Corder de Deu

Erro al crear miniatura:

Corder de Deu

Erro al crear miniatura:

Corder de Deu, de Francisco de Zurbarán, Museu del Prat, c. 1635-1640.

Erro al crear miniatura:

Adoració del Corder Místic, en la sanc brotant, detall del Políptico de Gante, de Jan van Eyck, c. 1432.

Corder de Deu (

• , Amnos tou Theou; en latín: Agnus Dei) és un títul per a Jesús que apareix en l'Evangelio de Juan. En Plantilla:Bíblia, Juan el Batiste veu a Jesús i exclama: «He ací el Corder de Deu, que lleva el pecat del món».

La doctrina cristiana sosté que el Fill de Deu, Jesucristo, va triar sofrir la crucifixión en el Calvari com un signe de la seua total obediència a la voluntat de la seua diví Pare, com un «agent i servidor de Deu». El concepte cristià d'un Corder de Deu es basa (segons alguns "molt lliurement") en el judeu Korbán Pésaj. En la teologia cristiana, el Corder de Deu es considera fonamental i integral per al mensage del cristianisme.

Un corder semblat a un lleó que s'eleva per a entregar la victòria despuix d'haver segut sacrificat apareix vàries voltes en el Llibre del Apocalipsis. També es menciona en els escrits paulinos; Plantilla:Bíblia sugerix que l'apòstol Pablo té l'intenció de referir-se a la mort de Jesús, qui és el Corder Pascual, en el tema que es troba en els escrits joánicos. La metàfora del corder també està en consonancia con Plantilla:Bíblia, que representa a Deu com un pastor que conduïx a la seua rabera (la humanitat); també ho mencionen en l'Antic Testament els profetes Isaías i Jeremías, els qui anuncien l'arribada d'un servidor de Deu dolç com un corder.

El títul «Corder de Deu» s'utilisa àmpliament en les oracions cristianes, i «Agnus Dei» s'usa com una part estàndar de la missa catòlica des d'el VII, aixina com en les llitúrgies occidentals clàssiques de les Iglésies anglicana i luterana. També s'utilisa en la llitúrgia i com una forma d'oració contemplativa, i també forma una part d'un fragment musical de la missa.

Com a motiu visual, el corder s'ha representat, des de l'Edat Mija, moltes voltes com un corder aureolado de peu en una pata davantera ladeada que «posseïx» un banderín en una creu roja sobre un fondo blanc, encara que també existixen moltes atres formes de representació.^{cita requerida}

Evangelio de Juan

El títul «Corder de Deu» per a Jesús apareix en l'Evangelio de Juan, en la proclamació inicial «He ací el Corder de Deu, que lleva el pecat del món» en Plantilla:Bíblia, sent reafirmat al sendemà en Plantilla:Bíblia. Este segon us del títul «Corder de Deu» té lloc en presència dels dos primers apòstols de Jesús, els qui immediatament li seguixen, i es dirigixen a ell com «Rabí» en respecte i més vesprada en la narrativa duen a uns atres a trobar-se en ell.

Estes dos proclamacions de Jesús com el Corder de Deu es relacionen molt estretament en l'atra proclama del Batiste en Plantilla:Bíblia: «I yo li vaig vore, i he donat testimoni de que este és el Fill de Deu». Des d'una perspectiva cristològica, estes proclames i el descens del Esperit Sant en forma de coloma en Plantilla:Bíblia es reforcen entre sí per a establir l'element diví de la Persona de Crist. En la cristología joánica, la proclama «que lleva el pecat del món» comença el desenroll del tema salvífico de la mort redentora i expiatòria de Jesús, seguida de la seua resurrecció, que es basa en unes atres proclames com «verdaderament este és el Salvador del món», pronunciada pels samaritanos en Plantilla:Bíblia.

Llibre del Apocalipsis

El llibre del Apocalipsis inclou més de vintinou referències a un corder com a lleó («immolat pero en peu») que entrega la victòria en una forma que recorda al Crist resucitat. En la primera aparició del Corder en Apocalipsis (Plantilla:Bíblia) solament el corder (que és de la tribu de Judá, i la raïl de David) és trobat digne de prendre el llibre del juí de Deu i trencar els sagells. La referència al corder en Plantilla:Bíblia es referix als sèt esperits de Deu, que apareixen per primera volta en Plantilla:Bíblia i estan associats en Jesús, a qui estan subjectes, junt en les sèt estreles.

