Fòrmules de tractament

Com a fòrmules de tractament es coneixen els canvis gramaticals, especialment en la segona persona gramatical, relacionats en el respecte o la confiança cap a una atra persona; per eixemple, en el cas del idioma espanyol, habitualment contrasten les formes tu i vosté, en algunes regions, o vós i vosté, en unes atres. Esta última diferència correspon a lo que els llingüistes coneixen com a distinció T-V.

Pronoms de familiaritat i cortesia

L'us d'estos pronoms de confiança (en espanyol, tu, vós, vosatres/as, i els seus anàlecs en atres llengües) en oposició als de cortesia (en espanyol, vosté, vostés i atres formes menys amprades, i els seus homòlecs en atres llengües) varia prou entre les distintes llengües i inclús dins d'una mateixa llengua.

En francés, per eixemple, el pronom de cortesia vous s'utilisa més que el vosté en espanyol o el O en neerlandés, i és freqüent observar texts traduïts a vàries llengües a on van alternant els pronoms de cortesia i familiaritat en cada una. El bon traductor deu enfrontar-se al problema en rigor i elegir en funció de l'us o la serietat del text.

En una mateixa llengua, l'us d'estes formes pot variar molt, per eixemple entre països, regions, classes socials o generacions.

En ocasions una persona que deprenga una llengua en un tipo distint de pronoms de segona persona, pot aplegar a tindre problemes a el hora d'expressar-se, per eixemple com ocorre en molts natius de llengua anglesa que parlen en espanyol.

En moltes llengües, entre elles l'espanyol, es varen escomençar a amprar els pronoms del plural per a expressar la diferència entre la cortesia i la no cortesia (plural mayestático), alguna cosa que no es restringia a la segona persona, sino també a la primera: Nos, el rei de Navarra o Nous, li roi. Més vesprada varen escomençar a usar-se les de tercera persona (Vostra mercé) que varen aplegar a crear pronoms nous (vosté) o inclús a modificar estructures gramaticals: leísmo de cortesia (vore també: Formació de l'imperatiu en espanyol).

