Viajant per la superfície de la Terra, la distància entre dos antípodes és de 20 000 km aproximadament. És la major distància possible entre dos punts de la superfície terrestre.
Daus dos punts qualssevol de la superfície terrestre, la distància més curta entre ells continguda en la superfície es diu geodèsica o ortodrómica. Esta pertany al círcul màxim. Cada parell de punts no antipodales té un únic círcul màxim associat. Dits punts dividixen este círcul en dos arcs de llongitut distinta, el menor dels quals és la ortodrómica. Açò és utilisat per a dissenyar les rutes àrees. Per eixemple, el camí més curt entre Roma i Los Àngeles passa per Groenlàndia ya que eixe el recorregut més curt. Alguna cosa que pot sorprendre si s'intenta traçar una recta en un planisferi en proyecció Mercator, per eixemple.[20]
Si els punts són antípodes entre sí, per ells passen infinits círculs màxims,[14] que resulten dividits en dos semicircunferencias iguals, cada una en una llongitut igual a la mitat del perímetro terrestre, és dir, la major distància possible entre dos punts en la superfície terrestre. Per açò és que es diu que les antípodes són els parells de punts de la Terra més alluntats entre sí una distància mija de 20 015 km (calculat en el radi mig terrestre).[21] Ya que la Terra no és una esfera perfecta, les majors distàncies corresponen a antípodes ubicades sobre l'equador i són 20 037 km. Els pols estan a una distància de 19 970 km.
Hora del dia
Per tindre una diferència de llongitut de 180°, les antípodes tindran una diferència horària de 12 hores. Este valor és exacte a lo que es referix al temps solar: quan en un és la mijanit solar, en l'atre és el migdia solar. Pero és aproximat sobre el temps civil que implica distorsió en els husos horaris. Esta característica també la té el perieco d'un punt.
Estació de l'any
Per estar en hemisferis diferents, les antípodes que es troben per fòra de la zona intertropical tindran estaciones opostes: Hivern/estiu - Autumne/primavera.
Duració dels dies i les nits
L'allargament i acurtada relatius dels dies i les nits a través de les estacions de l'any és similar en totes les latitut a on açò ocorre.
Més allà del seu comportament relatiu, la duració absoluta dels dies i nits i la seua diferència aumenta en la latitut. S'usarà com a eixemple el 21 de juny, el dia més llarc en l'hemisferi nort. En el tròpic de Càncer (23,5° N), la duració del dia és de 13,5 hores i la de la nit, 10,5 hores; la seua diferència és 3 hores. En una latitut de 50° N, la duració del dia serà de 16 hores i la de la nit, de 8 hores; la seua diferència és 8 hores.[22]
Per la simetria de la Terra, este aument de la diferència de la duració del dia i de la nit succeïx de la mateixa manera tant si nos alluntem de l'equador cap al nort o cap al sur. Per açò, en estar en latitut equivalents la duració del dia i de la nit més llarcs de l'any, és la mateixa per a dos punts que siguen antípodes entre sí. Òbviament estos succeiran en moments diferents de l'any, els solsticis equivalents de cada hemisferi. Lo mateixa es pot dir del dia i la nit més curts. Per a comparar en l'eixemple, prenem l'antípoda del tròpic de Càncer, és dir, el tròpic de Capricorn (23,5° S). En l'hemisferi sur, el dia més llarc és el 21 de decembre. La seua duració serà també de 13,5 hores i la de la nit, 10,5 hores.
Ademés per tindre les estacions invertides, en cada moment de l'any la duració del dia en un lloc és la mateixa que la duració de la nit en el seu antípoda. En l'eixemple, del mateix 21 de juny, en el tròpic de Capricorn (23,5° S), la duració del dia és de 10,5 hores i la de la nit, 13,5 hores.[22][23]
Clima
Ya que la latitut és un dels factors que determinen el clima i que les antípodes tenen latitut equivalent (la mateixa distància a l'equador pero en l'atre d'hemisferi), estes tindran un clima aproximadament similar. Les diferències vindran associades al restant dels factors.
Un dels factors més importants que expliquen la variació del clima en la latitut és l'insolación, que és la cantitat d'energia en forma de radiació solar que aplega a un lloc de la Terra. Esta variació està associada a l'àngul d'inclinament en que esta radiació incidix en la superfície terrestre. Per la simetria de la Terra i de les seues moviments, dos punts que són antípodes entre sí, tindran la mateixa insolación anual, és dir la suma de les insolaciones de tots els dies d'un any.