En Plantilla:Bíblia se senyala que el Corder té dotze apòstols. L'entrega del roll (és dir, el llibre que conté els noms d'aquells que seran salvats) al corder resucitat significa el canvi de paper del corder. En el Calvari, el Corder està somés a la voluntat del Pare per a ser mort, pero ara se li confia el juí de la humanitat.

Des del principi, el llibre d'Apocalipsis és presentat com una «revelació de Jesucristo» i, per lo tant, l'enfocament sobre el Corder tant com a redentor i juge presenta el doble paper de Jesús: ell redime a l'home a través del autosacrificio, no obstant, també crida a l'home a donar conte en el dia del juí.

Generalitats

Erro al crear miniatura:

Gran Teofanía del Apocalipsis, en el Agnus Dei en el centre, Beato de Facundo (1047), Madrit, Biblioteca Nacional, notar com intuitivamente i sense segons pareix cap influència de l'Oriente esta pintura de l'Edat Mija occidental és mandaliforme, no obstant l'alegoria superior en l'Àguila de Patmos (nom donat a l'evangeliste Juan) i l'inferior que representa a un àngel (alegoria de Mateo).

En el cristianisme, agnus Dei o agnusdéi (traduït del llatí, Corder de Deu) es referix a Jesucristo com a víctima oferida en sacrifici pels pecats dels hòmens, a semblança del corder que era sacrificat i consumit pels judeus durant la commemoració anual de la Pasqua. Este títul li va ser aplicat pel profeta sant Juan Bautista, durant l'episodi del batisme de Jesús en el riu Jordán, segons es relata en els evangelios:

Esta image del Mesías com a Corder de Deu prové dels texts profètics, especialment Isaías (Is 53, 7) i Ezequiel (Ez 46, 13-15), i és assumida en tota la seua plenitut primer per sant Pablo en I Co 5, 7, i per sant Juan en l'Apocalipsis, llibre en el que el Corder de Deu apareix com a representació directa de Jesucristo com Salvador i Juge:fidedigna river versailles

Llavors vaig vore, de peu, en mig del tro i dels quatre Vivents i dels Vells, un Corder, com degollat; tenia sèt banyes i sèt ulls, que són els sèt Esperits de Deu, enviats a tota la terra. I es va acostar i va prendre el llibre de la mà dreta del que està assentat en el tro. Quan ho va prendre, els quatre Vivents i els vintiquatre Vells es varen postrar davant del Corder. Tenia cada u una cítola i copes d'or plenes de perfums, que són les oracions dels sants. I canten un càntic nou dient: «Eres digne de prendre el llibre i obrir els seus sagells perque vares ser degollat i vares comprar per a Deu en la teua sanc hòmens de tota raça, llengua, poble i nació; i has fet d'ells per al nostre Deu un Regne de Sacerdots, i regnen sobre la terra.» I en la visió vaig sentir la veu d'una multitut d'Àngels al voltant del tro, dels Vivents i dels Vells. El seu número era miríades de miríades i millers de millers, i dien en forta veu: «Digne és el Corder degollat de rebre el poder, la riquea, el saber, la força, l'honor, la glòria i la alabanza.» I tota criatura, del cel, de la terra, de baix de la terra i de la mar, i tot lo que hi ha en ells, vaig sentir que responien: «Al que està assentat en el tro i al Corder, alabanza, honor, glòria i potència pels sigles dels sigles.» I els quatre Vivents dien: «Amén»; i els Vells es varen postrar per a adorar.

Plantilla:Bíblia

Iconografia

Erro al crear miniatura:

Representació simbòlica del Agnus Dei.

La representació del Agnus Dei en l'art cristià ha seguit, des dels primers temps, unes característiques fixes. Es tracta de l'image d'un corder en el cap aureada, i moltes voltes ferit per una llança en el pit o degollat, que agarra en la seua pata davantera dreta un estandart coronat per una creu. D'est penja un pendó, be en el Crismón, be en l'image d'una hòstia, be en una creu llatina. Originalment sempre és representat de peu, recolzat sobre tres pates i agarrant l'estandart en una atra, pero apareix una atra forma del corder tombat (en este cas, ferit o ya degollat).