Taula d'usos interidiomática

	Segona persona singular informal	Segona persona singular formal	Segona persona plural informal	Segona persona plural formal
Afrikáans	jy/jou	o	julle	o
Albanés	tu	ju	ju	ju
Alemà	du	Sie	ihr	Sie
Amhárico	አንተ (antä) (m) አንቺ (anči) (f)	እስዎ (ɨsswo) or እርስዎ (ɨrswo)	እናንተ (ɨnnantä)	እስዎ (ɨsswo) or እርስዎ (ɨrswo)
Àrap	anta (a un home), anti (a una dòna)	anta / anti; en alguns dialectes ḥaḍretak (la seua gràcia) o sayyidtak (la seua senyoria)	antum (a un home), antunna (a una dòna)	antum / antunna; en alguns dialectes ḥaḍretkum o sayyidatkum
Bosnio	tu	Vaig vore	vaig vore	vaig vore
Búlgar	ти (tu)	Вие (Vie)	вие (vie)	вие (vie)
Català	el teu	vostè (formal) vós (respectuós)	vosaltres	vostès (formal) vosaltres (plural de vós)
Chec	ty	Vy	vy	vy
Coreà	neo	— (a una persona directament); dangsin (a llectors anònims)	neohui	— (yeoreobun)
Croata	tu	Vaig vore	vaig vore	vaig vore
Cungo	i!a	i!a	i!a
Danés	du	De	I	De
Gaèlic escocés	thu	sibh	sibh	sibh
Eslovaco	ty	Vy	vy	vy
Eslové	tu	vaig vore	vidva (dual), vidve o vedve (dual - a 2 dònes); vaig vore (plural), veu (plural - només dònes)	vaig vore (dual i plural)
Espanyol (Peninsular, Guinea Equatorial)	tu	vosté (antic o lliterari vós, vuecencia, usía, etc)	vosatres (masc.) vosatres (fem.)	vostés
Espanyol d'Amèrica, parts d'Andalusia (sistema alterat: p.ej.: vostés esteu) i les Illes Canàries a on el sistema anterior reemplaça a este | tu o vós || vosté	vostés (vosatres, vosatres, en poesia, himnes...)	vostés
Esperanto	ci (rarament)	vaig vore	vaig vore	vaig vore
Estonio	sina	Teie	teie	Teie
Feroés	tu	tygum	tit	tygum
Finlandés	sinä	et	et	et
Francés	el teu (subjecte)/toi/et	vous	vous	vous
Galés	tu o chdi	chi o chwi	chi o chwi	chi o chwi
Gallego	tu	vostede	vós , vosoutros	vostedes
Georgiano	შენ shen	თქვენ tkven	თქვენ tkven	თქვენ tkven
Grec	εσύ (esy)	εσείς (eseis)	εσείς (eseis)	εσείς (eseis)
Hongarés	et	Ön (més formal) o maga	tu	Önök (més formal) o maguk (menys formal)
Hindi	तू el teu (molt informal) तुम tum	आप aap	तुम लोग tum log	आप लोग aap log
Anat	el teu	vu	vaig vore	vaig vore
Inglés modern	thou(thee)/you	ye(you)/you	ye (you)/you	ye (you)/you
Islandés	þú	<de el>þér</de el>	þið	<de el>þér</de el>
Italià	el teu (et)	Lei (arcaic Ella, antic voi)	voi	voi (a voltes Loro)
Japonés	君 (kimi) (molt familiar) お前 (omae) あんた (anta) 貴様 (kisama) 手前 (temae) (els dos últims en connotacions hostils)	あなた (anata)	お前ら (omaera)	あなたたち (anatatachi)
Kazakh	сен (sen)	сіз (siz)	сендер (sender)	сіздер (sizder)
Kurdo (Nort), Kurmanji	el teu	hûn, hingo, el teu	hûn, hingo'	hûn, hingo
Kurdo (Sur), Sorani	to	êwe, to	êwe	êwe
Ladino, vore espanyol	el teu	vozótros	el teu	vozótros
Letó	la teua	Jūs	jūs	Jūs
Lituà	la teua	jūs	jūs	jūs
Mandarín	你 nǐ	您 nín	你们 你們 nǐmen	inexistent; la forma regular de 您们 您們}}) nínmen és inusual; s'usa més 大家 dàjiā “tot lo món” o 你们大家 你們大家).
Neerlandés	jij/je (Holanda, neerlandés estàndar) gij/ge (Flandes)	o O o Gij (a Deu)	jullie	o
Noruec	du	De	dere	De
Persa	to	shomâ	shomâ	shomâ
Polac	ty	pani (a una dòna) pa (a un home)	wy	państwo (general) panie (a dònes) panowie (a hòmens)
Portugués (Portugal)	el teu vós (arcaic, lliterari o regional)	o senhor/a senhora (més formal) você vós (arcaic, lliterari o regional)	vocês vós (arcaic, lliterari o regional)	vos senhores/as senhoras
Portugués (Brasil)	você el teu	o senhor/a senhora vós (arcaic o lliterari)	vocês vós (arcaic o lliterari)	vos senhores/as senhoras
Rumà	el teu	dumneata / dumneavoastră	voi	dumneavoastră
Rus	ты (ty)	Вы (Vy)	вы (vy)	вы (vy)
Serbi	ти (tu)	Ви (Vaig vore)	ви (vaig vore)	ви (vaig vore)
Baix sórabo	ty	Wy	wej (dual), wy (plural)	wy
Suec	du	ni o Ni	ni	ni o Ni
Tagalo	ikáw ka (sempre pospost)	kayó	kayó	kayó
Turc	sen	siz	siz	siz, sizler
Vasc	hi (molt familiar), zu	zu, berori (molt respectuós, dialectal i en desús)	zuek	zuek
Idioma ubijé	wæghʷa	sʸæghʷaalha	sʸæghʷaalha	sʸæghʷaalha
Yídish	du	anar	anar	anar