Lo descrit sobre estació de l'any, duració de dies i nits i clima, val també per al anteco d'un punt.
Antípodes notables
[editar | editar còdic]La major part de les antípodes dels continents, està en l'oceà. Açò es deu a que el 71 % de la superfície de la Terra està coberta per oceans i ademés les zones de terra ferma estan aproximadament concentrades en un hemisferi continental i el seu opost és l'hemisferi oceànic. La taula següent mostra les antípodes oceàniques de la major part dels continents i sub-continents.
| Continent | Antípoda |
|---|---|
| Àfrica | Oceà Pacífic central |
| Amèrica del nort, América Central i Antilles | Oceà Índic i Oceà Antàrtic |
| Antàrtida | Oceà Àrtic |
| Àsia | Oceà Pacífic sur, Oceà Atlàntic sur i Oceà Antàrtic |
| Austràlia | Oceà Atlàntic nort |
| Europa | Oceà Pacífic sur |
Com l'antípoda és el punt més alluntat d'un atre en la superfície, per a que un mateix cos (continental o oceànic) continga dos punts antipodales entre sí deu ser enorme. L'únic que complix en esta condició en la Terra és l'oceà Pacífic. Es tracta de dos golfs del surest asiàtic que tenen els seus antípodes en les costes de Perú i Chile. El golf de Tonkin, en les costes de Vietnam i China té antípoda en el golf de Arica. El golf de Tailàndia, la té en les costes centrals de Perú.[24]
Les illes Antípodes són un archipèlec deshabitat situat a uns 850 quilómetros al surest de Nova Zelanda. El capità Henry Waterhouse, de la Marina real britànica, va aplegar a estes illes per primera volta en 1800. El seu nom es deu a que els anglesos les varen considerar les antípodas de Gran Bretanya, encara que realment els seus antípodes estan majorment en el Canal de la Taca prop de les costes de la Baixa Normandia, al nort França. La coincidència en terra ferma es dona solament en la Punta de Barfleur
Antípodes en terra ferma
[editar | editar còdic]
La superfície de terra ferma que té el seu antípoda en també terra ferma és solament un molt menut percentage de la superfície del planeta.
Les majors zones de terra ferma que tenen el seu antípoda en terra ferma són:
- el sur i l'oest de Sudamérica en antípoda en Àsia oriental,
- les terres àrtiques en antípoda en l'Antàrtida, i
- la península ibèrica en antípoda en Nova Zelanda.
La taula següent, mostra les antípodes per país o regió.
| Hemisferi occidental | Hemisferi oriental |
|---|---|
| Península Antàrtica | Rússia |
| Argentina i Chile | Sur de Rússia, Mongòlia i China |
| Paraguay | Taiwan |
| Bolívia | Filipines |
| Perú | Indochina (Camboya, Vietnam, Laos, Tailàndia i Malàsia) |
| Brasil | Filipines, Indonèsia i Malàsia |
| Colòmbia, Equador, Veneçola i les Guayanas | Indonèsia |
| Canadà i Groenlàndia | Antàrtida |
| Espanya, Portugal i Marroc | Nova Zelanda |
Ciutats antípodes
[editar | editar còdic]Aixina com les antípodes en terra ferma són un menut percentage de la superfície terrestre, el fet de que una ciutat tinga com a antípoda una atra ciutat (o similar), és especialment notable ya que la superfície del terreny (continental) ocupat artificialment és el 0,6 %.[25]
En la taula següent es mostren les ciutats més importants, el seu antípoda i població i la distància entre el punt antipodal del centre d'una i el centre de l'atra. Solament es mostren quan les distàncies són menors que 20 km.
Referències:
* Les antípodes de la localitat menor estan completament contingudes en la major.
+ Les antípodes de la localitat menor estan ubicades en l'àrea metropolitana de la major, en coincidències entre zones urbanes.