Erro al crear miniatura:

Agnus Dei i la cort imperial, mosaic de la capella de Sant Zenón en l'iglésia de Santa Práxedes, Roma, VI.

Este signe cristià procedix de les primitives comunitats que varen sofrir persecució en época romana, i és un símbol del martiri com a image del sacrifici de Jesucristo en la Creu. Junt al peix, el Bon Pastor i el Mestre, és la representació simbòlica més repetida en l'art paleocristiano.

En els sigles posteriors predomina l'us del símbol en referència al Apocalipsis. En estes representacions sempre apareix ferit o degollat (com un corder pascual), en actitut de bendició, sobre l'image del Llibre dels Sèt Sagells.

Per una atra part, el que qui haguera aplicat a Jesucristo la prefiguración del corder pascual fora sant Juan Bautista, és la causa de que en moltes de les seues representacions iconográficas aparega este sant portant un estandart en un pendó que resa: Ecce Agnus Dei, ecce qui tollis pecata mundi (Jn 1, 27). Un tema religiós habitual des del Renaixença en l'art cristià és la Verge en Jesús i sant Juan Batiste chiquets. En este cas, el Chiquet Deu casi sempre apareix portant el mateix estandart del Agnus Dei, i el seu cosí en una pelliza de pell de camello, una closca per a batejar i senyalant a Jesús.

Erro al crear miniatura:

El Agnus Dei en una blanca d'el XIV.

Una de les representacions més famoses i completes d'esta denominació referida a Jesucristo és el políptico de L'adoració del Corder místic, pintat per Jan van Eyck en el XV.

Oració i música

Erro al crear miniatura:

Representació del corder de Deu en l'iglésia de Santiago, La Corunya, Galícia (Espanya).

En la missa de rito romà, el Agnus Dei és una oració que es resa poc abans de la Comunió, despuix de l'oració Ad pacem, i forma part del rito de la fracció del pa. És una de les parts anomenades "invariables" de la missa, és dir, que sempre es canten o reciten en el mateix text i en el mateix lloc de la llitúrgia, sense pertànyer a la pregària eucarística:

Corder de Deu, que lleves el pecat del món, tingues pietat de nosatres.
Corder de Deu, que lleves el pecat del món, tingues pietat de nosatres.
Corder de Deu, que lleves el pecat del món, dona-nos la pau.

Poc despuix mostra les hòstia consagrada sobre el cáliz als fidels mentres recita: Ecce Agnus Dei, ecce qui tolit pecatum món. A lo que el acólito respon: Domine senar sum dignus... És dir, les paraules del centurión tretes de Mateo 8,8.

L'importància d'este text en la llitúrgia cristiana també s'advertix en la seua contínua inclusió, en algunes variacions, com a element de tancament en diverses lletanias: les dels sants (en celebracions llitúrgiques especials) o les de la Verge (despuix de l'oració del Sant Rosario).

La tradició de dir la missa cantada o acompanyada de música ha fet que esta oració haja segut musicalizada per compositors de totes les époques, destacant les versions de Johann Sebastian Bach o Wolfgang Amadeus Mozart.

La part final d'El Mesías, l'obra magna de Georg Friedrich Händel, consta de dos parts cantades pel cor, titulades Worthy is the Lamb that was slain (lliteralment, "Digne és el Corder que va ser sacrificat") i el Amen conclusivo.

L'obra composta en 1935 per Samuel Barber denominada originalment Quartet per a cordes en si menor, el segon moviment de la qual —a sugerència d'Arturo Toscanini— arreglaria per a orquesta de cuerdo donant-li el títul de Adagi per a cordes (Adagi for Strings) i, posteriorment, per a cor mixt com Agnus Dei. L'obra d'Ariel Ramírez coneguda com La Missa Criolla, interpretada per numerosos artistes internacionals, inclou també el seu propi Agnus Dei.

Vore també

• Catolicisme tradicionaliste
• Batisme
• Comunió
• Confirmació
• Mahdi

Enllaços externs

Commons

• Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Corder de Deu.

Erro al crear miniatura: Corder de Deu en el Viccionari.