En espanyol

De tots els pronoms de cortesia de la llengua espanyola, el més amprat és vosté, el restant a penes s'usa actualment. Usía i vuecencia pràcticament només s'usen en l'àmbit militar espanyol; el pronom usía (vostra senyoria) s'ampra per a l'ocupació de Coronel i vuecencia (vostra excelència) per al de General. Ademés, el pronom usía també s'ampra a voltes en alts càrrecs com a juges. Encara que actualment no se sol amprar el pronom vós per a expressar cortesia, en alguns texts pot aparéixer, com en el jurament o promesa d'investidura de ministres.

La Real Acadèmia Espanyola establix que quan es parle a una colectivitat en la que hi ha individus als que es tutea i uns atres als que no, es privilegien les formes de cortesia, encara que en la pràctica açò depén de la confiança que es tinga en tot el colectiu en general.

Tu i vós

Artícul principal → Voseo.

Existixen regions de parla espanyola —com Argentina, Uruguay, Paraguay, Guatemala, Costa Rica, Hondures, Nicaragua; algunes zones de Colòmbia; Zulia, Trujillo i Nort de Mèrida en Veneçola, Cajamarca i Arequipa en Perú, algunes zones de la regió andina en Equador i Chiapas en Mèxic, a on s'ampra el pronom vós per a parlar en algú en qui es té confiança (voseo). L'ocupació de formes similars també apareix en atres llengües com l'italià.

Història

En espanyol antic, es distinguien exclusivament dos formes de segona persona: tu i vós, tu s'amprava per al singular i vós per al plural i per a parlar cortésment a una sola persona, de forma anàloga a lo que succeïx en francés en la teua i vous. Este sistema es va ser conservant afegint formes de cortesia, pero es va mantindre fins a més o menys el sigle d'or. En el judeoespañol o ladino, ha perdurat un sistema a on no apareixen pronoms de cortesia com vosté i que es resumiria en: el teu per al singular i vozótros per al plural.

La creació de pronoms per al plural: vosatres, vosatres (vós + uns atres; vós + unes atres) i l'aparició de pronoms de cortesia: vusted, vosté (de la vostra mercé), ucencia, vucencia (vostra excelència), usía (vostra senyoria), etcétera, va fer que el sistema de segona persona es complicara de tal forma que va originar una série de diferencies dialectals en totes les regions hispanohablante.

El pronom vosatres/as només s'ampra en Espanya (llevat Canàries) i en països de colonisació recent (Guinea Equatorial), encara que en Andalusia occidental el seu us és de recent introducció i encara es confon en vostés i s'escolten expressions com vostés esteu; en Canàries, l'us de vosatres/as ho han anat adquirint recentment els mijos de comunicació.^{cita requerida} En el restant dels països de parla espanyola només apareix en texts sagrats, lliteratura o himnes. Ademés, les persones que deprenen castellà a través de professors espanyols (habitualment, en Europa) també solen amprar vosatres/as.

El vós s'ha perdut en Espanya i solament s'ampra en lliteratura (quan es plasma el llenguage d'époques passades), expressions fetes o texts religiosos o jurídics. En canvi, en països llatinoamericans com Argentina, Uruguay, Paraguay, l'estat Zulia en Veneçola, la Regió Paisa, en América Central (Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica), algunes regions de Panamà i vàries províncies del departament del Valle del Cauca en Colòmbia i els estats de Chiapas, Tabasco, part de Yucatán i Quintana Rosegue en Mèxic, ha sobrevixcut una forma modificada de vós que s'entremescla en tu, ya en l'us de pronoms (vós i el teu cap), ya en la conjugació (vós cantás) (voseo).

Vore també

• el reverencial en l'idioma náhuatl