- Solament coincidixen en l'àrea periurbana.
| Hemisferi occidental | Hemisferi oriental | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Localitat | País | Habitants | Localitat | País | Habitants | Distància
(km)[26] |
Observacions | Referència |
| Viale | Argentina | 9 641 | Changzhou | China | 4 592 431 | 1 | - | |
| Esmeraldes | Equador | 154 035 | Padang | Indonèsia | 902 413 | 1 | [27][28] | |
| Machachi | Equador | 16 515 | Pekanbaru | Indonèsia | 855 221 | 1 | [29] | |
| Les Varetes | Argentina | 16 238 | Hefei | China | 7 457 027 | 1 | * | [30] |
| Sant Martín de Valdeiglesias | Espanya | 8 298 | Palmerston North | Nova Zelanda | 82 100 | 1 | * | [31] |
| Alaejos | Espanya | 1 389 | Wellington | Nova Zelanda | 179 463 | 1 | * | [32] |
| Neiva | Colòmbia | 488 927 | Palembag | Indonèsia | 1 548 064 | 3 | [33] | |
| Àvila | Espanya | 58 149 | Levin | Nova Zelanda | 19 550 | 3 | - | [34] |
| Gálvez | Argentina | 19 309 | Nankín | China | 6 320 000 | 4 | * | [35][36] |
| Guayabal | Veneçola | 25 000 | Malang | Indonèsia | 780 000 | 4 | + | [37] |
| Chincha Alta | Perú | 63 671 | Siem Rep | Camboya | 147 866 | 5 | + El centre de la ciutat peruana té una antípoda exacta en Angkor, un famós conjunt de temples. | [38] |
| Foz | Espanya | 9 931 | Chistchurch | Nova Zelanda | 362 000 | 10 | + La desembocadura dels rius Avon i Heathcote és antípoda exacta de la riga de Foz. | [39] |
| Tànger | Marroc | 974 000 | Whangarei | Nova Zelanda | 57 700 | 12 | - | [40] |
| Còrdova | Espanya | 325 916 | Hamilton | Nova Zelanda | 145 600 | 13 | [41] | |
| Port Natals | Chile | 21 477 | Ulán-Udé | Rússia | 431 922 | 13 | + | |
| Rafaela | Argentina | 92 945 | Wuhu | China | 3 842 100 | 13 | + | [42] |
| Junín | Argentina | 87 509 | Lianyungang | China | 4 790 000 | 15 | + | |
| Valdivia | Chile | 166 080 | Wuhai | China | 427 553 | 15 | + Els rius Calle-Carrer i Groc tenen una antípoda exacta prop d'estes ciutats. | [43] |
| Oiba | Colòmbia | 5 547 | Jakarta | Indonèsia | 9 769 000 | 17 | + | [44] |
Correspondència entre divisions administratives
[editar | editar còdic]Vore: Anex: Antípodes notables
| Hemisferi Occidental | Hemisferi Oriental |
|---|---|
| Jujuy (Argentina) | Província de Cantón, Macau i Hong Kong (China) |
| Formosa (Argentina) | Estret de Taiwan |
| Catamarca (Argentina) | Hunan (China) |
| Bota, Tucumán i Santiago del Estero (Argentina) | Jiangxi (China) |
| Centre i oest de Chaco (Argentina) | Fujian (China) |
| Sant Joan i La Rioja (Argentina) | Hubei (China) |
| Oest de Corrents i nort de Santa Fe (Argentina) | Zhejiang (China) |
| Còrdova (Argentina) | Anhui (China) |
| San Luis i nort de Mendoza (Argentina) | Henan (China) |
| Entre Rius, sur de Santa Fe i noroest de Buenos Aires (Argentina) | Jiangsu (China) |
| Centre de Buenos Aires i noreste de La Pampa (Argentina) | Shandong (China) |
| Nort de la Patagonia argentina | Noroest de Shaanxi, Shanxi, Hebei, Tianjin i Pequín (China) |
| Sur de Neuquén i Riu Negre i Noreste de Chubut (Argentina) | Faixa central de Mongòlia Interior (China) |
| Oest i sur de Chubut i nort de Santa Creu (Argentina) | Oest de Mongòlia (províncies de Dornogovĭ, Hentiy i oest de Sühbaatar i Dornod) |
| Centre de Santa Creu (Argentina) | Suroest del Krai de Zabaikalie (Siberia russa) |
| Sur i suroest de Santa Creu i Terra del Fòc (Argentina),(Chile) | República de Buriatia en la Federació Russa (Siberia) |
| Comunitat de Madrit (Espanya) | Suroest de la regió de Manawatu-Wanganui (Illa Nort de Nova Zelanda), localitat de Dannevirke entre unes atres. |
| Centre d'Andalusia (Espanya) | Regions d'Auckland i Waikato (Illa Nort de Nova Zelanda) |
| Centre-Sur de Castella i Lleó (Espanya) | Regió de Wellington (Illa Nort de Nova Zelanda) |
| Gibraltar i Regió de Tànger-Tetuán (Marroc) | Regió de Northland (Illa Nort de Nova Zelanda) |
Experiències i proyectes de vinculació
[editar | editar còdic]Argentina
[editar | editar còdic]El Concejo Municipal de la localitat de Gálvez, va declarar d'Interés Educatiu, Cultural i Econòmic l'iniciativa denominada Proyecte Antípodes (en chinenc: 对跖点项目), impulsada per Juan Bender. Que aprofita la situació antipodal en la ciutat de Nankín en la que pretén tindre llaços socials, culturals i econòmics. El proyecte inclou des de cartells ubicats en punts estratègics d'abdós localitats, en fotos i còdics QR, fins a l'instalació de cabines interactives en punts de coincidència antipódica perfecta.[36][45][46]
Corea
[editar | editar còdic]El proyecte d'escultura Home que saluda (Greetingman, en anglés, 그리팅맨 en coreà) de l'artiste coreà Yoo Young-ho, intenta representar la reunió, l'homenage, el respecte, la reconciliació i la pau que sobrepassen els llímits imposts entre les diferents cultures i orígens racials, segons s'expressa en la fundamentación de l'obra. Entre atres zones significatives, com la frontera entre les dos Coreges, el proyecte inclou una estàtua en Uruguay, per ser l'antípoda de Corea.[47] En realitat, els dos països tenen unes menudes zones de terra ferma que són antípodes entre sí. L'illa de Jeju, al sur de la península, a on està ubicada una de les estàtues[48] té antípodes en el nort del departament uruguayà de Rocha i el sur d'estat brasilero de Riu Gran del Sur, al voltant de l'estany Merín. L'estàtua uruguayana està en la seua capital, Montevideo,[49] que no té antípoda en terra ferma.
Chile
[editar | editar còdic]En el marc de l'Exposició Universal de Shanghái de 2010, l'empresa RioLab va presentar, en el pabelló de Chile, una instalació anomenada Pou de les antípodes, estructurat a partir del concepte de conectivitat entre Chile i China, possibilitant una conversació en viu, les 24 hores, durant sis mesos. Consistia en una pantalla ubicada al final d'un pou, materialisant el famós experiment mental per a trobar l'antípoda.[50][51]
Espanya
[editar | editar còdic]En el marc de la Marcha mundial per la pau i la no violència de 2009 l'ajuntament d'Alaejos (província de Valladolit, Espanya), va promoure una campanya denominada: Alaejos-Wellington, antípodes per la pau, ya que és l'antípoda exacta de la ciutat neozeolandesa; la que, a la seua volta, és el punt d'inici de la mencionada marcha. La localitat espanyola va participar activament en la Marcha i va pretendre que el llaç d'unió de dos ciutats antípodes siga un símbol en conectar el planeta des d'estos dos punts tan lluntans en la distància com a propencs per un fi comú, la pau en el món.[52]
En la cultura
[editar | editar còdic]Lliteratura
[editar | editar còdic]- "Doblage", del peruà Juliol Ramón Ribeyro, és un conte fantàstic del llibre Contes de circumstàncies de 1958. En l'inici del conte el personage llig un proverbi o aforisme que diu «Tots tenim un doble que viu en les antípodes. Pero trobar-ho és molt difícil perque els dobles tendixen sempre a efectuar el moviment contrari» Després d'un minuciós estudi creu comprovar que l'antípoda de Londres és la ciutat de Sídney. A partir d'ahí comença l'aventura d'este personage obsessionat per conéixer al seu supòsit doble.[53][54]
Cine
[editar | editar còdic]- ¡Vixquen les antípodes!, del director independent rus Victor Kossakovsky, és un llarcmetrage del gènero documental, coproducció alemana-argentina-neerlandesa-chilena de l'any 2011, que recorre 4 llocs antipodales: Entre Rius (Argentina) i Shanghái (China), Hawái i Botswana, el llac Baikal (Siberia russa) i el sur de Chile.[55][56]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Llínees i círculs imaginaris». Consultat el 17 d'abril de 2018.
- ↑ «Etimologia d'antípoda».
- ↑ Pérez Vilatela (1995). «Cuadernillos de filologia clàssica. (Estudis grecs i indoeuropeos), nº 5», Els νόστοι en Iberia, segons l'escola de Pérgamo., Madrit.: Universitat Complutense, p. 328.
- ↑ «antípoda». Diccionari de la llengua espanyola. Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 17 de novembre de 2016.
- ↑ Real Acadèmia Espanyola (2005). «Antípodes», Diccionari Panhispánico de dubtes.
- ↑ Torrealba Torre (Juliol de 2016). La ciència com un instrument de llegitimació de l'Imperi Inglés: el cas de l'Antàrtida 1895-1912, Ciutat de Mèxic: Centre d'Investigació i Docència Econòmiques, p. 47.
- ↑ Vignolo, Paolo (2003). «El Nou Món. Problemes i debats», D. Bonnett i F. Castañeda (ed.). la_Renaixença Nou Món: ¿un món al revés? Les antípodes en l'imaginari de la Renaixença, Uniandes, pp. 23-60.
- ↑ Habis.Sevilla:(30)ISSN 0210-7694.Consultat el 18 d'abril de 2018.
- ↑ Doble Gutiérrez, Samuel (2004). El món el les malles de la cartografia. Dels primers geógrafos a Ptolomeo, Llull, p. 675.
- ↑ E-Prints Complutense.Universitat Complutense.Madrit:
- 34 i 41.Consultat el 18 d'abril de 2018.
- ↑ De Civitate Dei, Llibre XVI, Capítul 9 — Sobre si devem creure en les Antípodes, traduït a l'anglés per Rev. Marcus Dods, D.D.; de la Biblioteca Etérea de Clàssics Cristians en el Calvin College
- ↑ Ciscar, Gabriel (1796). Tractat de Trigonometria Esfèrica per a l'instrucció dels Guàrdies Marines, Definició 81: Oficina de Marina d'este Departament, p. 18.
- ↑ «La Geometria de l'Esfera». Facultat de Ciències UNAM.
- ↑ 14,0 14,1 «Geometria esfèrica». Open Course Ware - Universitat Politècnica de Madrit. Archivat des d'el original, el 18 d'abril de 2018. Consultat el 17 d'abril de 2018.
- ↑ Cartografia I.Universitat Autònoma Metropolitana Unitat Iztapalapa.Iztapalapa, Mèxic D.F.:Consultat el 17 d'abril de 2018.
- ↑ «Llocs geomètrics. La Terra».
- ↑ David B. Zwiefelhofer. «Tunnel map or Beijing». Find Latitude and Longitude.
- ↑ «Llínees Imaginàries». Carpeta Pedagògica.
- ↑ «Antípodes, antecos i periecos». Sobre la Terra.
- ↑ «¿Per qué un vol de Roma a Los Àngeles passa per Groenlàndia? L'aforro ho explica». Archivat des d'el original, el 18 d'abril de 2018. Consultat el 17 d'abril de 2018.
- ↑ Claudio Meller. «Les capitals més lluntanes».
- ↑ 22,0 22,1 SolarTopo. «Càlcul: duració del dia, l'amanecer i la vespradeta». Consultat el 18 d'abril de 2018.
- ↑ Fundació CIENTEC. «Data i hora dels Equinoccios i els Solsticis en els pròxims anys.». Archivat des d'el original, el 5 d'abril de 2018. Consultat el 18 d'abril de 2018.
- ↑ Ken Jennings. «The Gulf of Tonkin's Big Secret» (en inglés). Condé Nast Traveler.
- ↑ «[1]». Consultat el 23 de març de 2019.
- ↑ Entre el centre d'una ciutat i l'antípoda del centre de l'atra.
- ↑ «Antípoda d'Esmeraldes, Equador». Consultat el 16 d'abril de 2018.
- ↑ «Travessia a les antípodes de l'Equador». Archivat des d'el original, el 18 d'abril de 2018. Consultat el 16 d'abril de 2018.
- ↑ GeoDatos.net. «Antípoda de Machachi, Pichincha, Equador».
- ↑ GeoDatos.net. «Antípoda de Hefei, Anhui, Chinenca».
- ↑ GeoDatos.net. «Antípoda de Palmerston Nort, Manawatu-Wanganui, Nova Zelanda».
- ↑ GeoDatos.net. «Antípoda de Wellington, Nova Zelanda». Archivat des d'el original, el 22 d'abril de 2018. Consultat el 22 d'abril de 2018.
- ↑ «Antípoda de Palembang, South Sumatra, Indonèsia».
- ↑ GeoDatos.net. «Antípoda d'Àvila, Castille and León, Espanya». Archivat des d'el original, el 23 d'abril de 2018. Consultat el 22 d'abril de 2018.
- ↑ GeoDatos.net. «Antípoda de Nankín, Jiangsu, Chinenca».
- ↑ 36,0 36,1 «[2]». Consultat el 16 d'abril de 2018.
- ↑ GeoDatos.net. «Antípoda de Malang, East Java, Indonèsia». Archivat des d'el original, el 22 d'abril de 2018. Consultat el 22 d'abril de 2018.
- ↑ GeoDatos.net. «Antípoda de Chincha Alta, Ica, Perú».
- ↑ Geodatos.net. «Antípoda de Christchurch, Canterbury, Nova Zelanda». Archivat des d'el original, el 18 d'abril de 2018. Consultat el 17 d'abril de 2018.
- ↑ GeoDatos.net. «Antípoda de Tànger, Tanger-Tetouan-Al Hoceima, Marroc». Archivat des d'el original, el 20 d'abril de 2018. Consultat el 19 d'abril de 2018.
- ↑ GeoDatos.net. «Antípoda de Còrdova, Andalusia, Espanya». Archivat des d'el original, el 20 d'abril de 2018. Consultat el 19 d'abril de 2018.
- ↑ GeoDatos.net. «Antípoda de Wuhu, Anhui, Chinenca».
- ↑ GeoDatos.net. «Antípoda de Valdivia, Els Rius, Chile». Archivat des d'el original, el 20 d'abril de 2018. Consultat el 19 d'abril de 2018.
- ↑ GeoDatos.net. «Antípoda de Jakarta, Jakarta, Indonèsia». Archivat des d'el original, el 23 d'abril de 2018. Consultat el 22 d'abril de 2018.
- ↑ «presentar-en-galvez-el-proyecte-antipodas/ ». Consultat el 18 d'abril de 2018.
- ↑ Juan Bender. «Proyecte Antípodes». Archivat des d'el original, el 19 d'abril de 2018. Consultat el 18 d'abril de 2018.
- ↑ «Greetingman: Youngho Yoo Solament Exhibition» (en anglés). Archivat des d'el original, el 18 d'abril de 2018. Consultat el 16 d'abril de 2018.
- ↑ «Greetingman» (en coreà). Archivat des d'el original, el 10 de giner de 2014. Consultat el 17 d'abril de 2018.
- ↑ «Intendenta va inaugurar escultura Greetingman». Intendencia de Montevideo. Archivat des d'el original, el 19 d'abril de 2018. Consultat el 18 d'abril de 2018.
- ↑ «Pabelló de Chile Expo-Shanghai 2010». Archivat des d'el original, el 19 d'abril de 2018. Consultat el 18 d'abril de 2018.
- ↑ «[3]».
- ↑ «Antípodes per la pau».
- ↑ Analecta lliterària. «Juliol Ramón Ribeyro. Doblage».
- ↑ Anals científics.UNALM.70(3)ISSN 0255-0407.
- ↑ Film affinity. «¡Vixquen les antípodes!».
- ↑ Carlos Vásquez. «¡Vixquen les Antípodes!».
Bibliografia
[editar | editar còdic]- RAMÍREZ, Héctor E. La representació cartogràfica de superfície terrestre En Breus Contribucions de el I.E.G. (Institut d'Estudis Geogràfics) - N.º 22 - Any 2010/11 - ISSN 0326-9574 - ISSN 2250-4176 (on line) Pág. 96 i 97
- LÓPEZ, Tomás. Atles elemental modern o colecció de mapes per a ensenyar als chiquets geografia en una idea de l'esfera. Madrit 1792. Pág 4. donar97ij_OwAQC Vista prèvia en Google Books
- CERDÁ, Manuel. Repertori geogràfic. 2.ª edició. Imprenta que va anar de Fuentenebro. Madrit 1841. Pág 27 i 28; i 37 i 38. Vista prèvia en Google Books
- BARJA PEREZ, José María. Geografia de les antípodes del dia 27 setembre, 2013 en el lloc Contraposició
Enllaces externs
[editar | editar còdic]- Càlcul d'antípodes (sense mapa):
Mapes interactius per a visualisar antípodes.
Mapa únic
Mapa doble en pantalla partida
- Antipodr
- AntipodesMap En anglés
- Mapa Antípodes Interactiu d'alta precisió En antípoda desplazable en temps real.
- Antipode Map (AKA tunneling map) En ferramentes alvançades. En anglés.
Superposició de mapes
- Darren Wiens: Basat en OSM Basat en Google Map
Fotos d'antípodes
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Antípodas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.